1. De quines benediccions gaudim els servents de Jehovà?

 SOM uns autèntics privilegiats de poder formar part de l’organització de Jehovà durant aquests últims dies tan difícils. Mentre les condicions mundials no deixen d’empitjorar, Jehovà ens regala germans i germanes arreu del món que ens estimen i ens fan costat (Sl. 133:1). També ens ajuda a gaudir d’una família feliç i unida (Ef. 5:33-6:1). A més, ens dona la saviesa que necessitem per gestionar les nostres preocupacions i poder sentir pau interior.

2. Què hem de fer, i per què?

² Tot i això, ens hem d’esforçar de valent per continuar servint Jehovà fidelment. Per què? Perquè a vegades ens pot ofendre el que facin o diguin els altres, o bé ens podem sentir desanimats pels nostres propis errors, especialment si cometem els mateixos vegada rere vegada. Així doncs, necessitem perseverar en el nostre servei a Jehovà 1) quan un germà o una germana ens ofèn, 2) quan el nostre marit o la nostra esposa ens decep, i 3) quan ens sentim decebuts amb nosaltres mateixos. En aquest article, analitzarem cadascun d’aquests casos i veurem quines lliçons podem extreure de diferents exemples bíblics.

PERSEVERA QUAN UN GERMÀ T’OFENGUI

3. Quin repte podem afrontar a la congregació?

³ El repte. A la congregació, ens podem sentir decebuts perquè la personalitat d’alguns germans ens irriti, perquè d’altres ens hagin tractat amb poc tacte, o perquè els ancians s’equivoquin. Aquestes situacions poden fer que alguns es preguntin si aquesta és realment l’organització de Déu i, en lloc de continuar servint Jehovà «braç a braç» amb els seus germans, decideixin evitar els que els han ofès o fins i tot deixin d’anar a les reunions (Sof. 3:9, nota). És aquesta una bona decisió? Vegem què podem  aprendre d’un exemple bíblic que va passar per problemes semblants.

4. Quines situacions difícils va afrontar Pau?

⁴ L’exemple bíblic. L’apòstol Pau era ben conscient que els germans i les germanes eren imperfectes. Per exemple, poc després que Pau es fes deixeble de Jesús, alguns cristians desconfiaven d’ell perquè tenien prejudicis (Fe. 9:26). Més tard, d’altres van criticar-lo per intentar tirar per terra la seva reputació (2 Cor. 10:10). L’apòstol també va veure com un ancià prenia una decisió equivocada que podia fer ensopegar els altres (Gàl. 2:11, 12). A més, Marc, un dels seus companys més propers, el va decebre profundament (Fe. 15:37, 38). Pau podria haver permès que qualsevol d’aquelles situacions l’ofengués fins al punt de deixar de tenir tracte amb els germans que l’havien decebut. Però, en lloc d’això, va mantenir un punt de vista positiu sobre els germans i va continuar estant molt actiu en el seu servei a Jehovà. Què el va ajudar a perseverar?

5. Què va ajudar Pau a perdonar els seus germans? (Colossencs 3:13, 14.) (Mira la imatge.)

⁵ L’apòstol Pau estimava molt els seus germans. Aquest amor tan intens el va ajudar a centrar-se en les seves qualitats i no pas en els seus defectes. El que sentia per ells també va ajudar Pau a posar en pràctica el consell que ell mateix va escriure a Colossencs 3:13, 14 (llegeix-lo). Una mostra d’això és com va tractar Marc. Tot i que durant el primer viatge missional de Pau aquest company el va abandonar, no es va quedar dolgut. Temps més tard, quan l’apòstol va escriure una carta molt animadora a la congregació de Colosses, va lloar Marc i el va descriure com el seu coŀlaborador i «un gran consol» (Col. 4:10, 11). De fet, mentre Pau estava empresonat a Roma, va demanar específicament que Marc l’anés a ajudar (2 Tim. 4:11). És evident que l’apòstol Pau va perdonar els seus germans. Què n’aprenem nosaltres?

6, 7. Com podem seguir mostrant amor als nostres germans malgrat les seves imperfeccions? (1 Joan 4:7.)

⁶ La lliçó. Jehovà desitja que perseverem a l’hora de mostrar amor als nostres germans (llegeix 1 Joan 4:7). Per tant, quan algun d’ells no ens mostri certa qualitat cristiana i ens ofengui, intentem pensar que no era la seva intenció i que segurament s’està esforçant per fer les coses com Jehovà demana (Prov. 12:18). Déu  ens estima a tots els seus servents malgrat els nostres defectes. No ens gira l’esquena ni ens guarda ressentiment quan ens equivoquem (Sl. 103:9). Estem profundament agraïts que Jehovà ens tracti d’aquesta manera i volem imitar-lo el millor possible (Ef. 4:32-5:1).

⁷ Recorda que, a mesura que s’apropi la fi, necessitarem estar ben a prop dels nostres germans. Sabem que correm el risc de ser perseguits i fins i tot d’acabar a la presó per la nostra fe. Si aquest és el cas, necessitarem l’ajuda dels germans més que mai abans (Prov. 17:17). Pensa en l’experiència d’en Josep, a un ancià d’Espanya que va ser empresonat amb altres germans per la seva neutralitat. Ell explica: «Com que a la presó no teníem gaire intimitat, era molt fàcil que ens enfadéssim amb els nostres germans. Per això, ens havíem de perdonar constantment els uns als altres. Fer-ho ens ajudava a mantenir-nos units i a protegir-nos mútuament, ja que estàvem envoltats de presoners que no servien Jehovà. Recordo una ocasió que em vaig fer mal al braç i vaig haver de dur-lo enguixat. Allò m’impedia fer moltes coses per mi sol, però un dels germans em va ajudar de diferents maneres pràctiques, com ara rentant-me la roba. Puc dir que em vaig sentir estimat quan més ho necessitava». Queda clar, doncs, que tenim moltes raons per resoldre els problemes amb els nostres germans abans que sigui massa tard.

PERSEVERA QUAN EL TEU CÒNJUGE ET DECEBI

8. Quin repte afronten els casats?

⁸ El repte. Tots els matrimonis tenen problemes. De fet, la Bíblia reconeix obertament que els casats «tindran dificultats» (1 Cor. 7:28). Per què ho diu? Bé, perquè el matrimoni uneix dues persones imperfectes, cadascuna d’elles amb les seves qualitats, defectes, preferències i manies. A vegades els cònjuges provenen de cultures i antecedents ben diferents. També pot ser que amb el temps vegin característiques en l’altre que no havien vist abans de casar-se. Qualsevol d’aquests factors podria causar desavinences i tensió dins del matrimoni. Alguns, en comptes de reconèixer la seva part de culpa i esforçar-se perquè la situació millori, decideixen culpar el seu marit o la seva esposa i, fins i tot, comencen a veure la separació o el divorci com la solució als seus problemes matrimonials. Ara bé, seran més feliços si se separen o es divorcien? b Descobrim-ho analitzant l’exemple bíblic d’algú que va perseverar malgrat tenir un matrimoni molt complicat.

9. Quina situació difícil va viure Abigaïl?

⁹ L’exemple bíblic. Abigaïl estava casada amb Nabal, que la Bíblia diu que era un home «aspre i es comportava com un brètol» (1 Sam. 25:3). Pensa que difícil devia ser per a Abigaïl viure amb un home com aquell. En una ocasió, a ella se li va presentar una escapatòria fàcil d’aquell matrimoni tan infeliç quan David, el futur rei d’Israel, va decidir matar Nabal perquè li havia faltat al respecte (1 Sam. 25:9-13). Aquella semblava l’oportunitat ideal. L’aprofitaria Abigaïl? Simplement, podria haver marxat i deixat que David dugués a terme el seu pla. Però, en lloc  d’això, va decidir convèncer David perquè perdonés la vida al seu marit (1 Sam. 25:23-27). Per què?

10. Per què pot ser que lluités Abigaïl per salvar el seu matrimoni?

¹⁰ Abigaïl estimava molt Jehovà i respectava el seu punt de vista sobre el matrimoni. Sens dubte, sabia el que ell havia dit a Adam i Eva quan va instaurar el primer matrimoni de la història, i era ben conscient que per a Jehovà el matrimoni és sagrat (Gèn. 2:24). Abigaïl desitjava fer-lo feliç. Probablement, per això va fer tot el possible per salvar la seva família, incloent-hi el seu marit. Sense pensar-s’ho dues vegades, va intentar evitar que David matés Nabal. De fet, fins i tot va estar disposada a demanar perdó per un error que ella no havia comès. No ens sorprèn, doncs, que Jehovà estimés tant aquesta dona abnegada i valenta. Què poden aprendre els marits i les esposes del seu exemple?

11. a) Què demana Jehovà als casats? (Efesis 5:33.) b) Què has après de l’experiència de la Carmen? (Mira la imatge.)

¹¹ La lliçó. Jehovà demana als casats que tinguin un fort sentit del compromís en el seu matrimoni, fins i tot quan la convivència no sigui fàcil. Pensa com de feliç es deu sentir Jehovà quan veu tants casats esforçant-se per resoldre els seus problemes, i mostrar-se amor i respecte l’un a l’altre (llegeix Efesis 5:33). Fixa’t en l’exemple de la Carmen. Uns sis anys després de casar-se, va conèixer la veritat i temps després es va batejar. Ella explica: «Al meu marit no li va agradar gens. Estava gelós de Jehovà. M’insultava i fins i tot m’amenaçava de deixar-me». Tot i això, la Carmen no va donar per perdut el seu matrimoni. Durant 50 anys, es va esforçar per demostrar al seu marit que l’estimava i el respectava. Ella diu: «A mesura que passaven els anys, vaig aconseguir entendre millor el meu marit i parlar-li amb tacte. Com que sabia que per a Jehovà el matrimoni és sagrat, vaig fer tot el possible per protegir el meu. Mai em va passar pel cap deixar el meu marit perquè estimo molt Jehovà». c Si tu també tens problemes en el teu matrimoni, confia que Jehovà estarà al teu costat i t’ajudarà a perseverar.

PERSEVERA QUAN ET SENTIS DECEBUT AMB TU MATEIX

12. Quin repte afrontem quan cometem un pecat greu?

¹² El repte. Si hem comès un pecat greu,  pot ser que ens sentim tan destrossats que ens vegem temptats a llançar la tovallola. La Bíblia reconeix que els nostres pecats poden fer que tinguem el «cor trencat i esclafat» (Sl. 51:17). Un germà anomenat Robert es va esforçar durant anys per poder servir com a servent ministerial. Tot i això, va cometre un pecat greu i es va adonar que havia traït Jehovà. Ell explica: «La meva consciència va començar a martiritzar-me. Sentia que tenia el cor fet miques. Mentre feia oració a Jehovà, plorava desconsoladament. Pensava que mai em tornaria a escoltar. Per què hauria de fer-ho si l’havia decebut tant?». Si tu també has comès un error greu, potser et sents tan malament que penses que Jehovà t’ha abandonat i no val la pena continuar servint-lo (Sl. 38:4). Si aquest és el teu cas, fixa’t en l’exemple bíblic d’algú que va continuar servint Jehovà malgrat haver comès un pecat greu.

13. Quin pecat greu va cometre Pere, i quins errors el van portar a fer-ho?

¹³ L’exemple bíblic. La nit abans que Jesús morís, l’apòstol Pere va cometre una sèrie d’errors que el van portar a pecar greument. En primer lloc, va mostrar un excés de confiança en si mateix a l’afirmar que, encara que la resta d’apòstols abandonessin Jesús, ell no ho faria (Mc. 14:27-29). Poc després, al jardí de Getsemaní, no va aconseguir mantenir-se despert, tot i que el seu mestre li va demanar que ho fes en repetides ocasions (Mc. 14:32, 37-41). I quan una gentada armada va anar a detenir Jesús, Pere el va abandonar (Mc. 14:50). Finalment, va negar Jesús en tres ocasions i fins i tot va jurar que no el coneixia (Mc. 14:66-71). Com va reaccionar Pere quan es va adonar del pecat tan greu que havia comès? La culpa el va enfonsar i es va posar a plorar (Mc. 14:72). Imagina com d’indigne es devia sentir l’apòstol quan hores més tard el seu amic, Jesús, va ser executat!

14. Què va ajudar Pere a perseverar en el seu servei a Jehovà? (Mira la imatge.)

¹⁴ Pere va ser capaç de perseverar en el seu servei a Jehovà per diferents motius. Primer de tot, no es va aïllar sinó que es va esforçar per passar temps amb els seus germans espirituals, que el van consolar (Lc. 24:33). A més, un cop ressuscitat, Jesús se li va aparèixer, segurament per animar-lo (Lc. 24:34; 1 Cor. 15:5). En una altra ocasió, en lloc de tirar-li en cara els errors que havia fet, el seu Mestre li va assegurar  que rebria responsabilitats més grans (Jn. 21:15-17). Així doncs, encara que Pere era conscient del greu pecat que havia comès, no es va rendir i va continuar fent el que era correcte. Per què? Perquè estava completament convençut que Jesús l’estimava i no l’havia donat per perdut. Els germans també van continuar fent-li costat. Què aprenem nosaltres de l’exemple de Pere?

15. De què vol Jehovà que estiguem convençuts? (Salm 86:5; Romans 8:38, 39.) (Mira la imatge.)

¹⁵ La lliçó. És normal i apropiat que ens sentim culpables quan pequem. Ara bé, no podem arribar a pensar que és impossible que Déu ens estimi i ens perdoni. De fet, ell desitja que estiguem plenament convençuts que comptem amb el seu amor i podem obtenir el seu perdó (llegeix Salm 86:5; Romans 8:38, 39). És vital que, quan pequem, busquem ajuda immediatament. En Robert, esmentat abans, explica: «Vaig pecar per un excés de confiança en mi mateix. Creia que seria capaç de resistir la temptació tot sol». Aquest germà es va adonar que necessitava l’ajuda dels ancians. Ell diu: «Quan vaig parlar amb ells, em van ajudar a veure que Jehovà m’estimava. No em van donar per perdut, i em van demostrar que Ell no m’havia abandonat en cap moment». Nosaltres també podem estar segurs que Jehovà ens estima i ens perdona si ens penedim dels nostres pecats, busquem l’ajuda necessària i ens esforcem per no tornar-los a repetir (1 Jn. 1:8, 9). Si tenim aquesta convicció, seguirem servint Jehovà fins i tot després de cometre un error.

16. Per què estàs decidit a perseverar en el teu servei a Jehovà?

¹⁶ Podem estar completament segurs que Jehovà valora molt els esforços que fem per continuar servint-lo en aquests últims dies tan difícils. Amb la seva ajuda, podem perseverar malgrat les decepcions. Per tant, continuem estimant i perdonant els nostres germans fins i tot si aquests ens ofenen. Demostrem que estimem Jehovà de tot cor i respectem profundament el matrimoni fent tot el possible per resoldre els problemes que puguin sorgir amb el nostre cònjuge. I si cometem un pecat, busquem ràpidament l’ajuda de Jehovà, acceptem el seu amor i perdó, i seguim ben actius en el seu servei. Si «no deixem de fer el bé», Jehovà ens beneirà molt més del que ens podem arribar a imaginar (Gàl. 6:9).