1. Contra quin sentiment és possible que lluitin alguns servents de Jehovà?

 ENS fa molt feliços saber que el poble de Jehovà, com a grup, compta amb la Seva aprovació. De fet, Salm 149:4 diu que «Jehovà es complau en el seu poble». Ara bé, de vegades alguns podem arribar a sentir-nos tan desanimats que ens preguntem: «De debò es complau Jehovà en mi?». Molts servents fidels del passat també van lluitar amb sentiments similars (1 Sam. 1:6-10; Job 29:2, 4; Sl. 51:11).

2. A qui dona Jehovà la seva aprovació?

² La Bíblia mostra clarament que els humans imperfectes podem guanyar-nos l’aprovació de Jehovà. Com ho podem aconseguir? Mostrant fe en Jesús i batejant-nos (Jn. 3:16). D’aquesta manera demostrem públicament que ens hem penedit dels nostres pecats i que li hem promès a Déu que farem la seva voluntat per sempre (Fe. 2:38; 3:19). Veure que fem aquests passos per acostar-nos a ell el fa molt feliç. Quan ens continuem esforçant de valent per complir amb la nostra dedicació, Jehovà ens aprova i ens veu com «els seus amics íntims» (Sl. 25:14).

3. Què veurem a continuació?

³ Aleshores, per què de vegades alguns servents de Jehovà senten que no tenen la seva aprovació? Com ens mostra Jehovà que ens aprova? I què podem fer per estar convençuts que comptem amb l’aprovació de Déu?

PER QUÈ ALGUNS SENTEN QUE NO TENEN L’APROVACIÓ DE JEHOVÀ?

4, 5. Encara que tinguem problemes d’autoestima, de què podem estar segurs?

⁴ Molts de nosaltres hem lluitat contra sentiments de  baixa autoestima des que érem nens (Sl. 88:15). Aquest és el cas d’un germà que es diu Adrián. Ell explica: «Sempre he sentit que no valc res. Recordo que, de ben petit, orava perquè la meva família estigués en el paradís, tot i que estava segur que jo no era prou bo per estar allà». En Tony, que no es va criar a la veritat, diu: «Els meus pares mai em deien que m’estimaven ni que estaven orgullosos de mi. Això em feia sentir constantment que no estava a l’altura».

⁵ Si de vegades sentim que no valem res, ens pot ajudar molt recordar que és Jehovà qui ens ha atret a ell (Jn. 6:44). Déu ens coneix millor que nosaltres mateixos, i pot veure les nostres qualitats encara que nosaltres no les vegem (1 Sam. 16:7; 2 Cròn. 6:30). Així que podem confiar en Jehovà quan ens diu que som molt valuosos (1 Jn. 3:19, 20).

6. Com se sentia l’apòstol Pau pels pecats que havia comès en el passat?

⁶ És possible que, abans de conèixer la veritat, alguns de nosaltres hàgim fet coses que encara ens facin sentir culpables (1 Pe. 4:3). Fins i tot germans que porten molt de temps servint Jehovà lleialment segueixen lluitant contra tendències incorrectes. I tu, sents algunes vegades que el teu cor et condemna? Si és així, saber que servents fidels del passat es van sentir d’aquesta manera et pot consolar molt. Per exemple, quan l’apòstol Pau pensava en les seves debilitats, se sentia una persona miserable (Rm. 7:24). De fet, encara que s’havia penedit dels seus pecats i s’havia batejat, va dir de si mateix que era «el més petit dels apòstols» i «el pitjor» dels pecadors (1 Cor. 15:9; 1 Tim. 1:15).

7. Què hem de recordar sobre els pecats que hem comès en el passat?

⁷ El nostre Pare amorós ens promet que, quan ens penedim dels nostres pecats, ell ens perdona (Sl. 86:5). Així que, si t’has penedit de tot cor, pots estar segur que Jehovà ja t’ha perdonat (Col. 2:13).

8, 9. Què podem fer si sentim que mai fem prou per complaure Jehovà?

⁸ Tots volem fer el màxim en el nostre servei a Jehovà. Tot i així, podríem sentir que mai fem prou i que, per tant, no tenim l’aprovació de Déu. Una germana que es diu Amanda explica: «Tendeixo a pensar que donar el millor a Jehovà vol dir que sempre haig de fer més. Sovint, espero de mi mateixa més del que en realitat puc donar. I quan no compleixo les meves expectatives, arribo a la conclusió que Jehovà està tan decebut amb mi com ho estic jo mateixa».

⁹ Què podem fer per no sentir-nos d’aquesta manera? Hem de recordar que Jehovà no és un Déu rígid ni inflexible. Ell mai ens demana més del que podem donar. I, quan li oferim el millor en el nostre servei, per poc que sigui, ho valora moltíssim. També ens ajudarà meditar en exemples bíblics, com ara el de l’apòstol Pau. Durant molts anys, es va esforçar de valent per servir Jehovà: va viatjar milers de quilòmetres i va formar moltes congregacions. Amb tot, quan les seves circumstàncies van canviar i ja no podia fer tant com abans, Jehovà el va continuar beneint. Per què? Perquè Pau seguia fent tot el que podia (Fe. 28:30, 31). Amb nosaltres passa el mateix. En el nostre servei, de vegades podem fer més i de vegades menys, però el que Jehovà valora  és que el servim de tot cor. A continuació, analitzarem diferents maneres com Jehovà ens mostra la seva aprovació.

COM ENS MOSTRA JEHOVÀ LA SEVA APROVACIÓ?

10. Què podem fer per «escoltar» les expressions d’aprovació de Jehovà? (Joan 16:27.)

¹⁰ Mitjançant la Bíblia. A Jehovà li encanta fer saber a aquells que estima que tenen la seva aprovació. A les Escriptures, trobem dues ocasions en què va dir a Jesús que l’estimava i l’aprovava (Mt. 3:17; 17:5). T’agradaria que Jehovà et digués que està molt content amb tu? Avui dia, ell no ens parla directament des del cel, però sí que ho fa mitjançant la Bíblia. Per exemple, quan llegim les tendres paraules que Jesús va dirigir als seus deixebles, és com si «escoltéssim» Jehovà que ens les està dient a nosaltres (llegeix Joan 16:27). Jesús va reflectir a la perfecció la personalitat del seu Pare. Així que, la propera vegada que llegeixis com Jesús va expressar la seva aprovació als seus seguidors imperfectes, imagina que Jehovà t’està parlant directament a tu (Jn. 15:9, 15).

11. Per què passar per problemes no vol dir que hàgim perdut l’aprovació de Jehovà? (Jaume 1:12.)

¹¹ Mitjançant el que fa per nosaltres. Jehovà està desitjant ajudar-nos, i una de les maneres com ho fa és donant-nos el que necessitem en sentit material. Ara bé, a vegades pot permetre que passem per dificultats, com en el cas de Job (Job 1:8-11). Però el fet que tinguem problemes no vol dir que hàgim perdut l’aprovació de Jehovà. Al contrari, ho hauríem de veure com una oportunitat de demostrar fins a quin punt estimem Jehovà i confiem en ell (llegeix Jaume 1:12). Quan rebem la seva ajuda en els moments difícils, ens adonem de com de profund és el seu amor per nosaltres.

12. Què podem aprendre de l’experiència d’en Dmitri?

¹² Vegem el que li va passar a en Dmitri. Aquest germà, que viu a l’Àsia, va perdre la feina i, encara que va estar mesos buscant-ne, no en va trobar cap. Així que va decidir dedicar més temps a la predicació, i d’aquesta manera va demostrar la seva confiança en Jehovà. Però passaven els mesos i seguia sense trobar feina.  A més, va patir un problema greu de salut que el va deixar prostrat al llit. Això va fer que comencés a pensar que no era un bon marit ni un bon pare i, fins i tot, que havia perdut l’aprovació de Jehovà. Llavors, una nit la seva filla va imprimir en un paper les paraules d’Isaïes 30:15, que diu: «Sereu forts si manteniu la calma i confieu en mi», l’hi va portar al llit i li va dir: «Papa, quan et sentis malament, pensa en aquest text». En Dmitri es va adonar que, gràcies a Jehovà, la seva família tenia prou menjar, roba per posar-se i un lloc on viure. Ell explica: «El que havia de fer era mantenir la calma i seguir confiant en Jehovà». Si estàs passant per una situació semblant, pots estar segur que Jehovà es preocupa per tu i et donarà les forces per aguantar.

13. A qui pot utilitzar Jehovà per demostrar-nos que ens aprova, i com ho fa?

¹³ Mitjançant els germans. Jehovà també utilitza els germans per demostrar-nos que tenim la Seva aprovació. Per exemple, els pot motivar a animar-nos quan més ho necessitem. Això és el que li va passar a una germana de l’Àsia que estava molt enfonsada en sentit emocional. Després de perdre la feina, es va posar molt malalta i, a més, el seu marit va deixar de ser ancià perquè havia comès un pecat greu. Ella explica: «No entenia per què m’estava passant tot allò. Pensava que potser havia fet alguna cosa malament i que havia perdut l’aprovació de Jehovà». Aquesta germana li va suplicar en oració que li fes veure si encara comptava amb la seva aprovació. Quina resposta va rebre? Ella diu: «Els ancians van parlar amb mi i em van assegurar que Jehovà m’estimava molt». Després  d’un temps, la nostra germana va tornar a demanar ajuda a Jehovà. Ella recorda: «Aquell mateix dia vaig rebre una carta d’alguns germans i germanes de la congregació. Quan la vaig llegir, em va quedar clar que Jehovà m’havia escoltat». Sovint, Jehovà utilitza les paraules dels germans per dir-nos que ens estima (Sl. 10:17).

14. De quina altra manera ens demostra Jehovà que tenim la seva aprovació?

¹⁴ Una altra manera com Jehovà ens mostra la seva aprovació és utilitzant els germans perquè ens corregeixin quan ho necessitem. Per exemple, Jehovà va inspirar l’apòstol Pau perquè escrivís 14 cartes als cristians del primer segle. En elles els va corregir de manera ferma, però amorosa. Per què el va motivar Jehovà a incloure aquests consells a les seves cartes? Perquè Ell disciplina els seus servents, «tal com fa un pare amb el seu fill estimat» (Prov. 3:11, 12). Per tant, si rebem un consell basat en la Bíblia, no vol dir que hàgim perdut l’aprovació de Jehovà. Tot el contrari, és una mostra que ell ens estima molt (Heb. 12:6). Quines altres coses ens confirmen que tenim l’aprovació de Jehovà?

MÉS PROVES QUE DEMOSTREN QUE DÉU ENS APROVA

15. A qui dona Jehovà el seu esperit sant, i per què això ens pot animar?

¹⁵ Jehovà dona esperit sant a aquells que tenen la seva aprovació (Mt. 12:18). Per tant, pregunta’t: «He aconseguit desenvolupar algunes qualitats del fruit de l’esperit?». Per exemple, ets més pacient amb els altres ara que abans de conèixer la veritat? Com més bé manifestis les diferents qualitats del fruit de l’esperit, més clar veuràs que tens l’aprovació de Déu (consulta el requadre « El fruit de l’esperit»).

16. A qui confia Jehovà les bones notícies, i de què et convenç això? (1 Tessalonicencs 2:4.)

¹⁶ Jehovà «ha confiat les bones notícies» a aquells que tenen la seva aprovació (llegeix 1 Tessalonicencs 2:4). Fixa’t en l’experiència d’una germana anomenada Jocelyn. Ella explica què va fer un dia que es va llevar molt desanimada: «Aquell matí em sentia inútil i sense forces. Però, com que estava servint com  a pionera, vaig fer una oració i vaig sortir a predicar, tal com havia planejat». Aleshores, la Jocelyn va conèixer la Mary, una dona molt amable que va acceptar un curs de la Bíblia. Uns mesos després, la Mary li va explicar que havia estat demanant ajuda a Déu poc abans que truqués a casa seva. Pensant en tot el que va passar, la Jocelyn comenta: «Va ser com si Jehovà m’estigués dient: “Estic molt content amb tu”». És cert que no tothom acceptarà el missatge que portem, però podem estar segurs que a Jehovà el complau molt que ens esforcem al màxim per compartir les bones notícies.

17. Què aprenem del que va dir la Vicky? (Salm 5:12.)

¹⁷ Jehovà concedeix els beneficis del rescat a aquells que tenen la seva aprovació (1 Tim. 2:5, 6). Ara bé, què pots fer si, encara que tinguis fe en el rescat i estiguis batejat, et costa creure que comptes amb l’aprovació de Jehovà? Recorda que has de confiar en ell i no en els teus sentiments. Jehovà «declara justos els que tenen fe en Jesús» i promet que els beneirà (Rm. 3:26; llegeix Salm 5:12). Després de meditar en el rescat, una germana que es diu Vicky va arribar a la següent conclusió: «Jehovà havia estat molt pacient amb mi durant anys [...]. Era com si jo li hagués estat dient: “No tens prou amor per estimar-me. El sacrifici del teu Fill no va ser prou gran per perdonar-me”». Reflexionar en el regal del rescat va fer que la Vicky comencés a sentir l’amor que Jehovà li té. Així que, com més meditem en el rescat, més segurs estarem que Déu ens estima i que tenim la seva aprovació.

18. De què podem estar segurs si no deixem d’estimar Jehovà?

¹⁸ Encara que ens esforcem per posar en pràctica els consells d’aquest article, és possible que de vegades ens desanimem i dubtem si tenim l’aprovació de Jehovà. Si en algun moment et sents així, recorda que ell es complau en aquells que «no deixen d’estimar-lo» (Jm. 1:12). Per tant, continua apropant-te a Jehovà i fixant-te en totes les maneres com et mostra la seva aprovació. Mai oblidis que Jehovà «no està lluny de cadascun de nosaltres» (Fe. 17:27).