Sincerament, ningú pot estar totalment segur de l’aparença física de Pau. Els dibuixos i les iŀlustracions de l’apòstol que apareixen a les nostres publicacions són representacions artístiques i no estan basades en proves arqueològiques.

Malgrat això, sí que s’ha trobat informació referent al seu aspecte físic. Per exemple, la revista Zion’s Watch Tower (‘La torre de guaita de Sió’) de l’1 de març de 1902 va dir: «Pel que fa a l’aparença de Pau, [...] al llibre Fets de Pau i Tecla, [...] escrit aproximadament l’Anno Domini 150 [és a dir, l’any 150 després de Crist], hi ha una descripció de l’apòstol que possiblement és la millor i es correspon amb la realitat. Se’l descriu com “petit d’estatura, calb, amb les cames arquejades, fort, cellajunt i amb un nas gros”».

Parlant d’aquest text antic, The Oxford Dictionary of the Christian Church (edició de 1997) comenta: «És possible que el llibre Fets [de Pau i Tecla] inclogui elements històrics i confiables». Aquest llibre era molt respectat durant l’antiguitat. Això ho confirma el fet que 80 manuscrits en grec d’aquest document han arribat fins als nostres dies, i també versions en altres idiomes. Per tant, podem dir que les nostres representacions artístiques estan en harmonia amb algunes descripcions antigues de com era l’apòstol físicament.

De totes maneres, hi ha altres coses molt més importants que l’aspecte físic de Pau. Durant la seva predicació, alguns crítics de l’època van dir sobre ell: «En persona és dèbil i les seves paraules no valen res» (2 Cor. 10:10). Però faríem bé de recordar que l’apòstol es va fer cristià després que Jesús se li va aparèixer miraculosament. A més, pensem en tot el que va fer quan va portar el nom de Jesús a moltes nacions (Fe. 9:3-5, 15; 22:6-8). I com ens beneficiem dels llibres bíblics que Pau va escriure per inspiració divina!

Pau no va presumir del que havia aconseguit abans de convertir-se al cristianisme, i tampoc li va semblar important parlar de la seva aparença (Fe. 26:4, 5; Fili. 3:4-6). En canvi, va admetre: «Jo sóc el més petit dels apòstols, i no mereixo ser anomenat apòstol» (1 Cor. 15:9). Més tard, va escriure: «Aquesta bondat immerescuda se m’ha mostrat a mi, que sóc més petit que l’últim de tots els sants, perquè anunciï a les altres nacions les bones notícies sobre les incalculables riqueses del Crist» (Ef. 3:8). Aquest missatge és, sens dubte, molt més important que l’aspecte físic de Pau.