1. Quin repte hem tingut molts de nosaltres?

 T’HAS posat mai una meta espiritual b que després no has pogut aconseguir? Si aquest és el teu cas, no ets l’únic. Per exemple, en Philip volia millorar la qualitat i la freqüència de les seves oracions, però li costava trobar temps per orar. L’Erika es va proposar arribar puntual a totes les reunions per a la predicació però, tot i així, continuava arribant tard. En Tomáš, que va provar diferents cops de llegir la Bíblia sencera, admet: «Sincerament, no gaudia de llegir la Bíblia. Ho vaig intentar tres vegades, però sempre em quedava a Levític».

2. Per què no ens hauríem de desanimar si ens està costant assolir una meta espiritual?

² Si t’està costant assolir la teva meta, no et desanimis ni sentis que has fracassat. Recorda que fins i tot les metes més petites requereixen temps i esforç. Tan sols el fet que encara desitgis complir-la demostra que la teva amistat amb Jehovà és molt important per a tu i que vols donar-li el màxim. Jehovà valora molt els teus esforços i no espera que facis més del que realment pots fer (Sl. 103:14; Miq. 6:8). Per aquest motiu, la teva meta hauria de ser raonable segons les teves circumstàncies. Si en el teu cas ja ho és, què pots fer per assolir-la? Vegem-ho.

3. Per què és important la motivació?

³ La motivació juga un paper clau a l’hora d’assolir una meta espiritual, ja que si estàs motivat, tens un fort desig  de treballar de valent per complir la teva meta. Podem comparar la motivació al vent que fa que un veler arribi a la seva destinació. Si el vent continua bufant, el mariner acabarà arribant-hi. I com més fort bufi el vent, més aviat arribarà a la seva destinació. De la mateixa manera, com més motivats estiguem, més probabilitats tenim d’arribar a la nostra meta. Un germà anomenat David, que serveix al Salvador, diu: «Si estàs motivat, t’esforces més per assolir la teva meta i intentes que res t’ho impedeixi». Ara bé, què pots fer per tenir més motivació?

4. Què li podem demanar a Jehovà? (Filipencs 2:13.) (Mira la imatge.)

⁴ Demana en oració més motivació. Jehovà pot fer servir el seu esperit sant per motivar-te a assolir el teu objectiu (llegeix Filipencs 2:13). De vegades, ens posem metes perquè sabem que és el que hem de fer, i això està bé. Però potser en realitat no tenim el desig d’assolir-les. Aquest era el cas de la Norina, una germana que viu a Uganda. Ella es va posar la meta de dirigir un curs bíblic, tot i que no estava motivada perquè pensava que no era una bona mestra. Què la va ajudar? Ella explica: «Vaig començar demanant-li cada dia a Jehovà que augmentés el meu desig de dirigir un curs bíblic. A més vaig treballar d’acord amb les meves oracions, esforçant-me per millorar la meva ensenyança. En pocs mesos, em vaig adonar que el meu desig havia augmentat, i aquell mateix any vaig començar dos cursos bíblics».

5. En què podem meditar per augmentar la nostra motivació?

⁵ Medita en el que Jehovà ha fet per tu (Sl. 143:5). L’apòstol Pau va meditar en la bondat immerescuda que Jehovà li havia mostrat, i això el va motivar a fer més per a Ell (1 Cor. 15:9, 10; 1 Tim. 1:12-14). D’igual manera, com més temps dediquis a meditar en el que Jehovà ha fet per tu, més motivat et sentiràs per assolir el teu objectiu (Sl. 116:12). Fixa’t en què va ajudar una germana d’Hondures a complir la seva meta de servir com a pionera regular. Ella explica: «Vaig començar a meditar en com m’estima Jehovà, en com m’ha atret al seu poble i en com em cuida i em protegeix. Meditar en tot això va enfortir el meu amor per ell i va augmentar les meves ganes de servir-lo més».

6. Què més ens pot ajudar a augmentar la nostra motivació?

⁶ Centra’t en els beneficis d’assolir la teva meta. L’Erika, esmentada abans, explica què la va ajudar a complir el seu objectiu de ser més puntual: «Em vaig adonar que, com que arribava tard a les reunions per a la predicació, m’estava perdent moltes coses. En canvi, si intentava arribar uns minuts abans, tindria  temps per saludar els germans i passar una estona amb ells. També podria escoltar consells pràctics que m’ajudarien a millorar la meva predicació». Fixar-se en els beneficis de ser més puntual va ajudar l’Erika a assolir la seva meta. En quins beneficis et pots fixar tu? Si la teva meta té a veure amb la lectura de la Bíblia o les teves oracions, pensa en com això t’ajudarà a tenir una relació més estreta amb Jehovà (Sl. 145:18, 19). Si t’has proposat cultivar una qualitat cristiana, pensa en com milloraran les teves relacions amb els altres (Col. 3:14). Per què no proves d’escriure una llista amb totes les raons que tens per complir la teva meta? Un cop la tinguis feta, fes-li un cop d’ull tot sovint. En Tomáš, de qui hem parlat abans, diu: «Com més raons tinc per assolir una meta, menys probable és que m’acabi rendint».

7. Què va ajudar en Julio i la seva dona a assolir la seva meta?

⁷ Passa temps amb germans que et motivin (Prov. 13:20). Pensa en el que va ajudar en Julio i la seva dona quan es van proposar fer més en la predicació. Ell explica: «Vam escollir amics amb qui poguéssim parlar de les nostres metes i que ens ajudessin a assolir-les. Com que molts d’ells ja havien complert metes semblants, ens donaven consells pràctics. A més, sovint ens preguntaven com ho portàvem i ens motivaven quan ens sentíem desanimats».

8. Què passaria si només ens esforcéssim per assolir el nostre objectiu quan ens sentim motivats? (Mira la imatge.)

⁸ Sent realistes, hi ha dies en què no ens sentim motivats. Vol dir això que ja no podem seguir treballant per assolir la nostra meta? No. Pensa en el veler. El vent fort pot ajudar-lo a no deixar d’avançar cap a la seva destinació, però la intensitat del vent pot variar. Fins i tot hi haurà dies que no en bufarà gens ni mica. Implica això que el mariner ja no podrà avançar cap al seu destí? No necessàriament. Alguns vaixells compten amb motor o amb rems i si el mariner fa ús d’aquests recursos, podrà seguir avançant cap a la seva destinació. La intensitat de la nostra motivació, igual que la del vent, pot variar, i fins i tot hi haurà dies en què no en tindrem gaire. Però si només lluitem per aconseguir els nostres objectius quan ens sentim motivats, el més probable és que no els acabem assolint. Així, igual que un mariner busca altres maneres de seguir avançant, nosaltres podrem continuar treballant per progressar encara que no ens sentim motivats. És cert que cal autodisciplina, però els resultats valen la pena. Abans de veure com aconseguir-ho, resolguem un dubte que ens podria sorgir.

9. Està malament que continuem esforçant-nos per una meta quan no ens sentim motivats?

 ⁹ Jehovà desitja que l’adorem amb alegria i de tot cor (Sl. 100:2; 2 Cor. 9:7). Per tant, tindria sentit que ens esforcéssim per assolir una meta quan no ens ve de gust? Fixa’t en l’exemple de l’apòstol Pau. Ell va dir: «Disciplino amb duresa el meu cos i el faig el meu esclau» (1 Cor. 9:25-27, nota). Pau s’obligava a fer el correcte, fins i tot quan no se sentia motivat. Va aprovar Jehovà el seu servei? I tant que sí! De fet, va recompensar els seus esforços (2 Tim. 4:7, 8).

10. Quins són els beneficis d’esforçar-nos per complir una meta, fins i tot quan no estem motivats?

¹⁰ De la mateixa manera, Jehovà està molt content amb els nostres esforços per assolir una meta, fins i tot quan no ens sentim motivats. Ell s’alegra perquè, encara que certa activitat no ens entusiasmi, sap que ho fem perquè l’estimem. Igual que a Pau, a nosaltres Jehovà també ens beneirà (Sl. 126:5). És més, rebre aquestes benediccions pot fer que comencem a sentir-nos motivats. Una germana de Polònia que es diu Lucyna comenta: «No sempre tinc ganes de sortir a predicar, especialment si estic cansada. Però el goig que sento quan acabo de predicar és un autèntic regal». Llavors, què podem fer quan ens falta motivació?

11. Com ens pot ajudar Jehovà a tenir més autocontrol?

¹¹ Demana autocontrol en oració. L’autocontrol implica ser capaços de controlar els nostres sentiments i accions. Molts cops, això ens fa pensar en la idea d’evitar fer allò que està malament. Però també necessitem autocontrol per seguir fent allò que està bé, especialment si es tracta d’una tasca difícil o per la qual no ens sentim gaire motivats. Recorda que l’autocontrol és part del fruit de l’esperit. Per tant, demana a Jehovà el seu esperit sant perquè t’ajudi a cultivar aquesta qualitat important (Lc. 11:13; Gàl. 5:22, 23). En David, de qui hem parlat abans, explica com l’oració va ajudar-lo a ser més constant en el seu estudi personal. Ell diu: «Vaig demanar a Jehovà que m’ajudés a cultivar autocontrol. Amb la seva ajuda, vaig poder establir un programa d’estudi i seguir-lo amb regularitat».

12. Quina relació té el principi d’Eclesiastès 11:4 amb les nostres metes espirituals?

¹² No esperis a tenir les circumstàncies perfectes. En aquest món, mai tindrem la situació ideal. Per tant, si esperes que arribi el moment idoni per començar, és probable que mai assoleixis el teu objectiu (llegeix Eclesiastès 11:4). Un germà que es diu Dayniel explica: «No existeixen les circumstàncies perfectes. Les millors circumstàncies les creem nosaltres mateixos quan ens posem en marxa». En Paul, un germà que serveix a Uganda ens explica un altre motiu per no posposar les nostres metes indefinidament: «Quan comencem a actuar, tot i els reptes, estem donant a Jehovà alguna cosa per beneir» (Mal. 3:10).

13. Per què és bo que comencem posant-nos metes més petites?

¹³ Comença a poc a poc. Pot ser que no ens sentim gaire motivats perquè ens sembli que la nostra meta és massa difícil d’aconseguir. Si aquest és el teu cas, per què no proves de dividir el teu objectiu principal en altres de més petits? Per exemple, si t’has proposat cultivar certa qualitat, per què no comences  a demostrar-la amb petits detalls? O si la teva meta és llegir-te la Bíblia sencera, per què no et proposes començar a llegir estones més curtes? En Tomáš, a qui se li estava fent molt difícil assolir el seu objectiu de llegir la Bíblia en un any, diu: «Em vaig adonar que m’havia marcat un ritme que no era realista per a mi. Així que m’ho vaig replantejar i, aquest cop, vaig decidir llegir fragments més curts de la Bíblia cada dia i meditar en el seu contingut. D’aquesta manera, em va començar a agradar llegir la Bíblia». Com que en Tomáš gaudia més de llegir-la, cada cop li dedicava més temps i finalment va acabar llegint-se la Bíblia sencera. c

14. Quines situacions ens podrien dificultar assolir la nostra meta?

¹⁴ La realitat és que, encara que estiguem motivats o siguem disciplinats, és probable que hàgim de fer front a situacions que dificultin el nostre progrés. Per exemple, un «succés imprevist» ens podria prendre el temps que havíem pensat dedicar al nostre objectiu (Ecl. 9:11). És possible que patim algun problema que ens robi els ànims o les forces (Prov. 24:10). A més, com que som imperfectes, algunes de les nostres accions podrien dificultar-nos assolir la nostra meta (Rm. 7:23). També pot ser que simplement estiguem cansats (Mt. 26:43). Què podem fer per superar aquests entrebancs i els dies dolents?

15. Per què no ens hem de rendir si ens trobem amb un revés? (Salm 145:14.)

¹⁵ Recorda que un revés no és un fracàs. La Bíblia diu que sovint haurem de fer front a problemes o dificultats. Però també ens assegura que, tot i que caiguem, ens podem aixecar perquè comptem amb l’ajuda de Jehovà (llegeix Salm  145:14). En Philip, de qui hem parlat abans, explica com mesura el seu progrés: «Miro de no centrar-me en els cops que no me n’he sortit, sinó en els que m’he aixecat i he seguit endavant». En David, esmentat abans, diu: «Quan em trobo amb un contratemps o tinc un mal dia, intento no veure-ho com un obstacle que m’atura, sinó com una oportunitat per demostrar-li a Jehovà que l’estimo». Quan seguim endavant, tot i els imprevistos, demostrem que desitgem de tot cor agradar a Jehovà. Pensa que content està quan veu els teus esforços per assolir les teves metes.

16. Què pots aprendre dels entrebancs?

¹⁶ Intenta veure els entrebancs com a oportunitats per aprendre. Pensa què ha impedit que compleixis el teu objectiu i pregunta’t: «Puc fer res per evitar que això em torni a passar?» (Prov. 27:12). De vegades, pot ser que un entrebanc et demostri que la teva meta no era tan realista com pensaves. És aquest el teu cas? Si és així, replanteja’t el teu objectiu i assegura’t que encara sigui raonable tenint en compte les teves circumstàncies. d Recorda que Jehovà mai pensarà que has fracassat pel fet de no haver assolit una meta que estava fora del teu abast (2 Cor. 8:12).

17. Per què és important que recordem les metes que ja hem assolit?

¹⁷ Recorda tot el que ja has aconseguit. La Bíblia diu que «Déu no és injust i no s’oblida» del que has fet (Heb. 6:10). Així és que tu tampoc te n’hauries d’oblidar. Reflexiona en els objectius que ja has complert, com ara cultivar una amistat estreta amb Jehovà, començar a parlar als altres sobre ell o fins i tot batejar-te. Igual que en el passat vas progressar fins a assolir algunes metes espirituals, pots estar convençut que ara també assoliràs la meta per la qual t’estàs esforçant (Fili. 3:16).

18. Què és important que fem mentre avancem cap a la nostra meta? (Mira la imatge.)

¹⁸ Igual que el mariner acaba arribant a la seva destinació, amb l’ajuda de Jehovà tu també pots acabar assolint la teva meta. Recorda, però, que els mariners gaudeixen del trajecte. D’igual manera, mentre t’esforces de valent per assolir la teva meta, no t’oblidis de gaudir del trajecte mentre veus com Jehovà et va ajudant i beneint (2 Cor. 4:7). Si no et rendeixes, pots estar segur que et beneirà molt més del que et pots imaginar (Gàl. 6:9).