1. Com se senten molts servents de Jehovà per culpa de la imperfecció?

«POBRE de mi!» (Rm. 7:24.) Molts servents de Jehovà ens hem sentit identificats amb aquestes paraules de l’apòstol Pau. Tots som imperfectes i, quan no aconseguim actuar com a Jehovà li agrada, ens podríem sentir decebuts amb nosaltres mateixos. Alguns germans que han comès un pecat greu fins i tot han arribat a sentir que no mereixen el perdó de Déu.

2. a) Com ens ensenya Salm 34:22 que no ens hem de sentir aclaparats pel sentiment de culpa? b) Què veurem en aquest article? (Consulta el requadre « Lliçons o antitipus?».)

² La Paraula de Déu ens assegura que aquells que es refugien en Jehovà no s’han de sentir aclaparats pel sentiment de culpa (llegeix Salm 34:22). Ara bé, què implica refugiar-se en Jehovà? Quins passos hem de fer per rebre la misericòrdia i el perdó de Déu? Analitzar la mesura de les ciutats de refugi de l’antic Israel ens ajudarà a trobar-ne la resposta. És cert que aquesta mesura es va establir sota el pacte de la Llei i que aquest va ser substituït a la Pentecosta de l’any 33 de la nostra era. Però recordem que la Llei provenia de Jehovà. Així  doncs, aquesta disposició ens ensenyarà molt sobre com Jehovà veu el pecat, el pecador i el penediment. Primer de tot, fem un repàs de l’objectiu d’aquestes ciutats i del seu funcionament.

3. Com tractaven els israelites els casos d’homicidi voluntari?

³ Jehovà es prenia molt seriosament qualsevol cas de vessament de sang a l’antic Israel. L’homicida voluntari havia de morir a mans del «venjador de la sang», és a dir, l’home que fos el familiar més proper de la víctima (Nom. 35:19). D’aquesta manera, es pagava per la sang innocent que s’havia vessat. Aquesta ràpida execució protegia la Terra Promesa de ser contaminada. De fet, Jehovà va manar: «No contaminareu la terra on vosaltres estareu, perquè [el vessament de sang humana] contamina la terra» (Nom. 35:33, 34).

4. Què passava si un israelita cometia un homicidi involuntari?

⁴ Amb tot, què passava si un israelita cometia un homicidi involuntari? Encara que fos un accident, era culpable de vessar sang innocent (Gèn. 9:5). Tot i això, la compassió de Jehovà li permetia fugir del venjador de la sang i anar a una de les sis ciutats de refugi on podia trobar protecció. L’homicida involuntari havia de residir en una d’aquestes ciutats fins que morís el gran sacerdot (Nom. 35:15, 28).

5. Com ens ajuda la mesura de les ciutats de refugi a conèixer millor Jehovà?

⁵ La mesura de les ciutats de refugi no va ser una idea humana. Jehovà li va manar a Josuè: «Parla als fills d’Israel, dient: Assigneu-vos les ciutats de refugi». Aquestes ciutats es van separar amb un propòsit sagrat (Jos. 20:1, 2, 7, 8). Com que Jehovà va apartar aquestes ciutats per a un ús especial, ens hauríem de preguntar: «Com m’ajuda aquesta disposició a entendre millor la Seva misericòrdia? Què m’ensenya sobre com em puc refugiar en Ell avui dia?».

6, 7. a) Explica el paper dels ancians quan jutjaven un homicida involuntari (mira la imatge del principi). b) Per què era savi que el fugitiu parlés amb els ancians?

⁶ Després que un israelita matés accidentalment algú, abans de res havia de fugir a la ciutat de refugi i presentar «el seu cas [als] ancians» a la porta de la ciutat. Els ancians l’havien de rebre de manera hospitalària (Jos. 20:4). Més tard, l’enviaven a la ciutat on havia comès l’homicidi perquè els ancians locals el jutgessin (llegeix Nombres 35:24, 25). Només després de ser declarat homicida involuntari, el fugitiu podia tornar a la ciutat de refugi.

⁷ Per què els ancians hi estaven implicats? Perquè havien de mantenir el poble d’Israel net i ajudar l’homicida involuntari a beneficiar-se de la misericòrdia de Jehovà. Un erudit va escriure que, si un fugitiu no anava a parlar amb els ancians, «s’exposava al perill sota la seva responsabilitat». I va afegir: «La seva sang estaria sobre el seu propi cap, ja que es negava a fer ús de la protecció que Déu li oferia». L’homicida involuntari podia rebre ajuda, però l’havia de buscar i acceptar. Si no anava a alguna de les ciutats de refugi, el familiar més proper de la víctima era lliure de matar-lo.

8, 9. Per què hauria de parlar un germà amb els ancians si comet un pecat greu?

⁸ En els nostres dies si un cristià comet  un pecat greu necessita buscar l’ajuda dels ancians de congregació per recuperar-se. Però, per què és tan important que ho faci? En primer lloc, la mesura de rebre ajuda per part dels ancians quan es comet un pecat greu ve de Jehovà, tal com diu la seva Paraula (Jm. 5:14-16). En segon lloc, aquesta mesura ajuda els pecadors que es penedeixen a mantenir-se a prop de Jehovà i evitar deixar-se portar pel pecat (Gàl. 6:1; Heb. 12:11). I, en tercer lloc, els ancians tenen la responsabilitat i la capacitat d’animar els pecadors penedits i alleugerar-los el dolor i la culpa. De fet, Jehovà diu que els ancians són com «un refugi contra la tempesta» (Is. 32:1, 2). No creus que aquesta mesura és una mostra de la misericòrdia de Jehovà?

⁹ Molts germans que han parlat amb els ancians i han rebut la seva ajuda s’han sentit molt consolats. Un germà que es diu Daniel va cometre un pecat greu i durant mesos va evitar parlar amb els ancians. Ell explica: «Després de molt temps, vaig pensar que els ancians ja no podien fer res per mi. A més, sempre estava en tensió esperant que arribessin les males conseqüències dels meus actes. I quan feia oració a Jehovà, sentia que havia de començar qualsevol frase demanant perdó». Al final, en Daniel va buscar l’ajuda dels ancians. Mirant enrere, ell reconeix: «És veritat que tenia por d’acostar-me a ells, però després em vaig sentir com si algú m’hagués tret un enorme pes de sobre. Ara em puc acostar a Jehovà sense entrebancs». Aquest germà té una consciència neta, i fa poc que ha estat nomenat servent ministerial.

10. Què havia de fer l’homicida involuntari per rebre misericòrdia?

¹⁰ L’homicida involuntari havia d’actuar per rebre misericòrdia i, per això, havia de fugir a la ciutat de refugi més propera (llegeix Josuè 20:4). T’imagines aquell fugitiu quedant-se de braços plegats? És clar que no! La seva vida  depenia d’arribar el més aviat possible a aquella ciutat i de quedar-s’hi. Això no seria fàcil, ja que hauria de deixar la seva feina, les comoditats de casa i la llibertat de viatjar fins la mort del gran sacerdot (Nom. 35:25). * Però aquells esforços valien la pena. Si abandonava la ciutat de refugi, el fugitiu demostraria una gran falta de respecte per la sang que havia vessat, i posaria en perill la seva vida.

11. De quina manera pot demostrar un germà penedit que no dóna per fet la misericòrdia de Jehovà?

¹¹ De manera semblant, un cristià que hagi comès un pecat greu, s’hagi penedit i vulgui rebre la misericòrdia de Déu ha d’actuar. Ha d’abandonar completament les seves males accions; això inclou evitar qualsevol cosa que el podria portar a cometre un pecat. L’apòstol Pau va descriure l’actitud dels cristians de Corint que s’havien penedit. Va dir: «Mireu quins resultats ha produït en vosaltres aquesta tristesa! Us heu preocupat per fer les coses bé. Heu netejat el vostre nom, us heu indignat pel mal comès, heu après a respectar Déu, heu demostrat que voleu penedir-vos, us heu esforçat de tot cor i heu corregit el mal» (2 Cor. 7:10, 11). Si prenem acció per abandonar una mala conducta, li demostrarem a Jehovà que no som negligents i que no volem abusar de la seva misericòrdia.

12. Què hauria de deixar enrere un cristià per continuar rebent la compassió de Jehovà?

¹² Què hauria de deixar enrere un cristià per continuar rebent la compassió de Jehovà? Cal que estigui disposat a abandonar tot allò que el pogués fer pecar, encara que siguin coses que aprecia molt (Mt. 18:8, 9). Si alguns amics t’animen a fer coses que no li agraden a Jehovà, t’allunyaràs d’ells? Si t’esforces per ser moderat amb el consum de begudes alcohòliques, fugiràs de situacions que et portin a beure més del compte? Si tens una lluita contra els desitjos immorals, evitaràs les peŀlícules, les webs o les activitats que puguin despertar en tu pensaments inapropiats? Recorda que val la pena qualsevol sacrifici que facis per mantenir-te fidel a Déu. No hi ha res pitjor que sentir-se abandonat per Jehovà, però alhora no hi ha res millor que sentir el Seu «amor etern» (Is. 54:7, 8, MM).

13. Per què un fugitiu es podia sentir segur, protegit i feliç dins la ciutat de refugi?

¹³ Quan el fugitiu era a la ciutat de refugi, es trobava sa i estalvi. Déu va dir sobre aquestes ciutats: «Us seran per a refugi» (Jos. 20:2, 3). Jehovà no exigia que se’l tornés a jutjar pel mateix cas, ni el venjador de la sang podia entrar a la ciutat i matar-lo. Així doncs, el fugitiu no havia de tenir por a patir represàlies. Dins la ciutat, estava protegit per Jehovà. Ara bé, no es tractava d’una ‘presó’ de refugi; allà podia treballar, ajudar els altres i servir Déu en pau. Podia tenir una vida feliç i plena.

14. De què pot estar segur un germà que s’ha penedit?

¹⁴ Alguns servents de Déu que van pecar greument i es van penedir encara se senten culpables i, fins i tot, pensen que Jehovà sempre els veurà tacats pels seus errors. Si et sents així, no oblidis que quan Jehovà et perdona, ho fa completament. En Daniel, mencionat abans, ho va viure en pròpia pell. Després que els  ancians el van corregir i el van ajudar a recuperar una bona consciència, ell va relatar: «Sentia que podia tornar a respirar tranquil. Després que l’assumpte es va tractar de manera adequada, ja no tenia raons per sentir-me culpable. Un cop el pecat s’esborra, s’esborra per sempre. Com Jehovà va dir, ell agafa les teves càrregues i les posa ben lluny de tu. Desapareixen per sempre». Quan l’homicida involuntari estava dins la ciutat de refugi, ja no havia de tenir por del venjador de la sang. De la mateixa manera, quan Jehovà perdona els nostres pecats, podem estar segurs que ell no buscarà l’oportunitat per tornar-los a treure a la llum o jutjar-nos una altra vegada (llegeix Salm 103:8-12).

15, 16. Com pot enfortir la teva confiança en la compassió de Jehovà saber que Jesús és el nostre Gran Sacerdot i Redemptor?

¹⁵ De fet, tenim més raons que els israelites per confiar en la compassió de Déu. Després de dir que se sentia decebut per no poder servir Jehovà de manera perfecta, Pau va exclamar: «Dono les gràcies a Déu, que m’alliberarà per mitjà de Jesucrist, el nostre Senyor!» (Rm. 7:25). Encara que lluitava per no pecar i que en el passat havia comès errors dels quals s’havia penedit, Pau estava segur que Jehovà l’havia perdonat mitjançant el seu Fill. Com que Jesús va pagar el rescat amb la seva vida, podem tenir pau interior i una consciència tranquiŀla (Heb. 9:13, 14). Com a Gran Sacerdot, «és capaç de salvar completament els que s’apropen a Déu a través d’ell, perquè sempre està viu i intercedeix a favor d’ells» (Heb. 7:24, 25). En el cas dels israelites, el gran sacerdot els ajudava a rebre el perdó dels seus pecats. Nosaltres podem estar encara més segurs que, gràcies al nostre Gran Sacerdot, Jesús, «se’ns [mostra] misericòrdia i bondat immerescuda quan necessitem ajuda» (Heb. 4:15, 16).

¹⁶ Així doncs, per refugiar-te en Jehovà, has de tenir fe en el sacrifici de Jesús. No pensis que el rescat només ajuda la gent en general, sinó recorda que també t’ajuda a tu (Gàl. 2:20, 21). Estigues convençut que el rescat fa possible el perdó dels teus pecats i et dóna l’esperança de vida eterna. El sacrifici de Jesús és un regal que Jehovà t’ha fet a tu.

17. Per què et vols refugiar en Jehovà?

¹⁷ Les ciutats de refugi són una mostra de la misericòrdia de Jehovà. Mitjançant aquesta mesura, Déu no només va destacar el valor de la vida, sinó també com ens ajuden els ancians, què implica el penediment sincer i com és el Seu perdó. T’estàs refugiant en Jehovà? No hi ha cap altre lloc més segur! (Sl. 91:1, 2.) Al següent article, analitzarem com ens ajuden les ciutats de refugi a imitar l’exemple perfecte de justícia i misericòrdia de Jehovà.