1. Per què podem estar segurs que Jehovà vol que ens apropem a ell?

 JEHOVÀ ens convida a apropar-nos a ell (Jm. 4:8). De fet, desitja ser el nostre Déu, el nostre Pare i el nostre Amic. També escolta i respon les nostres oracions, i ens ajuda quan afrontem problemes. A més, ens ensenya i protegeix mitjançant la seva organització. Ara bé, què podem fer nosaltres per apropar-nos cada vegada més a ell?

2. Com ens podem apropar a Déu?

² Si ens volem apropar a Jehovà, és imprescindible que ens dirigim a ell en oració, i que llegim i meditem en la seva Paraula. A mesura que ho fem, el nostre agraïment i amor per ell augmentaran. També ens sentirem motivats a obeir-lo de tot cor i a donar-li l’alabança que tant es mereix (Ap. 4:11). Com més profundament el coneguem, més confiarem en ell i en la seva organització.

3. Com intenta Satanàs allunyar-nos de Jehovà, i què podem fer per resistir les seves tàctiques?

³ Amb tot, el Diable vol separar-nos del nostre estimat Pare. Com ho fa? Especialment quan afrontem problemes, intenta debilitar de mica en mica la nostra confiança en Ell i en la seva organització. Però tots nosaltres podem resistir els seus atacs. Si mantenim ben ferma la nostra fe i confiança en Jehovà mai l’abandonarem, ni a ell ni a la seva organització (llegeix Salm 31:13, 14).

4. Què analitzarem en aquest article?

⁴ En aquest article analitzarem tres reptes que provenen de fora de la congregació i que podrien debilitar la nostra confiança en Jehovà i la seva organització. Veurem  en quin sentit ens podrien separar de Jehovà i què podem fer per contrarestar els atacs del Diable.

5. En quin sentit podrien debilitar la nostra confiança les dificultats que afrontem?

⁵ De vegades, tots afrontem problemes, com ara l’oposició de la nostra família o la pèrdua de la feina. Com podrien aquests erosionar la nostra confiança en l’organització de Jehovà i separar-nos d’ell? Quan passem per problemes que s’allarguen en el temps, podem arribar a perdre l’esperança i sentir-nos molt desanimats. Satanàs intenta treure profit d’aquestes situacions per fer-nos sentir que Jehovà no ens estima. Fins i tot intenta que pensem que Déu o la seva organització són els culpables del que ens està passant. Els israelites van viure una situació molt similar quan estaven a Egipte. En un primer moment, tots tenien clar que Jehovà estava utilitzant Moisès i Aaron per alliberar-los de l’esclavitud (Èx. 4:29-31). Però, quan el faraó els va començar a tractar amb més duresa, alguns van culpar Moisès i Aaron, i els van dir: «Heu fet que el faraó i els seus servidors ens odiïn i els heu posat una espasa a la mà perquè ens matin» (Èx. 5:19-21). Que trist és veure que, de cop i volta, van començar a acusar a aquests servents tan lleials! Si portes molt de temps passant per dificultats, què pots fer per mantenir ferma la teva confiança en Jehovà i la seva organització?

6. Què aprenem del profeta Habacuc?

⁶ Obre el teu cor a Jehovà en oració i busca la seva ajuda. El profeta Habacuc va experimentar moltes dificultats i, fins i tot, sembla que va arribar a dubtar si Jehovà es preocupava per ell. Així és que li va fer oració i li va explicar com se sentia. Li va dir: «Oh Jehovà, fins quan he de cridar demanant ajuda sense que m’escoltis? [...] Per què toleres l’opressió?» (Hab. 1:2, 3). Déu va respondre l’oració sincera d’aquest servent lleial (Hab. 2:2, 3). Després de meditar en tot el que Jehovà havia fet per salvar el seu poble, Habacuc va recuperar el goig i es va convèncer que Déu realment es preocupava per ell i que l’ajudaria a afrontar qualsevol problema (llegeix Habacuc 3:17-19). Què n’aprenem? Quan afrontis dificultats, explica-li a Jehovà com et sents i busca la seva ajuda. Si ho fas, pots estar segur que et donarà les forces que necessitis. I, quan vegis que t’ajuda, la teva fe en ell s’enfortirà.

7. Com va fer dubtar a la Shirley la seva família, però què la va ajudar?

⁷ Continua tenint una bona rutina espiritual. Fixa’t com això va ajudar la Shirley, una germana de Papua Nova Guinea, quan va afrontar greus dificultats. b La seva família era pobre i, en ocasions, se’ls feia molt difícil aconseguir prou menjar. Un familiar va intentar minar la seva confiança en Jehovà amb el següent raonament: «Dius que l’esperit sant de Déu t’ajuda, però on és aquesta ajuda? La família encara és pobre. Estàs perdent el temps al sortir a predicar». La Shirley reconeix: «Em vaig arribar a preguntar: “Realment es preocupa Déu per nosaltres?” Però de seguida li vaig fer oració i li vaig  explicar tot el que tenia a dins. En cap moment vaig deixar de llegir la Bíblia, d’estudiar les publicacions, de predicar ni d’assistir a les reunions». Aquesta germana aviat es va adonar que Jehovà sí que els estava cuidant. La seva família no estava passant gana i, malgrat aquella situació, eren feliços. La Shirley explica: «Vaig sentir que Jehovà estava responent les meves oracions» (1 Tim. 6:6-8). Si t’esforces per mantenir una bona rutina espiritual, tu tampoc permetràs que les dificultats o els dubtes et separin de Jehovà.

8. Què els pot passar als germans que tenen responsabilitats a l’organització de Jehovà?

⁸ Els nostres enemics utilitzen els mitjans de comunicació i les xarxes socials per escampar mentides i informació tergiversada dels germans que tenen responsabilitats dins l’organització de Jehovà (Sl. 31:13). Alguns d’aquests germans són arrestats i acusats de ser delinqüents. Els cristians del primer segle van afrontar una situació similar quan l’apòstol Pau va ser acusat falsament i empresonat. Com van reaccionar?

9. Què van fer alguns cristians quan l’apòstol Pau va ser empresonat?

⁹ Alguns cristians del segle primer van girar l’esquena a Pau quan aquest va ser empresonat a Roma (2 Tim. 1:8, 15). Per què ho van fer? Era per què s’avergonyien de l’apòstol, ja que la gent el veia com un delinqüent? (2 Tim. 2:8, 9.) O potser tenien por que a ells també els perseguissin? Fos com fos, pensem en com es devia sentir Pau. Ell havia afrontat moltes dificultats i, fins i tot, havia estat disposat a arriscar la seva vida per ells (Fe. 20:18-21; 2 Cor. 1:8). Nosaltres mai voldríem ser com aquells cristians, que el van abandonar quan ell més els necessitava. Per tant, què hem de tenir  present quan persegueixen els germans amb responsabilitats?

10. Què hem de tenir present quan els germans amb responsabilitats són perseguits, i per què?

¹⁰ Recorda per què ens persegueixen i qui hi està al darrere. Pau va dir: «Tots els que desitgen viure amb devoció a Déu en unió amb Crist Jesús també seran perseguits» (2 Tim. 3:12). Per tant, no ens ha de sorprendre que Satanàs ataqui especialment els germans amb responsabilitats. El seu objectiu és que tinguem por i que aquests germans deixin de ser lleials a Jehovà (1 Pe. 5:8).

11. Què aprenem de l’exemple d’Onesífor?

¹¹ No deixis d’ajudar els germans i de fer-los costat (llegeix 2 Timoteu 1:16-18). A diferència d’altres cristians del primer segle, quan Pau va ser empresonat, Onesífor el va buscar sense descans. Quan el va trobar, va pensar en maneres pràctiques d’ajudar l’apòstol. Fins i tot va estar disposat a arriscar la seva vida per fer-li costat. Parlant d’aquest cristià, Pau va dir: «No s’ha avergonyit de les meves cadenes». Què n’aprenem? No hem de permetre que la por dels homes ens intimidi i impedeixi que donem suport als germans que estan sent perseguits. Els hem de defensar i fer tot el que puguem per ajudar-los (Prov. 17:17). Aquests germans necessiten sentir que els estimem i que els fem costat.

12. Què aprenem dels germans i germanes de Rússia?

¹² Pensa en tot el que fan els germans i germanes de Rússia per ajudar els que estan empresonats per la seva fe. Quan aquests germans són processats, molts van als jutjats per fer-los costat. Què n’aprenem? Si els que tenen responsabilitats dins l’organització són difamats, perseguits o, fins i tot, empresonats, no permetis mai que la por et faci enrere. Ora per ells, preocupa’t pel benestar de les seves famílies, i busca maneres pràctiques d’ajudar-los (Fe. 12:5; 2 Cor. 1:10, 11).

13. Com pot minar la nostra confiança en Jehovà i la seva organització el fet que ens ridiculitzin?

¹³ Aquells que no serveixen Jehovà, ja siguin familiars, companys de feina o d’escola, poden ridiculitzar-nos per dedicar temps a parlar del Regne de Déu o per voler seguir les elevades normes morals de Jehovà (1 Pe. 4:4). Pot ser que alguns afirmin: «No tinc res en contra teu, però la teva religió és massa estricta i antiquada». És possible que d’altres ens critiquin per la manera com tractem els expulsats, i diguin: «Com podeu afirmar que estimeu els altres?». Aquests comentaris podrien sembrar dubtes a la nostra ment i fer que ens preguntéssim: «És massa exigent amb mi Jehovà? És massa restrictiva la seva organització?». Si estàs afrontant una situació similar, què et pot ajudar a mantenir-te ben a prop de Jehovà i de la seva organització?

14. Què hem de fer quan altres es burlin de nosaltres per seguir les normes de Déu?

¹⁴ Estigues decidit a viure a l’altura de les normes de Déu. Job era un servent fidel que seguia les normes de Jehovà encara que altres es burlaven d’ell. Un dels seus falsos amics el va intentar convèncer que a Déu no li importava si ell l’obeïa o no (Job 4:17, 18; 22:3). Però Job no es va creure les seves mentides.  Ell estava convençut que les normes de Déu són les millors i volia seguir-les. No va permetre que ningú li impedís ser íntegre (Job 27:5, 6). Què n’aprenem? No deixis mai que les burles et facin dubtar de les normes de Jehovà. Reflexiona en la teva pròpia experiència. Segur que has vist en moltes ocasions que les Seves normes són les millors i que quan les segueixes tot et va més bé. Si estàs determinat a formar part del poble que defensa i segueix aquestes normes, encara que molts es burlin de tu, no aconseguiran mai separar-te de Jehovà (llegeix Salm 119:50-52).

15. Quina situació va afrontar la Brizit?

¹⁵ Fixa’t en l’experiència de la Brizit, una germana de l’Índia, que va patir el menyspreu dels seus familiars per la seva fe. Aquesta germana es va batejar el 1997 i, poc després, el seu marit, que no servia Jehovà, va perdre la feina. Així és que ell va decidir que es mudarien a una altra ciutat per viure a casa dels seus pares. Allà tot es va complicar encara més. Com que el seu marit no tenia feina, ella va haver de treballar a jornada completa per mantenir la família. A més, la congregació més propera estava a uns 350 quilòmetres. Degut a l’oposició que patia per part de la família del seu marit, la situació es va tornar tan insostenible que la Brizit, el seu marit i les seves filles es van haver de tornar a traslladar. Llavors, de sobte, ell va morir. Temps més tard, tristament, una de les seves filles també va morir de càncer amb només 12 anyets. Per acabar-ho d’adobar, els seus familiars la culpaven de totes aquelles desgràcies. Li deien que res d’allò hauria passat si no s’hagués fet testimoni de Jehovà. Però la Brizit va seguir confiant en Déu i es va mantenir ben a prop de la Seva organització.

16. Com va beneir Jehovà la Brizit?

¹⁶ Com que la Brizit vivia tan lluny de la congregació, un superintendent de circuit la va animar a predicar a la seva  zona i a celebrar reunions a casa seva. Encara que ella es va sentir aclaparada, va fer cas del que aquest superintendent li va dir. Va predicar al territori on vivia, va celebrar reunions a casa i setmanalment va dedicar temps a fer l’adoració en família amb les seves filles. Quin va ser el resultat dels seus esforços? Aquesta germana va poder començar i dirigir diversos cursos bíblics, i molts dels seus estudiants es van arribar a batejar. El 2005, va començar a servir com a pionera regular. Jehovà la va beneir per confiar tant en Ell i per ser lleial a l’organització. Les seves filles serveixen Déu fidelment i, a dia d’avui, hi ha dues congregacions a la zona on vivia. La Brizit està totalment convençuda que Jehovà li va donar les forces per afrontar les dificultats i aguantar la manera com la tractava la seva família.

17. Què hem d’estar decidits a fer?

¹⁷ Satanàs vol que creguem que Jehovà ens abandonarà quan passem per dificultats i que donar suport a la seva organització ens complica la vida. El Diable també vol que tinguem por quan aquells que tenen responsabilitats dins l’organització són difamats, perseguits o empresonats. A més, per minar la nostra confiança en les normes de Jehovà i la seva organització, fa que alguns ens ridiculitzin. Però nosaltres coneixem molt bé les tàctiques de Satanàs i no ens deixem enganyar (2 Cor. 2:11). Estiguem decidits a rebutjar les seves mentides i mantenir-nos lleials a Jehovà i la Seva organització. Recorda que Déu mai t’abandonarà (Sl. 28:7). Així que no deixis que res et separi d’ell! (Rm. 8:35-39.)

18. Què veurem en el següent article?

¹⁸ En aquest article, hem vist algunes dificultats que poden venir de fora de la congregació. Però la nostra confiança en Jehovà i la seva organització també es poden posar a prova quan afrontem reptes dins la congregació. Com els podem vèncer? Ho veurem en el següent article.