1. Què sorprèn moltes persones quan assisteixen a les nostres reunions? (Mira la imatge.)

 IMAGINA’T una parella que assisteix per primera vegada a una reunió dels testimonis de Jehovà. Un cop entren a la Sala del Regne, els sorprèn molt la benvinguda tan afectuosa que els donen i l’amor que es respira entre els germans. De camí a casa, la dona diu al seu marit: «Aquesta gent és diferent de la resta de persones, vull dir, en el bon sentit».

2. Per què alguns s’han allunyat de Jehovà?

² Sens dubte, l’amor que sentim els uns pels altres a la congregació és meravellós. Amb tot, cap de nosaltres és perfecte (1 Jn. 1:8). Així és que, com més coneguem els germans, més conscients serem dels seus defectes (Rm. 3:23). Malauradament, alguns han permès que les imperfeccions dels altres els allunyin de Jehovà.

3. Què identifica els autèntics seguidors de Jesús? (Joan 13:34, 35.)

³ Torna a llegir el text temàtic (llegeix Joan 13:34, 35). Què és el que identificaria els autèntics seguidors de Jesús? L’amor, no la perfecció. És molt interessant que Jesús no va dir: «Vosaltres sabreu que sou els meus deixebles». Ell va dir: «Tothom sabrà que sou els meus deixebles». D’aquesta manera, va indicar que els seus seguidors no serien els únics que reconeixerien els seus autèntics deixebles gràcies a l’amor que senten els uns pels altres; també ho podrien fer aquells que no són cristians.

4. Quines preguntes poden sorgir?

⁴ Ara bé, en quin sentit l’amor permet identificar els  autèntics cristians? Com va demostrar Jesús que estimava els seus deixebles? De quines maneres podem imitar-lo? És possible que aquells que no són testimonis de Jehovà es plantegin aquestes preguntes. De fet, tots, encara que estiguem batejats, farem bé de plantejar-nos-les i meditar en les seves respostes. Per què? Perquè fer-ho ens ajudarà a estimar més els altres, fins i tot quan ens afectin les seves imperfeccions (Ef. 5:2).

5. Explica el que va dir Jesús a Joan 15:12, 13.

⁵ Jesús va explicar que el que identificaria els seus seguidors seria un amor molt especial (llegeix Joan 15:12, 13). Fixa’t quin manament els va donar: «Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat». Què vol dir això? El Fill de Déu va explicar a continuació que aquesta mena d’amor implica estimar els altres més que a un mateix, fins al punt d’estar disposat a morir per un germà si fos necessari. b

6. Com emfatitza la Paraula de Déu la importància de l’amor?

⁶ La Bíblia destaca en moltes ocasions la importància de l’amor. Per exemple, entre els textos favorits de molta gent hi trobem els següents: «Déu és amor» (1 Jn. 4:8). «Estima els altres com t’estimes a tu mateix» (Mt. 22:39). «L’amor cobreix una multitud de pecats» (1 Pe. 4:8). «L’amor no falla mai» (1 Cor. 13:8). Aquests versets i molts d’altres mostren clarament que és essencial que ens esforcem per desenvolupar i demostrar aquesta preciosa qualitat.

7. Per què Satanàs és incapaç de fer que la gent s’estimi i estigui unida?

 ⁷ Moltes persones raonen així: «És possible saber quina és la religió verdadera? Al cap i a la fi, totes diuen que tenen la veritat, però ensenyen coses diferents sobre Déu». És cert que Satanàs ha aconseguit confondre moltes persones fent que hi hagi un munt de religions falses, però el que el Diable mai podrà crear és una germandat mundial de persones que s’estimin de debò. Això només ho pot fer Jehovà. Sabem que l’autèntic amor prové d’Ell, i només aquells que compten amb la Seva benedicció i l’ajuda de l’esperit sant poden gaudir d’un amor tan profund (1 Jn. 4:7). Per això, Jesús va dir que els seus autèntics seguidors serien els únics que es mostrarien aquesta mena d’amor.

8, 9. Quin efecte ha tingut en moltes persones l’amor que es tenen els testimonis de Jehovà?

⁸ Les paraules de Jesús s’estan complint, i moltes persones estan trobant els autèntics cristians gràcies a l’amor que es mostren entre ells. Per exemple, un germà anomenat Ian va assistir per primera vegada a un dels nostres congressos en un estadi que hi havia a prop de casa seva. Ell explica: «Uns mesos abans, havia anat a veure un partit en aquest estadi, però aquest congrés era molt diferent. Els testimonis eren educats, anaven ben vestits i els seus fills es portaven molt bé. [...] Sobretot, semblava que aquelles persones estaven contentes i en pau, just el que jo havia estat buscant. No recordo res del que es va parlar en aquells discursos, però mai oblidaré el bon comportament dels testimonis de Jehovà». c Sens dubte, aquesta bona conducta és el resultat de l’amor que sentim els uns pels altres. Com que estimem els nostres germans, els tractem amb amabilitat i respecte.

⁹ Un germà que es diu John es va sentir de la mateixa manera quan va començar a assistir a les reunions. Ell explica: «Em vaig quedar completament impressionat, perquè tothom era molt amable, semblaven perfectes! [...] L’amor sincer que es tenien entre ells em va convèncer que havia trobat la religió verdadera». d Aquestes experiències i moltes altres de similars són prova que els testimonis de Jehovà són els autèntics cristians.

10. Quina oportunitat tenim de demostrar als germans que els estimem? (Consulta també la nota.)

¹⁰ Com hem dit abans, cap de nosaltres és perfecte. Per això, de vegades els germans diran o faran coses que ens molestaran o ens ofendran (Jm. 3:2). e En aquestes ocasions, tenim l’oportunitat de mostrar-los el nostre amor per la manera com reaccionem. Analitzem ara què podem aprendre de l’exemple de Jesús (Jn. 13:15).

11. Quins defectes de personalitat tenien Jaume i Joan? (Mira la imatge.)

¹¹ El Fill de Déu no esperava que els seus seguidors fossin perfectes. De fet, de manera tendra, els ajudava a millorar  i corregir els seus defectes de personalitat perquè poguessin obtenir l’aprovació de Jehovà. Per exemple, en una ocasió, mitjançant la seva mare, els apòstols Jaume i Joan van demanar a Jesús tenir llocs privilegiats al Regne (Mt. 20:20, 21). Amb aquesta petició, van demostrar tenir un problema d’orgull i ambició (Prov. 16:18).

12. Eren Jaume i Joan els únics apòstols que tenien defectes? Explica-ho.

¹² En aquella ocasió, tots els apòstols, no només Jaume i Joan, van demostrar que tenien defectes de personalitat. Fixem-nos com va reaccionar la resta: «Quan els altres deu ho van sentir, es van indignar amb els dos germans» (Mt. 20:24). No és difícil d’imaginar la forta discussió que devia sorgir aleshores. És possible que diguessin a Jaume i Joan coses com ara: «Qui us creieu que sou per anar demanant llocs privilegiats al Regne? Aquí tots hem treballat igual! Nosaltres mereixem tant com vosaltres tenir una posició prominent». Fos com fos la conversa, els apòstols van permetre temporalment que aquella situació els impedís tractar-se amb amor els uns als altres.

13. Com va reaccionar Jesús davant dels defectes dels seus apòstols? (Mateu 20:25-28.)

¹³ Com va reaccionar Jesús? Es podia  haver indignat i dir-los que canviaria d’apòstols i en buscaria uns que fossin més humils i que es tractessin sempre amb amor. En canvi, no ho va fer. Jesús, amb paciència, els va ajudar a raonar, ja que sabia que en realitat s’esforçaven per fer bé les coses (llegeix Mateu 20:25-28). Encara que aquesta no va ser ni la primera ni l’última vegada que van discutir «sobre quin d’ells era el més gran», el Fill de Déu sempre els va tractar d’una manera afectuosa (Lc. 22:24; Mc. 9:34).

14. En quin ambient s’havien criat els apòstols?

¹⁴ Sens dubte, Jesús va tenir en compte la cultura en què s’havien criat els apòstols (Jn. 2:24, 25). Els escribes i fariseus ensenyaven que era molt important tenir una posició elevada (Mt. 23:6; mira el vídeo Asientos del frente en la sinagoga, a la nota d’estudi en espanyol). A més, aquells líders religiosos es creien millors que ningú (Lc. 18:9-12). f Aquest ambient podia haver afectat la manera com els apòstols es veien a ells mateixos i com veien els altres, i Jesús n’era molt conscient (Prov. 19:11). Tenia expectatives realistes pel que feia als seus apòstols i era pacient quan aquests no estaven a l’altura. També sabia que tenien un bon fons i s’esforçaven per fer el que era correcte. Per això, els va continuar ajudant amb tendresa perquè poguessin substituir l’orgull i l’ambició per amor.

15. Què podem aprendre del conflicte que hi va haver entre els apòstols?

¹⁵ Tenim molt a aprendre d’aquest relat. Jaume i Joan es van equivocar quan van demanar un lloc prominent al Regne. Però la resta d’apòstols també van cometre un gran error al permetre que aquesta situació trenqués la seva unitat. En canvi, Jesús els va continuar tractant a tots amb amor i bondat. Quina n’és la lliçó? L’important no és el que facin els altres, sinó com reacciones tu davant dels seus errors o equivocacions. Si et sents molest amb un germà, t’ajudarà fer-te la següent autoanàlisi: «Per què m’ha ofès tant el que ha fet? Pot ser que estigui sortint a la llum algun defecte de la meva personalitat que hagi de millorar? És possible que el germà estigui vivint una situació complicada? Encara que tingui motius per molestar-me, puc simplement passar per alt el que m’ha fet i, així, mostrar-li amor?». Quan tractem els altres d’una manera amorosa, demostrem que som autèntics seguidors de Jesús.

16. Què més aprenem de Jesús?

¹⁶ També aprenem de Jesús la importància d’esforçar-nos per entendre els germans (Prov. 20:5). És cert que ell podia llegir els cors i nosaltres no, però el que sí que podem fer és ser pacients i passar per alt les imperfeccions dels altres (Ef. 4:1, 2; 1 Pe. 3:8). Ens serà molt més fàcil aconseguir-ho si intentem conèixer millor els germans. Vegem-ne un exemple.

17. Com va ajudar a un superintendent de circuit conèixer millor un germà?

¹⁷ Un superintendent de circuit que  servia a l’Àfrica oriental recorda un germà que, en un primer moment, li va semblar molt aspre. Com va reaccionar? Ell diu: «En comptes d’evitar aquell germà, em vaig proposar coneixe’l millor». Quan van passar temps junts, aquell superintendent va descobrir com havia sigut la vida d’aquell germà, i com això havia influït en la seva personalitat. Ell explica: «Un cop vaig entendre fins a quin punt havia lluitat per canviar i millorar la seva personalitat, el vaig arribar a admirar molt i ens vam fer bons amics». Si intentem conèixer més bé els germans i entendre’ls, ens serà més fàcil estimar-los.

18. Quines preguntes ens hauríem de fer si sentim que un germà ens ha ofès? (Proverbis 26:20.)

¹⁸ En ocasions, podem sentir que hem de parlar amb un germà que ens ha ofès. Si aquest és el cas, abans de tot, farem bé de preguntar-nos: «Conec bé tots els detalls del que ha passat? (Prov. 18:13.) És possible que ho hagi fet sense voler? (Ecl. 7:20.) He comès mai jo un error semblant? (Ecl. 7:21, 22.) Si parlo amb ell, faré el problema encara més gran?» (llegeix Proverbis 26:20). Pot ser que, després de meditar en aquestes preguntes, ens adonem que el nostre amor per ell ens motiva a, simplement, passar per alt el que ha fet.

19. Què estàs decidit a fer?

¹⁹ Com a grup, els testimonis de Jehovà demostrem que som els autèntics seguidors de Jesús. Però, per demostrar-ho també a nivell individual, hem d’estimar els nostres germans amb tot el cor, sense importar les seves imperfeccions. Quan fem això, ajudem les persones a veure que som la religió verdadera i a voler adorar amb nosaltres Jehovà, el Déu que és amor. Per tant, estiguem decidits a seguir mostrant aquest amor tan únic, que ens identifica com a autèntics cristians.