1. Què aprenem d’Eclesiastès 3:1, 7?

A ALGUNS de nosaltres ens encanta parlar, i a d’altres no tant. Tal com indica el text temàtic, hi ha moments per parlar i moments per callar (llegeix Eclesiastès 3:1, 7). Amb tot, de vegades ens agradaria que alguns germans xerressin més i d’altres, menys.

2. Qui té el dret de dir-nos com i quan hem de parlar?

² La capacitat de parlar és un regal de Jehovà (Èx. 4:10, 11; Ap. 4:11). En la seva Paraula, ell ens diu com fer un bon ús d’aquest do. A continuació, analitzarem exemples bíblics que ens mostraran quan hem de parlar i quan hem de callar. També veurem quin efecte tenen en Jehovà les nostres paraules. Primer de tot, vegem quan hem de parlar.

3. Segons Romans 10:14, quan hem de parlar?

³ Sempre hem d’estar preparats per parlar de Jehovà i el seu Regne (Mt. 24:14; llegeix Romans 10:14). Si ho fem, imitarem Jesús. De fet, una de les principals raons per les quals Jesús va venir a la terra va ser per explicar la veritat sobre el seu Pare (Jn. 18:37). Ara bé, no hem d’oblidar que la manera com parlem també és important. Per això, quan parlem de Jehovà, ho hem de fer «amb amabilitat i respecte», i tenint en compte els sentiments i les creences dels altres (1 Pe. 3:15). Així no només parlarem amb les persones, sinó també els hi ensenyarem i, fins i tot, podrem arribar al seu cor.

4. D’acord amb Proverbis 9:9, com podem ajudar els altres?

 ⁴ Els ancians no han de dubtar a parlar quan veuen que un germà o una germana necessita consell. És clar, triaran un moment apropiat per no incomodar la persona innecessàriament. Potser intentaran esperar per parlar amb ella en privat. Els ancians s’han d’esforçar per parlar d’una manera que mostri respecte per la persona i preservi la seva dignitat. Alhora compartiran alguns principis bíblics que la puguin ajudar a fer el que és correcte (llegeix Proverbis 9:9). Per què és tan important que siguem valents i parlem quan sigui necessari? Analitzem dos exemples bíblics: un home que hauria d’haver corregit els seus fills, i una dona que es va haver de presentar davant del futur rei.

5. En quin moment havia de parlar Elí i no ho va fer?

⁵ El gran sacerdot Elí tenia dos fills que s’estimava molt, però ells no mostraven cap respecte per Jehovà. Tenien grans responsabilitats, ja que eren sacerdots i servien al tabernacle. Tot i això, abusaven de la seva autoritat, tractaven amb falta de respecte les ofrenes que eren per a Jehovà i cometien immoralitat sexual descaradament (1 Sam. 2:12-17, 22). Segons la Llei mosaica, els fills d’Elí mereixien morir, però ell simplement els va reprendre suaument i els va permetre continuar servint al tabernacle (Deut. 21:18-21). Com va reaccionar Jehovà? Va preguntar al gran sacerdot per què honrava més els seus fills que no pas a Ell mateix, i va decidir que aquells dos homes havien de morir (1 Sam. 2:29, 34).

6. Quina lliçó podem aprendre de l’exemple d’Elí?

⁶ Podem aprendre una lliçó important de l’exemple d’Elí. Si ens assabentem que un amic o familiar ha comès un pecat, hem de parlar amb ell i recordar-li les normes de Déu. Després, ens hem d’assegurar que rep l’ajuda que necessita dels ancians (Jm. 5:14). Mai voldríem ser com Elí i honrar més un amic o un familiar que Jehovà. És veritat que fa falta valor per parlar amb algú que necessita correcció, però l’esforç val la pena. Fixa’t ara en la diferència entre la manera d’actuar d’Elí i la d’Abigaïl.

7. Per què va decidir parlar amb David Abigaïl?

 ⁷ Abigaïl era la dona d’un ric terratinent que es deia Nabal. Quan David i els seus homes fugien del rei Saül, van passar una temporada amb els pastors de Nabal. Durant aquell temps, van protegir dels lladres els ramats d’aquell home ric. Creus que es va sentir agraït Nabal? De cap manera! Quan David li va demanar menjar i aigua per als seus homes, Nabal es va posar furiós i els va insultar (1 Sam. 25:5-8, 10-12, 14). Com a conseqüència, David va decidir matar a tots els homes de la casa d’aquell terratinent (1 Sam. 25:13, 22). Es podria fer alguna cosa per evitar aquell desastre? Abigaïl es va adonar que aquell era «temps de parlar». Es va armar de valor i va sortir a trobar-se amb David i els seus 400 afamats i enfurismats soldats.

8. Què aprenem de l’exemple d’Abigaïl?

⁸ Quan Abigaïl es va trobar amb David, li va parlar amb valentia, però també de manera respectuosa. Encara que ella no era responsable del que havia passat, es va disculpar. Va confiar en Jehovà, i va dir a David que sabia que era un bon home i que faria el que era correcte (1 Sam. 25:24, 26, 28, 33, 34). Igual que Abigaïl, necessitem valor per parlar quan algú va per mal camí (Sl. 141:5). Hem de ser respectuosos, però ferms. Quan donem consell amb amor a una persona, demostrem que som amics de veritat (Prov. 27:17).

9, 10. Què han de recordar els ancians quan donen consell?

⁹ En especial els ancians han de ser valents per parlar amb aquells germans que han fet «un pas en fals» (Gàl. 6:1). Encara que reconeixen amb humilitat  que ells també són imperfectes i que de vegades han de rebre consell, no dubten a corregir aquells que necessiten disciplina (2 Tim. 4:2; Tt. 1:9). Quan donen consell, han de parlar de manera hàbil i pacient. El seu amor pels germans els motiva a ajudar-los (Prov. 13:24). Però el més important per a ells és honrar Jehovà, defensar les Seves normes i protegir la congregació (Fe. 20:28).

¹⁰ Fins ara, hem vist quan hem de parlar. Ara bé, de vegades hi ha situacions en les quals és millor no dir res. Per què això pot suposar un repte?

11. Quin exemple va posar Jaume, i per què és molt apropiat?

¹¹ Controlar la nostra llengua pot ser tot un repte. L’escriptor bíblic Jaume va utilitzar un exemple molt apropiat per explicar aquest fet. Va dir: «Si algú no s’equivoca mai quan parla, és una persona perfecta, capaç de controlar també tot el seu cos. Quan posem frens a la boca dels cavalls per fer que ens obeeixin, controlem també tot el seu cos» (Jm. 3:2, 3). Per controlar els cavalls se’ls posa uns frens a la boca. Quan el genet estira de les regnes, guia l’animal cap a certa direcció o fa que s’aturi. Què podria passar si el genet perdés el control? Que el cavall es desbocaria i tots dos es podrien fer mal. De manera semblant, si no controlem el que diem, podríem fer molt de mal. Vegem algunes situacions en les quals necessitem «estirar les regnes» i no dir res.

12. Quan seria un bon moment per «estirar les regnes» i callar?

¹² Què fem quan un germà o una germana sap coses que són confidencials?  Imagina que coneixes algú que viu a un país on la predicació està proscrita. Et sentiries temptat a demanar-li com s’hi duu a terme l’obra? Segur que no ho faries amb males intencions. Tots estimem els nostres germans i ens preocupem pel seu benestar, i volem ser específics quan orem per ells. Amb tot, aquest seria un bon moment per «estirar les regnes», per dir-ho així, i no fer preguntes. Si insistíssim perquè algú ens expliqués certa informació confidencial, no estaríem demostrant amor, ni a ell mateix ni als germans que confien que no explicarà res sobre les seves activitats. De ben segur que cap de nosaltres voldria causar més problemes a aquests germans. De la mateixa manera, ningú que servís en algun d’aquests països hauria de donar detalls sobre com s’hi efectuen la predicació i altres activitats espirituals.

13. D’acord amb Proverbis 11:13, què han de fer els ancians, i per què?

¹³ Els ancians especialment han de posar en pràctica el principi que trobem a Proverbis 11:13 (llegeix-lo). Això implica mantenir certs assumptes confidencials. Ara bé, fer-ho pot ser un repte, sobretot per als ancians casats. Els matrimonis enforteixen la seva relació mantenint una bona comunicació al compartir els seus sentiments íntims i les seves preocupacions. Però això no inclou parlar d’assumptes confidencials que tenen a veure amb germans de la congregació. Si un ancià ho fes, perdria la confiança dels altres i la seva bona reputació. La Bíblia diu que aquells que han estat nomenats a la congregació «no han de ser hipòcrites», o «de doble paraula», és a dir, no han d’enganyar els altres ni escampar informació confidencial (1 Tim. 3:8, nota). A més, si un ancià estima la seva dona, no la carregarà amb informació que no necessita saber.

14. Com pot ajudar una germana a mantenir la bona reputació del seu marit?

¹⁴ Una germana pot ajudar a mantenir la bona reputació del seu marit si no el pressiona perquè li expliqui coses que són confidencials. Si segueix aquest consell, no només donarà suport al seu marit sinó que també respectarà aquells que han confiat en ell. I, més important encara, contribuirà a la pau i la unitat de la congregació, i això farà molt feliç Jehovà (Rm. 14:19).

15. Com va reaccionar Jehovà després d’escoltar tres «amics» de Job, i per què?

¹⁵ Quan llegim el llibre de Job, podem aprendre molt sobre com i quan hem de parlar. Després que aquell servent patís tot tipus de desgràcies, quatre homes van anar a consolar-lo i donar-li consells. Els quatre van passar molt de temps callats. Però quan tres d’ells, Elifaz, Bildad i Sofar, van començar a parlar, era evident que no havien aprofitat aquell temps per pensar com podien ajudar Job. Al contrari, van estar rumiant com demostrar que aquell home fidel havia fet alguna cosa dolenta. És cert que algunes afirmacions que van fer eren correctes, però la majoria eren errònies. Moltes coses que van dir sobre Jehovà i Job eren cruels o falses, i van jutjar aquest servent amb severitat (Job 32:1-3). Com va reaccionar Déu? Es va enfadar moltíssim amb aquells tres homes. Els va dir que havien actuat de manera poc assenyada i que havien de demanar a Job que fes oració per ells (Job 42:7-9).

16. Què podem aprendre del mal exemple d’Elifaz, Bildad i Sofar?

 ¹⁶ Podem aprendre moltes lliçons del mal exemple d’Elifaz, Bildad i Sofar. Primer, no hem de jutjar els nostres germans (Mt. 7:1-5). En comptes d’això, els hem d’escoltar amb atenció abans de parlar. Només així podrem entendre la seva situació (1 Pe. 3:8). Segon, quan parlem, les nostres paraules han de ser amables i les nostres afirmacions, correctes (Ef. 4:25). I tercer, Jehovà està molt pendent del que ens diem els uns als altres.

17. Què aprenem de l’exemple d’Elihú?

¹⁷ Un altre home que va visitar Job va ser Elihú, un familiar d’Abraham. Mentre Job i els altres tres homes parlaven, ell els va escoltar amb atenció. Això li va permetre mostrar compassió al seu amic i alhora donar-li consell directe per corregir el seu punt de vista (Job 33:1, 6, 17). Per a Elihú el més important era donar la glòria a Jehovà i no a ell mateix o a algú altre (Job 32:21, 22; 37:23, 24). El seu exemple ens ensenya que hi ha un temps per estar callats i escoltar (Jm. 1:19). També aprenem que, quan hem d’aconsellar alguna persona, el més important és donar glòria a Jehovà i no a nosaltres mateixos.

18. Com demostrem que valorem la nostra capacitat de parlar?

¹⁸ Tal com hem vist, la capacitat de parlar és un regal de Jehovà. Si seguim el consell de la Bíblia sobre com i quan parlar, demostrarem que valorem aquest regal. El savi rei Salomó va escriure: «Pomes d’or amb filigranes de plata: és la paraula dita oportunament» (Prov. 25:11). Quan escoltem amb atenció el que els altres diuen i pensem abans de parlar, les nostres paraules poden ser tan boniques i valuoses com aquestes pomes d’or. Així, tant si parlem poc com molt, el que diguem animarà els altres i farà que Jehovà se senti orgullós de nosaltres (Prov. 23:15; Ef. 4:29). Aquesta és la millor manera de mostrar agraïment pel regal que el Creador ens ha fet.