1. Com has de veure la teva fe?

LA FE és una qualitat molt valuosa, però no tothom en té (2 Tes. 3:2). Jehovà és qui dóna a cadascun dels seus servents una «mesura de fe» (Rm. 12:3; Gàl. 5:22). Aquesta és una bona raó per estar-li molt agraïts.

2, 3. (a) Quines benediccions podem rebre si tenim fe? (b) Quines preguntes analitzarem?

² A la Bíblia llegim que Jehovà atreu les persones mitjançant el seu Fill (Jn. 6:44, 65). Quan una persona posa fe en Jesús, Déu li perdona els seus pecats. Gràcies a això, aquesta persona pot arribar a ser el Seu amic i tenir l’esperança de viure eternament (Rm. 6:23). Creus que ens mereixem aquestes benediccions? Com que som imperfectes, l’únic que ens mereixem és la mort (Sl. 103:10). Però Jehovà va veure el nostre potencial i amorosament ens va ajudar a conèixer les bones notícies. Llavors, vam posar fe en Jesús i això ens ha donat l’esperança  de viure per sempre (llegeix 1 Joan 4:9, 10).

³ Ara bé, què significa tenir fe? Creus que es tracta simplement d’entendre les promeses que Jehovà ens ha fet? I, més important encara, de quines maneres podem demostrar que realment tenim fe?

4. És la fe simplement una qüestió intel·lectual? Explica-ho.

⁴ La fe és molt més que entendre mentalment quin és el propòsit de Déu. En realitat, és una força molt poderosa que ens anima a actuar en harmonia amb la voluntat de Jehovà. A més, la fe en el rescat ens motiva a compartir amb els altres el missatge de les bones notícies. L’apòstol Pau va explicar: «Perquè si confesses amb la teva boca Jesús com a Senyor i creus en el teu cor que Déu el va ressuscitar d’entre els morts, seràs salvat; perquè amb el cor es creu per a justícia i amb la boca es confessa per a salvació» (Rm. 10:9, 10; 2 Cor. 4:13).

5. Per què és tan important la fe, i com la podem mantenir forta? Il·lustra-ho.

⁵ És clar, per poder viure per sempre al nou món és imprescindible que tinguem fe i que la mantinguem forta. Podem comparar la importància de cuidar la nostra fe amb la necessitat de regar una planta perquè pugui créixer. A diferència de les plantes artificials, les naturals estan en constant canvi. Les plantes creixen quan les reguem, però si els hi falta l’aigua necessària es panseixen. Fins i tot la planta més sana, si no rep l’aigua necessària, s’acabarà morint. El mateix passa amb la nostra fe: es pot debilitar i acabar morint (Lc. 22:32; Heb. 3:12). Ara bé, si en tenim cura, continuarà «creixent» i ens mantindrem «sans en la fe» (2 Tes. 1:3; Tt. 2:2).

6. De quines dues maneres descriu Hebreus 11:1 la fe?

⁶ La Bíblia descriu què és la fe a Hebreus 11:1 (llegeix-lo). Aquesta qualitat implica creure en dos tipus de coses que no són visibles als nostres ulls: 1) «les coses que esperem» en el futur, és a dir, el que Jehovà ha promès, però que encara no ha passat, com per exemple la fi de la maldat i l’arribada del nou món; i 2) «les coses que no veiem» en sentit literal, però que tenim «evidència» que són realitat, com l’existència de Jehovà, de Jesucrist, dels àngels o del Regne (Heb. 11:3). Però, com podem demostrar que la nostra fe és real i que ens creiem «les coses que esperem» i «les coses que no veiem»? Doncs, amb les nostres paraules i accions. D’altra manera, la nostra fe estaria incompleta.

7. Com ens ajuda l’exemple de Noè a entendre què significa tenir fe? (Mira la imatge del principi.)

⁷ Hebreus 11:7 destaca la fe de Noè, qui «avisat per Déu referent a coses que encara no es veien, amb temor reverent preparà una arca per a la salvació de la seva casa». Aquest home fidel va demostrar que tenia molta fe quan va construir l’arca. Segur que els seus veïns li van preguntar per què estava fent aquella construcció tan colossal. Com va reaccionar ell? Es va quedar callat o potser els hi va dir que no es fiquessin on no els demanaven? És clar  que no! Com que tenia fe, va ser valent i va advertir a la gent que Déu jutjaria el món. Molt probablement va repetir les paraules que Jehovà mateix li havia dit a ell: «La fi de tota carn ha arribat davant meu, perquè la terra és plena de violència per culpa d’ells. [...] Faig venir un diluvi d’aigües sobre la terra per exterminar tota carn de sota els cels que té alè de vida: tot el que hi ha a la terra morirà». Ara bé, Noè, citant les paraules de Déu, també els va dir que, si es volien salvar, havien d’entrar a l’arca. Sens dubte, aquest servent fidel va demostrar que tenia fe sent un «predicador de justícia» (Gèn. 6:13, 17, 18; 2 Pe. 2:5).

8. Com va explicar el deixeble Jaume què implica tenir fe?

⁸ Poc després que Pau escrivís als cristians hebreus, el deixeble Jaume va escriure la seva carta. Igual que l’apòstol Pau, Jaume també va explicar que la fe implica acció, no només creure. Ell va dir: «Mostra’m la teva fe sense les teves obres, i jo et mostraré la meva fe per les meves obres» (Jm. 2:18). Aquest deixeble va deixar clar la diferència que hi ha entre simplement creure i tenir fe.  Va comentar que els dimonis creuen que Déu existeix, però que en realitat no tenen fe. Al contrari, s’esforcen per actuar en contra dels propòsits de Déu (Jm. 2:19, 20). D’altra banda, fent referència a un bon exemple de fe del passat, Jaume va preguntar: «Abraham, el nostre pare, ¿no fou justificat per les obres, quan oferí el seu fill Isaac damunt l’altar? ¿Veus com la fe obrava juntament amb les seves obres, i com per les obres fou perfeccionada la fe?». Llavors, per destacar que la fe es demostra per obres, va afegir: «Perquè així com el cos sense esperit és mort, així també la fe sense les obres és morta» (Jm. 2:21-23, 26).

9, 10. Com va destacar l’apòstol Joan la importància de tenir fe?

⁹ Uns trenta anys després, l’apòstol Joan va escriure un Evangeli i tres cartes. Igual que altres escriptors bíblics, va demostrar que entenia el significat de tenir fe. De fet, va ser l’escriptor que més vegades va fer servir el verb grec que es tradueix normalment com «creure» o «tenir fe».

¹⁰ Per exemple, Joan va escriure: «El qui creu en el Fill té vida eterna, però el qui desobeeix el Fill no veurà la vida, sinó que la ira de Déu roman damunt d’ell» (Jn. 3:36). Creure «en el Fill» implica obeir els manaments que va ensenyar Jesús. És interessant veure que l’apòstol Joan va citar en moltes ocasions les paraules de Jesús per destacar que és necessari que tinguem fe en Jehovà i en el seu Fill (Jn. 3:16; 6:29, 40; 11:25, 26; 14:1, 12).

11. Com podem demostrar que estem agraïts per haver conegut la veritat?

¹¹ Jehovà ha utilitzat el seu esperit per ensenyar-nos la veritat sobre Ell i el seu Fill, i per ajudar-nos a tenir fe (llegeix Lluc 10:21). Com li podem demostrar que li estem agraïts? D’una banda, donant-li les gràcies perquè ens ha permès apropar-nos a ell gràcies al seu Fill, «l’autor i el perfeccionador de la fe» (Heb. 12:2). Una altra manera de mostrar-li el nostre agraïment és enfortint la nostra fe mitjançant l’oració i l’estudi de la Bíblia (Ef. 6:18; 1 Pe. 2:2).

12. De quines maneres podem demostrar que tenim fe?

¹² És important que els altres puguin veure amb les nostres accions que tenim fe en les promeses de Déu. Com ho podem fer? Una manera és predicant les bones notícies del Regne i fent deixebles. També hem de fer «el bé a tothom, però sobretot als germans» (Gàl. 6:10, MM). A més, ens hem de continuar esforçant per deixar enrere la vella personalitat «amb les seves obres» i evitar qualsevol cosa que pugui posar en perill la nostra amistat amb Jehovà (Col. 3:5, 8-10).

13. (a) Per què és important tenir «fe en Déu»? (b) Amb què es pot comparar la fe, i per què?

¹³ La Bíblia afirma: «Sense fe és impossible agradar a Déu, perquè cal que el qui s’atansa a Déu cregui que existeix, i que recompensa els qui el cerquen» (Heb. 11:6). D’altra banda, afegeix que la «fe en Déu» és part del «fonament» que necessitem per ser verdaders cristians (Heb. 6:1). Però, a part de la fe, també hem de cultivar altres qualitats importants per tal de mantenir-nos «en  l’amor de Déu» (llegeix 2 Pere 1:5-7; Jud. 20, 21).

14, 15. Com n’és, d’important, la fe en comparació amb l’amor?

¹⁴ Els escriptors bíblics van destacar la importància de tenir fe al mencionar-la centenars de vegades. No hi ha cap altra qualitat que es mencioni tant com aquesta. Però, vol dir això que per als cristians la fe és la qualitat més important?

¹⁵ L’apòstol Pau va comparar la fe amb l’amor, i va dir: «Si tinc tota la fe fins per traslladar muntanyes, però no tinc amor, no sóc res» (1 Cor. 13:2). Jesús va emfatitzar que l’amor a Déu és la qualitat més important quan va respondre a la pregunta: «Quin és el manament més gran de la Llei?» (Mt. 22:35-40). L’amor inclou moltes qualitats importants per als cristians; entre elles, la fe. De fet, la Bíblia afirma que «l’amor [...] tot ho creu», ja que confia en les coses que Jehovà diu a la seva Paraula (1 Cor. 13:4, 7).

16, 17. (a) Com es relacionen la fe i l’amor a la Bíblia? (b) Quina qualitat és més important, i per què?

¹⁶ La fe i l’amor són qualitats tan importants que a la Bíblia sovint apareixen juntes, fins i tot en la mateixa frase. Per exemple, Pau va dir als seus germans que es posessin «la cuirassa de la fe i de l’amor» (1 Tes. 5:8). L’apòstol Pere va escriure: «Estimeu [...] sense veure’l però creient-hi» (1 Pe. 1:8). El deixeble Jaume també va dir als cristians ungits: «No escollí Déu els pobres d’aquest món, rics en la fe, i hereus del regne que ha promès als qui l’estimen?» (Jm. 2:5). I Joan va declarar: «Aquest és el seu manament [de Déu]: que creguem en el Nom del seu Fill Jesu-Crist, i que ens estimem els uns als altres» (1 Jn. 3:23).

¹⁷ Ara bé, encara que la fe és molt important, en el futur no necessitarem tenir fe en la promesa d’un nou món perquè ja s’haurà complert, i tots experimentarem en pròpia pell les seves benediccions. Però el que sempre necessitarem tenir és més i més amor per Jehovà i pels altres. Per aquesta raó, l’apòstol Pau va escriure: «Ara, resta la fe, l’esperança i l’amor, aquests tres; però el més gran d’aquests és l’amor» (1 Cor. 13:13).

18, 19. Quina mostra de fe podem veure a l’actualitat, i qui ho fa possible?

¹⁸ Avui en dia, el poble de Jehovà demostra que té fe en el Regne de Déu i que aquest està governant. Com a resultat, més de vuit milions de persones fidels formen part d’un meravellós paradís espiritual, on es veu el fruit de l’esperit en acció (Gàl. 5:22, 23). No et sembla una mostra evident de fe i amor?

¹⁹ Aquesta unitat és possible gràcies, no als esforços de cap humà, sinó a l’ajuda de Jehovà. Sens dubte, tot el mèrit és seu (Is. 55:13). A més, la salvació que podem tenir «per mitjà de la fe» és un «do de Déu» (Ef. 2:8). Aquest paradís espiritual continuarà creixent fins que la terra sigui un món de justícia i felicitat, on les persones glorificaran el Creador per l’eternitat. Per tant, esforcem-nos per continuar demostrant fe en les promeses de Jehovà.