1, 2. a) Què sentia Jesús per la Llei de Déu? b) Com tergiversaven els escribes i els fariseus la Llei?

JESÚS estimava la Llei mosaica, i amb raó! Aquella Llei provenia del seu Pare, Jehovà, la persona més important per a Jesús. A Salm 40:8 es va descriure profèticament l’amor profund que tindria Jesús per les lleis de Jehovà: «Em complac, Déu meu, a fer la teva voluntat, i la teva llei és dintre meu». Jesús va confirmar, tant per paraula com per acció, que la Llei de Déu era perfecta, útil i que es compliria (Mt. 5:17-19).

² Ara bé, Jesús se sentia molt trist quan veia que els escribes i els fariseus tergiversaven la Llei del seu Pare. Obeïen al peu de la lletra alguns detalls de la Llei, tal com va dir Jesús: «Doneu la desena part de la menta, el fonoll i el comí». Llavors, què feien malament? Jesús va afegir: «Però heu desatès les coses més importants de la Llei: la justícia, la compassió i la lleialtat» (Mt. 23:23). A diferència d’aquells fariseus que es creien millors que els altres, Jesús va entendre l’essència de la Llei, és a dir, les qualitats de Déu que hi havia rere cada manament.

3. Què veurem en aquest article?

 ³ Com a cristians, no estem sota el pacte de la Llei (Rm. 7:6). Tot i això, Jehovà va fer que la seva Llei quedés enregistrada a la Bíblia. Per què? No perquè ens obsessionéssim amb cada detall, sinó per discernir i aplicar «les coses més importants», els valuosos principis que trobem en aquests manaments. Per exemple, quins principis aprenem de les ciutats de refugi? L’article anterior va destacar les lliçons que podem extreure del que havia de fer el fugitiu. Però aquesta mesura també ens ensenya sobre Jehovà i ens mostra com podem imitar les seves qualitats. En aquest article respondrem les següents tres preguntes: Com demostren les ciutats de refugi que Jehovà és compassiu? Què ens ensenyen del punt de vista de Jehovà sobre la vida? I, com reflecteixen la justícia perfecta de Déu? Al llarg de l’article, busca maneres d’imitar el nostre Pare (llegeix Efesis 5:1).

4, 5. a) Què feia que les ciutats de refugi fossin de fàcil accés, i per què era important? b) Què aprenem de Jehovà?

⁴ Les sis ciutats de refugi eren de fàcil accés. Jehovà va manar als israelites que distribuïssin equitativament aquestes ciutats als dos costats del riu Jordà. Així qualsevol fugitiu podia trobar refugi de manera fàcil i ràpida (Nom. 35:11-14). Els camins que duien a aquelles ciutats s’havien de mantenir en bon estat (Deut. 19:3). Segons la tradició jueva, als camins hi havia senyals que ajudaven els fugitius a arribar a les ciutats de refugi. D’aquesta manera, l’homicida involuntari no es veia obligat a marxar a l’estranger i evitava el perill de caure en l’adoració falsa.

⁵ Pensa en això: Jehovà, qui havia establert que els assassins voluntaris fossin executats, s’assegurava que els homicides involuntaris poguessin rebre compassió i protecció. Un especialista bíblic va escriure: «Tot es feia de la manera més clara, senzilla i fàcil possible. Així eren els camins misericordiosos de Déu». Jehovà no és un jutge insensible que espera el moment per castigar els seus servents. Al contrari, «és molt compassiu» (Ef. 2:4).

6. Imitaven la misericòrdia de Jehovà els fariseus? Explica-ho.

⁶ En canvi, els fariseus no estaven disposats a mostrar compassió. Per exemple, segons la tradició jueva, es negaven a perdonar una mateixa ofensa més de tres vegades. Jesús va descriure aquesta actitud  quan va posar l’exemple d’un fariseu que feia una oració al costat d’un cobrador d’impostos. El fariseu deia: «Déu meu, et dono les gràcies perquè no sóc com els altres, que són lladres, injustos i adúlters, i tampoc sóc com aquest cobrador d’impostos», qui li demanava a Déu de manera humil que li mostrés compassió. Per què els hi costava tant als fariseus ser compassius? La Bíblia diu que «menyspreaven els altres» (Lc. 18:9-14).

7, 8. a) Com pots imitar Jehovà si algú t’ofèn? b) Per què el perdó és una prova d’humilitat?

⁷ Sigues com Jehovà, no com els fariseus, i mostra compassió (llegeix Colossencs 3:13). Una manera de fer-ho és facilitant als altres que et demanin perdó (Lc. 17:3, 4). Et podries preguntar: «Perdono sense entrebancs aquells que m’ofenen, fins i tot si ho fan sovint? Estic disposat a fer les paus amb algú que m’hagi ofès o m’hagi fet mal?».

⁸ El perdó és una prova d’humilitat. Els fariseus no van superar aquesta prova perquè es consideraven superiors als altres. No obstant, els cristians seguim el consell bíblic: «Sigueu humils i considereu que els altres són superiors a vosaltres» (Fili. 2:3). Quan ho fem, ens és més fàcil perdonar. ¿Imitaràs Jehovà i demostraràs que ets humil? Fes que el ‘camí’ per arribar al teu perdó sigui accessible i estigui en bon estat. Mostra compassió de seguida i no t’irritis massa de pressa (Ecl. 7:8, 9).

9. Com va gravar Jehovà la santedat de la vida humana a la ment dels israelites?

⁹ Un dels propòsits principals de les ciutats de refugi era protegir els israelites de culpa de sang (Deut. 19:10). Jehovà estima la vida i odia «les mans que vessen sang innocent» (Prov. 6:16, 17). Com és sant i just, no podia ignorar cap homicidi, encara que fos accidental. Tot i que a un homicida involuntari se li mostrava compassió, havia de presentar el seu cas davant dels ancians i, si determinaven que havia estat un accident, s’havia de quedar a la ciutat de refugi fins a la mort del gran sacerdot. Això podia implicar que passés la resta de la seva vida allà. Aquestes greus conseqüències van ajudar a gravar a la ment dels israelites la santedat de la vida humana. Per honrar Déu, aquell qui els va donar la vida, havien de fer tot el que poguessin per evitar posar en perill la vida dels altres.

10. De quina manera van demostrar els escribes i els fariseus que no respectaven la vida?

¹⁰ A diferència de Jehovà, els escribes i els fariseus no van demostrar cap mena de respecte per la vida. Jesús els hi va dir: «Li heu pres a la gent la clau del coneixement. Vosaltres no hi heu entrat, i als que hi volien entrar els ho heu impedit!» (Lc. 11:52). Se suposava que havien d’ajudar la gent a entendre la Paraula de Déu i així  obtenir la vida eterna. Però, en canvi, els allunyaven de Jesús, «el Representant Principal de la vida», i els portaven per un camí que duia a la destrucció eterna (Fe. 3:15, nota). Els orgullosos i egoistes escribes i fariseus es preocupaven ben poc per la vida i el benestar de la gent. Que cruels i despietats, no creus?

11. a) Com va demostrar Pau que veia la vida com ho fa Jehovà? b) Què ens ajudarà a copiar l’actitud de Pau a la predicació?

¹¹ Com podem evitar l’actitud dels escribes i dels fariseus, i imitar Jehovà? Respectant i valorant el regal de la vida. L’apòstol Pau ho va fer predicant a consciència i, per això, va poder dir: «No sóc responsable de la mort de ningú» (llegeix Fets 20:26, 27). Ara bé, Pau no va predicar motivat per un sentiment de culpa o un sentit del deure. Tot al contrari, estimava les persones i valorava les seves vides (1 Cor. 9:19-23). Igualment nosaltres ens hem d’esforçar per veure la vida com ho fa Jehovà, qui vol «que tothom arribi a penedir-se» (2 Pe. 3:9). Si cultivem una actitud compassiva, ens sentirem impulsats a predicar amb més entusiasme i serem encara més feliços.

12. Per què és tan important la seguretat per als servents de Déu?

¹² També podem imitar Jehovà tenint un punt de vista adequat pel que fa a la seguretat. Hem de conduir i treballar de manera segura, fins i tot quan coŀlaborem en la construcció i el manteniment de llocs d’adoració o quan viatgem a aquests llocs. Mai deixis que la productivitat, l’economia o l’horari es posin per sobre de la seguretat i la salut. Déu és just i sempre fa el que és correcte. Per això volem ser com ell. Especialment els ancians s’han d’esforçar per ser conscients de la importància de la seva seguretat i de la d’aquells que treballen al seu voltant (Prov. 22:3). Si un ancià et recorda les normes de seguretat, accepta el seu consell (Gàl. 6:1). Veu la vida com ho fa Jehovà i no seràs culpable de sang.

13, 14. Com podien els ancians d’Israel imitar la justícia de Jehovà?

¹³ Jehovà va manar als ancians d’Israel que imitessin la Seva justícia. Primer de tot, els ancians havien de verificar els fets i, després, havien de sospesar amb cura els motius, l’actitud i la conducta anterior de l’homicida per decidir si havien de mostrar misericòrdia. Per imitar la justícia de Jehovà, era necessari determinar si el fugitiu havia actuat «per odi» i «premeditadament» (llegeix Nombres 35:20-24). Si es tenien en compte la declaració de testimonis, com a mínim dues persones havien de confirmar l’acusació d’homicidi voluntari (Nom. 35:30).

¹⁴ Després d’establir els fets, els ancians havien de pensar en la persona, no només en les accions. Per això, havien de tenir perspicàcia, és a dir, l’habilitat de mirar més enllà del que es veu a simple vista i aprofundir en un assumpte. Per damunt de tot, necessitaven l’esperit sant de Jehovà per poder reflectir la Seva perspicàcia, compassió i justícia (Èx. 34:6, 7).

15. Veien els fariseus als pecadors com ho feia Jesús? Explica-ho.

¹⁵ Els fariseus se centraven únicament en les accions del pecador i no pas en el que hi havia al seu cor. Quan els fariseus van veure que Jesús va anar a menjar a casa de Mateu, van preguntar als seus deixebles: «Per què menja el vostre mestre amb cobradors d’impostos i pecadors?». Jesús els hi va respondre: «Els que tenen bona salut no necessiten un metge, però els que estan malalts, sí. Aneu, doncs, i apreneu què vol dir això: “Vull compassió,  i no sacrificis”. Perquè no he vingut a cridar justos, sinó pecadors» (Mt. 9:9-13). Estava justificant el Fill de Déu la mala conducta? De cap manera! De fet, el seu missatge animava els pecadors a penedir-se (Mt. 4:17). Així i tot, Jesús va anar més enllà i es va adonar que alguns d’aquells «cobradors d’impostos i pecadors» volien canviar. Està clar que no havien anat a casa de Mateu només a menjar; hi havien anat perquè «molts d’ells» seguien Jesús (Mc. 2:15). Desgraciadament, la majoria dels fariseus no veien aquelles persones de la mateixa manera que ell. A diferència del Déu just i compassiu que afirmaven adorar, aquells fariseus els hi posaven l’etiqueta de pecadors i els hi treien tot tipus d’esperança.

16. Què ha d’intentar discernir un comitè judicial?

¹⁶ Avui dia, els ancians han d’imitar Jehovà, qui «estima la justícia» (Sl. 37:28). Primer, han d’indagar i fer investigació per establir si s’ha comès un pecat. Si és així, han de tractar l’assumpte d’acord amb les pautes bíbliques (Deut. 13:12-14). Quan participen en un comitè judicial, han d’analitzar amb compte si la persona que ha comès un pecat greu s’ha penedit. El penediment no sempre és evident, ja que implica el punt de vista, l’actitud i el cor de la persona (Ap. 3:3). Per poder rebre misericòrdia, el pecador ha d’estar penedit. *

17, 18. Com poden percebre els ancians si el penediment és sincer? (Mira la imatge del principi.)

¹⁷ Jehovà i Jesús poden llegir els cors, però els ancians no. Si ets ancià, com pots percebre si el penediment és sincer? Primer, demana en oració saviesa i discerniment (1 Re. 3:9). Segon, consulta la Paraula de Déu i les publicacions bíbliques per saber distingir «la tristesa del món» de «la tristesa que a Déu li agrada», és a dir, del penediment sincer (2 Cor. 7:10, 11). Analitza com descriu la Bíblia les persones que s’han penedit de veritat i les que no, i fixa’t en els seus sentiments, la seva actitud i la seva conducta.

¹⁸ Finalment, intenta veure com és realment la persona. Tingues en compte els seus antecedents, motius i limitacions. Parlant de Jesús, el Cap de la congregació, la Bíblia va dir que «no judicarà pel que veuen els seus ulls, i no decidirà pel que escolten les seves orelles. I jutjarà amb justícia els pobres, i reprendrà amb equitat els humils de la terra» (Is. 11:3, 4). Ancians, Jesús us ha escollit per dirigir la seva congregació i us ajudarà a jutjar amb justícia i misericòrdia (Mt. 18:18-20). No estem agraïts de tenir ancians que ens cuiden i s’esforcen per imitar Jesús? Sens dubte! Per això, valorem molt els seus esforços incansables per promoure la justícia i la compassió a la congregació.

19. Quina lliçó de les ciutats de refugi vols posar en pràctica?

¹⁹ A la Llei mosaica hi trobem «els aspectes bàsics del coneixement i de la veritat» sobre Jehovà i els seus principis justos (Rm. 2:20). Per exemple, les ciutats de refugi ensenyen als ancians a jutjar «segons la veritat», o justícia, i ens mostren com tractar els nostres germans amb «misericòrdia i [amor lleial, NM]» (Zac. 7:9). Encara que no estem sota aquesta Llei, Jehovà no ha canviat i segueix valorant la justícia i la misericòrdia. Quin privilegi tan gran tenim de servir el Déu que ens ha creat, a qui podem imitar i en qui ens podem refugiar!