1. De què es volen assegurar els pares abans que els seus fills es bategin?

«DURANT mesos els hi vaig dir als meus pares que em volia batejar i sovint parlaven amb mi del tema. Volien assegurar-se que entenia que era un assumpte seriós. Per fi, el 31 de desembre de 1934 va arribar aquell gran dia.» Així va descriure la Blossom Brandt els esdeveniments previs al seu bateig. Avui en dia, molts pares també es preocupen per ajudar els seus fills a prendre bones decisions. D’una banda, posposar el bateig innecessàriament pot afectar de manera negativa l’amistat dels seus fills amb Jehovà (Jm. 4:17). Però, d’altra banda, es volen assegurar que, abans de batejar-se, els seus fills estan preparats per complir amb les responsabilitats que implica ser un cristià.

2. a) Què els hi preocupa a alguns superintendents de circuit? b) Què analitzarem en aquest article?

² Alguns superintendents de circuit han expressat la seva preocupació al conèixer joves que tenen prop de 20 anys  i han crescut a la veritat, però que encara no s’han batejat. En la majoria dels casos, aquests joves van a les reunions, prediquen i s’identifiquen com a testimonis de Jehovà. Però, per alguna raó, no s’acaben de decidir a dedicar-se a Déu i batejar-se. Per què els hi passa això? De vegades, els pares els hi recomanen que esperin a fer aquest pas. En aquest article, veurem quatre preocupacions que fan que alguns pares no animin els seus fills a progressar fins al bateig.

3. Què els hi preocupava als pares de la Blossom?

³ Els pares de la Blossom estaven preocupats per si la seva filla era suficientment gran per entendre el que implicava fer el pas del bateig, i no és d’estranyar. Per tant, com poden saber els pares si els seus fills estan preparats per dedicar-se a Jehovà?

4. Com poden ajudar als pares les paraules de Mateu 28:19, 20?

⁴ Llegeix Mateu 28:19, 20. Tal com es va analitzar a l’article anterior, la Bíblia no especifica una edat per batejar-se. Tanmateix, una cosa que pot ajudar els pares és reflexionar en el significat de la paraula grega que es tradueix com ‘fer deixebles’ a Mateu 28:19. Aquesta expressió transmet la idea d’ensenyar amb l’objectiu de fer aprenents, o deixebles. Un deixeble és una persona que aprèn i entén les ensenyances de Jesús, i està decidida a viure en harmonia amb elles. Per això, la meta dels pares ha de ser ensenyar als seus fills des de ben petits per ajudar-los a arribar a la dedicació i al bateig. És clar, és impossible que un nen molt petit compleixi els requisits per arribar a batejar-se. Ara bé, la Paraula de Déu mostra que fins i tot alguns jovenets poden comprendre i valorar la veritat.

5, 6. a) Què ens ensenya sobre el bateig l’exemple de Timoteu? b) Com poden els pares ajudar als seus fills?

⁵ Timoteu va fer seva la veritat des de petit. L’apòstol Pau va dir que aquest jove havia après les veritats bíbliques des que era un nen. Tot i haver crescut en una llar dividida, la seva mare i la seva àvia el van ajudar a valorar les Escriptures. Per això, Timoteu va cultivar una fe molt forta (2 Tim. 1:5; 3:14, 15). Quan tenia uns 20 anys ja era un deixeble cristià i estava preparat per rebre privilegis especials a la congregació (Fe. 16:1-3).

⁶ No hem d’oblidar que cada nen és un món, i no tots maduren al mateix ritme. N’hi ha que maduren en sentit mental i emocional més ràpidament i es volen batejar quan encara són bastant joves. N’hi ha d’altres que necessiten més temps i es bategen quan són una mica més grans. Per tant, els pares que demostren saviesa no pressionen els seus fills perquè es bategin. Tot al contrari, els ajuden a progressar en sentit espiritual d’acord al seu ritme. Els pares s’alegren quan els seus fills s’esforcen per posar en pràctica les paraules de Proverbis 27:11 (llegeix-lo). Ara bé, mai han de perdre de vista el seu objectiu: ajudar els seus fills a fer-se deixebles de Jesús. Tenint això ben present, s’haurien de preguntar: «Té prou coneixement el meu fill per dedicar-se a Jehovà i batejar-se?».

7. És necessari que una persona tingui molt de coneixement per poder batejar-se? Explica-ho.

⁷ Com que els pares són els mestres dels seus fills, volen que coneguin bé la veritat i tinguin una bona base per dedicar-se a Jehovà. Però això no significa que una persona hagi de tenir un coneixement detallat i profund de la Paraula de Déu per poder-se batejar. Els deixebles han de continuar aprenent més de la Bíblia després del bateig (llegeix Colossencs 1:9, 10). Així doncs, quant de coneixement es necessita?

8, 9. Què podem aprendre del relat de Pau i el carceller?

⁸ Els pares poden aprendre lliçons valuoses del que li va passar a una família del segle primer. Prop de l’any 50, en el seu segon viatge missional, Pau va visitar la ciutat de Filips. Quan era allà, ell i el seu company Siles van ser arrestats injustament i tancats a la presó. Durant la nit, un terratrèmol molt fort va sacsejar la presó de dalt a baix i totes les portes es van obrir. El carceller va pensar que tots els presoners s’havien escapat i estava a punt de suïcidar-se, però Pau ho va impedir. Tant ell com Siles van predicar al carceller i a la seva família. Quan aquestes persones sinceres van valorar el que estaven aprenent sobre Jesús, van decidir batejar-se de seguida (Fe. 16:25-33). Què aprenem d’aquest relat bíblic?

⁹ Segons els costums de l’època, pot ser que el carceller fos un veterà de l’exèrcit retirat. Com que no estava familiaritzat amb les Escriptures, si volia arribar a ser cristià, necessitava aprendre les veritats bàsiques de la Paraula de Déu, entendre què significa servir Jehovà i estar decidit a seguir les ensenyances de Jesús. En relativament poc temps, va obtenir un coneixement bàsic de les Escriptures i va valorar el que aprenia. Això el va motivar a batejar-se. Evidentment, va continuar aprenent més de Jehovà després del bateig. Tenint en compte aquest exemple, què pots fer si el teu fill et diu que es vol batejar perquè estima Jehovà i el vol obeir? Potser seria bona idea animar-lo a parlar amb els ancians de la congregació perquè analitzin si reuneix els requisits per batejar-se. * Igual que la resta de germans batejats, el teu fill continuarà aprenent de Jehovà i del seu propòsit al llarg de la seva vida i per tota l’eternitat (Rm. 11:33, 34).

10, 11. a) Què pensen alguns pares? b) Quina és la millor protecció per a un jove?

¹⁰ Hi ha pares que pensen que és millor que, abans de batejar-se, els seus fills tinguin una bona educació superior per assegurar-se una feina el dia de demà. Tot i que potser ho fan amb bona intenció, s’haurien de preguntar: «Ajudarà això al meu fill a tenir realment èxit a la vida? I, encara més important, està d’acord aquesta manera de pensar amb el que ens ensenya la Bíblia? Quin camí ens anima a seguir Jehovà?» (llegeix Eclesiastès 12:1).

¹¹ Hem de recordar que tot el que hi ha en aquest món va en contra de la  manera de pensar de Jehovà i de la seva voluntat (Jm. 4:7, 8; 1 Jn. 2:15-17; 5:19). La millor defensa per als teus fills contra Satanàs, el seu món i la seva manera de pensar és tenir una amistat estreta amb Jehovà. Si un pare donés molta importància a tenir metes seglars i aconseguir una bona feina, podria confondre el seu fill i posar en perill la seva amistat amb Jehovà. De veritat voldria un pare amorós que la pressió d’aquest món manipulés el punt de vista del seu fill sobre tenir èxit a la vida? No oblidis que l’autèntica felicitat i l’èxit de veritat només s’aconsegueixen quan posem Jehovà en primer lloc (llegeix Salm 1:2, 3).

12. Per què han animat alguns pares als seus fills a esperar per batejar-se?

¹² Quan una mare explicava per què havia aconsellat a la seva filla que esperés a batejar-se, va reconèixer: «Em fa vergonya admetre que la principal raó era la por que em feia que l’expulsessin». Igual que aquesta germana, hi ha pares que creuen que és millor que el seu fill es bategi quan hagi passat l’etapa d’actuar sense pensar i de fer ximpleries (Gèn. 8:21; Prov. 22:15). Alguns opinen que, mentre el seu fill no es bategi, no podrà ser expulsat. Però, per què és un error pensar d’aquesta manera? (Jm. 1:22.)

13. Ens evita donar comptes a Jehovà el fet de posposar el bateig? Explica-ho.

¹³ És normal que els pares no vulguin que els seus fills es bategin abans de ser prou madurs per dedicar-se a Jehovà. Malgrat això, seria un error pensar que el fet de no estar batejats els eximeix de responsabilitat. Un jove és responsable davant de Jehovà, no quan es bateja, sinó quan sap el que està bé i el que està malament als ulls de Déu (llegeix Jaume 4:17). En lloc de desanimar els seus fills de batejar-se, els pares assenyats s’esforcen de valent per donar un bon exemple i ajudar-los des de ben petits a estimar Jehovà i les seves normes morals (Lc. 6:40). Aquesta serà la millor protecció per als joves perquè els animarà a viure a l’altura del que Jehovà espera d’ells (Is. 35:8).

14. Com poden contribuir els ancians a la feina dels pares?

¹⁴ Els ancians poden donar un cop de mà als pares parlant amb els joves sobre metes espirituals. Una germana que va servir de pionera durant més de 70 anys recorda l’impacte que va tenir en ella el que li va dir el germà Charles Russell quan només tenia 6 anys. Ella va explicar: «Va estar xerrant amb mi durant un quart d’hora sobre les meves metes espirituals». Les nostres paraules animadores i positives també poden tenir un gran efecte en la vida dels altres (Prov. 25:11). Una cosa que poden fer els ancians és tenir en compte les famílies quan toca fer feines a la Sala del Regne i assignar algunes tasques als més joves, sempre d’acord amb la seva edat i capacitats.

15. Com podem animar i ajudar els joves?

¹⁵ Tots podem ajudar els joves si els hi mostrem interès personal. Per això, hem d’estar pendents del seu progrés espiritual. Pensa en algun jove de la teva congregació. Ha fet un comentari ben pensat o alguna presentació a la  reunió d’entre setmana? Ha superat una prova o temptació, o ha aprofitat alguna oportunitat per predicar a l’escola? Doncs, felicita’l de seguida! I què et sembla si dediques una estona, abans o després de la reunió, per parlar amb algun nen o jove i interessar-te en ell? D’aquesta manera, els joves també se sentiran part de «la gran congregació» (Sl. 35:18).

16, 17. a) Per què és important que els fills es bategin? b) Quina alegria poden sentir els pares? (Mira la imatge del principi.)

¹⁶ Criar els fills, «educant-los i aconsellant-los tal com Jehovà vol», és un dels privilegis més grans que pot tenir un pare (Ef. 6:4; Sl. 127:3). A l’antiga nació d’Israel, els nens, al néixer, ja estaven dedicats a Jehovà, però això no passa avui dia. L’amor per Déu i per la veritat no és hereditari. Així doncs, els pares han de fer tot el que poden per ajudar els seus fills des de ben petits a fer-se deixebles, arribant al punt de dedicar la seva vida a Déu i batejar-se. No hi ha res més important que això. Al cap i a la fi, dedicar-se, batejar-se i servir Jehovà fidelment és el que farà que una persona es pugui salvar durant la gran tribulació (Mt. 24:13).

¹⁷ Quan la Blossom va decidir que es volia batejar, els seus pares es van voler assegurar que estava preparada per fer aquest pas tan important. Un cop n’estaven convençuts, la van animar a fer-ho. La nit abans del seu bateig, el seu pare va tenir un gest molt bonic. Ella va explicar: «Ens va reunir a tots i ens vam agenollar. Llavors, va fer una oració i li va dir a Jehovà que estava molt feliç perquè la seva filleta havia pres la decisió de dedicar-li la seva vida a Ell». Més de 60 anys després, la Blossom va reconèixer: «Pots estar segur que mai m’he oblidat d’aquella nit i mai me n’oblidaré». Pares, desitgem de tot cor que sentiu el mateix goig i satisfacció de veure que els vostres fills dediquen la seva vida a Jehovà i es bategen.