1. (a) Com sabem que el poble de Déu seria alliberat de Babilònia la Gran? (b) Quines preguntes analitzarem?

A L’ARTICLE anterior vam aprendre que els cristians fidels van estar sota el captiveri de Babilònia la Gran. La bona notícia és que aquesta situació no duraria per sempre. Com ho sabem? Doncs, perquè Jehovà els havia manat: «Sortiu d’ella, poble meu». Aquestes paraules no tindrien cap sentit si no hi hagués manera d’escapar de l’imperi mundial de la religió falsa (llegeix Apocalipsi 18:4). Segur que estem impacients per saber quan va ser alliberat el poble de Déu d’aquest captiveri. Però, abans hem de respondre a les següents preguntes: Quina postura van adoptar els Estudiants de la Bíblia cap a la religió falsa abans de 1914? Fins a quin punt es van implicar en la predicació durant la Primera Guerra Mundial? Està relacionada la correcció i la disciplina que necessitaven els ungits amb el fet que estiguessin captius a Babilònia la Gran?

2. Quina postura van adoptar els primers Estudiants de la Bíblia cap a la religió falsa?

² Molts anys abans de la Primera Guerra Mundial, Charles  Taze Russell i els seus companys van entendre que les religions de la cristiandat no ensenyaven les veritats de la Bíblia. Per això, van decidir no tenir res a veure amb la religió falsa. Ben aviat, el novembre de 1879, la revista Zion’s Watch Tower («La torre de guaita de Sió») va deixar clar la seva postura basada en la Bíblia dient: «Hem de condemnar qualsevol església que afirmi ser una verge casta compromesa amb Crist, però que en realitat estigui unida al món (la bèstia) i tingui el seu suport, perquè en termes bíblics és una església prostituta», és a dir, forma part de Babilònia la Gran (llegeix Apocalipsi 17:1, 2).

3. Què van fer els Estudiants de la Bíblia per deixar clar que ja no volien formar part de la religió falsa? (Mira la imatge del principi.)

³ Aquells cristians fidels sabien el que havien de fer. Si volien tenir la benedicció de Jehovà, no podien continuar donant suport a la religió falsa. Per aquest motiu, molts Estudiants de la Bíblia van escriure cartes de renúncia a les seves esglésies. En certs casos van llegir aquestes cartes públicament a les reunions de l’església. On això estava prohibit, alguns en van enviar còpies a cada feligrès. No hi havia dubte que no volien tenir cap tracte amb la religió falsa. Anys enrere, això els hauria pogut costar la vida; però, a finals del segle XIX, a molts països l’església havia començat a perdre el suport de l’estat. Sense por a possibles represàlies, les persones se sentien lliures per conversar sobre temes religiosos i mostrar el seu desacord amb les esglésies.

4. Quina relació va tenir el poble de Déu amb Babilònia la Gran durant la Primera Guerra Mundial?

⁴ Ara bé, els Estudiants de la Bíblia van entendre que no n’hi havia prou amb dir als seus familiars, amics i membres de la seva antiga església que ja no tindrien res a veure amb la religió falsa. Tot el món havia de saber que Babilònia la Gran és una prostituta en sentit espiritual. Així doncs, entre finals de l’any 1917 i principis del 1918, els pocs milers d’Estudiants de la Bíblia que hi havia en aquell moment van distribuir deu milions d’exemplars d’un tractat que tenia un article titulat «La caiguda de Babilònia». Aquest escrit era una acusació en tota regla contra la cristiandat. Com et pots imaginar, els seus clergues es van posar furiosos, però els germans no van deixar de predicar. Ho tenien molt clar! Estaven decidits a «obeir Déu abans que els homes» (Fe. 5:29). Durant aquells temps de guerra, en lloc de deixar-se dominar per Babilònia la Gran, els cristians fidels se n’estaven separant definitivament i ajudaven altres persones a fer el mateix.

5. Com sabem que els germans van predicar amb entusiasme durant la Primera Guerra Mundial?

⁵ En el passat, crèiem que el poble de Déu havia perdut el favor de Jehovà per no predicar amb entusiasme durant la Primera Guerra Mundial. També pensàvem que, per aquesta raó, Jehovà havia permès que els seus servents estiguessin captius a Babilònia la Gran durant un breu període de temps. Tot i això, molts germans que van servir fidelment des del 1914 fins al 1918 van explicar més tard que, com a grup, van fer tot el possible per continuar predicant. Analitzar més profundament la nostra història teocràtica ens ha ajudat  a entendre millor certs esdeveniments registrats a la Bíblia.

6, 7. (a) Quins reptes van afrontar els Estudiants de la Bíblia durant la Primera Guerra Mundial? (b) Per què podem dir que els Estudiants de la Bíblia van predicar amb entusiasme? Posa’n exemples.

⁶ Els Estudiants de la Bíblia van donar un gran testimoni durant la Primera Guerra Mundial, però no va ser una tasca fàcil. En primer lloc, els germans no sabien predicar només amb la Bíblia. En aquell temps, la predicació consistia principalment en la distribució de publicacions bíbliques. Per això, quan a principis de 1918 es va prohibir el llibre The Finished Mystery («El misteri finalitzat») a molts germans se’ls va fer difícil predicar. I en segon lloc, aquell mateix any la devastadora grip espanyola va limitar la predicació. Aquella terrible malaltia era molt contagiosa i no deixava que els germans es desplacessin lliurement. Però, a pesar d’aquells reptes i d’altres, els germans van fer tot el que podien per continuar predicant.

⁷ Per exemple, l’any 1914, encara que només hi havia un petit grup d’Estudiants de la Bíblia, més de nou milions de persones van veure el «Fotodrama de la creació». Aquesta presentació combinava so amb diapositives i imatges en moviment que mostraven la història de l’home, des de la creació fins al final del Mil·lenni. Tota una fita històrica! Para’t a pensar en això: la quantitat de persones que van veure aquella presentació l’any 1914 va ser més gran que el nombre total de testimonis de Jehovà que avui en dia hi ha per tot el món. A més, altres informes revelen que l’any 1916, als Estats Units, 809.393 persones van assistir a diferents reunions públiques, i el 1918 aquesta xifra va augmentar fins a 949.444. No creus que aquells germans predicaven amb molt d’entusiasme?

8. Com es van atendre les necessitats espirituals dels germans durant la Primera Guerra Mundial?

⁸ Durant la Primera Guerra Mundial, es van fer molts esforços per donar aliment espiritual i ànim als germans. Gràcies a això, van tenir forces per poder continuar predicant. En Richard H. Barber, que era un proclamador molt entusiasta,  va dir: «Vam aconseguir mantenir alguns superintendents itinerants i també que La Torre de Guaita seguís en circulació. A més, enviàvem aquesta revista al Canadà, on estava prohibida. També vaig tenir el privilegi d’enviar per correu una bona quantitat d’exemplars de butxaca del llibre The Finished Mystery a molts amics a qui se’ls hi havia confiscat. El germà Rutherford ens va demanar que organitzéssim congressos a diferents ciutats de l’oest dels Estats Units i que hi enviéssim oradors amb l’objectiu d’animar els germans tant com fos possible».

9. (a) Per què necessitava ser corregit el poble de Déu durant aquell temps? (b) A quina conclusió no s’hauria d’arribar?

⁹ És veritat que no tot el que van fer els Estudiants de la Bíblia des del 1914 fins al 1919 s’ajustava als principis bíblics. Per exemple, els germans tenien bones intencions, però no entenien del tot què implicava sotmetre’s a les autoritats seglars (Rm. 13:1). Per aquest motiu, com a grup no sempre van demostrar ser neutrals durant la guerra. Quan el president dels Estats Units va decidir que el 30 de maig de 1918 seria un dia d’oració a favor de la pau, la revista La Torre de Guaita va animar els germans a participar-hi. També hi va haver germans que van donar suport econòmic per finançar la guerra i, fins i tot, alguns van anar a les trinxeres armats amb escopetes i baionetes. Ara bé, seria un error pensar que els Estudiants de la Bíblia havien d’entrar en el captiveri de Babilònia la Gran perquè necessitaven correcció i disciplina. Al contrari, tenien molt clar que s’havien de separar de la religió falsa i, de fet, ja gairebé havien trencat les cadenes del captiveri espiritual per aquell temps (llegeix Lluc 12:47, 48).

10. Com van demostrar alguns Estudiants de la Bíblia que respectaven la vida?

¹⁰ Encara que els Estudiants de la Bíblia no entenien del tot la qüestió de la neutralitat, sí que tenien una cosa clara: la Bíblia prohibeix matar. Per això, els pocs germans que van a anar a les trinxeres i van agafar les armes no les van voler utilitzar per matar. I a alguns d’ells se’ls va enviar a primera línia de batalla perquè acabessin morts.

11. Quina va ser la reacció de les autoritats davant la posició dels Estudiants de la Bíblia?

¹¹ Tot i que els germans no entenien bé la qüestió de la neutralitat, al Diable no li agradava gens la seva posició. De vegades, Satanàs «inventa delictes en nom de la llei», i això és el que va fer en aquesta ocasió (Sl. 94:20, MM). En James Franklin Bell, general de divisió de l’exèrcit dels Estats Units, va dir als germans Rutherford i Van Amburgh que el Departament de Justícia havia intentat que s’aprovés un projecte de llei al Congrés que permetés condemnar a mort aquells que es neguessin a agafar les armes. Això ho van fer pensant sobretot en els Estudiants de la Bíblia. Llavors, ple de fúria, va dir al germà Rutherford: «Aquest projecte no va prosperar perquè en Wilson [el president dels EUA] ho va evitar. Però et dic una cosa, sabem com agafar-vos i ho farem».

12, 13. (a) Per què van ser sentenciats a llargues penes de presó vuit germans que portaven la davantera? (b) Els va fer transigir la presó?

¹² Les autoritats van complir la seva amenaça. Els germans Rutherford, Van Amburgh i sis representants més de la Societat Watch Tower van ser arrestats. Quan el jutge va dictar sentència, va  declarar: «La propaganda religiosa que aquests homes promouen és més perillosa que una divisió de soldats alemanys [...]. No només han qüestionat els funcionaris del Govern i l’oficina d’intel·ligència de l’exèrcit, sinó que també han acusat tots els ministres de totes les esglésies. Han de ser castigats severament» (La fe en marcha, de A. H. Macmillan, pàgina 94). I així va ser. Aquells vuit Estudiants de la Bíblia van ser sentenciats a llargues penes de presó a Atlanta, Geòrgia. Amb tot, quan la guerra va acabar els germans van ser alliberats i se’ls van retirar els càrrecs.

¹³ Durant el temps que van passar a la presó, van defensar valerosament les seves creences. En una petició de clemència que van dirigir al president dels Estats Units van escriure: «La voluntat del Senyor expressada a les Escriptures és “No mataràs”; per això, si un membre de l’Associació [dels Estudiants internacionals de la Bíblia] que està dedicat al Senyor violés conscientment el seu vot de consagració, perdria el favor de Déu, cosa que el portaria a la destrucció completa. Així, doncs, cap d’ells no pot conscientment ni voluntàriament participar a prendre la vida de ningú». Quin valor tan gran! No hi ha dubte que aquells germans estaven decidits a no transigir.

14. Explica amb la Bíblia què va passar des del 1914 fins al 1919.

¹⁴ El relat de Malaquies 3:1-3 explica què els va passar als Estudiants de la Bíblia des del 1914 fins a principis del 1919 (llegeix-lo). Aquell va ser un període de refinament. Jehovà, «el Senyor», i Jesús, el missatger o «l’Àngel del pacte», van venir al temple espiritual per inspeccionar «els fills de Leví», és a dir, els cristians ungits. Després d’aquell temps de correcció i refinament, el poble de Déu estava preparat per rebre una nova responsabilitat. L’any 1919 Jesús va nomenar «el servent fidel i assenyat» per proporcionar aliment espiritual als servents de Jehovà (Mt. 24:45). El poble de Déu ja estava lliure de tota influència de Babilònia la Gran. Des de llavors, els servents de Jehovà han anat aprenent més sobre la Seva voluntat i l’han arribat a estimar cada vegada més. No creus que hem d’estar molt agraïts a Déu? ^[1]

15. Com podem demostrar que estem agraïts per haver estat alliberats de Babilònia?

¹⁵ Estem molt contents per haver estat alliberats completament de Babilònia la Gran. Els esforços de Satanàs per acabar amb els cristians verdaders han estat un rotund fracàs. Ara bé, no oblidem la raó per la qual Jehovà ens ha donat aquesta preciosa llibertat (2 Cor. 6:1). Encara hi ha moltes persones sinceres sota el control de la religió falsa i necessiten que algú les ajudi a sortir-se’n. Nosaltres les podem ajudar a trobar el camí de sortida! Per això, imitem els nostres germans fidels de segles passats i esforcem-nos per ajudar la gent a trencar les cadenes d’aquest captiveri.