«ESTAVA nerviós pel canvi», diu l’Allen. * «No sabia si faria amics o si els hi cauria bé.» L’Allen s’està adaptant a una nova congregació que es troba a uns 1.400 quilòmetres de casa seva.

Si tu també t’has canviat de congregació, pot ser que estiguis preocupat. Ara bé, què et pot ajudar a adaptar-te? Què pots fer si aquest procés és més difícil del que et pensaves? D’altra banda, si tu no t’has canviat, com pots ajudar els nous a adaptar-se a la teva congregació?

Pensa en aquest exemple: quan un arbre és trasplantat pateix estrès. Quan el treuen del terra, moltes de les seves arrels se solen tallar per facilitar-ne el transport. Però, quan és trasplantat, l’arbre de seguida comença a fer noves arrels. De manera semblant, traslladar-te a una altra congregació et pot causar estrès. A la congregació d’abans ja hi tenies ‘arrels’, ja que havies fet bons amics i tenies una bona rutina espiritual. Però ara has de tornar a arrelar per créixer espiritualment en un nou ambient. Què t’ajudarà a fer-ho? Posar en pràctica els principis bíblics. Analitzem-ne uns quants.

Qui llegeix la Paraula de Déu regularment és «com un arbre plantat vora braçals d’aigua, que dóna el seu fruit al seu temps, i el seu fullatge mai no es marceix, i tot el que fa prospera» (Sl. 1:1-3).

De la mateixa manera que un arbre ha d’estar a la vora d’alguna font d’aigua per mantenir-se sa, els cristians necessitem alimentar-nos regularment de la Paraula de Déu per estar espiritualment forts. Per tant, segueix llegint la Bíblia cada dia i no et perdis cap reunió. Conserva la teva rutina d’adoració en família i d’estudi personal. Les necessitats espirituals que tenies a la teva antiga congregació són les mateixes que tens a la nova.

«Qui dóna a beure, també és saciat» (Prov. 11:25, BCI).

Si participes activament a la predicació, et sentiràs animat i t’adaptaràs més ràpid. «El que més ens va ajudar a la meva dona i a mi va ser servir com a pioners auxiliars tan aviat com vam arribar a la nova congregació», comenta un ancià que es diu Kevin. «Ràpidament vam conèixer els germans, els pioners i el territori.» En Roger, qui es va traslladar a uns 1.600 quilòmetres d’on vivia, explica: «La millor manera d’adaptar-te a una nova congregació és sortir a predicar tant com puguis. També pots dir als ancians que estàs disposat a donar un cop de mà on faci falta, potser amb la neteja, presentant-te voluntari per fer alguna part de la reunió o oferint-te per portar algú a la Sala. Quan els germans veuen que estàs disposat a sacrificar-te pels altres, et tenen en compte».

«Obriu del tot el vostre cor» (2 Cor. 6:13).

Apropa’t a més germans. Després de canviar-se de congregació, la Melissa i la seva família es van proposar fer nous amics. Ella diu: «Ens relacionàvem amb els germans abans i després de les reunions. Allò ens va permetre xerrar més enllà d’un “hola i adéu”». Fer això també va ajudar aquesta família a aprendre’s els noms dels germans de seguida.  A més, convidaven els germans a casa seva i així van poder cultivar bones amistats. Ella afegeix: «Ens vam donar els números de telèfon i d’aquesta manera ens podien incloure en les diferents activitats que feien».

Si la idea de fer nous amics et supera, comença fent petits passos. Per exemple, somriu encara que al principi et costi. Un somriure farà que els altres vulguin apropar-se a tu. Després de tot, «una mirada radiant alegra el cor» (Prov. 15:30, BEC). La Rachel, qui va marxar de la seva congregació de tota la vida, relata: «Sempre he sigut molt tímida. De vegades m’he d’obligar a parlar amb els germans de la congregació. Busco algú que estigui assegut, sense parlar amb ningú. Potser aquella persona és tan tímida com jo». Per què no et poses l’objectiu de parlar amb algun germà nou abans i després de cada reunió?

D’altra banda, pot ser que les primeres setmanes estiguis emocionat per conèixer gent nova. Però això deixarà de ser novetat a mesura que passi el temps, i llavors t’hauràs d’esforçar més per continuar fent nous amics.

Alguns arbres necessiten més temps que d’altres per tenir unes arrels fortes en el seu nou ambient. Igualment, no tothom s’adapta al mateix ritme. Si ja fa un temps que t’has canviat de congregació, però encara et costa adaptar-te, aquests principis bíblics t’ajudaran:

«No deixem de fer el bé; perquè, si no ens desanimem, quan arribi el temps recollirem» (Gàl. 6:9).

Encara que el procés d’adaptació duri més temps del que t’imaginaves, no et donis pressa. Molts missioners graduats de Galaad passen uns quants anys a la seva assignació a l’estranger abans de tornar de visita al seu país d’origen. Això els hi permet fer amistat amb els germans locals i adaptar-se amb més facilitat a la cultura del país.

L’Alejandro, qui ha canviat diverses vegades de congregació, sap que el procés d’adaptació no es pot accelerar. Ell explica: «Després de l’últim canvi que vam fer, la meva dona em va dir: “Tots els nostres amics estan a la congregació d’abans!”». Ell li va recordar que havia dit exactament el mateix dos anys abans, quan també s’havien canviat de congregació. Però, durant aquells dos anys, ella va mostrar interès en els germans, i els qui eren desconeguts es van convertir en amics de veritat.

«No diguis: “Com és que els temps passats eren millors que els d’ara?” No és una pregunta inteŀligent» (Ecl. 7:10, BCI).

Evita comparar la nova congregació amb l’anterior. Per exemple, potser els germans de la nova congregació són més reservats o més oberts del que estàs acostumat. Esforça’t per fixar-te en les seves qualitats, igual que t’agradaria que ho fessin amb tu. Alguns germans que s’han canviat de congregació s’han vist obligats a preguntar-se: «Realment estimo “tots els germans”?» (1 Pe. 2:17).

 «Continueu demanant, i se us donarà» (Lc. 11:9).

No deixis de demanar ajuda en oració. «No intentis fer les coses tot sol», diu en David, un ancià. «Hi ha moltes coses que només podem fer amb l’ajuda de Jehovà. Per això, demana-li que t’ajudi!». La Rachel, de qui hem parlat abans, hi està d’acord. Ella diu: «Si el meu marit i jo sentim que no acabem de formar part de la congregació, fem oracions concretes a Jehovà i li diem: “Ajuda’ns a veure si estem fent alguna cosa que fa difícil que els germans s’acostin a nosaltres”. Després intentem passar més temps amb els nostres germans».

Pares, si veieu que als vostres fills els hi costa encaixar, dediqueu temps a fer oració amb ells sobre aquest tema. Ajudeu-los a fer nous amics buscant oportunitats perquè passin estones amb germans que els puguin animar.

Què pots fer per ajudar els nous a adaptar-se a la teva congregació? Esforça’t des del principi per ser un amic de veritat. Per això, intenta imaginar-te què t’agradaria que fessin per tu si fossis nou, i posa’t mans a l’obra (Mt. 7:12). Potser podries convidar-los a la teva adoració en família, o a veure el programa mensual de JW Broadcasting. També podries sortir a predicar amb ells, o invitar-los a prendre alguna cosa junts. Segur que mai oblidaran la teva hospitalitat. Què més pots fer per ajudar-los?

En Carlos diu: «Quan vam arribar a la nova congregació, una germana ens va donar una llista de botigues que tenien bons preus. Allò ens va ser de molta ajuda». Aquells que arriben a un lloc on el clima és diferent agraeixen molt que algú els hi digui quina roba els hi serà útil quan faci fred, calor o quan plogui. Si els hi parles de la història i els costums locals o de les creences dels veïns, els ajudaràs a tenir una predicació més productiva.

L’Allen, mencionat al principi de l’article, fa més d’un any que està a la nova congregació. Mirant enrere, ell diu: «Al principi em vaig haver d’obligar a prendre la iniciativa per conèixer els germans. Però ara ells són com la meva família, i sóc molt feliç». L’Allen reconeix que, encara que es va canviar de congregació, no va perdre cap amic. Al contrari, ara n’ha fet de nous que molt probablement ho seran per sempre.