1. Segons Mateu 24:9, per què no ens ha de sorprendre que el món ens odiï?

JEHOVÀ ens ha creat per estimar i per ser estimats. Per això, quan algú ens odia, ens sentim molt malament i pot ser que tinguem por. La Georgina, una germana que viu a Europa, diu: «Quan tenia 14 anys, la meva mare va començar a odiar-me per servir Jehovà. Em sentia rebutjada i em vaig començar a plantejar si jo era una bona persona». * Un germà que es diu Danilo explica: «Alguns soldats em van colpejar, insultar i amenaçar perquè era testimoni de Jehovà. En aquell moment, em vaig espantar molt i em vaig sentir humiliat». Encara que ser víctimes de l’odi és molt dolorós no ens ha de sorprendre, ja que Jesús va predir que seríem odiats (llegeix Mateu 24:9).

2, 3. Per què ens odia el món?

² El món ens odia. Per què? Perquè igual que Jesús, no som part del món (Jn. 15:17-19). Per això, tot i que respectem els governs, no els adorem, ni a ells ni als símbols que els representen. Tots nosaltres donem a Jehovà devoció exclusiva, i defensem el seu dret de governar la humanitat, un dret que Satanàs i «la seva descendència» constantment posen en dubte (Gèn. 3:1-5, 15, BEC). A més, prediquem que el Regne de Déu és l’única esperança per a la humanitat i que aquest govern aviat destruirà tots aquells que s’hi oposen (Dan. 2:44; Ap. 19:19-21). El missatge que portem és una bona notícia per als mansos, però una mala notícia per als malvats (Sl. 37:10, 11).

³ El món també ens odia perquè vivim d’acord amb les normes justes de Jehovà. Aquestes normes estan totalment  oposades als valors morals tan degradats que hi ha en aquest món. Per exemple, moltes persones aproven pràctiques extremadament immorals. Algunes d’elles molt semblants a les que practicaven els habitants de Sodoma i Gomorra. De fet, just per això, Déu els va destruir (Jud. 7). Com que defensem el que diu la Bíblia sobre aquestes pràctiques, molta gent es riu de nosaltres i creu que som uns intolerants (1 Pe. 4:3, 4).

4. Quines qualitats ens poden ajudar a afrontar l’odi?

⁴ Què ens pot ajudar a continuar endavant quan la gent ens odia i, fins i tot, ens insulta? Hem d’estar completament convençuts que Jehovà ens ajudarà. Igual que un escut, una fe forta pot «apagar totes les fletxes enceses del Malvat» (Ef. 6:16). Ara bé, amb tenir fe no n’hi ha prou. També hem de cultivar amor, perquè aquest «no s’irrita amb facilitat», i pot aguantar i suportar totes les coses que ens fan mal (1 Cor. 13:4-7, 13). Vegem a continuació com l’amor per Jehovà, pels germans i inclús pels nostres enemics ens pot ajudar a perseverar malgrat ser víctimes de l’odi.

5. Com va ajudar a Jesús l’amor que sentia pel seu Pare?

⁵ La nit abans de ser assassinat a mans dels seus enemics, Jesús va dir als seus deixebles: «[Com] que estimo el Pare, faig tal com el Pare m’ha manat» (Jn. 14:31). L’amor que Jesús sentia per Jehovà el va ajudar a afrontar les proves que tenia per davant. De manera semblant, l’amor que sentim per Déu ens pot ajudar a afrontar qualsevol prova.

6. Tenint en compte Romans 5:3-5, com veuen els servents de Déu el fet d’afrontar l’odi d’aquest món?

⁶ L’amor per Déu sempre ha ajudat els servents de Jehovà a aguantar la persecució. Per exemple, quan el poderós Sanedrí va manar els apòstols que deixessin de predicar, l’amor per Jehovà els va motivar a «obeir Déu abans que als homes» (Fe. 5:29; 1 Jn. 5:3). Aquest amor incondicional també enforteix els servents de Déu avui dia. Molts d’ells serveixen fidelment sota governs cruels i poderosos. En lloc de desanimar-se, veuen com un privilegi el fet de perseverar malgrat l’odi d’aquest món (Fe. 5:41; llegeix Romans 5:3-5).

7. Com hem de reaccionar quan rebem oposició de la família?

⁷ Segurament, una de les proves més difícils que podem afrontar és patir oposició de la nostra família. Quan comencem a interessar-nos en la veritat, és possible que alguns familiars pensin que ens han pres el pel o que hem perdut el cap (compara-ho amb Marc 3:21). D’altres podria ser que se’ns oposessin violentament. Amb tot, això no ens ha de sorprendre, ja que Jesús va afirmar: «Els enemics de cadascú seran els de casa seva» (Mt. 10:36). És clar, sigui com sigui que actuïn els nostres familiars, no els volem veure com enemics. Al contrari, com més estimem Jehovà, més hem d’estimar les persones (Mt. 22:37-39). Ara bé, mai hem de transigir passant per alt les lleis i principis bíblics per tal de complaure algú.

8, 9. Què va ajudar la Georgina?

⁸ La Georgina, mencionada abans, es va esforçar per servir fidelment Jehovà malgrat la forta oposició de la seva mare. Aquesta germana explica: «La meva mare i jo vam començar a estudiar juntes  la Bíblia amb els testimonis. Però, sis mesos després, quan vaig voler assistir a les reunions, la seva actitud va canviar radicalment. Em vaig assabentar que tenia contacte amb apòstates, i utilitzava els seus arguments quan parlava amb mi. A més, m’insultava, m’estirava els cabells, m’agafava pel coll i llançava les meves publicacions. Quan vaig fer 15 anys, em vaig batejar. Per tal d’impedir-me que servís Jehovà, em va enviar a un pis tutelat amb adolescents conflictius. Allà hi havia noies que prenien drogues i eren delinqüents. És molt dur que la persona que se suposa que t’ha d’estimar i protegir se t’oposi d’aquesta manera tan cruel».

⁹ Què va ajudar la Georgina a seguir endavant? Ella explica: «El mateix dia que la meva mare es va posar en contra meva, havia acabat de llegir tota la Bíblia. Estava completament convençuda que havia trobat la veritat i em sentia molt a prop de Jehovà. Li feia oració molt sovint, i ell m’escoltava. Mentre vaig viure en aquell pis, una germana em convidava a casa seva, i estudiàvem juntes la Bíblia. Durant tot aquell temps, quan anava a la Sala del Regne, els germans m’animaven molt. Em feien sentir part de la seva família. Vaig comprovar en carn pròpia que Jehovà és més fort que els nostres opositors, sense importar qui siguin».

10. De què podem estar segurs?

¹⁰ L’apòstol Pau va escriure que res «podrà separar-nos de l’amor que Déu i el nostre Senyor Jesucrist ens tenen» (Rm. 8:38, 39). Encara que puguem patir durant un temps, Jehovà sempre estarà al nostre costat per animar-nos i consolar-nos. I, com mostra l’experiència de la Georgina, el nostre Pare també ens ajuda mitjançant la nostra preciosa família espiritual.

11. Com va ajudar l’amor que Jesús va descriure a Joan 15:12, 13 als seus deixebles? Posa’n un exemple.

¹¹ La nit abans de morir, Jesús va recordar als seus deixebles que s’estimessin els uns als altres (llegeix Joan 15:12, 13). Ell sabia que aquell amor abnegat els ajudaria a mantenir-se units i a fer front a l’odi d’aquest món. Fixa’t en l’exemple de la congregació de Tessalònica. Des que es va formar, els germans van ser perseguits.  Amb tot, eren exemples d’integritat i amor (1 Tes. 1:3, 6, 7). Pau els va animar a continuar mostrant-se «encara més» amor (1 Tes. 4:9, 10). Per què? Perquè l’amor els motivaria a consolar els que estaven desanimats i donar suport als dèbils (1 Tes. 5:14). Sens dubte, aquells cristians van fer cas del consell de Pau. De fet, a la segona carta que els va escriure un any després, l’apòstol va dir: «La vostra fe i l’amor que sentiu els uns pels altres creixen cada cop més» (2 Tes. 1:3-5). El seu amor els va ajudar a perseverar a pesar de les proves i la persecució.

12. Com van demostrar que s’estimaven els uns als altres uns germans d’un país en guerra?

¹² Vegem l’exemple d’en Danilo, mencionat abans, i la seva dona. Quan la seva ciutat es va veure implicada en una guerra, ells van continuar anant a les reunions, predicant el millor que podien i compartint el menjar que tenien amb els germans. Un dia, uns soldats es van acostar al Danilo. Ell diu: «Volien que renunciés a la meva fe. Quan vaig dir que no, em van colpejar, em van apuntar amb un arma perquè cregués que em matarien i van disparar per sobre del meu cap. Abans de marxar, em van amenaçar dient que tornarien per violar la meva dona. Els germans ràpidament ens van ficar a un tren i ens van enviar a una altra ciutat. Mai oblidaré l’amor que ens van mostrar. Quan vam arribar a la nova ciutat, els germans locals ens van oferir menjar, i també em van ajudar a trobar feina i un lloc on viure. Gràcies a això, vam poder oferir refugi a altres testimonis que fugien de la guerra». Aquest tipus d’experiències demostren que estimar-nos els uns als altres ens pot ajudar a fer front a l’odi.

13. Com ens ajuda l’esperit sant a perseverar?

¹³ Jesús va dir als seus seguidors: «Heu d’estimar els vostres enemics» (Mt. 5:44, 45). Creus que és fàcil de fer això? De cap manera! Però és possible gràcies a l’ajuda de l’esperit de Déu. Recorda que el fruit de l’esperit sant inclou amor, paciència, amabilitat, tendresa i autocontrol (Gàl. 5:22, 23). Aquestes qualitats ens poden ajudar a perseverar malgrat l’odi. Molts opositors han canviat d’actitud per la bona conducta del seu cònjuge, del seu fill o d’un veí. Fins i tot,  alguns d’ells han arribat a fer-se germans. Així doncs, si de vegades et costa arribar a estimar aquells que t’odien pel fet de servir Déu, demana-li en oració el seu esperit (Lc. 11:13). I no dubtis que fer les coses com Jehovà diu sempre funciona (Prov. 3:5-7).

14, 15. Com va ajudar a la Yasmin el consell de Romans 12:17-21?

¹⁴ Fixa’t en l’exemple de la Yasmin, que viu a l’Orient Mitjà. Quan es va fer testimoni, el seu marit va pensar que l’havien enganyat i va intentar impedir que servís Jehovà. La va insultar, i va demanar als seus familiars, a un dirigent de la seva religió i a un bruixot que l’amenacessin i l’acusessin de trencar la família. En una ocasió, va arribar a insultar els germans durant una reunió de congregació. Sovint, per culpa de la conducta del seu home, la Yasmin es desfeia en plors.

¹⁵ Quan anava a les reunions, els germans consolaven i enfortien molt la Yasmin. Els ancians la van animar a posar en pràctica les paraules de Romans 12:17-21 (llegeix-lo). Ella diu: «Se’m feia molt difícil, però li vaig demanar a Jehovà que m’ajudés i em vaig esforçar al màxim per fer el que diu la Bíblia. Per això, quan el meu marit intencionadament embrutava la cuina, jo la netejava. Quan m’insultava, li responia amablement. I quan estava malalt, el cuidava».

16, 17. Què aprenem de l’experiència de la Yasmin?

¹⁶ Els esforços de la Yasmin per tractar amb amor el seu home van tenir bons resultats. Ella explica: «El meu marit va començar a confiar més en mi perquè sabia que sempre dic la veritat. Quan parlàvem de religió, m’escoltava amb respecte i també contribuïa a tenir un ambient tranquil a casa. Ara, fins i tot, em diu que gaudeixi de les reunions. La nostra vida de família ha millorat moltíssim; hi ha més pau a casa. Tinc l’esperança que algun dia la veritat toqui el cor del meu marit i serveixi Jehovà amb mi».

¹⁷ L’experiència de la Yasmin demostra que l’amor «tot ho suporta, [...] tot ho espera, tot ho aguanta» (1 Cor. 13:4, 7). És cert que l’odi pot ser poderós i fer mal, però l’amor és molt més fort. Pot conquistar el cor de la gent i fer molt feliç  Jehovà. A més, encara que alguns opositors ens continuïn odiant, podem mantenir el goig. Com?

18. Per què podem ser feliços quan ens odien?

¹⁸ Jesús va afirmar: «Feliços vosaltres quan us odiïn» (Lc. 6:22). És clar, a ningú ens agrada que ens odiïn ni volem convertir-nos en màrtirs. Així doncs, per què podem ser feliços quan ens odien? Fixa’t en tres raons. Primer, quan aguantem i perseverem, ens guanyem l’aprovació de Jehovà (1 Pe. 4:13, 14). Segon, es refina i s’enforteix la nostra fe (1 Pe. 1:7). I tercer, rebrem una recompensa que té un valor incalculable: la vida eterna (Rm. 2:6, 7).

19. Per què estaven molt contents els apòstols després d’haver estat assotats?

¹⁹ Poc després de la resurrecció de Jesús, els apòstols van experimentar exactament aquest tipus de felicitat. Després que el Sanedrí els va fer assotar i els va manar que deixessin de predicar, aquests servents fidels «van sortir molt contents». Per què? «Perquè havien estat considerats dignes de patir per causa del nom de Jesús» (Fe. 5:40-42). L’amor que sentien pel seu Mestre era molt més fort que la por que tenien a l’odi dels seus enemics. A més, van demostrar aquest amor predicant les bones notícies sense descans. Avui dia, molts germans segueixen fidelment servint Déu a pesar de les dificultats. Estan segurs que Jehovà mai oblidarà els seus esforços i l’amor que han demostrat pel Seu nom (Heb. 6:10).

20. Què veurem al següent article?

²⁰ Mentre duri aquest món de Satanàs, els nostres enemics ens odiaran (Jn. 15:19). Però no hem de tenir por. Tal com veurem al següent article, Jehovà ens donarà forces i ens protegirà si som lleials (2 Tes. 3:3). Per tant, estiguem decidits a continuar estimant Jehovà, els germans i, fins i tot, els nostres enemics. Si ho fem, ens mantindrem units i espiritualment forts, honrarem Jehovà i demostrarem que l’amor triomfa per damunt de l’odi.