1. Segons Mateu 28:18-20, què va manar Jesús als seus deixebles?

DESPRÉS de ressuscitar, Jesús es va aparèixer als seus deixebles que estaven reunits a Galilea perquè els havia de dir una cosa molt important. De què es tractava? Trobem la resposta a Mateu 28:18-20 (llegeix-lo).

2. Quines preguntes analitzarem?

² El manament de Jesús de fer deixebles té molt a veure amb cadascun de nosaltres. Per això, farem bé d’analitzar tres preguntes relacionades amb la tasca que Jesús ens ha encarregat. Primer, a banda de les normes de Déu, què més hem d’ensenyar als nous deixebles? Segon, com podem contribuir tots els publicadors de la congregació al progrés espiritual dels estudiants de la Bíblia? I tercer, què podem fer per ajudar els germans inactius a tornar a participar en l’obra de fer deixebles?

3. Què ens va manar Jesús?

³ Les instruccions de Jesús són ben clares: hem d’ensenyar a la gent a fer tot el que ell ens ha manat. Fixa’t que Jesús no va dir: «Ensenyeu-los tot el que us he manat», sinó que va dir: «Ensenyeu-los a fer tot el que us he manat». Ara bé, per aconseguir-ho, no només hem d’ensenyar als nostres estudiants què és el que han de fer, sinó també els hem de guiar i mostrar com fer-ho (Fe. 8:31). Vegem per què és important.

4. Com podem ensenyar a una persona a fer tot el que Jesús ens ha manat? Posa’n un exemple.

 ⁴ Com podem ensenyar a una persona a fer tot el que Jesús ens ha manat? El següent exemple ens pot ajudar. Pensa en un professor d’autoescola. Com ensenya ell als seus alumnes a fer cas de les lleis de trànsit? Primer de tot, a classe, els ensenya les normes que hauran d’obeir quan condueixin. Però perquè vegin com les han de posar en pràctica ha de fer alguna cosa més. El professor els ha d’acompanyar mentre fan pràctiques, i estar al seu costat per guiar-los i ajudar-los a aplicar el que han après a classe. Què ens ensenya aquest exemple?

5. a) Tenint en compte les paraules de Joan 14:15 i de 1 Joan 2:3, què hem d’ensenyar als nostres estudiants? b) Posa exemples de com ho podem fer.

⁵ Quan estudiem la Bíblia amb els nostres estudiants, els ensenyem el que Déu vol que fem. Però amb això no n’hi ha prou, també hem d’ensenyar-los a posar en pràctica a la seva vida tot allò que aprenen (llegeix Joan 14:15; 1 Joan 2:3). Amb el nostre exemple els podem mostrar com aplicar els principis bíblics a la feina, a l’escola i en el seu temps lliure. A més, podem compartir amb ells alguna experiència personal i explicar-los com els principis bíblics ens van protegir o com ens van ajudar a prendre una bona decisió. I quan fem oració davant dels estudiants, podem demanar a Jehovà que els guiï amb el Seu esperit sant (Jn. 16:13).

6. Què més hem de fer quan ensenyem als nostres estudiants?

⁶ Què més hem de fer quan ensenyem als nostres estudiants? Els hem d’ajudar a tenir el desig de fer deixebles. Pot ser que a alguns els faci por predicar. Per tant, hem de ser pacients i ajudar-los a entendre millor les ensenyances bíbliques. Així la seva fe es farà més forta, i el que aprenguin els arribarà al cor i els motivarà a predicar. Aleshores, com podem ajudar els nostres estudiants a tenir el desig de compartir les bones notícies amb els altres?

7. Com podem ajudar els nostres estudiants a tenir el desig de compartir les bones notícies amb els altres?

⁷ Una manera d’animar els nostres estudiants a començar a predicar és fent-los les següents preguntes: «Com ha millorat la teva vida ara que poses en pràctica el que aprens de la Bíblia? Creus que hi ha altres persones que també necessiten escoltar aquest missatge? Com les pots ajudar?» (Prov. 3:27; Mt. 9:37, 38). Mostra al teu estudiant els tractats que hi ha al Kit d’ensenyança i deixa que esculli els que poden interessar els seus familiars, amics i companys de feina. Dona-li uns quants tractats dels que hagi triat, i practica amb ell perquè vegi com pot oferir-los amb tacte i amabilitat. I quan compleixi els requisits per ser publicador no batejat, predica amb ell per guiar-lo (Ecl. 4:9, 10; Lc. 6:40).

8. Per què és important que els nostres estudiants estimin cada cop més Jehovà i els altres? (Consulta també el requadre « Com pots ajudar el teu estudiant a estimar més Jehovà?».)

⁸ Recorda que Jesús ens va dir: «Ensenyeu-los a fer tot el que us he manat». Això inclou complir amb els dos manaments més importants: estimar Déu i estimar els altres. Aquests dos  manaments estan molt relacionats amb la predicació i la tasca de fer deixebles (Mt. 22:37-39). Per què? Perquè el nostre motiu principal per predicar és l’amor per Déu i pels altres. És comprensible que a alguns estudiants els faci certa por parlar als altres sobre Jehovà. Només pensar-hi els posa nerviosos. Si és així, els hem de tranquiŀlitzar i assegurar que Déu els ajudarà a superar de mica en mica aquesta por (Sl. 18:1-3; Prov. 29:25). El requadre que trobem en aquest article descriu els passos que hem de seguir per ajudar el nostre estudiant a estimar Jehovà cada cop més. Ara bé, què pot fer la congregació per ajudar els nous deixebles a estimar més Jehovà i els altres?

9. De quina manera aprèn l’alumne de l’autoescola quan fa pràctiques?

⁹ Tornem a l’exemple de l’alumne de l’autoescola. Quan fa pràctiques amb el professor al seu costat, també està aprenent. De quina manera? Escoltant el professor i observant els bons conductors. Pot ser que el professor li digui que es fixi en un conductor que amablement ha cedit el pas a un altre, o en algú que ha canviat els llums llargs pels curts per no enlluernar els altres cotxes. Aquests bons exemples motivaran l’alumne a fer el mateix quan condueixi.

10. Què ajudarà els nostres estudiants de la Bíblia a progressar espiritualment?

¹⁰ De la mateixa manera, un estudiant de la Bíblia que comença a servir Jehovà no només aprèn del seu mestre, sinó també del bon exemple d’altres servents de Déu. Assistir a les reunions l’ajudarà moltíssim a progressar espiritualment. Per què? Perquè el que hi escolti l’ajudarà a augmentar el seu coneixement de la Bíblia, enfortir la seva fe i estimar Jehovà cada vegada més (Fe. 15:30-32). També podem aprofitar les reunions per presentar-li germans i germanes amb qui es pugui sentir identificat. A més, veurà com es mostren amor els uns als altres. Vegem-ne alguns exemples.

11. Quin efecte poden tenir els germans de la congregació en un estudiant? Posa’n algun exemple.

¹¹ Una estudiant de la Bíblia que és mare soltera es fixa en una germana que té una situació semblant a la seva, i la commou veure els esforços que fa per assistir a les reunions amb els seus nens petits. Un estudiant que està lluitant per deixar de fumar coneix un publicador que també es va enfrontar al mateix problema i va aconseguir superar-ho. El publicador li explica com l’amor per Jehovà el va motivar a obeir els Seus manaments (2 Cor. 7:1; Fili. 4:13). Després d’explicar-li la seva experiència li diu: «Tu també pots deixar de fumar». Ara l’estudiant sent que podrà aconseguir-ho. Una adolescent que estudia la Bíblia veu que una germana jove gaudeix molt de servir Jehovà. Això fa que vulgui esbrinar per quins motius és tan feliç la germana.

12. Per què poden contribuir al progrés espiritual dels estudiants tots els publicadors de la congregació?

¹² Si els estudiants coneixen diferents germans de la congregació, podran fixar-se en ells i veure com poden obeir el manament de Jesús d’estimar Jehovà i els altres (Jn. 13:35; 1 Tim. 4:12). Tal com hem vist abans, podran aprendre de l’exemple de germans que passen per dificultats semblants a les seves.  Així l’estudiant s’adonarà que ell també pot fer els canvis necessaris per tal de fer-se deixeble de Jesús (Deut. 30:11). No hi ha dubte que tots els publicadors de la congregació podem contribuir de diferents maneres al progrés espiritual d’aquells que estudien la Bíblia (Mt. 5:16). I tu? Quins esforços estàs fent per ajudar els estudiants que venen a les reunions?

13, 14. Com va tractar Jesús els seus apòstols quan estaven desanimats?

¹³ Sens dubte, volem ajudar els germans inactius a tornar a predicar i fer deixebles. Per fer-ho, fixem-nos en com va tractar Jesús els seus apòstols quan estaven abatuts.

¹⁴ Poc abans que Jesús morís, tots ells «el van abandonar i van fugir» (Mc. 14:50; Jn. 16:32). Com els va tractar Jesús quan aquests estaven desanimats? Després de ressuscitar, va dir a unes deixebles seves: «No tingueu por! Aneu i expliqueu-ho als meus germans» (Mt. 28:10a). Jesús no va donar per perduts els seus apòstols. Encara que l’havien abandonat, continuava considerant-los els seus germans. Igual que el seu Pare, Jesús va ser compassiu i perdonador (2 Re. 13:23).

15. Què sentim pels germans que han deixat de predicar?

¹⁵ Nosaltres també ens preocupem per aquells que han deixat de predicar. Són els nostres germans i els estimem molt. De fet, no oblidem tot el que han fet per Jehovà en el passat, alguns d’ells durant dècades (Heb. 6:10). Els trobem a faltar! (Lc. 15:4-7.) Per això, com podem imitar Jesús i demostrar que ens interessem per ells?

16. Com podem demostrar que ens preocupem pels germans inactius?

¹⁶ Convida’ls a les reunions. Una manera com Jesús va animar els seus apòstols va ser convidant-los a una reunió (Mt. 28:10b; 1 Cor. 15:6). Nosaltres també podem animar els germans inactius a assistir a les reunions. Però és possible que ho hàgim de fer més d’una vegada abans que acceptin venir. No creus que Jesús es va alegrar molt quan els seus deixebles van acceptar la seva invitació? (Compara-ho amb Mateu 28:16; Lluc 15:6.)

17. Què hauríem de fer si un germà inactiu ve a la reunió?

¹⁷ Dona’ls una afectuosa benvinguda. Quan Jesús es va reunir amb els seus deixebles, va prendre la iniciativa de parlar amb ells i els va fer sentir benvinguts (Mt. 28:18). Què hem de fer quan un germà inactiu ve a la Sala del Regne? Hem de prendre la iniciativa i donar-li una afectuosa benvinguda. És possible que estiguem nerviosos i no sapiguem què dir. Però, sense fer-los sentir malament, els podríem dir que estem molt contents de veure’ls.

18. Com pots fer costat als publicadors inactius?

¹⁸ Fes-los costat. Els deixebles de Jesús segurament van pensar que no podrien complir la tasca de predicar arreu del món. Però Jesús els va animar dient: «Estaré amb vosaltres tots els dies» (Mt. 28:20). Aquestes enfortidores paraules van tenir un gran efecte en els deixebles. Com ho sabem? La Bíblia diu que poc després «no deixaven d’ensenyar i d’anunciar  les bones notícies» (Fe. 5:42). Els publicadors inactius també necessiten que els animem i els fem costat. Com que la idea de tornar a predicar se’ls pot fer una muntanya, els hem de fer saber que no estaran sols. Aleshores, quan estiguin preparats, podem quedar amb ells per predicar. Segur que agrairan molt la nostra ajuda. Si els demostrem que per a nosaltres segueixen sent els nostres germans, els podrem ajudar a tornar a Jehovà i això farà que tota la congregació se n’alegri.

19. Què estem decidits a fer, i per què?

¹⁹ Fins quan haurem de predicar i fer deixebles? Fins a la part final d’aquest món malvat (Mt. 28:20, nota; consulta «part final de l’ordre de coses» al Glossari). Podrem seguir complint amb aquesta tasca fins que Jehovà ho digui? És clar que sí! Estem decidits a utilitzar el nostre temps, les nostres forces i els nostres recursos a trobar tots els que tenen «l’actitud correcta per obtenir vida eterna» (Fe. 13:48). Al fer-ho, imitem l’exemple de Jesús. Ell va dir: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acabar la feina que m’ha encarregat» (Jn. 4:34; 17:4). Igual que el Fill de Déu, també volem acabar la feina que se’ns ha encarregat. I desitgem que molts altres, inclosos els germans inactius, prediquin amb nosaltres «fins a la fi» (Mt. 24:13; Jn. 20:21).

20. D’acord amb Filipencs 4:13, per què podem complir amb la tasca de fer deixebles?

²⁰ Complir amb la tasca que Jesús ens ha encarregat és tot un repte, però no estem sols. El Fill de Déu ens va prometre que estaria al nostre costat. Recorda que quan prediquem «som coŀlaboradors de Déu» i ho fem «juntament amb Crist» (1 Cor. 3:9; 2 Cor. 2:17). Sens dubte, ho aconseguirem! Fer deixebles i ajudar els altres a participar en aquesta obra és un gran privilegi que ens fa molt feliços (llegeix Filipencs 4:13).