Si llegeixes el relat sense parar massa atenció, pot ser que et plantegis aquesta pregunta. Però, en realitat, es tracta de dos homes diferents anomenats Mefibóixet. Podem aprendre una interessant lliçó si analitzem què va passar.

El rei Saül va tenir set fills i dues filles. El seu primogènit va ser Jonatan. Temps més tard, va tenir un fill amb la seva concubina Rispà, i el va anomenar Mefibóixet. Ara bé, Jonatan també tenia un fill amb aquest mateix nom. Així és que el rei Saül tenia un fill i un net anomenats Mefibóixet.

En cert moment, el rei Saül va començar a odiar els gabaonites que vivien a Israel i va intentar exterminar-los. Pel que sembla, alguns d’ells van ser assassinats. Això, sens dubte, anava en contra de la voluntat de Jehovà. Per què? Perquè, en el temps de Josuè, els caps de la nació havien fet un pacte de pau amb els gabaonites (Jos. 9:3-27).

Aquest pacte encara estava vigent en el temps del rei Saül, però ell va decidir ignorar-lo i va intentar eliminar els gabaonites. Com a resultat, «Saül i la seva casa» es van fer culpables de vessar sang (2 Sam. 21:1). Amb el temps, quan David va ser rei, els gabaonites que havien sobreviscut van anar a parlar amb ell per explicar-li tot el que havien patit. David els va demanar com podia compensar-los pels terribles actes del rei Saül, i així Jehovà podria tornar a beneir la terra d’Israel. En comptes de demanar diners, li van dir: «Que ens donin set dels fills de l’home que intentava d’exterminar-nos [...] i nosaltres els penjarem». Finalment, David va acceptar la seva petició (2 Sam. 21:2-6, MM; Nom. 35:30, 31).

En aquell moment, Saül i Jonatan ja no eren vius perquè havien mort a una batalla. Però el fill de Jonatan, Mefibóixet, encara era viu. Mefibóixet s’havia quedat coix dels dos peus en un accident quan era petit i no va participar en l’atac del seu avi contra els gabaonites. A més, David havia fet un pacte amb el seu amic Jonatan que incloïa la seva descendència i, per tant, també el seu fill Mefibóixet (1 Sam. 18:1; 20:42). El relat explica: «I el rei [David] tingué compassió de Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, a causa del jurament de Jahveh que hi havia entre ells» (2 Sam. 21:7).

Tot i així, David va concedir als gabaonites la seva petició. Va entregar dos dels fills de Saül (un d’ells, anomenat Mefibóixet) i cinc nets (2 Sam. 21:8, 9). Gràcies al que va fer, la nació va deixar de ser culpable de vessar sang.

Aquest relat no només ens ensenya fets històrics de la nació d’Israel. La llei de Déu deia clarament: «No matareu [...] els fills a causa dels pares» (Deut. 24:16). Per això, si els fills i nets de Saül haguessin sigut innocents, Jehovà no hauria aprovat que els executessin. A banda d’això, la llei advertia: «Cadascú morirà pel seu propi pecat». Tot indica que aquests set descendents del rei Saül van participar d’alguna manera en l’intent de genocidi dels gabaonites i, com a conseqüència, van haver de pagar pels seus actes.

Quina n’és la lliçó? Una persona que ha actuat malament no pot justificar-se pensant o dient que només estava seguint instruccions. La Bíblia ens aconsella: «Anivella el sender dels teus peus, i tots els teus camins seran ferms» (Prov. 4:24-27; Ef. 5:15).