ESTÀ a punt de començar una reunió molt important a Jerusalem. El rei David ha fet cridar els prínceps, els oficials de la cort i els homes valents del país. Tothom està a l’expectativa; es farà un anunci molt important. Jehovà ha encarregat a Salomó, el fill de David, una construcció impressionant que servirà per adorar el Déu verdader. Jehovà ha donat al rei d’Israel els plànols arquitectònics de l’edifici, i aquest els ha entregat al seu fill. David anuncia davant de tothom: «L’obra és gran, perquè el temple no és per a cap home, sinó per a Jahveh-Déu» (1 Cròn. 28:1, 2, 6, 11, 12; 29:1).

A continuació, David els pregunta: «Qui de vosaltres està també disposat a fer generosament un donatiu per al Senyor?» (1 Cròn. 29:5, BCI). Com hauries reaccionat si hi haguessis estat present? Hauries donat suport a aquest projecte? Els israelites, per la seva banda, es van posar mans a l’obra, contents «per allò que oferien voluntàriament, perquè amb un cor íntegre oferien voluntàriament a Jahveh» (1 Cròn. 29:9).

Segles més tard, Jehovà va crear un temple encara més gran: el temple espiritual. Aquest sistema faria possible que els humans el poguessin adorar gràcies al sacrifici de Jesucrist (Heb. 9:11, 12). Com atreu Jehovà les persones perquè puguin fer les paus amb Ell? Mitjançant l’obra de la predicació (Mt. 28:19, 20). El resultat és que cada any es dirigeixen milions de cursos bíblics, es bategen milers de deixebles i es formen centenars de congregacions noves.

Aquest creixement ha fet necessari que s’imprimeixin més publicacions bíbliques, es construeixin i mantinguin més Sales del Regne, i s’aconsegueixin llocs on celebrar els congressos. Oi que aquesta gran obra de fer deixebles ens fa sentir contents i satisfets? (Mt. 24:14.)

El poble de Déu està disposat a fer generosament donacions voluntàries perquè estima Jehovà i les persones, i entén la urgència de la predicació. És un gran privilegi honrar Jehovà «amb una part dels [nostres] béns» i veure com s’utilitzen fidelment i amb seny per acomplir l’obra més important que mai s’hagi vist! (Prov. 3:9, MM.)