1. Per què hem d’escoltar els germans grans?

 A L’HORA de prendre decisions importants, tots necessitem rebre guia. Qui ens la pot donar? En moltes ocasions, els ancians i altres cristians madurs. De vegades, aquests germans són bastant més grans que nosaltres, però això no vol dir que els seus consells estiguin desfasats. Tot al contrari, Jehovà vol que els escoltem. En realitat, el pas dels anys ha fet que tinguin més experiència, coneixement i saviesa que nosaltres (Job 12:12).

2. Què analitzarem en aquest article?

² En temps bíblics, Jehovà va utilitzar els seus servents grans per animar i guiar el seu poble. Tres d’aquests servents lleials van ser Moisès, David i l’apòstol Joan, que van tenir circumstàncies molt diverses i van viure en èpoques ben diferents. Quan s’apropava la fi de la seva vida, tots tres van parlar de la importància d’obeir Déu i van donar consells savis als més joves. Jehovà es va assegurar que les seves paraules quedessin registrades a la Bíblia. Gràcies a això, independentment de l’edat que tinguem, tots nosaltres ens en podem beneficiar (Rm. 15:4; 2 Tim. 3:16). En aquest article, analitzarem algunes de les últimes paraules d’aquests servents de Déu, i les lliçons que en podem extreure.

«VIUREU MOLT DE TEMPS»

3. Quines diferents assignacions va tenir Moisès?

³ Al llarg de la seva vida, Moisès va servir Jehovà de tot cor. Va ser profeta, jutge, comandant i historiador. Sens dubte, es pot dir que era un home amb molta experiència.  A més, va guiar els israelites quan van ser alliberats de l’esclavitud a Egipte i va presenciar molts miracles de Jehovà. A part de tot això, Déu li va donar el privilegi d’escriure els cinc primers llibres de la Bíblia, el Salm 90 i, possiblement, el 91. També és molt probable que Moisès fos l’escriptor del llibre de Job.

4. A qui va dirigir les seves paraules Moisès, i per què?

⁴ Poc abans de morir, quan tenia 120 anys, Moisès va reunir el poble d’Israel i els va recordar tot el que Déu havia fet per ells. Quan eren joves, alguns dels que l’escoltaven havien vist amb els seus propis ulls els miracles que Jehovà havia fet i com havia castigat els egipcis (Èx. 7:3, 4). Havien creuat el mar Roig caminant per terra seca i havien vist com Jehovà havia destruït tot l’exèrcit del faraó (Èx. 14:29-31). Durant tots els anys que havien vagat pel desert, Déu els havia protegit i cuidat (Deut. 8:3, 4). Ara que estaven a punt d’entrar a la Terra Promesa, Moisès no va deixar escapar l’oportunitat d’animar-los per última vegada. a

5. Què va assegurar Moisès als israelites a Deuteronomi 30:19, 20?

⁵ Què va dir Moisès? (Llegeix Deuteronomi 30:19, 20.) La nació d’Israel tenia per davant un futur meravellós. Amb la benedicció de Jehovà, els israelites gaudirien de viure durant molt de temps a una terra esplèndida i fèrtil. Moisès els va descriure la Terra Promesa com una terra amb ciutats grans i boniques que no havien construït, amb cases plenes de tota mena de coses bones per les quals no havien treballat, amb cisternes que no havien excavat i vinyes i oliveres que no havien plantat (Deut. 6:10, 11).

6. Per què va permetre Jehovà que altres nacions conquerissin Israel?

⁶ Moisès també els va donar una advertència. Si desitjaven continuar vivint en aquella magnífica terra, havien d’obeir els manaments de Jehovà. Moisès els va dir: «Escolliu la vida». I els va explicar com ho havien de fer: «Escolteu la seva veu i aferreu-vos a ell». Malauradament, els israelites no van escoltar Jehovà. Per aquesta raó, amb el temps, Déu va permetre que els assiris i, més tard, els babilonis els conquerissin i se’ls emportessin a l’exili (2 Re. 17:6-8, 13, 14; 2 Cròn. 36:15-17, 20).

7. Què aprenem de les paraules de Moisès? (Mira la imatge.)

⁷ Què n’aprenem? Si som obedients a Jehovà, podrem gaudir de vida eterna. Igual que els israelites estaven a punt d’entrar a la Terra Promesa, nosaltres també estem a punt d’entrar al nou món que Jehovà ha promès. Molt aviat la terra es convertirà en un paradís (Is. 35:1; Lc. 23:43). Deixarem d’estar sota la influència de Satanàs i els seus dimonis (Ap. 20:2, 3). La religió falsa ja no existirà i no s’ensenyaran més mentides sobre Jehovà (Ap. 17:16). Els governs no oprimiran els seus ciutadans (Ap. 19:19, 20). És més, al paradís no hi podrà viure cap malvat (Sl. 37:10, 11). Tothom obeirà les justes normes de Jehovà, i això farà que hi regni la pau i la unitat. Totes les persones s’estimaran i confiaran les unes en les  altres (Is. 11:9). Quin futur més meravellós! Però això no és tot. Si obeïm Jehovà, no només podrem viure al paradís durant uns quants segles, sinó que hi podrem viure per tota l’eternitat (Sl. 37:29; Jn. 3:16).

8. Com va ajudar la promesa de viure per sempre a un missioner? (Judes 20, 21.)

⁸ Tenir ben present la promesa que Jehovà ens ha fet de viure per sempre ens ajudarà a obeir-lo en qualsevol situació (llegeix Judes 20, 21). Aquesta promesa també ens donarà forces per lluitar contra les nostres febleses. Un missioner que va servir a l’Àfrica molts anys i que va haver de lluitar contra una mala tendència durant molt de temps, va explicar: «Quan em vaig adonar que la meva perspectiva de viure per sempre corria perill, em vaig resoldre a esforçar-me encara més per vèncer aquella debilitat i per suplicar a Jehovà que m’ajudés. Gràcies a ell, ho vaig aconseguir».

«AIXÍ T’ANIRÀ BÉ»

9. A quins reptes va haver de fer front David?

⁹ A part de ser un gran rei, David també va ser músic, poeta, guerrer i profeta. Al llarg de la seva vida, va fer front a molts reptes. Per exemple, durant uns anys va haver de viure com a fugitiu perquè el rei Saül estava gelós d’ell i el volia matar. Després de convertir-se en rei, David va haver de tornar a fugir perquè el seu fill Absalom el volia matar per usurpar-li el tron. Ara bé, malgrat aquestes dificultats i els errors que va cometre, David va servir Jehovà lleialment fins que va morir. De fet, Déu va dir: «He trobat en David [...] un home que complau el meu cor». Així doncs, fem bé d’escoltar els consells d’aquest servent de Déu (Fe. 13:22; 1 Re. 15:5).

10. Per què necessitava Salomó consells del seu pare?

¹⁰ Analitzem a continuació les paraules que David va dirigir al seu fill i successor, Salomó. Jehovà havia escollit el jove Salomó perquè li construís un temple on el poble el pogués adorar (1 Cròn. 22:5). Per aconseguir-ho, Salomó hauria d’afrontar molts reptes. Vegem quins consells li va donar el seu pare.

11. Segons 1 Reis 2:2, 3, quin consell va donar David a Salomó, i com li va anar a Salomó mentre va fer cas? (Mira la imatge.)

¹¹ Què va dir David? (Llegeix 1 Reis 2:2, 3.) Quan estava a punt de morir, David va dir al seu fill Salomó que si obeïa Jehovà, tot li aniria bé. Durant molts anys, Salomó va gaudir de la benedicció de Jehovà (1 Cròn. 29:23-25). Va construir un temple extraordinari. També va ser l’escriptor d’alguns llibres de la Bíblia,  i les seves paraules apareixen en d’altres. A més, arreu del món el coneixien per la seva saviesa i per les seves riqueses (1 Re. 4:34). Tristament, quan era gran, Salomó no va fer cas del consell del seu pare i va començar a servir déus falsos. Com a conseqüència, Jehovà va deixar de beneir-lo i va perdre la saviesa que necessitava per ser un rei bo i just (1 Re. 11:9, 10; 12:4).

12. Què aprenem de les paraules de David?

¹² Què n’aprenem? Si som obedients a Jehovà, tot ens anirà bé (Sl. 1:1-3). És cert que Jehovà no ens ha promès les riqueses i la glòria que va donar a Salomó, però si l’obeïm, ens donarà saviesa per prendre bones decisions (Prov. 2:6, 7; Jm. 1:5). Els principis bíblics ens poden guiar a l’hora de prendre decisions pel que fa a la feina, l’educació, l’entreteniment i els diners. Si deixem que la saviesa divina entri dins el nostre cor i ens guiï, protegirem la nostra relació amb Jehovà i la nostra esperança de viure per sempre (Prov. 2:10, 11). A més, farem molt bons amics i gaudirem d’una vida de família feliç.

13. Què va fer la Carmen perquè tot li anés bé?

¹³ La Carmen, una germana que viu a Moçambic, pensava que havia d’anar a la universitat perquè li anés bé a la vida, així que va començar la carrera d’arquitectura. Ella va escriure: «M’encantava el que estava aprenent, però li havia de dedicar gran part del meu temps i de les meves energies. Era a la universitat des de dos quarts de vuit del matí fins a les sis de la tarda. Se’m feia molt difícil anar a les reunions i la meva espiritualitat s’estava debilitant. Al fons del meu cor, sabia que estava intentant servir dos amos» (Mt. 6:24). Què va fer aquesta germana? Va orar a Jehovà sobre la seva situació i va fer recerca a les nostres publicacions. Ella afegeix: «Alguns cristians madurs i la meva mare em van donar molt bons consells, i vaig decidir deixar la universitat per servir Jehovà a temps complet. Va ser la millor decisió que podia prendre i no me’n penedeixo en absolut».

14. En què es van centrar els consells de Moisès i David?

¹⁴ Els consells de Moisès i David segueixen  sent útils avui dia. Tots dos estimaven molt Jehovà i sabien que obeir-lo era vital. Amb les seves últimes paraules, van animar els altres a seguir el seu exemple d’obediència a Déu. També van advertir que aquells que deixessin de servir Jehovà perdrien el seu favor i no gaudirien de les seves benediccions. Analitzem ara les paraules d’un altre servent de Déu que, segles després, va parlar de la importància de ser lleials a Jehovà.

«NO HI HA RES QUE M’ALEGRI TANT»

15. Quines experiències va tenir Joan al llarg de la seva vida?

¹⁵ Joan era el deixeble que Jesús estimava (Mt. 10:2; Jn. 19:26). Aquest apòstol va acompanyar Jesús durant tot el seu ministeri, va presenciar els seus miracles i va fer costat al Fill de Déu en moments difícils. També va estar present quan el van executar i el va veure un cop ressuscitat. A més, va ser testimoni del creixement de la congregació cristiana al primer segle. Joan va viure prou per veure com les bones notícies s’havien predicat «en tota la creació que hi ha sota el cel» (Col. 1:23).

16. Qui s’ha beneficiat de les cartes de Joan?

¹⁶ Quan s’apropava la fi de la seva llarga vida, Joan va tenir el privilegi d’escriure alguns dels llibres que formen les Escriptures Gregues. L’apòstol va deixar registrada la impressionant «revelació de Jesucrist» (Ap. 1:1). També va escriure l’Evangeli que porta el seu nom i tres cartes inspirades. Va dirigir la seva tercera carta a Gaius, un cristià lleial que s’estimava molt i que veia com el seu fill espiritual (3 Jn. 1). Però segur que, a banda de Gaius, hi havia molts altres deixebles que Joan considerava els seus fills espirituals. De fet, les paraules d’aquest home gran han seguit animant els deixebles de Jesús fins als nostres dies.

17. Segons 3 Joan 4, què ens fa feliços?

¹⁷ Què va dir Joan? (Llegeix 3 Joan 4.) Va escriure que el feia molt feliç veure com els germans i les germanes obeïen Jehovà. Quan va enviar la seva tercera carta, hi havia alguns individus que estaven promovent ensenyances falses i causant divisions. Ara bé, hi havia cristians que caminaven en la veritat, és a dir, obeïen Jehovà i seguien «caminant d’acord amb els seus manaments» (2 Jn. 4, 6). Sens dubte,  aquells deixebles no només van alegrar Joan, sinó que també van alegrar el cor de Jehovà (Prov. 27:11).

18. Què aprenem de les paraules de Joan?

¹⁸ Què n’aprenem? Si som lleials a Jehovà, serem feliços (1 Jn. 5:3). Quan fem front a les temptacions i obeïm les normes de Jehovà, alegrem el seu cor, i això ens fa feliços (Prov. 23:15). Les Escriptures diuen que els àngels també se n’alegren (Lc. 15:10). Una altra cosa que ens omple de goig és veure com els nostres germans i germanes es mantenen lleials, sobretot quan afronten temptacions i dificultats (2 Tes. 1:4). Molt aviat, quan aquest sistema s’acabi, podrem mirar enrere ben satisfets perquè ens vam mantenir lleials malgrat viure en un món dominat per Satanàs.

19. Què va dir la Rachel sobre el privilegi d’ensenyar la veritat a altres persones? (Mira la imatge.)

¹⁹ Als servents de Jehovà ens fa especialment feliços ensenyar la veritat a altres persones. Per a la Rachel, una germana que viu a la República Dominicana, ajudar algú a conèixer Jehovà és un privilegi excepcional. Parlant sobre els seus fills espirituals, ella explica: «No trobo paraules per descriure la felicitat que sento quan veig que els meus estudiants estimen cada vegada més Jehovà, quan fan d’ell la seva àncora i s’esforcen per canviar la seva vida per fer-lo feliç. Aquesta felicitat compensa amb escreix qualsevol esforç i sacrifici que hagi hagut de fer per ajudar-los a conèixer Jehovà».

PARA ATENCIÓ A LES SEVES ÚLTIMES PARAULES

20. Què tenim en comú amb Moisès, David i Joan?

²⁰ Moisès, David i Joan van viure fa molts segles, i les seves circumstàncies eren totalment diferents a les nostres. Tot i això, tenim moltes coses en comú. Tant ells com nosaltres servim Jehovà, l’únic Déu verdader. Igual que ells, confiem en el nostre Pare celestial, li fem oració i ens esforcem per seguir la seva guia. I, com aquests tres servents de Déu del passat, estem convençuts que Jehovà sempre beneeix els que l’obeeixen.

21. Quines benediccions rebrem si parem atenció als consells de Moisès, David i Joan?

²¹ Així doncs, parem atenció a les últimes paraules de Moisès, David i Joan. Si obeïm Jehovà, tot ens anirà bé i podrem viure molt de temps. De fet, podrem viure per sempre! (Deut. 30:20.) A més, serem feliços perquè alegrarem el cor del nostre Creador, el Déu que sempre compleix les seves promeses i que ens beneirà de maneres que no podem ni imaginar (Ef. 3:20).