1. Quins problemes van afrontar els cristians del primer segle?

ENTRE els anys 62 i 64 de la nostra era, l’apòstol Pere va escriure «als residents temporals dispersats per les regions del Pont, de Galàcia, de Capadòcia, d’Àsia i de Bitínia» (1 Pe. 1:1). Els germans d’aquestes congregacions de l’Àsia Menor, on hi havia tanta varietat cultural, necessitaven ànim i guia, ja que estaven afrontant forta oposició i es parlava malament d’ells. Amb raó, la Bíblia diu que estaven passant per «proves de foc». Vivien temps difícils i «la fi de totes les coses [s’havia] apropat». De fet, gairebé deu anys després, Jerusalem va ser destruïda. Què ajudaria als cristians a fer front a aquelles dificultats? (1 Pe. 4:4, 7, 12.)

2, 3. Per què va animar Pere als germans a ser hospitalaris? (Mira la imatge del principi.)

² Pere va animar els germans a seguir el següent consell: «Sigueu hospitalaris els uns amb els altres» (1 Pe. 4:9). La paraula hospitalitat originalment en grec implica ‘ser amorós, amable i bondadós amb els estranys’. No obstant, en aquella ocasió l’apòstol va animar els germans a ser hospitalaris «els uns amb els altres», és a dir, amb aquells que ja coneixien i amb els quals es reunien. Ara bé, com els ajudaria mostrar hospitalitat?

 ³ Això faria que estiguessin més units. Pensa en el teu cas. T’han convidat alguna vegada els germans a casa seva? Segur que tens bons records d’aquells moments. I, quan has convidat a casa algun germà de la congregació, no s’ha enfortit la vostra amistat? Quan ets hospitalari, tens l’oportunitat de conèixer millor els germans. En el temps de Pere, els cristians havien d’estar més units a mesura que la situació empitjorava. I el mateix passa ara, ja que ens trobem en els «últims dies» (2 Tim. 3:1).

4. Quines preguntes analitzarem en aquest article?

⁴ De quines maneres pots mostrar hospitalitat? Com pots superar els obstacles que potser t’impedeixen ser hospitalari? I què hauries de fer quan et conviden?

5. Com pots ser hospitalari a les reunions?

⁵ A les reunions. Tots els que assistim a les reunions som convidats a aquests banquets espirituals i, per això, ens donem la benvinguda els uns als altres. Jehovà i la seva organització són els nostres amfitrions (Rm. 15:7, nota). Però quan venen persones noves a la reunió, podem dir que nosaltres també ens convertim en amfitrions. Per què no prens la iniciativa de donar la benvinguda als nous, sense tenir en compte la seva aparença? (Jm. 2:1-4.) Si algú ve per primera vegada i no coneix cap germà, li podries dir que s’assegui al teu costat? Segurament agrairà molt que l’ajudis a seguir la reunió i a llegir els textos bíblics. Si així ho fas, demostraràs que ets hospitalari (Rm. 12:13).

6. A qui podries convidar a casa teva?

⁶ Quan convides els germans a prendre alguna cosa. En temps bíblics, convidar algú a casa a menjar era una mostra d’hospitalitat, i promovia la pau i l’amistat (Gèn. 18:1-8; Jut. 13:15; Lc. 24:28-30). A qui podries convidar? Entre d’altres, als que formen part de la teva vida, com ara els germans i les germanes de la teva congregació. Quan la situació mundial empitjori, ens necessitarem més que mai els uns als altres. Per això, és molt important que enfortim la nostra amistat i estiguem en pau amb els germans. L’any 2011 el Consell Rector va canviar l’hora de l’Estudi de La Torre de Guaita de la família Betel dels Estats Units de les 18:45 a les 18:15. Per què? L’anunci deia que, com que la reunió acabaria abans, els betelites tindrien més oportunitats de convidar-se els uns als altres. Algunes sucursals han seguit el seu exemple. Això ha permès que les famílies Betel estiguin encara més unides.

7, 8. Com pots ser hospitalari quan reps la visita d’oradors i d’altres germans?

⁷ Quan ens visiten oradors d’altres congregacions, superintendents de circuit i representants de la sucursal, podem aprofitar aquestes ocasions per ser hospitalaris amb ells (llegeix 3 Joan 5-8). I ho podem fer convidant-los a menjar o a prendre alguna cosa.

⁸ Una germana dels Estats Units recorda: «Al llarg dels anys, el meu marit i jo hem tingut el privilegi de convidar a casa nostra molts oradors i les seves famílies. Hem disfrutat molt de cadascuna d’aquestes ocasions, però sobretot, ens han edificat espiritualment. Mai ens hem penedit de fer-ho».

9, 10. a) A qui podries oferir allotjament? b) Podries oferir casa teva, encara que sigui petita? Posa’n un exemple.

 ⁹ Quan ofereixes allotjament. En el passat, sovint s’oferia allotjament a visitants de confiança (Job 31:32; File. 22). Avui dia, potser hem de fer el mateix. Per exemple, els superintendents de circuit de vegades necessiten un lloc on quedar-se quan visiten les congregacions. O també els germans que assisteixen a les escoles teocràtiques o que coŀlaboren en la construcció. Els desastres naturals poden deixar famílies sense llar i pot ser que necessitin un lloc on viure fins que recuperin casa seva. No has de pensar que només aquells que tenen una casa còmoda poden oferir allotjament. Probablement ja ho han fet moltes vegades. Així doncs, podries oferir casa teva encara que visquis en un lloc humil?

¹⁰ Un germà de Corea del Sud recorda amb un somriure a la cara quan va allotjar germans que assistien a escoles teocràtiques. Ell explica: «Al principi evitava oferir allotjament perquè ens acabàvem de casar i vivíem en una casa petita. Però convidar aquests germans a casa nostra va ser una experiència molt bonica. Feia poc que ens havíem casat i vam poder veure que una parella pot ser molt feliç servint Jehovà i compartint metes espirituals».

11. Per què hauries de mostrar hospitalitat als germans nous de la congregació?

¹¹ Amb nous germans a la congregació. Potser alguns germans o famílies s’han traslladat fa poc a la teva zona. És possible que hi estiguin servint perquè hi ha necessitat o siguin pioners que han estat assignats a la teva congregació. Al principi, pot ser que se sentin fora del seu ambient, amb nous veïns, una nova congregació i, fins i tot, una nova cultura o llengua. ¿Els podries convidar a prendre alguna cosa, a menjar o a fer una volta? Això els ajudarà a fer nous amics i adaptar-se a les noves circumstàncies.

12. Cal que et compliquis per ser hospitalari? Relata una experiència.

¹² Per ser hospitalari no cal que et compliquis (llegeix Lluc 10:41, 42). Un germà recorda quan va començar a servir com a missioner. Ell relata: «Érem joves, inexperts i sentíem enyorança. Un vespre, la meva dona estava molt nostàlgica i jo no aconseguia animar-la. Però, cap a les 19:30, algú va picar a la porta. Era una estudiant de la Bíblia que portava tres taronges i venia a donar-nos la benvinguda. La vam convidar a passar i li vam donar un got d’aigua. Després li vam fer un te i una tassa de xocolata desfeta. Nosaltres encara no parlàvem suahili, i ella no parlava anglès. Però aquest gest tan bonic va ser el principi de noves amistats amb els germans locals».

13. Quins beneficis reps quan ets hospitalari?

¹³ T’has fet mai enrere a l’hora de ser hospitalari? Si t’ha passat, és possible que t’hagis perdut una oportunitat d’estar en bona companyia i fer noves amistats. Ser hospitalari és un dels millors remeis contra la soledat. Però, per què se li pot fer difícil a algú? Vegem diferents raons.

14. Què podries fer si notes que et falten temps i energies?

¹⁴ La falta de temps i energies. Els servents de Déu estem ben ocupats i de vegades tenim molts compromisos. Alguns senzillament creuen que no tenen ni temps ni energies per mostrar hospitalitat. Si aquest és el teu cas, potser hauries de revisar la teva agenda. ¿Podries  fer alguns canvis que et permetin tenir més temps i forces per acceptar o mostrar hospitalitat? La Paraula de Déu ens demana que siguem hospitalaris (Heb. 13:2). Per tant, ser hospitalaris no és una opció. Has de tenir clares les teves prioritats i, si cal, limitar les activitats que no siguin tan importants.

15. Per què alguns no es veuen amb cor de ser hospitalaris?

¹⁵ Els teus sentiments. T’agradaria ser hospitalari però no t’hi veus amb cor? Alguns germans són tímids i pensen que se’ls hi acabarà la conversa o que els convidats s’avorriran. I n’hi ha que no tenen molts recursos i creuen que no estan a l’altura del que altres germans poden oferir. Però recorda que el més important no és tenir una casa sofisticada, sinó que estigui neta i arreglada, i que sigui acollidora.

16, 17. Què et pot ajudar a preocupar-te menys quan tens convidats?

¹⁶ Si t’angoixa tenir convidats, no ets l’únic. Un ancià de la Gran Bretanya reconeix: «És possible que estiguis nerviós quan tens convidats. Però, igual que passa amb altres aspectes del nostre servei a Jehovà, els beneficis de fer-ho superen els nostres temors. He passat molt bons moments prenent un simple cafè amb germans i xerrant». No oblidis que mostrar interès personal cap als altres sempre dona bons resultats (Fili. 2:4). A la majoria de persones els hi agrada compartir les seves vivències. De fet, passar bones estones amb els germans ens permet coneixe’ns millor. Un altre ancià diu: «Convidar germans de la congregació a casa m’ajuda a entendre’ls millor i saber més d’ells, especialment com van acceptar la veritat». L’interès sincer en els altres pot fer que passem estones realment boniques.

¹⁷ Una pionera que va allotjar estudiants de diferents escoles teocràtiques va reconèixer: «Al principi patia perquè casa meva és molt senzilla i els mobles que tinc són de segona mà. Però la dona d’un dels instructors em va tranquiŀlitzar molt. Em va explicar que, quan el seu marit i ella estan servint a l’obra itinerant, les millors setmanes són les que passen a casa de persones espirituals que, tot i no tenir gaires diners, tenen les mateixes metes que ells: servir Jehovà i portar una vida senzilla. Això em va recordar les paraules de la meva mare, que sempre ens deia: “És millor un plat de verdura on hi ha amor”» (Prov. 15:17). Per tant, deixa que l’amor et motivi a ser hospitalari i no et preocupis en excés.

18, 19. Com et pot ajudar l’hospitalitat a vèncer sentiments negatius?

¹⁸ Els teus sentiments cap als altres. Hi ha algú a la congregació que no et cau gaire bé? Si no intentes vèncer aquests sentiments negatius, podrien anar a més. Les diferències de personalitat et poden frenar de ser hospitalari amb aquesta persona. O pot ser que algú t’hagi ofès en el passat i se’t faci difícil oblidar-ho.

¹⁹ La Bíblia recomana que si volem millorar la nostra relació amb els altres, fins i tot amb els enemics, hem de ser hospitalaris (llegeix Proverbis 25:21, 22). Convidar algú a casa teva et pot ajudar a superar els sentiments negatius i cultivar una bona amistat. Pot fer que aflorin les qualitats més positives del teu convidat, aquelles que va veure Jehovà quan el va atreure al Seu poble (Jn. 6:44). Quan de manera amorosa convides una persona que no s’ho espera, estàs fent el primer pas per començar o renovar una amistat. Però, com pots estar  segur que ho fas per amor? Una manera és aplicar les paraules de Filipencs 2:3: «Sigueu humils i considereu que els altres són superiors a vosaltres». Pensa en quins aspectes els teus germans són superiors a tu, com ara la seva fe, aguant o valor, entre altres qualitats. Fer això t’ajudarà a estimar-los més, i a ser hospitalari i reconciliador.

20. Què hauries de fer si acceptes una invitació, i per què?

²⁰ El salmista David va preguntar: «Jahveh, qui habitarà en el teu tabernacle?» (Sl. 15:1). Llavors va analitzar qualitats que Déu espera que tinguin els Seus convidats. Una d’aquestes és ser persones de paraula, tal com anima la Bíblia: «Jura en perjudici seu, i no canvia» (Sl. 15:4). Si acceptes una invitació, no l’hauries de canceŀlar a la lleugera. Tingues en compte que pot ser que el teu amfitrió hagi fet preparatius i, si ara l’anuŀles, tot el que hagi fet no haurà servit per res (Mt. 5:37). Alguns canceŀlen una invitació perquè els hi ha sortit un pla que els hi ve més de gust. No et sembla que és una falta d’amor i respecte? En lloc d’això, hem de ser agraïts i valorar qualsevol cosa que ens ofereixen (Lc. 10:7). Amb tot, si realment no hi pots anar, seria amorós avisar els teus amfitrions amb prou temps.

21. Com pots mostrar respecte pels costums locals?

²¹ També és important tenir en compte els costums locals. En algunes cultures està ben vist presentar-se a casa d’algú sense invitació, però en d’altres és millor fer plans amb temps. Hi ha països on serveixen el millor que tenen primer als convidats i després a la família, mentre que en altres llocs tothom rep el mateix. En algunes zones els convidats normalment porten alguna cosa, però en d’altres els amfitrions prefereixen que els convidats no portin res. Fins i tot, hi ha cultures on s’espera que els convidats rebutgin respectuosament la primera o la segona invitació. En canvi, en d’altres es pot entendre com una falta d’agraïment. Així és que esforcem-nos per fer que els nostres amfitrions estiguin contents d’haver-nos convidat.

22. Per què és tan important ser «hospitalaris els uns amb els altres»?

²² L’apòstol Pere va dir: «La fi de totes les coses s’ha apropat» (1 Pe. 4:7). Ara estem ben a prop de la fi i ens espera la gran tribulació, la més gran que mai s’ha vist. A mesura que el món empitjori, necessitarem estimar-nos molt més els uns als altres. Així doncs, continuem aplicant el consell de Pere: «Sigueu hospitalaris els uns amb els altres» (1 Pe. 4:9). Sens dubte, ser hospitalaris ha de formar part de la nostra vida ara i sempre.