1. Què podem esperar que passi, però de què podem estar segurs?

 ACTUALMENT, és probable que afrontem oposició a la predicació i segurament aquesta situació empitjorarà en el futur (Dan. 11:44; 2 Tim. 3:12; Ap. 16:21). Però podem estar convençuts que Jehovà ens donarà tot el que necessitem per seguir predicant. Per què? Perquè, en el passat, sempre va ajudar els seus servents a complir amb les assignacions que els hi havia donat, sense importar com de complicades fossin. A tall d’exemple, analitzarem alguns successos de la vida del profeta Ezequiel, que va predicar als jueus exiliats a Babilònia.

2. a) Com va descriure Jehovà les persones a qui Ezequiel havia de predicar? b) Què analitzarem en aquest article?

² Com eren les persones a qui Ezequiel havia de predicar? Jehovà les va descriure com «rebels», «insolents», i va dir que tenien «el cor dur». Aquestes persones eren tan perilloses com els «arbustos espinosos» i els «escorpins». Per això, no ens estranya que Déu digués al seu profeta en diverses ocasions: «No tinguis por» (llegeix Ezequiel 2:3-6). Ezequiel va poder dur a terme l’assignació que se li havia encarregat perquè 1) Jehovà l’havia enviat, 2) l’esperit sant li va donar forces, i 3) les paraules de Déu van enfortir la seva fe. Vegem ara com va ajudar això a Ezequiel i com ens pot ajudar a nosaltres.

3. Quines paraules van enfortir Ezequiel, i com li va demostrar Jehovà que podia comptar amb el seu suport?

³ Jehovà va dir a Ezequiel: «T’envio» (Ez. 2:3, 4). De segur que escoltar això va enfortir molt el profeta. Probablement, va recordar que Déu havia utilitzat expressions similars  quan va dir a Moisès i a Isaïes que els havia escollit com a profetes (Èx. 3:10; Is. 6:8). A més, sabia prou bé que Jehovà els havia ajudat a superar els obstacles que havien afrontat. Així és que, quan Déu li va dir dues vegades: «T’envio», Ezequiel sabia que podia confiar plenament en el seu suport. Així mateix, al llibre d’Ezequiel trobem en repetides ocasions les frases «vaig rebre un missatge de Jehovà» i «vaig tornar a rebre un missatge de Jehovà» (Ez. 6:1; 14:2). Per tant, Ezequiel estava convençut que Jehovà l’havia enviat. A banda d’això, com que el seu pare era sacerdot, és probable que li hagués explicat que, al llarg de la història, Déu havia promès cuidar i protegir sempre els seus profetes. Per exemple, a Isaac i a Jacob els havia dit: «Estic amb tu», i a Jeremies: «Estic al teu costat» (Gèn. 26:24; 28:15; Jer. 1:8).

4. Com va animar Jehovà al seu profeta?

⁴ Com respondria la majoria de la gent a la predicació d’Ezequiel? Jehovà li va advertir: «La casa d’Israel no et voldrà escoltar, perquè a mi no em volen escoltar» (Ez. 3:7). Amb aquestes paraules, Déu va mostrar-li que el fet que les persones el rebutgessin no significava que ell fos un mal profeta. En realitat, indicava que estaven rebutjant Jehovà. A més, li va assegurar que, quan es complissin els Seus judicis, les persones sabrien que hi havia hagut «un profeta entre ells» (Ez. 2:5; 33:33). Sens dubte, escoltar tot això va donar a Ezequiel les forces que necessitava per complir amb la seva assignació.

5. Tenint en compte el que diu Isaïes 44:8, per què no hem de tenir por de l’oposició?

⁵ A nosaltres també ens ajuda a predicar  amb valentia saber que és Jehovà qui ens envia. De fet, ens anomena els seus «testimonis» (Is. 43:10). Quin gran privilegi! De la mateixa manera que Jehovà va dir a Ezequiel: «No tinguis por», a nosaltres ens diu: «No us aterriu». Per què no ens hauria de fer por l’oposició? Perquè, igual que Ezequiel, és Jehovà qui ens ha enviat a predicar i comptem amb el seu suport (llegeix Isaïes 44:8).

6. a) Com ens ha assegurat Jehovà que ens farà costat? b) Què ens pot consolar i animar?

⁶ Jehovà ens ha promès que sempre ens farà costat. Per exemple, poc abans de dir: «Vosaltres sou els meus testimonis», va expressar: «Quan travessis les aigües, jo estaré amb tu, i quan passis pels rius, no et cobriran. Quan caminis pel foc, no et cremaràs i les flames no et faran cap mal» (Is. 43:2). A vegades, quan prediquem, ens trobem amb obstacles que són com rius desbordats, o hem d’aguantar proves tan difícils com un gran foc. Però, en qualsevol cas, podem estar segurs que Jehovà ens ajudarà a continuar predicant (Is. 41:13). Avui dia, la majoria de la gent rebutja el nostre missatge, igual que passava en el temps d’Ezequiel. Amb tot, és important recordar que això no significa que hàgim fracassat com a testimonis de Jehovà. Ens consola i ens anima molt pensar que Déu està content amb nosaltres quan veu que ens esforcem i continuem predicant fidelment. L’apòstol Pau va dir: «Cadascun rebrà la seva recompensa segons el seu treball» (1 Cor. 3:8; 4:1, 2). Una germana que és pionera des de fa molts anys està convençuda d’això i comenta: «M’omple de goig saber que Jehovà recompensa tots els nostres esforços».

7. Quin efecte devia tenir en Ezequiel meditar en la visió que havia contemplat? (Mira la imatge de la portada.)

⁷ Ezequiel va veure amb els seus propis ulls la increïble força que té l’esperit sant. En una visió, va contemplar com aquest esperit actuava en uns éssers espirituals molt poderosos i movia les gegantines rodes del carro celestial de Jehovà (Ez. 1:20, 21). Aquesta visió el va impressionar tant, que va escriure: «Al veure-ho, em vaig agenollar de cara a terra» (Ez. 1:28). Segur que, cada vegada que el profeta meditava en tot el que havia vist, s’enfortia la seva confiança que, amb l’ajuda de l’esperit sant, podria complir amb la seva assignació.

8, 9. a) Com va afectar a Ezequiel el manament que va rebre de Jehovà? b) Com el va enfortir Jehovà encara més perquè pogués complir amb la seva tasca?

⁸ Jehovà va manar a Ezequiel: «Fill de l’home, posa’t dret, perquè vull parlar amb tu». Escoltar aquest manament i rebre l’esperit de Déu va donar al profeta les forces que necessitava per posar-se dempeus. Ell va escriure: «L’esperit va entrar dins meu i em va fer posar dret» (Ez. 2:1, 2). Després, «la mà de Jehovà», que representa l’esperit sant, va guiar el profeta al llarg de tot el seu ministeri (Ez. 3:22; 8:1; 33:22; 37:1; 40:1). Aquest esperit li va donar les forces que necessitava per transmetre el missatge a persones que tenien «el cap i el cor durs» (Ez. 3:7). De fet, Jehovà li va dir: «T’he fet la cara tan dura com la seva cara i el front tan dur com el seu front. He fet que el teu front sigui com un diamant, més dur que una pedra. No els tinguis por ni t’espantis de  les seves cares» (Ez. 3:8, 9). És com si Déu li estigués dient: «No deixis que la seva tossuderia et desanimi. Jo et donaré les forces que necessites per seguir».

⁹ Més tard, l’esperit sant se’l va endur i el va portar pel territori que Jehovà li havia assignat predicar. Ezequiel va escriure: «La mà de Jehovà va actuar en mi amb molta força». Aquest profeta va necessitar una setmana per entendre completament el missatge, i així poder-lo proclamar amb convicció (Ez. 3:14, 15). Aleshores, Déu li va dir que anés a una vall i «llavors l’esperit va entrar dins [seu]» (Ez. 3:23, 24). Ara, Ezequiel ja estava preparat per dur a terme la seva assignació.

10. Què necessitem per seguir predicant, i per què?

¹⁰ Què necessitem nosaltres per dur a terme la nostra predicació? Pensem de nou en el cas d’Ezequiel. Abans que comencés la seva assignació, Jehovà el va enfortir amb esperit sant. En el nostre cas, passa el mateix. És només gràcies a aquest esperit que podem complir amb la nostra assignació. Per què diem això? Perquè el Diable està en guerra contra els servents de Déu, ja que vol aturar la nostra predicació (Ap. 12:17). Des d’un punt de vista humà, no tenim res a fer contra Satanàs. Però el podem vèncer mitjançant la predicació (Ap. 12:9-11). En quin sentit? Quan participem en aquesta tasca, demostrem que no tenim por de les amenaces del Diable. Així que, cada vegada que sortim a predicar, obtenim una victòria sobre Satanàs. Què demostra el fet que, malgrat els reptes i les dificultats, siguem capaços de continuar predicant? Que comptem amb l’aprovació de Jehovà, i que ell ens està enfortint amb el seu esperit (Mt. 5:10-12; 1 Pe. 4:14).

11. De quina altra forma ens ajuda l’esperit de Déu, i com el podem continuar rebent?

 ¹¹ Què aprenem del fet que Jehovà, en sentit simbòlic, fes la cara i el front d’Ezequiel més durs que una pedra? Aprenem que l’esperit sant ens pot fer tan forts com qualsevol repte o dificultat que afrontem a la predicació (2 Cor. 4:7-9). Què podem fer, doncs, per assegurar-nos que mai deixem de rebre esperit sant? Hem de demanar-l’hi contínuament a Jehovà, totalment convençuts que ell ens escolta. Jesús va ensenyar com hem de fer-ho: «Continueu demanant [...], continueu buscant [...], continueu trucant». Com contestarà Jehovà a aquestes oracions? «Donarà esperit sant als que l’hi demanen» (Lc. 11:9, 13; Fe. 1:14; 2:4).

12. Tal com indica Ezequiel 2:9-3:3, d’on provenia el rotlle i què hi havia escrit?

¹² Jehovà no només va utilitzar el seu esperit per omplir Ezequiel de valentia, també va utilitzar les seves paraules per enfortir la fe del profeta. En una visió, aquest servent de Déu va veure una mà «que tenia un rotlle» (llegeix Ezequiel 2:9-3:3). D’on sortia aquest rotlle? Què hi havia escrit? I, com va enfortir la seva fe? Aquest rotlle provenia del tron de Jehovà. Pel que sembla, Déu va utilitzar un dels quatre àngels que Ezequiel havia vist abans per donar-li el rotlle (Ez. 1:8; 10:7, 20). Estava escrit tant pel davant com pel darrere, i contenia les paraules de Déu, és a dir, l’extens missatge de judici que Ezequiel havia de proclamar als jueus rebels que es trobaven a l’exili (Ez. 2:7).

13. Què va demanar Jehovà a Ezequiel que fes amb el rotlle, i per què era tan dolç?

¹³ Jehovà va dir al seu profeta: «Omple’t l’estómac amb aquest rotlle». I així ho va fer; Ezequiel se’l va menjar sencer. Què va representar això? El profeta havia d’entendre completament el missatge que havia de proclamar. Aquest havia d’arribar a formar part d’ell, l’havia de comprendre per tenir la motivació de compartir-lo amb tothom. Sorprenentment, va descobrir que el seu gust «era dolç com la mel» (Ez. 3:3). En quin sentit? Per a Ezequiel, poder representar Jehovà era un honor molt agradable, un privilegi molt dolç (Sl. 19:8-11). Se sentia profundament agraït a Jehovà per haver-lo escollit com al seu profeta.

14. Què va ajudar Ezequiel a estar preparat per començar la seva assignació?

¹⁴ Després, Jehovà li va dir: «Escolta i accepta dins del teu cor tot el que et digui» (Ez. 3:10). En altres paraules, Jehovà li estava demanant que memoritzés tot el que hi havia escrit al rotlle i que hi medités. Quan Ezequiel ho va fer, la seva fe es va enfortir molt. A més, això li va donar un contundent missatge per proclamar als exiliats (Ez. 3:11). Un cop va entendre i confiar plenament en el missatge de Jehovà, va estar preparat per començar la seva assignació i completar-la fins al final (compara-ho amb Salm 19:14).

15. Què hem d’acceptar de tot cor per tal de poder seguir predicant?

¹⁵ Si nosaltres volem continuar predicant, també hem d’enfortir la nostra fe constantment amb les paraules de Déu. Igual que va fer Ezequiel, hem d’acceptar  de tot el cor el que Jehovà ens diu. Avui dia, ell ens parla mitjançant la Bíblia. Allà trobem escrites les seves paraules. Què podem fer, doncs, per assegurar-nos que la Bíblia continua influint en els nostres pensaments, sentiments i motivacions?

16. Què hem de fer amb la Paraula de Déu, i com ho podem aconseguir?

¹⁶ De la mateixa forma que per nodrir-nos en sentit físic hem de menjar i digerir l’aliment, per nodrir-nos en sentit espiritual hem d’estudiar la Bíblia i meditar-hi. Aquesta és la lliçó que aprenem: hem d’omplir el nostre estómac «amb aquest rotlle», és a dir, hem d’estudiar i entendre bé la Paraula de Déu. Què podem fer per aconseguir-ho? Primer, hem de fer oració per preparar el nostre cor perquè ens sigui més fàcil acceptar els pensaments de Jehovà. Llavors, hem de llegir un relat bíblic. I, per últim, ens hem d’aturar a meditar amb calma en el que hem llegit. Com ens ajudarà això? Com més meditem en la Paraula de Déu, millor l’entendrem i, per tant, més s’enfortirà la nostra fe.

17. Per què és essencial que meditem en el que llegim a la Bíblia?

¹⁷ Per què és essencial que llegim la Bíblia i hi meditem? Perquè fer-ho ens donarà les forces que necessitem per predicar les bones notícies i l’impactant missatge de judici que possiblement haurem de proclamar ben aviat. Així mateix, com més meditem en les meravelloses qualitats del nostre estimat Pare, més ens aproparem a ell. Com a resultat, gaudirem de goig i pau interior, un sentiment molt dolç i agradable (Sl. 119:103).

18. Què haurà de reconèixer la gent del nostre territori, i per què?

¹⁸ Nosaltres no som profetes com ho va ser Ezequiel, però tenim la mateixa determinació de continuar predicant el missatge de Jehovà fins que ell consideri que aquesta tasca ha finalitzat. Quan arribi el moment de jutjar les persones, ningú del nostre territori podrà dir que Déu no l’ha advertit o que l’ha passat per alt (Ez. 3:19; 18:23). Tothom haurà de reconèixer que el missatge que proclamem provenia de Jehovà.

19. Què ens ajudarà a seguir predicant?

¹⁹ Què ens ajudarà a complir amb la nostra assignació de predicar? El mateix que va ajudar el profeta Ezequiel: saber que és Jehovà qui ens envia, el seu esperit ens dona forces, i la seva Paraula enforteix la nostra fe. Amb l’ajuda de Jehovà, podrem continuar predicant «fins a la fi», passi el que passi (Mt. 24:13).