1. Què ens pot animar si alguna vegada ens sentim sols o ens superen els problemes?

T’HAS sentit mai totalment sol? Has pensat que estaves en un carreró sense sortida i ningú et podia ajudar a afrontar el repte pel que estaves passant? Moltes persones s’han sentit així, fins i tot alguns servents de Déu (1 Re. 19:14). Si alguna vegada et passa a tu, no oblidis la promesa que Jehovà t’ha fet: «No et deixaré mai, i no t’abandonaré mai». Per tant, pots dir amb total confiança: «Jehovà m’ajuda, no tindré por» (Heb. 13:5, 6). L’any 61 de la n. e., l’apòstol Pau va escriure aquestes paraules als cristians de Judea. Segurament ens fan pensar en els sentiments reflectits a Salm 118:5-7 (llegeix-lo).

2. Què analitzarem en aquest article, i per què?

² Igual que el salmista, Pau va viure en primera persona que Jehovà era el seu Ajudant. Per exemple, uns dos anys abans d’escriure la seva carta als hebreus, va sobreviure a una terrible tempesta mentre viatjava en vaixell (Fe. 27:4, 15, 20). Tant en aquell viatge com anys abans d’emprendre’l, Jehovà el va ajudar de diverses maneres. En aquest article, en veurem tres: mitjançant Jesús i els àngels, les persones amb autoritat i els germans. Repassar aquests episodis de la vida de Pau enfortirà la nostra confiança que Jehovà sempre ens ajudarà quan el necessitem i respondrà a les nostres oracions.

3. Què es devia preguntar Pau, i per què?

³ L’any 56, una multitud va arrossegar Pau fora del temple de Jerusalem i el va intentar matar. L’endemà, quan el van portar davant del Sanedrí, la seva vida va tornar a córrer perill (Fe. 21:30-32; 22:30; 23:6-10). Era evident que necessitava ajuda amb urgència. Segurament es devia preguntar: «Fins quan podré aguantar aquest maltractament?».

4. Com va utilitzar Jehovà el seu Fill per ajudar l’apòstol Pau?

⁴ Quina ajuda va rebre Pau? La nit després de ser arrestat, «el Senyor [Jesús] es va apropar a Pau i li va dir: “Ànims! Perquè tal com has donat testimoni exhaustiu de mi a Jerusalem, també donaràs testimoni de mi a Roma”» (Fe. 23:11). Aquelles paraules eren just el que Pau necessitava. El Fill de Déu el va felicitar pel testimoni que havia donat a Jerusalem i li va prometre que arribaria a Roma sa i estalvi, on continuaria predicant. Segur que després d’escoltar Jesús, l’apòstol es va sentir igual de protegit que un nen en els braços del seu pare.

5. Com va ajudar Jehovà a l’apòstol Pau mitjançant un àngel? (Mira la imatge de la portada.)

⁵ Quins altres reptes va afrontar Pau? Uns dos anys després del que va passar a Jerusalem, Pau estava en un vaixell rumb a Itàlia. De sobte, l’embarcació es va veure enmig d’una tempesta tan terrible que la tripulació i els passatgers pensaven que moririen. Amb tot, Pau estava tranquil i no tenia por. Per què? Ell mateix va dir als que viatjaven amb ell: «Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro, i m’ha dit: “No tinguis por, Pau, perquè t’has de presentar davant del Cèsar, i Déu salvarà tots els que naveguen amb tu”». Jehovà li va enviar un àngel per repetir les mateixes paraules que Jesús li havia dit abans. I, de fet, Pau va arribar a Roma (Fe. 27:20-25; 28:16).

6. Quina promesa ens va fer Jesús, i per què ens enforteix?

⁶ Quina ajuda rebem nosaltres? Igual que Pau, podem comptar amb el suport de Jesús. Com en podem estar segurs? Ell ens va prometre: «Estaré amb vosaltres tots els dies fins a la fi d’aquesta època» (Mt. 28:20). Aquestes paraules ens enforteixen molt perquè de vegades passem per moments  especialment difícils i es posa a prova el nostre aguant. Per exemple, quan perdem un ésser estimat, el dolor que sentim és molt profund i probablement s’allargarà durant molts anys. També és difícil fer-se gran i sentir els efectes de l’edat. A més, alguns germans se senten enfonsats per la depressió. Malgrat tot això, tenim forces per continuar endavant perquè sabem que Jesús està al nostre costat «tots els dies», fins i tot els pitjors dies de la nostra vida (Mt. 11:28-30).

7. Segons Apocalipsi 14:6, com ens ajuda Jehovà?

⁷ La Bíblia ens assegura que Jehovà ens ajuda a través dels àngels (Heb. 1:7, 14). De quina manera? Per exemple, els àngels ens guien quan prediquem «les bones notícies del Regne» a persones de «tota nació, tribu, llengua i poble» (Mt. 24:13, 14; llegeix Apocalipsi 14:6).

8. Com va utilitzar Jehovà un comandant militar per ajudar Pau?

⁸ Quina ajuda va rebre Pau? L’any 56, Jesús va assegurar a Pau que arribaria a Roma. Però alguns jueus havien planejat una emboscada contra l’apòstol per matar-lo a Jerusalem. Quan Claudi Lísies, un comandant militar romà, se’n va assabentar, el va rescatar de les mans dels seus enemics. Ràpidament, va organitzar un bon nombre de soldats perquè acompanyessin Pau a Cesarea, que estava a més de 100 quilòmetres de Jerusalem. Allà el governador Fèlix «va ordenar que el custodiessin al palau d’Herodes». Els jueus que volien matar Pau no ho van aconseguir (Fe. 23:12-35).

9. Com va ajudar a Pau el governador Festus?

⁹ Dos anys més tard, Pau continuava pres a Cesarea. Durant aquell temps, Festus va ser nomenat successor de Fèlix. Els jueus li havien demanat que fes tornar Pau a Jerusalem per jutjar-lo, però Festus s’hi va negar. Potser sabia que els jueus «estaven planejant una emboscada per matar-lo pel camí» (Fe. 24:27-25:5).

10. Què va fer Festus quan Pau va apeŀlar al Cèsar?

¹⁰ Temps després, Pau va ser jutjat a Cesarea. Com que Festus «volia guanyar-se el favor dels jueus», va preguntar a l’apòstol: «Vols pujar a Jerusalem i ser jutjat allà davant meu per aquestes acusacions?». Pau sabia que si hi anava segurament l’assassinarien, i també era conscient que si volia salvar la seva vida, havia d’arribar a Roma i continuar predicant. Per això, va respondre: «Apeŀlo al Cèsar!». Llavors Festus, després de parlar amb els seus consellers, va dir: «Has apeŀlat al Cèsar; al Cèsar aniràs». Aquesta decisió li va permetre anar a Roma, lluny de l’abast d’aquells que el volien matar (Fe. 25:6-12).

11. En quines paraules probablement va meditar Pau?

¹¹ Mentre Pau esperava partir cap a Itàlia, pot ser que li passessin pel cap les següents paraules que Isaïes va dirigir als opositors de Jehovà: «Planegeu un projecte, però serà desbaratat; parleu una paraula, però no reeixirà, perquè Déu és amb nosaltres!» (Is. 8:10). És possible que això donés a Pau les forces necessàries per afrontar les proves que vindrien, ja que estava convençut que Déu l’ajudaria.

12. a) Com va tractar a Pau un centurió? b) De què és probable que s’adonés Pau?

 ¹² L’any 58 Pau es va embarcar en un llarg viatge cap a Itàlia. Com a presoner, va estar sota la custòdia d’un centurió romà que es deia Juli. A partir d’aquell moment, aquest centurió podia fer que la vida de l’apòstol fos horrible o suportable. Com va utilitzar la seva autoritat? El dia següent, quan van desembarcar, «Juli, que va ser molt bondadós amb Pau, va deixar que anés a veure els seus amics». Més endavant, quan els soldats volien matar els presoners que hi havia a bord, Juli va intervenir per aturar-los. Per què ho va fer? Perquè estava totalment decidit a salvar la vida de Pau. És molt probable que l’apòstol veiés la mà de Jehovà en els actes de bondat d’aquell centurió (Fe. 27:1-3, 42-44).

13. Com pot utilitzar Jehovà les persones amb autoritat?

¹³ Quina ajuda rebem nosaltres? Jehovà pot utilitzar el seu esperit per fer que persones amb autoritat facin el que ell desitja en harmonia amb el seu propòsit. El rei Salomó va escriure: «El cor d’un rei en la mà de Jahveh és com braçals d’aigües: l’inclina a tot arreu on vol» (Prov. 21:1). Què vol dir aquest proverbi? Una persona pot fer un canal per desviar les aigües d’un riu en la direcció que li convingui per aconseguir cert objectiu. De manera semblant, Jehovà pot fer servir el seu esperit per influir en la ment dels governants perquè actuïn d’acord amb el Seu propòsit. Quan ho fa, les persones que tenen autoritat prenen decisions que beneficien el Seu poble (compara-ho amb Esdres 7:21, 25, 26).

14. Què podem incloure a les nostres oracions?

¹⁴ Què podem fer? Podem orar «pels reis i per tots els que tenen autoritat» quan han de prendre decisions que afecten la nostra adoració (1 Tim. 2:1, 2; Neh. 1:11). Tal com van fer els cristians del primer segle, orem intensament pels nostres germans i germanes que estan empresonats (llegeix Fets 12:5; Heb. 13:3). També podem fer oració pels guàrdies de les presons que estan a càrrec dels nostres germans. Demanem a Jehovà que influeixi en ells perquè actuïn com Juli, «que va donar un tracte humanitari a Pau» (Fe. 27:3, nota).

15, 16. Com va ajudar Jehovà a l’apòstol Pau mitjançant Aristarc i Lluc?

¹⁵ Quina ajuda va rebre Pau? Durant el seu trajecte a Roma, Pau va rebre l’ajuda de Jehovà mitjançant els germans una vegada rere una altra. Vegem-ne alguns exemples.

¹⁶ Aristarc i Lluc, dos bons amics de Pau, van decidir acompanyar-lo a Roma. * Pel que sembla, Jesús no els havia dit directament que arribarien a aquella ciutat sans i estalvis. Tot i així, van estar disposats a arriscar les seves vides. No va ser fins més tard, durant aquell viatge tan dur, que se’ls va assegurar que salvarien la seva vida. Per això, quan Lluc i Aristarc es van embarcar amb ell a Cesarea, segurament Pau va donar gràcies a Jehovà per tenir al seu costat aquells dos amics tan valents (Fe. 27:1, 2, 20-25).

17. Com va utilitzar Jehovà els germans per ajudar Pau?

¹⁷ Al llarg d’aquell viatge, Pau va rebre l’ajuda de diferents germans. Per exemple, al port de Sidó, el centurió Juli «va deixar que [Pau] anés a veure els seus amics i que el cuidessin». Més tard, a la ciutat de Putèols, Pau, Lluc i Aristarc van trobar germans que els van suplicar que es quedessin amb ells set dies. Mentre els cristians d’aquelles zones cuidaven d’ells, segur que l’apòstol els explicava experiències molt animadores (compara-ho amb Fets 15:2, 3). Amb les piles carregades, Pau i els seus amics ja estaven a punt per continuar el viatge (Fe. 27:3; 28:13, 14).

18. Què va motivar Pau a donar gràcies a Déu?

¹⁸ Quan Pau caminava cap a Roma, potser recordava el que havia escrit a la congregació d’aquella ciutat tres anys enrere: «Fa molts anys que desitjo  visitar-vos» (Rm. 15:23). Però segur que no pensava que hi aniria com a presoner. Alguns germans de Roma l’estaven esperant al camí per donar-li la benvinguda. «Quan Pau els va veure, va donar gràcies a Déu i es va animar molt» (Fe. 28:15). T’imagines quina alegria va sentir Pau? Fixa’t que «va donar gràcies a Déu» quan els va veure perquè va percebre que era Jehovà qui l’ajudava mitjançant els seus germans.

19. Segons 1 Pere 4:10, com ens pot utilitzar Jehovà per ajudar aquells que ho necessiten?

¹⁹ Què podem fer? Coneixes germans a la teva congregació que estiguin patint? Pot ser que alguns estiguin patint per culpa d’alguna malaltia, de la pèrdua d’un ésser estimat o d’altres dificultats. Si n’estem al cas, podem demanar a Jehovà que ens ajudi a mostrar-los el nostre amor amb paraules i accions. És possible que sigui just el que necessiten (llegeix 1 Pere 4:10). * La nostra ajuda pot fer que recuperin la seva confiança en la promesa de Jehovà: «No et deixaré mai, i no t’abandonaré mai». Sens dubte, això ens fa molt feliços.

20. Per què podem dir amb total confiança: «Jehovà m’ajuda, no tindré por»?

²⁰ Igual que en el cas de Pau i els seus companys, de vegades passem per tempestes que ens posen a prova. Però hem de recordar que no estem sols; Jehovà està al nostre costat i ens dona forces. Ell ens ajuda mitjançant Jesús i els àngels. A més, quan està d’acord amb el seu propòsit, pot fer servir persones amb autoritat per protegir-nos. I, com segurament hem experimentat, Jehovà mou el cor dels nostres germans i germanes perquè ens animin amb paraules i accions. Així doncs, igual que Pau, tenim bones raons per dir amb total confiança: «Jehovà m’ajuda, no tindré por. Què em poden fer els homes?» (Heb. 13:6).