1, 2. (a) Per què alguns no creuen que Déu tingui una organització? (b) De què parlarem en aquest article?

CREUS que Déu té una organització? Molta gent diu que no necessitem que ens dirigeixi cap organització i que n’hi ha prou amb tenir una relació personal amb Déu. Però, és correcte aquest punt de vista? Què indiquen els fets?

² En aquest article analitzarem proves que demostren que Jehovà és un Déu d’ordre i això es reflecteix dins el seu poble. També parlarem de com hem de reaccionar quan rebem la seva direcció (1 Cor. 14:33, 40). Tant al primer segle com a l’actualitat, la Paraula de Déu ha ajudat la part terrestre de l’organització de Jehovà a predicar les bones notícies per tot el món. Si ens deixem guiar per la Bíblia i seguim les instruccions de l’organització, podrem mantenir la puresa, la pau i la unitat de la congregació.

3. Què et convenç que Jehovà és un Déu d’ordre?

³ Quan observem la creació, veiem clarament que Jehovà és un Déu d’ordre. La Bíblia diu que «Jahveh fundà la  terra amb saviesa, establí els cels amb intel·ligència» (Prov. 3:19). Ara bé, nosaltres només coneixem «els contorns de la seva obra, però que n’és, de feble, l’eco que en percebem»! (Job 26:14, MM.) A més, tot i tenir un coneixement limitat dels planetes, les estrelles i les galàxies, és suficient per percebre que tots aquests cossos celestials estan perfectament organitzats (Sl. 8:3, 4). Les galàxies estan formades per milions d’estrelles que es mouen per l’espai de manera ordenada. De fet, és com si els planetes orbitessin al voltant del sol obeint les normes de circulació. Aquest ordre tan impressionant només és possible gràcies al fet que Jehovà és qui ha organitzat el seu moviment. Quan pensem en que Ell va fer la terra i «els cels amb intel·ligència» ens sentim molt agraïts i per això estem resolts a adorar-lo i ser-li fidels (Sl. 136:1, 5-9).

4. Per què la ciència no pot donar resposta a moltes preguntes?

⁴ Gràcies a la ciència sabem moltes coses sobre l’univers i el nostre planeta, i això ens ha beneficiat en molts aspectes de la nostra vida. Amb tot, la ciència és incapaç de contestar les preguntes més importants. Per exemple, els astrònoms no poden explicar exactament com es va originar l’univers o per què existeixen els humans, els animals i les plantes a la Terra. I molta gent no entén per què ens aferrem tant a la vida (Ecl. 3:11). Per què hi ha preguntes tan importants sense respondre? En part es deu a que molts científics i altres persones han promogut l’ateisme i la teoria de l’evolució. Però Jehovà, en la seva Paraula, contesta preguntes que preocupen persones d’arreu del món.

5. Per què depenem de les normes de la natura?

⁵ Les lleis que Jehovà ha creat a la natura no canvien, i tots nosaltres depenem d’elles. Els electricistes, fontaners, enginyers, pilots i cirurgians depenen d’aquestes lleis per fer la seva feina. Per exemple, els cirurgians saben que l’anatomia humana és pràcticament igual en totes les persones, per això quan estan operant no s’han de posar a buscar on és el cor del pacient. Nosaltres també hem de respectar les lleis de la natura. Tant és així que desafiar la llei de la gravetat ens podria costar la vida.

6. Per què espera Jehovà que siguem organitzats?

⁶ L’univers està meravellosament organitzat. Així doncs, és d’esperar que Jehovà vulgui que nosaltres també ho siguem. De fet, per aquesta raó ens ha donat la seva Paraula. Només si ens deixem guiar per les seves normes i la seva organització podrem tenir una vida plena i feliç.

7. Per què diem que la Bíblia és un llibre ben organitzat?

⁷ La Bíblia no és tan sols una recopilació de literatura jueva i cristiana. Es tracta d’un llibre molt ben organitzat; una obra mestra inspirada per Déu. Tots els seus llibres estan relacionats entre si i ens ajuden a entendre el missatge de Jehovà. De Gènesi a Apocalipsi, la Bíblia ens mostra que hi hauria una descendència que tornaria a transformar la terra en un paradís. A més, hem aprés que Jesús és aquesta descendència i que el Regne demostrarà que Jehovà és l’únic que té el dret a governar (llegeix  Gènesi 3:15; Mateu 6:10; Apocalipsi 11:15).

8. Per què afirmem que els israelites estaven organitzats?

⁸ Els israelites estaven molt ben organitzats. Per exemple, sota la Llei mosaica hi havia dones que estaven assignades a servir a l’entrada de la tenda de reunió (Èx. 38:8). A més, aquest poble tenia instruccions sobre com moure el campament i el tabernacle ordenadament. Més tard, el rei David també va organitzar els levites i els sacerdots en grups (1 Cròn. 23:1-6; 24:1-3). Quan els israelites obeïen Jehovà, ell els beneïa i gaudien d’ordre, pau i unitat (Deut. 11:26, 27; 28:1-14).

9. Com estaven organitzades les congregacions del primer segle?

⁹ Les congregacions del primer segle també estaven organitzades i seguien la guia d’un consell rector. Inicialment aquest grup va estar format pels apòstols i més tard s’hi van afegir altres ancians (Fe. 6:1-6; 15:6). Jehovà va guiar alguns membres del consell rector i altres que treballaven al seu costat per escriure cartes que contenien consell i instrucció a les congregacions (1 Tim. 3:1-13; Tt. 1:5-9). Com es van beneficiar aquestes de la direcció del consell rector?

10. Què passava quan les congregacions del primer segle obeïen les instruccions del consell rector? (Mira la imatge del principi.)

¹⁰ Llegeix Fets 16:4, 5. Alguns germans viatjaven en representació del consell rector per tal de comunicar a les congregacions «les disposicions decretades pels apòstols i els ancians de Jerusalem». Com que les congregacions obeïen aquella guia, «eren enfortides en la fe, i creixien en nombre cada dia». Què podem aprendre del seu exemple? I com pot ser d’ajuda a les congregacions d’avui dia?

11. Què haurien de fer els germans amb responsabilitats quan reben direcció de l’organització de Déu?

¹¹ Què haurien de fer els membres dels comitès de sucursal o de país, els superintendents de circuit i els ancians de congregació quan reben direcció de l’organització de Déu? La Bíblia ens anima a tots a ser obedients i submisos (Deut. 30:16; Heb. 13:7, 17). A la nostra organització no hi ha lloc per a una actitud crítica o rebel, perquè això podria afectar l’amor, la pau i la unitat de les congregacions. No volem ser com Diòtrefes, qui no va respectar els germans que portaven la davantera (llegeix 3 Joan 9, 10). Per això, preguntem-nos: «Animo els germans a ser lleials a Jehovà? Em costa seguir la direcció que rebo de l’organització?».

12. Quin canvi s’ha fet en la manera de nomenar els ajudants de congregació i els ancians?

¹² Analitzem una decisió que no fa gaire va prendre el Consell Rector. La secció «Preguntes dels lectors» de La Torre de Guaita del 15 de novembre de 2014 va explicar que s’havia ajustat el procediment per nomenar els ancians i ajudants de congregació. L’article mencionava que el consell rector del primer segle va autoritzar els superintendents itinerants a fer nomenaments. Per això, des de l’1 de setembre de 2014 els superintendents de circuit són els qui nomenen els ancians i ajudants de congregació. El superintendent intenta conèixer bé els germans que han estat recomanats i, sempre  que sigui possible, predicar amb ells. A més, si el germà està casat, també es fixa en la seva família (1 Tim. 3:4, 5). El consell d’ancians i el superintendent examinaran amb cura si el germà qualifica per ser ajudant de congregació o ancià (1 Tim. 3:1-10, 12, 13; 1 Pe. 5:1-3).

13. Com donem suport a la guia dels ancians?

¹³ Els ancians ens volen protegir i cuidar; per això ens guien amb la Bíblia. Ara bé, per beneficiar-nos d’aquesta instrucció necessitem escoltar-los (1 Tim. 6:3). Analitzem el consell que Pau va donar en relació amb els qui eren desobedients en la congregació. Alguns d’aquests estaven «sense treballar en res, sinó enredant per tot arreu». Tot i que els ancians els van cridar l’atenció i els van donar consell, aquests no van voler canviar. Però, com havia de tractar la congregació a aquestes persones? Pau els va dir: «Assenyaleu-lo i no us associeu amb ell». Amb tot, al posar en pràctica aquest consell havien de ser equilibrats i no tractar la persona com un enemic (2 Tes. 3:11-15). Avui en dia, els ancians podrien decidir fer un discurs d’advertència si algú mantingués una actitud que pogués afectar el bon nom de la congregació. Aquest podria ser el cas d’un germà que estigui sortint amb una persona que no serveix Jehovà (1 Cor. 7:39). Com reaccionaràs a un discurs d’aquest tipus? Si coneixes la situació que han descrit els ancians, et continuaràs relacionant amb aquest germà? El teu interès sincer i la teva posició ferma podrien ajudar el germà a deixar enrere el comportament que no agrada a Jehovà. ^[1]

14. Com contribuïm a la puresa de la congregació?

¹⁴ Si som obedients a la guia de la Bíblia, contribuirem a la puresa espiritual de la congregació. Vegem què va passar a l’antic Corint. Pau havia dedicat tots els seus esforços a predicar en aquella ciutat i estimava molt els germans a qui va donar a conèixer la veritat (1 Cor. 1:1, 2). T’imagines com es devia sentir quan va veure que un d’aquests estava portant una vida immoral i els germans ho toleraven? Pau va dir als ancians que deixessin aquest germà en mans de Satanàs, és a dir, que l’expulsessin. És clar, si volien mantenir la puresa en la congregació, havien d’eliminar per complet el «llevat» (1 Cor. 5:1, 5-7, 12). Quan donem suport a la decisió dels ancians d’expulsar un germà, ajudem a mantenir la puresa de la congregació, i potser animem la persona a penedir-se i buscar el perdó de Jehovà.

15. Com podem mantenir la pau en la congregació?

¹⁵ Però encara hi havia un altre problema a Corint: alguns cristians estaven portant els seus germans a judici. Així que Pau els va preguntar: «Per què no suporteu la injustícia?» (1 Cor. 6:1-8). El mateix passa avui en dia. De vegades s’ha perdut la pau de la congregació perquè alguns han fet negocis arriscats amb els seus germans i han perdut molts diners o s’han sentit defraudats, i en algunes ocasions han portat germans a judici. Però la Bíblia ens ajuda a veure que és millor patir una pèrdua que portar un mal nom a Jehovà o trencar la pau de la congregació. ^[2] Per arreglar aquests assumptes hauríem de seguir el consell de Jesús (llegeix Mateu  5:23, 24; 18:15-17). Si ho fem així, contribuirem a la unitat del poble de Déu.

16. Per què hauríem d’esperar que el poble de Déu estigués unit?

¹⁶ La Bíblia ens mostra per què hem d’esperar que el poble de Jehovà estigui unit. El salmista va cantar: «Mireu que bo i que plaent és que els germans visquin junts en unitat!» (Sl. 133:1). Quan els israelites obeïen Jehovà, gaudien d’ordre i unitat. Parlant de les condicions futures del seu poble, Déu va dir: «L’ajuntaré [...] com un ramat enmig de la seva pastura» (Miq. 2:12). I també va destacar que el seu poble aprendria la veritat de la Bíblia i el serviria en unitat quan va predir: «Llavors tornaré als pobles la puresa de llavis, a fi que tots invoquin el nom del Senyor i tots units el serveixin» (Sof. 3:9, BEC). Que agraïts estem pel privilegi de servir Jehovà com un poble unit!

17. Què haurien de fer els ancians de la congregació quan un germà comet un pecat seriós?

¹⁷ Per mantenir la unitat i la puresa dins la congregació, els ancians han d’actuar ràpidament i de manera amorosa quan hi hagi assumptes judicials. Pau sabia que Jehovà no es deixa endur per les emocions i no fa la vista grossa quan algú actua malament (Prov. 15:3). Així doncs, com que l’apòstol s’estimava als germans de Corint, no va tenir cap problema per escriure’ls una carta directa però alhora amorosa. Uns mesos més tard, els va escriure una segona carta en què es podia veure el progrés que havia fet la congregació perquè els ancians havien seguit la direcció de Pau. Per tant, si un germà fa un pas en fals sense ser-ne conscient, germans qualificats l’haurien d’intentar corregir de manera amorosa (Gàl. 6:1).

18. (a) Com va ajudar el consell de Jehovà a les congregacions del primer segle? (b) De què parlarem en el següent article?

¹⁸ En el primer segle, el consell inspirat de Jehovà va ajudar tant els cristians de Corint com d’altres congregacions a mantenir la puresa, la pau i la unitat de la congregació (1 Cor. 1:10; Ef. 4:11-13; 1 Pe. 3:8). Com a resultat, aquells germans i germanes van poder predicar les bones notícies «en tota la creació que és sota el cel» (Col. 1:23). Avui en dia el poble de Déu també està unit i organitzat, i predica el missatge del Regne per tota la terra. El següent article analitzarà més detingudament el nostre desig de servir Jehovà i obeir la guia que ens dóna a la Bíblia (Sl. 71:15, 16).