1. Què vol dir ser assenyat?

 QUAN afrontem problemes, la nostra lleialtat a Jehovà i la seva organització es pot posar a prova. Què ens ajudarà a superar aquestes dificultats? És primordial que siguem assenyats, i que ens mantinguem desperts i ferms en la fe (llegeix 2 Timoteu 4:5). Som assenyats quan mantenim la calma, pensem amb claredat i ens esforcem per veure els assumptes com els veu Jehovà. Així evitarem que les emocions controlin la nostra manera de pensar.

2. De què parlarem en aquest article?

² A l’article anterior, vam analitzar tres problemes que provenen de fora de la congregació. En aquest article, parlarem d’alguns reptes que podrien sorgir dins de la congregació i que podrien posar a prova la nostra lleialtat a Jehovà: 1) quan sentim que un germà ens ha tractat malament, 2) quan rebem disciplina, i 3) quan ens costa adaptar-nos a algun canvi de l’organització. Què ens ajudarà a ser assenyats i mantenir-nos lleials a Jehovà i la seva organització malgrat aquestes situacions? Vegem-ho.

3. Com podríem reaccionar quan un germà ens fereix?

³ Alguna vegada t’ha fet mal un germà, potser algú amb certa responsabilitat, com ara un ancià? Si és així, segur que la seva intenció no era ferir-te (Rm. 3:23; Jm. 3:2). Amb tot, probablement les seves accions t’han afectat tan profundament que, fins i tot, has perdut la son. Pot ser que t’hagis preguntat: «Si els germans actuen així,  de debò aquesta és l’organització de Jehovà?». Vigila, perquè així és justament com Satanàs vol que reaccionis (2 Cor. 2:11). Aquesta manera de pensar tan negativa pot allunyar-te de Déu i la seva organització. Així doncs, si un germà o una germana t’ha fet mal, com pots ser assenyat i evitar aquests pensaments tan perillosos?

4. Què va ajudar Josep a mantenir la calma quan va afrontar dificultats, i què aprenem del seu exemple?

⁴ No guardis ressentiment. Quan Josep era adolescent, els seus germans grans el van tractar amb molta crueltat. L’odiaven tant que alguns d’ells el volien matar (Gèn. 37:4, 18-22). Finalment, el van vendre com a esclau. Per culpa dels seus germans, Josep va patir molt durant uns tretze anys. Aquest servent fidel es podia haver preguntat si Jehovà realment l’estimava. Fins i tot, es podia haver plantejat si Déu l’havia abandonat quan més el necessitava. Però, en comptes d’enfadar-se amb Jehovà i guardar ressentiment, va actuar amb seny perquè va mantenir la calma. Quan va tenir l’oportunitat, no va pagar els seus germans amb la mateixa moneda. Tot el contrari, els va mostrar amor i els va perdonar (Gèn. 45:4, 5). Josep va superar aquest repte perquè va ser capaç de pensar amb claredat. En lloc d’obsessionar-se amb els seus problemes, es va concentrar en el més important: el propòsit de Jehovà (llegeix Gènesi 50:19-21). Què n’aprenem? Si un germà t’ha fet mal, no t’enfadis amb Jehovà ni et plantegis si t’ha abandonat. Medita en com t’està ajudant a aguantar la situació. A més, esforça’t perquè l’amor que sents pel germà que t’ha fet mal et motivi a perdonar-lo (1 Pe. 4:8).

5. Què va ajudar en Miqueas a ser assenyat?

⁵ Fixa’t en l’experiència d’en Miqueas, un ancià de l’Amèrica del Sud. b Ell recorda una ocasió en què va sentir que uns germans amb responsabilitats el van tractar malament. En Miqueas explica: «Mai m’havia passat una cosa així. Estava tan angoixat, que a la nit no podia dormir. Fins i tot plorava perquè no sabia com solucionar-ho». Malgrat la situació, aquest germà va ser assenyat i es va esforçar per no deixar-se endur pels seus sentiments. Com ho va aconseguir? Va orar a Jehovà regularment i li va demanar que li donés el seu esperit sant i les forces per aguantar. També va buscar articles a les nostres publicacions que li poguessin ser útils. Què n’aprenem? Si sents que un germà o una germana t’ha tractat malament, mantingues la calma i intenta controlar els sentiments negatius que puguis tenir. És possible que desconeguis les circumstàncies que han fet que el germà parlés o actués de certa manera. Ora a Jehovà i demana-li que t’ajudi a entendre el punt de vista del germà. Així se’t farà més fàcil concedir-li el benefici del dubte i «passar per alt» la seva ofensa (Prov. 19:11). Recorda, Jehovà coneix molt bé la teva situació i et donarà les forces per aguantar (2 Cròn. 16:9; Ecl. 5:8).

6. Per què és imprescindible que vegem la disciplina com una mostra de l’amor de Jehovà?

⁶ Rebre disciplina pot ser dolorós en sentit emocional. Però, si et centressis  en com de malament et sents, podries començar a pensar que aquesta ha estat desproporcionada o que no la mereixes. Com a resultat, perdries de vista una cosa molt important: la disciplina és una mostra de l’amor que Jehovà sent per nosaltres (llegeix Hebreus 12:5, 6, 11). A més, si deixes que les teves emocions et controlin, Satanàs se n’aprofitarà i utilitzarà els teus sentiments en contra teva. Ell vol que rebutgis la correcció i, encara pitjor, que t’allunyis de Jehovà i la Seva organització. Per tant, què pots fer per actuar amb seny si has rebut disciplina?

7. a) Tal com veiem a la imatge, com va utilitzar Jehovà a Pere després que aquest acceptés la disciplina? b) Què aprens de l’exemple de Pere?

⁷ Accepta la disciplina i fes el canvis necessaris. En més d’una ocasió, Jesús va corregir Pere davant la resta d’apòstols (Mc. 8:33; Lc. 22:31-34). Segur que Pere es va sentir molt avergonyit. Tot i així, l’apòstol va seguir sent lleial al seu Mestre. Va acceptar la disciplina i va aprendre dels seus errors. Com a conseqüència, Jehovà va recompensar la seva lleialtat i li va donar responsabilitats molt importants dins la congregació (Jn. 21:15-17; Fe. 10:24-33; 1 Pe. 1:1). Què n’aprenem? Quan no ens centrem en el moment de vergonya que hem passat, acceptem la correcció i fem els canvis necessaris, ens beneficiem moltíssim. A banda d’això, som més útils per a Jehovà i els germans.

8, 9. Després de rebre disciplina, com va reaccionar en Bernardo, però què el va ajudar a canviar la seva actitud?

⁸ Vegem què li va passar a en Bernardo, un germà de Moçambic, quan el van donar de baixa com a ancià. Ell explica: «Al principi, estava ressentit perquè no m’agradava la disciplina que havia rebut». A aquest germà l’amoïnava l’opinió que la congregació tindria d’ell. També reconeix: «Em va prendre alguns mesos tenir el punt de vista correcte sobre la disciplina i tornar a confiar en Jehovà i la seva organització». Què el va ajudar a canviar d’actitud?

⁹ En Bernardo es va esforçar per ajustar la seva manera de pensar. Ell comenta:  «Quan servia com a ancià, utilitzava Hebreus 12:7 per ajudar els germans a tenir el punt de vista adequat sobre la disciplina de Jehovà. Així que em vaig preguntar: “Qui ha de posar en pràctica aquest principi?”. Tots els servents de Déu, jo inclòs». A més d’això, en Bernardo va fer tot el que va poder per recuperar la confiança en Jehovà i la seva organització. Va dedicar més temps a llegir la Bíblia i a meditar-hi en profunditat. Encara que seguia amoïnat per l’opinió dels germans, sortia a predicar amb ells i participava en les reunions. Amb el temps, el van tornar a nomenar ancià. Si tu també has rebut disciplina, no et concentris en la vergonya que hagis pogut passar. Accepta la correcció i fes els canvis necessaris (Prov. 8:33; 22:4). c Si tens aquesta bona actitud, pots estar convençut que Jehovà recompensarà la lleialtat que li mostres tant a ell com a la seva organització.

10. Quin canvi podia haver posat a prova la lleialtat d’alguns israelites?

¹⁰ Els canvis de l’organització poden posar a prova la nostra lleialtat. Si no anéssim amb compte, fins i tot, podríem deixar que ens allunyessin de Jehovà. Pensa, per exemple, en un canvi organitzatiu que va provocar la Llei mosaica i que va afectar alguns israelites. Abans que Jehovà donés aquesta Llei, els caps de família duien a terme tasques de sacerdot. Ells mateixos construïen altars i oferien sacrificis a Jehovà a favor de les seves famílies (Gèn. 8:20, 21; 12:7; 26:25; 35:1, 6, 7; Job 1:5). Però, un cop van rebre la Llei, aquests israelites ja no podien fer-ho. Déu va nomenar sacerdots de la família d’Aaron perquè oferissin els sacrificis. Després d’aquest canvi, si un cap de família que no pertanyia a la família d’Aaron feia tasques de sacerdot, podia ser condemnat a mort (Lev. 17:3-6, 8, 9). d ¿Va ser aquest canvi una de les raons per les quals Corè, Datan, Abiram i 250 «caps del poble» es van rebeŀlar contra Moisès i Aaron? (Nom. 16:1-3.) No ho sabem del cert, però el que sí que sabem és que Corè i tots aquells homes no van ser lleials a Jehovà. I tu, com reaccionaràs si un canvi de l’organització posa a prova la teva lleialtat?

11. Què aprenem dels quehatites?

¹¹ Coopera plenament amb els canvis de l’organització. Durant el temps que els israelites van viatjar pel desert, els quehatites tenien una assignació molt important. Cada vegada que s’havia de traslladar el campament, els quehatites s’encarregaven de transportar l’arca del pacte davant de tota la nació (Nom. 3:29, 31; 10:33; Jos. 3:2-4). Quin privilegi tan especial! No obstant això, la seva assignació va canviar totalment quan els israelites es van establir a la Terra Promesa. L’arca ja no s’havia de traslladar de manera regular. Així és que, quan Salomó va regnar, es va assignar alguns quehatites com a cantants, alguns com a porters i a d’altres  se’ls va posar a càrrec dels magatzems (1 Cròn. 6:31-33; 26:1, 24). A la Bíblia, enlloc diu que aquests homes es queixessin o exigissin una assignació tan prominent com la que la seva família sempre havia tingut. Què n’aprenem? Coopera plenament amb tots els canvis que faci l’organització, fins i tot amb aquells que t’afectin directament. Gaudeix de la teva assignació, sigui quina sigui. Recorda que el que et fa valuós als ulls de Jehovà no és la teva assignació, sinó la teva obediència (1 Sam. 15:22).

12. Com es va sentir la Zaina quan la van reassignar?

¹² Parlem ara de la Zaina, una germana de l’Orient Mitjà, que va rebre un canvi d’assignació i va perdre un privilegi que s’estimava molt. Després de servir durant més de 23 anys a Betel, va ser reassignada i va haver de marxar de la sucursal. Ella explica: «El meu canvi d’assignació va ser tot un xoc. Em sentia inútil i no deixava de preguntar-me què havia fet malament». Tristament, alguns germans van contribuir que encara se sentís pitjor quan li van dir: «Si ho haguessis fet prou bé, se t’haurien quedat a Betel». Durant un temps, la Zaina estava tan enfonsada que plorava cada nit. Malgrat tot, ella comenta: «Mai vaig dubtar de l’organització ni de l’amor de Jehovà». Què va ajudar la Zaina a continuar sent assenyada?

13. Com va aconseguir la Zaina deixar enrere els seus sentiments negatius?

¹³ La Zaina va aconseguir deixar enrere els seus sentiments negatius. Com? Va llegir articles que parlaven de la seva situació. Li va ser de molta ajuda l’article «Usted puede afrontar el desánimo» de La Atalaya de l’1 de febrer de 2001. Allà parla de Marc, l’escriptor bíblic, i dels possibles sentiments que va tenir quan va rebre canvis d’assignació. La Zaina recorda: «L’exemple de Marc va ser l’antídot per als meus pensaments negatius». A més a més, aquesta germana va evitar aïllar-se i compadir-se d’ella mateixa, i es va esforçar per mantenir-se a prop dels germans. Va adonar-se que l’esperit sant guia l’organització i que els  germans que dirigeixen l’obra es preocupen de debò per ella, però també va reconèixer que l’organització ha de fer allò que és millor per als interessos del Regne.

14. Quin repte va afrontar en Vlado i què el va ajudar?

¹⁴ En Vlado, un ancià de 73 anys d’Eslovènia, va afrontar un repte quan la seva congregació es va fusionar amb una altra, i la Sala del Regne a la qual assistia es va tancar. Ell explica: «No podia entendre per què tancaven una sala tan bonica. Em va saber molt de greu perquè l’acabàvem de renovar. Soc fuster i havia fet alguns dels mobles nous per a aquella sala. A més, aquesta reestructuració va suposar molts reptes per als que ja som grans». Què va ajudar en Vlado a cooperar amb l’organització? Ell comenta: «Adaptar-nos als canvis de l’organització sempre ens beneficia. Aquests canvis ens preparen per a d’altres que viurem en el futur». T’està costant adaptar-te a un canvi d’assignació o a una reestructuració de congregacions? Pots estar segur que Jehovà t’entén i, si cooperes amb aquests canvis i et mantens lleial a ell i la seva organització, beneirà els teus esforços (Sl. 18:25).

15. Què ens ajudarà a ser assenyats quan afrontem reptes dins la congregació?

¹⁵ Com més ens apropem a la fi, més probable és que afrontem reptes dins la congregació que posin a prova la nostra lleialtat. Per això, és fonamental que siguem assenyats. Si creus que un germà t’ha tractat malament, no guardis ressentiment. Si has rebut disciplina, no et centris en la vergonya que has passat; accepta la correcció i fes els canvis necessaris. I, quan l’organització faci ajustaments que t’afectin personalment, sigues obedient i coopera plenament.

16. Què has de fer per continuar confiant en Jehovà i la seva organització?

¹⁶ Encara que es posi a prova la teva lleialtat, pots seguir confiant en Jehovà i la seva organització si ets assenyat, és a dir, si mantens la calma, penses amb claredat i veus els assumptes com els veu Jehovà. Dedica temps a estudiar l’exemple de servents fidels del passat que van afrontar i superar reptes similars als teus. Ora a Jehovà i demana-li ajuda. I evita aïllar-te de la congregació. Si fas tot això, sigui quin sigui el repte que afrontis, Satanàs mai aconseguirà separar-te de Jehovà i la seva organització (Jm. 4:7).