MOLTS germans i germanes que van emigrar a països occidentals ara han decidit tornar al seu país d’origen. Pel seu amor a Jehovà i als altres s’han traslladat a zones on es necessiten més publicadors (Mt. 22:37-39). Quins sacrificis han fet? I quines benediccions han rebut? Descobrim-ho viatjant al Camerun, a l’Àfrica occidental.

El 1998, un germà que es diu Onésime va marxar del Camerun i va viure a l’estranger durant 14 anys. Un dia, a la reunió, va escoltar un exemple sobre la predicació. El germà va dir: «Imagineu-vos dos amics que estan pescant a diferents llocs, i un d’ells pesca molt més que l’altre. Oi que el que pesca menys anirà on es pesquen més peixos?».

Aquest exemple va fer que l’Onésime es plantegés tornar al Camerun, on moltes persones volien estudiar la Bíblia. Així podria ajudar els publicadors d’allà. Però hi havia coses que l’amoïnaven. Seria capaç de tornar-se a adaptar al seu país després d’haver estat tants anys fora? Per saber-ho, primer va anar sis mesos al Camerun. I després, l’any 2012, s’hi va traslladar definitivament.

L’Onésime explica: «Em vaig haver d’adaptar a la calor i a la manera de viure d’allà. També em vaig haver d’acostumar de nou a seure en bancs a la Sala del Regne». I amb un somriure afegeix: «Però com més atent estava a la reunió, menys recordava les butaques entapissades».

L’any 2013, l’Onésime es va casar amb la Géraldine. Ella havia viscut a França durant nou anys, però havia tornat al Camerun. Quines benediccions ha rebut aquest matrimoni per haver centrat la seva vida en servir Jehovà? Ell diu: «Hem pogut assistir junts a l’Escola per a proclamadors del Regne i ara servim a Betel. L’any passat es van batejar 20 estudiants de la nostra congregació. Estic convençut que estic al lloc adient per “pescar”» (Mc. 1:17, 18). La Géraldine afegeix: «Mai m’hauria imaginat que rebria tantes benediccions!».

La Judith havia anat a viure als Estats Units, però desitjava fer més per Jehovà. Ella comenta: «Quan visitava la meva família al Camerun i arribava l’hora de tornar, sempre marxava plorant perquè deixava enrere les persones amb qui havia començat a estudiar». Tot i això, la Judith no estava segura de tornar a viure al seu país. Als Estats Units tenia una feina ben pagada  que li permetia cobrir les despeses del tractament mèdic que rebia el seu pare al Camerun. Amb tot, va confiar en Jehovà i s’hi va traslladar. Ella reconeix que trobava a faltar algunes comoditats. Però fer oració a Jehovà la va ajudar a canviar el seu punt de vista. A més, un superintendent de circuit i la seva dona la van animar molt.

Mirant enrere, la Judith diu: «En només tres anys vaig sentir el goig d’ajudar quatre persones a batejar-se». Amb el temps, es va casar amb en Sam-Castel, i va començar a servir com a pionera especial. Ara, els dos serveixen a l’obra de circuit. Què va passar amb el seu pare? La Judith i la seva família van trobar un hospital d’un altre país que va estar disposat a pagar l’operació del seu pare. I aquesta va ser tot un èxit.

Un germà que es diu Victor es va mudar al Canadà. Després de meditar en un article de La Torre de Guaita sobre l’educació superior, va deixar la universitat i va aprendre un ofici. Ell comenta: «Allò em va ajudar a trobar feina més ràpidament i em vaig fer pioner, que era el que sempre havia desitjat». Més tard, es va casar amb la Caroline i van viatjar al Camerun. Quan van visitar la sucursal, els van animar a pensar en la possibilitat de quedar-se a servir en aquell país. En Victor diu: «No hi havia res que ens ho impedís i, com que portàvem una vida molt senzilla, vam acceptar la invitació». Encara que la Caroline tenia alguns problemes de salut, van decidir fer el pas.

Tots dos van servir com a pioners regulars per ajudar totes les persones interessades que trobaven al territori. Durant una temporada van viure dels seus estalvis. Després van anar al Canadà a treballar uns mesos, i així van poder tornar al Camerun i seguir servint com a pioners. Quines benediccions van rebre? Van assistir a l’Escola per a proclamadors del Regne, van servir com a pioners especials i ara són servents de construcció. En Victor diu: «Sortir de la nostra zona de confort ens ha permès veure com Jehovà ens ajuda».

El 2002, l’Alain, un germà que estudiava a una universitat d’Alemanya, va llegir el tractat Joven, ¿qué harás con tu vida? Això va fer que es posés nous objectius. El 2006, va assistir a l’Escola de capacitació ministerial i el van assignar al Camerun, el seu país d’origen.

Al Camerun, primer va començar a treballar a temps parcial, però després va trobar una feina més ben pagada. Amb tot, li preocupava que aquesta feina limités el temps que dedicava a predicar. Per això, quan el van convidar a servir com a pioner especial, no s’ho va pensar dues vegades. El seu encarregat li va oferir un augment de sou, però l’Alain no va canviar d’opinió. Temps després, es va casar amb la Stéphanie, que havia viscut durant anys a França. Quins reptes va afrontar ella al mudar-se al Camerun?

La Stéphanie diu: «Vaig començar a tenir alguns petits problemes de salut i algunes aŀlèrgies, però gràcies al tractament mèdic que rebo em trobo millor». Jehovà va recompensar l’aguant d’aquest matrimoni. L’Alain explica: «Vam anar a predicar a un poble molt aïllat anomenat Katé i hi  vam trobar algunes persones que volien estudiar la Bíblia. Després, vam poder estudiar amb elles per telèfon. Dos d’aquests estudiants es van batejar i s’hi va formar un grup». La seva dona afegeix: «No hi ha res que et faci més feliç que ajudar algú a dedicar la seva vida a Jehovà. Servint aquí ho hem pogut experimentar moltes vegades». Actualment, aquest matrimoni serveix a l’obra de circuit.

La Gisèle es va batejar mentre estudiava medicina a Itàlia. La va impactar molt l’estil de vida tan senzill del matrimoni de pioners que havien estudiat la Bíblia amb ella, i per això va voler ampliar el seu servei. Així és que es va fer pionera regular mentre acabava els seus estudis.

La Gisèle desitjava tornar al Camerun i fer més per Jehovà, però hi havia coses que la preocupaven. Ella diu: «Havia de renunciar a la residència italiana, i deixar enrere els amics i la família que tenia a Itàlia». Tot i això, es va traslladar al Camerun el maig de 2016. Un temps després, es va casar amb en Léonce, i la sucursal del Camerun els va recomanar traslladar-se a Ayos, una ciutat on feien falta més publicadors per predicar.

Com era la vida a Ayos? La Gisèle explica: «Sovint no teníem llum durant setmanes i no podíem carregar els nostres mòbils. Per això, gairebé mai els podíem utilitzar. Vaig aprendre a cuinar amb foc de llenya. A la nit, anàvem amb carretons i llanternes a buscar aigua a la font perquè era quan hi havia menys gent». Què els va ajudar a aguantar? Ella diu: «Ens ha ajudat molt comptar amb l’esperit de Jehovà, donar-nos suport l’un a l’altre, i que la família i els amics sempre ens animessin i, de tant en tant, ens ajudessin econòmicament».

Està contenta d’haver tornat al seu país la Gisèle? Ella respon: «I tant que sí! No me’n penedeixo pas». I afegeix: «Al principi, no va ser bufar i fer ampolles, i de vegades estàvem desanimats. Però quan vam superar els reptes, ho vam veure clar: vam fer el que havíem de fer. Ara confiem més en Jehovà i estem més a prop d’ell». En Léonce i la Gisèle van assistir a l’Escola per a proclamadors del Regne, i serveixen com a pioners especials temporals.

Els pescadors valents s’enfronten al que faci falta per pescar molts peixos. De manera semblant, aquells que tornen al seu país d’origen estan disposats a fer molts sacrificis perquè volen ajudar les persones que estan interessades en el missatge de la Bíblia. Jehovà mai oblidarà tots els esforços que han fet aquests germans i l’amor que han demostrat pel Seu nom (Neh. 5:19; Heb. 6:10). Si vius a l’estranger i al teu país d’origen hi ha necessitat de més publicadors, per què no et planteges tornar-hi? Si ho fas, t’esperen moltes benediccions! (Prov. 10:22.)