1, 2. Quina decisió van haver de prendre els jueus que vivien a Babilònia? (Esdres 1:2-4.)

 JA ÉS oficial! El rei ha anunciat que els jueus, que porten setanta anys captius a Babilònia, poden tornar al seu lloc d’origen, Israel (llegeix Esdres 1:2-4). Jehovà és l’únic que ho podia aconseguir. Per què diem això? Perquè els babilonis mai alliberen els seus captius (Is. 14:4, 17). Ara Babilònia ha estat enderrocada i el nou rei ha decretat que els jueus poden marxar del país. Cadascun d’ells, especialment els caps de família, ha de prendre una decisió que no és gens fàcil: tornar a Israel o quedar-se a Babilònia. Per què és tan difícil aquesta decisió?

² Alguns jueus ja s’han fet grans i no es veuen amb cor de fer aquest viatge tan llarg. La majoria d’ells han nascut i crescut a Babilònia, i no senten que Israel sigui casa seva, sinó simplement el lloc on han viscut els seus avantpassats. Sembla que també n’hi ha que porten una vida acomodada i se’ls fa difícil deixar enrere les seves propietats i els seus negocis per començar de zero en una terra totalment desconeguda.

3. Quina gran benedicció rebrien els jueus que tornessin a Israel?

³ Els jueus que són lleials a Jehovà estan convençuts que les benediccions que rebran quan arribin a Israel superaran amb escreix qualsevol sacrifici que hagin de fer. La benedicció més gran té a veure amb la seva adoració a Déu. A Babilònia hi ha més de 50 temples dedicats a déus pagans, però ni un de sol dedicat a Jehovà. Tampoc tenen un altar ni un sacerdoci organitzat que els permeti oferir els sacrificis que mana la Llei mosaica. A més, encara que hi ha milers de jueus lleials, són molt pocs en comparació amb l’enorme quantitat de persones paganes que no tenen  gens de respecte per Jehovà ni les seves normes. Per tant, els jueus que estimen Jehovà estan desitjant poder tornar a Israel i restaurar-hi l’adoració pura.

4. Què va prometre Jehovà als jueus que tornessin a Israel?

⁴ El trajecte des de Babilònia fins a Israel és molt complicat i pot durar uns quatre mesos, però Jehovà ha promès que eliminarà qualsevol obstacle que posi en perill la tornada a Israel. Isaïes va escriure: «Prepareu el camí de Jehovà! Feu un camí recte per al nostre Déu al desert. [...] El terreny abrupte s’aplanarà i el terreny accidentat es convertirà en una plana» (Is. 40:3, 4). Imagina’t que fàcil seria creuar el desert per un camí ben preparat, totalment recte i sense desnivells. Seria molt més ràpid que haver d’escalar muntanyes, pujar turons o travessar valls.

5. Com s’anomena la calçada simbòlica que unia Babilònia i Israel?

⁵ Avui dia, la majoria de les carreteres s’identifiquen per un nom o un número. Isaïes va parlar d’una calçada simbòlica que també té un nom. Ell va escriure: «Hi haurà un camí, un camí anomenat Camí de la Santedat. L’impur no hi passarà» (Is. 35:8). Què va significar aquesta promesa per als israelites en el passat? I, què significa per a nosaltres avui dia?

6. Per què s’anomena aquesta calçada «Camí de la Santedat»?

⁶ «Camí de la Santedat» és un nom preciós per a aquesta calçada. Però, per què se’l va anomenar sant? Perquè a Israel no hi hauria lloc per a «l’impur», és a dir, per als jueus que fossin immorals, idòlatres o que cometessin altres pecats greus. Tots els jueus que tornessin a Israel arribarien a ser «un poble sant per a Jehovà» (Deut. 7:6). Ara bé, volia dir això que aquells que marxessin de Babilònia no haurien de fer cap canvi per agradar a Jehovà? De cap manera!

7. Quins canvis havien de fer alguns jueus?

⁷ Tal com hem dit abans, la majoria dels jueus havien nascut a Babilònia, i alguns havien adoptat la manera de pensar i els valors dels babilonis. Quasi setanta anys després que els primers jueus tornessin a Israel, Esdres va descobrir que alguns s’havien casat amb dones paganes (Èx. 34:15, 16; Esd. 9:1, 2). Més tard, Nehemies es va quedar de pedra quan es va assabentar que hi havia nens que havien nascut a Israel, però ni tan sols sabien parlar «l’idioma dels jueus» (Neh. 13:23, 24; Deut. 6:6, 7). Si aquesta nova generació no entenia l’hebreu, l’idioma en què principalment s’havia escrit la Paraula de Déu, com podria aprendre a estimar i adorar Jehovà? (Esd. 10:3, 44.) Era evident que aquells jueus havien de fer grans canvis a la seva vida, però els seria més fàcil fer-los a Israel, on de mica en mica s’anava restaurant l’adoració pura (Neh. 8:8, 9).

8. Per què ens ha d’interessar el que els va passar als jueus fa tant de temps? (Mira la imatge de la portada.)

⁸ Pot ser que algú pensi: «Tot això és molt interessant, però què té a veure amb nosaltres el que els va passar als jueus fa tant de temps?». En realitat, hi té molt a veure, ja que en certa manera tots estem viatjant pel «Camí de la Santedat». Tant si som ungits com si formem part de les «altres ovelles», tots i cadascun de nosaltres ens hem de  mantenir en el «Camí de la Santedat» (Jn. 10:16). Viatjar per aquesta calçada espiritual ens permet adorar Jehovà ara, en el paradís espiritual, i gaudir en el futur de les benediccions que el Regne de Déu portarà. b Des del 1919, milions d’homes, dones i nens han sortit de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa, i han començat a viatjar per aquesta calçada simbòlica. Segurament tu ets un d’ells. Ara bé, encara que aquest camí es va obrir fa uns cent anys, es va començar a preparar segles abans.

9. D’acord amb Isaïes 57:14, en quin sentit es van fer obres prèvies per construir el «Camí de la Santedat»?

⁹ Jehovà es va assegurar que els jueus que marxessin de Babilònia poguessin tornar a casa per un camí lliure d’obstacles (llegeix Isaïes 57:14). Què podem dir del «Camí de la Santedat» d’avui dia? Durant els segles previs al 1919, Déu va utilitzar homes que desitjaven servir-lo com ell volia perquè comencessin a preparar el camí de sortida de Babilònia la Gran (compara-ho amb Isaïes 40:3). Hi havia molta feina prèvia a fer per construir aquella calçada espiritual. Aquesta faria possible que, amb el temps, les persones que estimessin Jehovà poguessin sortir de Babilònia la Gran i entrar al paradís espiritual, on l’adoració pura havia estat restaurada. Què implicaven aquelles obres prèvies? Vegem-ho.

10, 11. Com han ajudat la impressió i la traducció de la Bíblia a estendre el que aquesta ensenya? (Mira la imatge.)

¹⁰ Impressió. Fins a mitjans del segle XV, les còpies de la Bíblia es feien a mà. Aquesta tasca requeria una inversió de temps ingent i, per això, n’hi havia molt pocs exemplars i eren extremadament costosos. Però la invenció de la premsa de tipus mòbils va facilitar molt la impressió i distribució de còpies de la Bíblia.

¹¹ Traducció. Durant segles, la Paraula de Déu estava disponible principalment en llatí, un idioma que només coneixien les persones amb un alt nivell educatiu. Ara bé, quan l’ús de la impremta es va estendre, alguns homes que respectaven profundament Déu van intensificar els seus esforços per traduir la Bíblia als idiomes que majoritàriament utilitzava la gent. Això va permetre als lectors de la Paraula de Déu comparar el que sentien a l’església amb el que la Bíblia realment ensenya.

12, 13. Explica com alguns estudiosos de la Bíblia van desemmascarar diverses ensenyances falses durant el segle XIX.

¹² Eines per entendre la Bíblia. Els estudiants diligents de la Paraula de Déu van descobrir moltes veritats al llegir-la. A més, acostumaven a compartir el que aprenien amb els altres, encara que això no feia gens de gràcia als clergues. Per exemple, al segle XIX, alguns d’aquests estudiants de la Bíblia van començar a publicar tractats que treien a la llum les ensenyances falses que difonien les esglésies.

¹³ Vora l’any 1835, Henry Grew, un home que respectava molt Déu, va publicar un tractat sobre l’estat dels morts. En aquest demostrava amb la Bíblia que, a diferència del que ensenyaven moltes esglésies, no naixem amb una ànima immortal, sinó que la immortalitat és un regal de Déu. El 1837, un ministre  religiós que es deia George Storrs va trobar un d’aquests tractats mentre viatjava en tren. Quan el va llegir, es va adonar que havia descobert una veritat fonamental, així és que va decidir compartir-la. Amb aquesta finalitat, l’any 1842 va fer una sèrie de conferències amb l’interessant títol «Són immortals els malvats?». El que George Storrs va publicar va tenir un gran impacte en un jove anomenat Charles Russell.

14. Com van ajudar al germà Russell i els seus coŀlaboradors les obres de construcció prèvies que s’havien fet? (Mira la imatge.)

¹⁴ Com van ajudar al germà Russell i els seus coŀlaboradors les obres de la calçada espiritual que s’havien fet en el passat? Per estudiar en profunditat la Paraula de Déu, van utilitzar obres de consulta especialitzades, com ara diccionaris i concordances bíbliques, i diverses traduccions de la Bíblia. Totes aquestes eines s’havien preparat abans que ells comencessin la seva tasca. També els va ser de gran ajuda la investigació que havien fet homes com Henry Grew, George Storrs i d’altres. El germà Russell i els seus coŀlaboradors també van fer una enorme contribució a la construcció d’aquesta calçada espiritual al publicar molts llibres i tractats que analitzaven temes bíblics.

15. Què va passar el 1919?

¹⁵ L’any 1919, el poble de Déu va ser alliberat de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa. Aquell any, va aparèixer «l’esclau fidel i assenyat», just a temps per rebre les persones que, amb un cor sincer, desitjaven apropar-se a Déu i començar a viatjar pel «Camí de la Santedat» (Mt. 24:45-47). Gràcies a les obres de construcció que algunes persones havien fet en el passat, tots aquells que iniciaven el seu trajecte en aquesta calçada espiritual podien conèixer millor Jehovà i el Seu propòsit (Prov. 4:18). També podien fer que la seva vida estigués a l’altura de les normes divines. Però, és clar,  Jehovà no va exigir als seus servents que fessin tots els canvis necessaris alhora, sinó que ha estat refinant el seu poble de manera gradual (consulta el requadre « Jehovà refina gradualment el seu poble»). Que feliços serem quan arribi el moment en què puguem complaure Jehovà amb tot el que fem! (Col. 1:10.)

16. Des del 1919, quines tasques de manteniment s’han estat fent al «Camí de la Santedat»? (Isaïes 48:17; 60:17.)

¹⁶ Tota carretera necessita manteniment, i el mateix passa amb el «Camí de la Santedat». Des del 1919, s’han continuat fent obres de millora en aquesta calçada espiritual amb l’objectiu d’ajudar més persones a sortir de Babilònia la Gran. Des del primer moment, l’esclau fidel i assenyat va treballar de valent i, el 1921, va presentar una eina d’estudi dissenyada per ajudar les persones interessades a conèixer la veritat de la Bíblia. Aquest llibre, titulat El Arpa de Dios, es va traduir a 36 idiomes i se’n van imprimir quasi sis milions d’exemplars. Gràcies a aquesta eina, moltes persones van poder conèixer Jehovà. Més recentment, s’ha presentat una publicació meravellosa que ens ajuda a dirigir cursos bíblics: el llibre Gaudeix de la vida per sempre! Durant els últims dies, Jehovà ha fet servir la seva organització per alimentar-nos constantment en sentit espiritual i, d’aquesta manera, ajudar-nos a seguir viatjant pel «Camí de la Santedat» (llegeix Isaïes 48:17; 60:17).

17, 18. Quina és la destinació final del «Camí de la Santedat»?

¹⁷ Quan algú accepta un curs de la Bíblia, rep l’oportunitat de començar a viatjar pel «Camí de la Santedat». Alguns hi fan un trajecte molt curt i després l’abandonen, però d’altres estan decidits a continuar viatjant per aquest camí fins que arribin a la seva destinació final. De quina destinació es tracta?

¹⁸ A aquells que tenen l’esperança de viure al cel, el «Camí de la Santedat» els porta fins al «paradís de Déu», que està al cel (Ap. 2:7). En canvi, a aquells que tenen l’esperança de viure a la terra, aquest camí els duu fins al final del Regnat de Mil Anys de Crist, quan tothom serà perfecte. Si avui estàs viatjant pel «Camí de la Santedat», no miris enrere. No l’abandonis fins que hagis acabat el teu trajecte al nou món. Et desitgem de tot cor que tinguis un bon viatge!