1. Per què necessitem la saviesa que ve de Jehovà?

 SI MAI hem hagut de prendre una decisió important, segurament hem demanat saviesa a Jehovà en oració perquè sabíem que la necessitàvem (Jm. 1:5). El rei Salomó va dir que la saviesa és el més important (llegeix Proverbis 4:7). Ara bé, Salomó no estava parlant de qualsevol tipus de saviesa, sinó de la que ve de Jehovà (Prov. 2:6). Què podem dir de nosaltres? Ens pot ser útil avui dia la saviesa que ve de Déu? I tant que sí! Ho veurem en aquest article.

2. Com podem arribar a ser realment savis?

² Per arribar a ser realment savis, ens pot ajudar estudiar i posar en pràctica les ensenyances de dos homes que van ser coneguts per la seva gran saviesa. En primer lloc, parlarem del rei Salomó. La Bíblia diu que «Déu donà a Salomó una saviesa i una inteŀligència molt gran» (1 Re. 4:29). En segon lloc, parlarem de Jesús, l’home més savi que hi ha hagut a la terra (Mt. 12:42). De fet, sobre Jesús s’havia profetitzat: «L’Esperit de Jahveh restarà sobre ell, l’esperit de saviesa i d’inteŀligència» (Is. 11:2).

3. Què analitzarem en aquest article?

³ Gràcies a la saviesa que Jehovà els va concedir, tant Jesús com Salomó van donar consells que són pràctics per a tots nosaltres. En aquest article, analitzarem què van dir sobre la importància de tenir un punt de vista equilibrat dels diners, de la feina i de nosaltres mateixos.

4. Com era la situació econòmica de Salomó i Jesús?

⁴ Salomó vivia envoltat de riquesa i luxe (1 Re. 10:7, 14, 15). Jesús, en canvi, no tenia gaires coses, ni tan sols una residència permanent (Mt. 8:20). Ara bé, com que la seva saviesa provenia de Jehovà, tots dos tenien un punt de vista equilibrat dels diners.

5. Com veia Salomó els diners?

⁵ Salomó va dir que els diners són una «protecció» (Ecl. 7:12, BCI). Si tenim diners, podem aconseguir les coses que necessitem i potser també d’altres que, tot i no ser necessàries, ens agrada tenir. Però, encara que era molt ric, aquest rei va entendre que hi havia coses més importants. Va escriure: «És preferible un bon nom que molta riquesa» (Prov. 22:1). Salomó també es va adonar que aquells que estimen els diners mai estan satisfets (Ecl. 5:10, 12). A més, va advertir del perill de confiar en els diners, ja que aquests poden desaparèixer ràpidament (Prov. 23:4, 5).

6. Com veia Jesús les coses materials?

⁶ Jesús també tenia un punt de vista equilibrat pel que fa a les coses materials. Gaudia del bon menjar i beure (Lc. 19:2, 6, 7). Per exemple, el seu primer miracle va ser convertir aigua en vi de la millor qualitat (Jn. 2:10, 11). I, quan va morir, portava roba molt cara (Jn. 19:23, 24). Tot i així, no va permetre que les coses materials fossin el centre de la seva vida. Va dir als seus deixebles: «Ningú pot servir dos amos [...]. No podeu servir Déu i els diners a la vegada» (Mt. 6:24). A més, va ensenyar que, si posem el Regne de Déu en primer lloc a la nostra vida, Jehovà s’encarregarà de cobrir les nostres necessitats (llegeix Mateu 6:31-33).

7. Com s’ha beneficiat un germà de tenir un punt de vista equilibrat dels diners?

⁷ Avui dia, molts germans i germanes  han tret profit de posar en pràctica els consells savis de Jehovà sobre els diners. Fixa’t en el cas d’en Daniel, un germà que és solter. Ell explica: «Quan era adolescent, vaig decidir que servir Jehovà seria el més important a la meva vida». Gràcies a mantenir un estil de vida senzill, en Daniel ha pogut dedicar el seu temps i utilitzar les seves habilitats en diferents projectes teocràtics. Ell afegeix: «Puc dir de tot cor que no em penedeixo de la decisió que vaig prendre. És cert que podria haver aconseguit molts diners si aquest hagués sigut el meu objectiu, però aleshores no tindria tots els bons amics que tinc ara. I no canviaria per res la satisfacció que sento de saber que estic fent tot el que puc per posar el Regne en primer lloc. Ni la quantitat més gran de diners es pot comparar a les benediccions que he rebut de Jehovà». Realment, quan dediquem la nostra vida a servir Déu i no a aconseguir coses materials, sempre en sortim guanyant.

8. Per què podem dir que Salomó tenia un punt de vista equilibrat de la feina?

⁸ Salomó va dir que el treball dur ens fa feliços, i que «això és un do de Déu» (llegeix Eclesiastès 5:18, 19). A més, va escriure: «De tot treball se’n treu un profit» (Prov. 14:23, BCI). El propi Salomó era molt treballador. Va construir cases, basses d’aigua, va plantar jardins i vinyes, i fins i tot va edificar ciutats (1 Re. 9:19; Ecl. 2:4-6). Sens dubte, tot això va fer que se sentís satisfet. Però aquest rei sabia que per ser realment feliç havia de fer alguna cosa més. Per això es va implicar de tot cor en activitats espirituals. Per exemple, va supervisar la construcció del gloriós temple de Jehovà, un projecte que va durar set anys (1 Re. 6:38; 9:1). Després de participar en tot tipus de tasques i activitats, Salomó es va adonar que el més important que una persona pot fer a la seva vida és dedicar-se de ple a servir Jehovà. Ho va expressar d’aquesta manera: «La conclusió del discurs, després d’haver-ho escoltat tot, és: Tingues temor de Déu i guarda els seus manaments» (Ecl. 12:13).

9. Què va fer Jesús per mantenir la feina en el seu lloc?

⁹ Quan Jesús va ser a la terra, va treballar de valent com a fuster (Mc. 6:3). T’imagines la cua de clients que devia tenir, al fer una feina perfecta? A més, segur que els seus pares agraïen molt que s’esforcés per ajudar-los en sentit econòmic. Jesús era un bon treballador i, sens dubte, gaudia de la seva feina. Però sempre es va assegurar d’apartar temps per a les activitats espirituals (Jn. 7:15). Més endavant, quan es va dedicar plenament a predicar, va donar aquest consell: «Treballeu, però no pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que no es fa malbé i que dóna vida eterna» (Jn. 6:27). I, al Sermó de la Muntanya, va dir: «Acumuleu tresors al cel» (Mt. 6:20).

10. Quin repte poden afrontar alguns germans a la feina?

¹⁰ Els consells savis de Déu ens ajuden a tenir un punt de vista equilibrat de la feina. Com a cristians, Jehovà ens ensenya que hem de treballar de valent i fer una bona feina (Ef. 4:28). Sovint,  els nostres caps s’adonen que som honrats i bons treballadors. I, algunes vegades, fins i tot ens feliciten per la nostra ètica laboral. Però hem d’anar amb compte ja que, amb la intenció de donar una bona impressió com a testimonis de Jehovà, podríem començar a treballar moltes hores o centrar-nos més a la feina. Aviat ens podríem adonar que no ens queda temps per a la família o les activitats espirituals. Si aquest fos el cas, hauríem d’actuar ràpidament i fer canvis per recuperar l’equilibri.

11. Què va aprendre un germà sobre tenir un punt de vista equilibrat de la feina?

¹¹ Un germà jove que es diu William ha pogut comprovar la importància de mantenir la feina en el lloc correcte. Parlant d’un ancià per al qual va treballar, explica: «Aquest germà és un bon exemple d’una persona molt equilibrada. Treballa de valent i té una bona relació amb els seus clients perquè fa un treball de bona qualitat. Però quan s’acaba el dia, sap deixar el treball en un segon pla i centrar-se en la seva família i el seu servei a Jehovà. I, sabeu què? És una de les persones més felices que conec!». *

12. a) Com va demostrar Salomó que tenia un punt de vista equilibrat d’ell mateix? b) Com el va acabar perdent?

¹² Mentre va ser un servent fidel de Jehovà, Salomó va tenir un punt de vista equilibrat d’ell mateix. De jove, coneixia bé les seves limitacions i demanava a Jehovà que el guiés (1 Re. 3:7-9). Al principi del seu regnat, era ben conscient del perill de tornar-se orgullós. Ell mateix va escriure: «L’orgull precedeix la ruïna: i l’altivesa d’esperit precedeix la caiguda» (Prov. 16:18). Però més tard va deixar de fer cas del seu propi consell, i va començar a ignorar les lleis de Jehovà. Parlant sobre els reis d’Israel, una  d’aquestes lleis deia: «Que no multipliqui les seves dones, a fi que el seu cor no es desviï» (Deut. 17:17). Salomó va desobeir de ple aquesta llei: va tenir 700 dones i 300 concubines, i moltes d’elles fins i tot adoraven déus falsos (1 Re. 11:1-3). És possible que Salomó pensés que ho tenia tot sota control. Malgrat això, va patir les doloroses conseqüències d’allunyar-se de Jehovà (1 Re. 11:9-13).

13. Què aprenem de la humilitat de Jesús?

¹³ Jesús sempre va mantenir un punt de vista equilibrat i humil d’ell mateix. Abans de venir a la terra, va fer coses meravelloses al costat del seu Pare. La Bíblia diu que «per mitjà d’ell van ser creades totes les altres coses del cel i de la terra» (Col. 1:16). Sembla ser que, quan es va batejar, va recordar tot el que havia fet quan era al cel (Mt. 3:16; Jn. 17:5). Però això no el va tornar orgullós. Tampoc va demostrar mai, pel que va fer o pel que va dir, que es cregués millor que la resta. Una mostra d’això és que va explicar als seus deixebles que no havia vingut a la terra «perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones» (Mt. 20:28). A més, va ser modest i va admetre que no podia fer res pel seu compte (Jn. 5:19). Jesús ens va donar un gran exemple d’humilitat que farem bé d’imitar.

14. Què aprenem de les paraules de Jesús?

¹⁴ Jesús va ajudar els seus deixebles a tenir un punt de vista equilibrat sobre ells mateixos. Parlant de Jehovà, els va dir: «Fins i tot té comptats tots els vostres cabells!» (Mt. 10:30). Aquestes paraules ens poden animar molt, sobretot si tendim a veure’ns d’una manera negativa. A més, ens asseguren que el nostre Pare celestial s’interessa profundament per cadascun de nosaltres i que som molt valuosos als seus ulls. Si ell vol que el servim i creu que mereixem viure al nou món, mai hauríem de qüestionar la seva decisió ni creure que està equivocat.

15. a) Com ens hauríem de veure, segons el que va dir aquesta revista fa uns anys? b) Tal com mostren les imatges de la pàgina 24, què ens podríem estar perdent si ens centréssim massa en nosaltres mateixos?

 ¹⁵ Fa uns 15 anys, aquesta revista va explicar que hem de tenir un punt de vista equilibrat de nosaltres mateixos de la següent manera: «És clar, no hem de pensar que som tan importants que ens tornem orgullosos, però tampoc hauríem d’anar a l’altre extrem i pensar que no valem res. Hem d’esforçar-nos per tenir un punt de vista realista de nosaltres mateixos. Per tal d’aconseguir-ho, hem de ser conscients tant dels nostres punts forts com dels febles. Una germana ho va explicar així: “Sé que no soc la millor persona del món, però tampoc soc la personificació de la maldat. Com tothom, tinc les meves virtuts i els meus defectes”». * Tal com hem analitzat, és molt beneficiós veure’ns a nosaltres mateixos d’una manera equilibrada.

16. Per què ens dona Jehovà consells savis?

¹⁶ Jehovà ens dona consells savis mitjançant la seva Paraula perquè ens estima i vol veure’ns feliços (Is. 48:17, 18). Així doncs, podem tenir clar que la manera més sàvia de viure, i la que ens farà més feliços, és posar Déu en primer lloc. Si ho fem, ens estalviarem molts dels problemes que tenen aquells que se centren en els diners, la feina o ells mateixos. Estiguem decidits a ser sempre savis i alegrar el cor de Jehovà! (Prov. 23:15.)