Un dia, un dels visitants li va demanar al jove: «Que no saps que la daurada val el doble que la platejada?». El noi va somriure i va respondre: «És clar que sí!». Llavors l’home li va preguntar: «I per què no agafes la daurada? No veus que així tindràs el doble de diners?». El jovenet va dir: «Ja, però si agafés la daurada, la gent deixaria de jugar amb mi. No et pots imaginar la quantitat de monedes platejades que he aconseguit!». Aquell noi va demostrar tenir una qualitat que a tots ens interessa: la saviesa pràctica.

La Bíblia diu: «Guarda la [saviesa pràctica, NM] i la discreció [...]. Llavors aniràs segur pel teu camí, i el teu peu no ensopegarà» (Prov. 3:21, 23). El teu benestar depèn en bona part de saber què és «la saviesa pràctica» i d’aplicar-la. Aquesta qualitat t’ajudarà a no ensopegar espiritualment i a no perdre l’equilibri.

La saviesa pràctica no és el mateix que el coneixement i l’enteniment. La persona que té coneixement acumula informació i dades, i la que té enteniment sap veure’n la relació. Ara bé, qui té saviesa és capaç de fer servir alhora el coneixement i l’enteniment de manera pràctica.

Pensa en el següent. Una persona podria llegir i entendre el llibre Ensenya en poc temps i, durant les sessions d’estudi, respondre correctament. Fins i tot podria assistir a les reunions i fer bons comentaris, cosa que indicaria que està progressant en sentit espiritual. Però, voldria dir que està adquirint saviesa? No necessàriament. Podria ser que simplement tingués facilitat per aprendre. Ara bé, només quan posi en pràctica tot el que ha après sobre la veritat i utilitzi apropiadament el coneixement i l’enteniment, demostrarà que és sàvia. Les decisions ben pensades i els bons resultats faran evident que té saviesa pràctica.

A Mateu 7:24-27 Jesús va parlar sobre dos homes que van construir la seva casa. D’un es diu que era «assenyat» perquè, preveient el que podria passar, va fer la casa sobre la roca. Així va demostrar que era una persona pràctica i amb visió de futur. No va pensar que seria més barat o ràpid construir la casa sobre la sorra. Al contrari, va ser prudent i va reflexionar en el que podria passar amb el temps. Quan va venir una tempesta, la casa es va mantenir intacta. Pregunta’t: «Com puc cultivar aquesta qualitat tan valuosa?».

En primer lloc, fixa’t en el que diu Proverbis 9:10: «El temor de Jahveh és el començament de la saviesa». Témer el nom de Jehovà significa respectar-lo. I això implica una profunda admiració pel que representa aquest nom i per les normes de  Déu. És clar, per respectar algú, has de saber com pensa; això t’ajudarà a confiar i aprendre d’ell, i així també obtindràs bons resultats. Si tenim en compte els principis de Jehovà abans de prendre decisions i pensem en com les nostres accions afectaran la nostra amistat amb ell, podrem obtenir saviesa pràctica.

En segon lloc, hem de reflexionar en les paraules de Proverbis 18:1: «El qui s’aparta vol satisfer el seu propi desig, es rebel·la contra tota bona saviesa». Si no anéssim amb compte, ens podríem distanciar de Jehovà i del seu poble. Per no aïllar-nos, hem de passar temps amb aquells que respecten el nom de Déu i les seves normes. Per això, és important que anem a les reunions, si les nostres circumstàncies ens ho permeten, i que ens associem amb la congregació. També hem d’intentar que la nostra ment i el nostre cor absorbeixin tot el que allà es diu.

A més, si obrim el nostre cor a Jehovà quan li orem, ens acostarem més a ell (Prov. 3:5, 6). D’altra banda, si deixem que el que llegim a la Bíblia i a les nostres publicacions ens arribi a la ment i al cor, podrem visualitzar els resultats que tindran les nostres accions a llarg termini i actuar en conseqüència. També és important escoltar amb atenció el consell de germans madurs (Prov. 19:20). Així no ens rebel·larem «contra tota bona  saviesa», sinó que estarem cultivant encara més aquesta qualitat tan important.

La saviesa pràctica pot protegir les famílies. Per exemple, la Bíblia diu a «la muller que respecti el seu marit» (Ef. 5:33). Però, com es pot guanyar el marit el respecte de la seva dona? Si ho exigís, potser obtindria alguns resultats immediats. És possible que, davant del seu marit, la dona li demostrés cert respecte per tal d’evitar conflictes. Però, ho faria també quan ell no hi fos? Segurament, no. Per això, el marit ha de pensar en com pot tenir bons resultats a llarg termini. Si s’esforça per manifestar les qualitats del fruit de l’esperit, com ara l’amor i l’amabilitat, segur que es guanyarà el respecte de la seva dona. Tot i això, les esposes cristianes han de ser respectuoses amb els seus marits tant si ells s’ho mereixen com si no (Gàl. 5:22, 23).

La Bíblia també diu que el marit ha d’estimar la seva dona (Ef. 5:28, 33). Imagina’t que una dona, per por que el seu marit la deixi d’estimar, li amaga coses que té dret a conèixer. Creus que està demostrant saviesa pràctica? Pensa què passarà si el marit descobreix el que ella li ha amagat. L’estimarà més? Difícilment. Ara bé, si l’esposa busca el moment per parlar amb el seu home sobre aquests temes, segurament li agrairà molt la seva sinceritat. El resultat? Ell l’estimarà encara més.

Els fills han d’obeir els seus pares i aquests els han de disciplinar tal com Jehovà ensenya (Ef. 6:1, 4). Vol dir això que els pares han de donar als fills una llista amb tot el que han de fer i el que no? És evident que la responsabilitat dels pares implica més que posar certes normes o advertir als fills què els passarà si es porten malament. El pare que demostra saviesa pràctica ajuda el seu fill a entendre per què ha d’obeir.

Per exemple, imagina’t que un fill parla amb falta de respecte a un dels pares. Si aquest reaccionés parlant-li malament o el castigués impulsivament, el podria avergonyir o fer que es quedés callat. El fill es podria sentir ressentit, i anar-se distanciant dels pares.

Quan els pares s’esforcen per manifestar saviesa pràctica, dediquen temps a pensar en com disciplinar els seus fills i en l’efecte que, amb el anys, aquesta disciplina tindrà en ells. Els pares no han de reaccionar precipitadament només perquè se senten avergonyits. Al contrari, podrien parlar amb els fills en privat i raonar amb ells amb calma i amor, explicant-los que Jehovà vol que tractin bé els pares i puguin tenir beneficis eterns. Si el fill respecta els seus pares, estarà agradant a Jehovà (Ef. 6:2, 3). D’aquesta manera arribaran al cor del fill demostrant-li que es preocupen per ell i motivant-lo a respectar-los més. Si els pares fomenten aquest bon ambient, serà més fàcil per als fills demanar-los ajuda quan ho necessitin.

A alguns pares els hi fa por ferir els sentiments dels seus fills i, per això, eviten corregir-los. Ara bé, què passarà quan el fill es faci gran? Demostrarà que respecta Jehovà i que creu que obeir les Seves normes és el millor per a ell? Estarà disposat a obrir el seu cor a Jehovà o s’aïllarà en sentit espiritual? (Prov. 13:1; 29:21.)

Un bon escultor pensa primer la figura que vol fer. No comença a picar sense pensar esperant que surti una obra d’art així com així. Els pares que tenen saviesa pràctica també dediquen hores i hores a aprendre les normes de Déu i s’esforcen per aplicar-les, demostrant que temen el seu Nom. A més, com que no s’aparten d’Ell i de la seva organització, es fan cada vegada més savis i enforteixen la seva família.

Cada dia hem de prendre decisions que afectaran la nostra vida en el futur. En lloc de precipitar-te i decidir impulsivament, per què no t’atures un moment a pensar? Si us plau, reflexiona en les conseqüències que poden tenir les teves decisions a llarg termini. Busca la guia de Jehovà i posa en pràctica la seva saviesa. Si ho fas així, demostraràs saviesa pràctica i tindràs «vida» (Prov. 3:21, 22).