Per què va dir l’home a qui la Bíblia es refereix com a «company» que, si es casava amb Rut, «arruïnaria» la seva pròpia herència? (Rut 4:1, 6)

▪ En temps bíblics, si un home casat moria sense tenir fills, sorgien algunes preguntes: Què passaria amb les seves terres? Es perdria el nom de la seva família? La Llei mosaica ajudava a resoldre aquestes qüestions.

Què passava amb la terra d’un home que moria o que es tornava tan pobre que l’havia de vendre? El seu germà o un familiar proper la podia recomprar. Així, el terreny continuava sent propietat de la família (Lev. 25:23-28; Nom. 27:8-11).

Quan un home moria, com es preservava el nom de la seva família? Amb el matrimoni de cunyat, o levirat, com va ser en el cas de Rut. El germà del difunt s’havia de casar amb la viuda. D’aquesta manera, podien tenir un fill que mantingués el nom del difunt i heretés la seva propietat. Aquesta mesura tan amorosa també era una protecció per a la viuda (Deut. 25:5-7; Mt. 22:23-28).

Vegem el que li va passar a Noemí. Aquesta dona es va casar amb Elimèlec i quan ell i els seus dos fills van morir no va quedar cap home a casa que es pogués cuidar d’ella (Rut 1:1-5). Quan Noemí va tornar a Judà, va dir a la seva jove Rut que demanés a Boaz de recomprar la seva terra. Boaz era un familiar proper d’Elimèlec, però ell sabia que hi havia un altre home, a qui la Bíblia es refereix com a «company», que era un familiar encara més proper (Rut 2:1, 19, 20; 3:1-4). Per tant, aquell home era el primer que tenia el dret de decidir si volia ser el recomprador (Rut 3:9, 12, 13).

Al principi, aquell home estava disposat a ajudar (Rut 4:1-4). Tot i que això implicaria algunes despeses per a ell, sabia que, com que Noemí era massa gran per tenir un fill que pogués heretar el terreny d’Elimèlec, el terreny passaria a ser part de la seva herència. Aparentment, allò semblava una bona inversió.

Però aquell home va decidir no recomprar el terreny quan va descobrir que era amb Rut amb qui s’havia de casar. Ell va dir: «No el puc recomprar, perquè arruïnaria la meva pròpia herència» (Rut 4:5, 6). Per què es va fer enrere?

Si un home es casava amb Rut i tenia un fill amb ella, aquell fill heretaria la terra d’Elimèlec. Així doncs, en quin sentit aquell «company» arruïnaria la seva herència si es casava amb Rut? Encara que la Bíblia no ho diu, vegem-ne alguns possibles motius.

• Primer, li podia semblar que estava llençant els diners, ja que la terra d’Elimèlec finalment no seria per a ell, sinó que l’heretaria el fill de Rut.

• Segon, tindria la responsabilitat d’alimentar i cuidar no només Rut, sinó també Noemí.

• Tercer, si a part del primogènit Rut tenia més fills amb aquell home, l’herència s’hauria de repartir entre aquests i els altres fills que ell ja tingués.

• Quart, si aquell home no tenia fills, el que tingués amb Rut heretaria tant la terra d’Elimèlec com la seva. Així és que la terra d’aquell home passaria a ser d’un fill que no portaria el seu nom, sinó el d’Elimèlec, i no estava disposat a córrer aquell risc per tal d’ajudar Noemí. Ell va preferir que fos Boaz, el següent que tenia el dret de recompra, qui assumís aquella responsabilitat. Boaz ho va fer perquè volia mantenir «el nom del difunt [...] sobre la seva herència» (Rut 4:10).

Sembla que la prioritat d’aquell «company» era protegir el seu nom i la seva herència. L’egoisme el tenia dominat. Però, per molt que es va esforçar per conservar el seu nom, avui ningú sap com es deia. A més, va perdre l’oportunitat de rebre el meravellós privilegi que va tenir Boaz: ser un dels avantpassats del Messies, Jesucrist (Mt. 1:5; Lc. 3:23, 32). Quin final tan trist per haver sigut egoista i no haver volgut ajudar algú que ho necessitava!