1-3. (a) Què és el més important per a un cristià? (b) Amb quins reptes s’enfronten aquells que estan aprenent un nou idioma, i quines preguntes sorgeixen? (Mira la imatge del principi.)

MOLTS testimonis de Jehovà s’esforcen per portar el missatge de les bones notícies «a tota nació, i tribu, i llengua, i poble» (Ap. 14:6). I tu? Estàs aprenent un altre idioma? Alguns germans estan servint de missioners a l’estranger i d’altres s’hi han mudat pel seu compte per ajudar a la predicació. També hi ha germans que serveixen al seu país, però que assisteixen a una congregació de llengua estrangera.

² Tots els servents de Déu hem de donar prioritat a les nostres necessitats espirituals i les de les nostres famílies (Mt. 5:3). Ara bé, de vegades estem tan ocupats que no és fàcil trobar temps per tenir un bon estudi personal. I aquells que serveixen en una congregació d’un altre idioma tenen altres reptes afegits.

³ Els germans que serveixen en una congregació de llengua estrangera han d’aprendre un nou idioma, però també s’han d’alimentar en sentit espiritual (1 Cor. 2:10). Com ho poden  fer si no entenen bé el que es diu a les reunions? Per què s’han d’assegurar els pares que les veritats de la Bíblia estan tocant el cor dels seus fills?

4. Què podria posar en perill la nostra espiritualitat? Posa’n un exemple.

⁴ El fet de no poder entendre les ensenyances de la Bíblia en un altre idioma pot posar en perill la nostra relació amb Jehovà. En el segle V abans de la nostra era, quan Nehemies va arribar a Jerusalem, va observar que alguns dels fills dels israelites que havien tornat de Babilònia no sabien parlar hebreu (llegeix Nehemies 13:23, 24). Aquests joves estaven perdent la seva identitat com a servents de Déu perquè no acabaven d’entendre la seva Paraula (Neh. 8:2, 8).

5, 6. Què han observat alguns pares que serveixen en una congregació de llengua estrangera, i per què?

⁵ Alguns pares que estan servint en camp estranger s’han adonat que els seus fills han perdut interès en la veritat. Com que no entenen del tot el que s’ensenya a les reunions, les veritats de la Bíblia no els arriben tant al cor. El Pedro, ^[1] qui es va mudar d’Amèrica del Sud a Austràlia amb la seva família, diu: «En els temes espirituals, el cor i les emocions juguen un gran paper» (Lc. 24:32).

⁶ Quan llegim en un altre idioma, la informació no sempre ens toca tant el cor com quan la llegim en el nostre. A més, no poder-nos comunicar bé en l’altre idioma ens pot esgotar fins al punt d’afectar el nostre servei a Jehovà. Per això, és important que, a més de tenir el desig de servir en una congregació de llengua estrangera, protegim la nostra relació amb Jehovà (Mt. 4:4).

7. Com van intentar els babilonis que Daniel adoptés la seva cultura i religió?

⁷ Els babilonis volien que Daniel i els seus companys exiliats adoptessin la seva cultura, i per això els van ensenyar el seu idioma, la «llengua dels caldeus». A més, un oficial de la cort els va donar noms babilonis (Dan. 1:3-7). El nom que va rebre Daniel feia referència a Bel, la divinitat més important de Babilònia. El rei Nabucodonosor segurament li volia ensenyar que el seu déu era més poderós que Jehovà, el Déu dels israelites (Dan. 4:8).

8. Com es va mantenir fort en sentit espiritual Daniel?

⁸ Encara que els babilonis van oferir a Daniel els menjars del rei, aquest jove «es proposà en el seu cor de no contaminar-se» (Dan. 1:8). Tot i viure a l’estranger, com que va continuar estudiant els llibres sagrats en el seu idioma, es va mantenir fort en sentit espiritual (Dan. 9:2). De fet, havien passat uns setanta anys des que havia arribat a Babilònia i encara se’l coneixia pel seu nom hebreu (Dan. 5:13).

9. Quin efecte va tenir la Paraula de Déu en l’escriptor del Salm 119?

⁹ L’escriptor del Salm 119 va haver de suportar les burles d’alguns membres de la cort del rei, però va trobar a la Paraula de Déu les forces necessàries per ser diferent a la resta (Sl. 119:23, 61). Aquest fidel servent va permetre que els recordatoris de Déu li toquessin el cor (llegeix Salm 119:11, 46).

10, 11. (a) Amb quin objectiu hauríem d’estudiar la Paraula de Déu? (b) Com ho podem aconseguir? Explica-ho.

¹⁰ Encara que tinguem moltes responsabilitats  a la feina i a la congregació, tots hem de trobar temps per al nostre estudi personal i l’adoració en família (Ef. 5:15, 16). El nostre objectiu no hauria de ser llegir moltes pàgines o preparar-nos un comentari per a la reunió, sinó permetre que la Paraula de Déu penetri dins el cor i enforteixi la nostra fe.

¹¹ Ara bé, per aconseguir-ho hem de ser equilibrats i «discernir allò que més convé», preocupant-nos de les necessitats espirituals dels altres i de les nostres (Fili. 1:9, 10, BCI). És cert que no tota la informació que llegim quan ens preparem per a la predicació, les reunions o una intervenció ens aplica a nivell personal. Per exemple, encara que un xef tasta els plats que prepara abans de servir-los, no pot viure només d’això. Si vol estar sa, també ha de menjar plats que l’alimentin. De la mateixa manera, ens hem d’esforçar per alimentar-nos espiritualment amb informació que pugui suplir les nostres necessitats.

12, 13. Per què molts dels que serveixen en camp estranger estudien la Bíblia en el seu idioma?

¹² Molts germans que serveixen en una congregació de llengua estrangera comenten que es beneficien més d’estudiar la Bíblia quan ho fan en la seva «llengua materna» (Fe. 2:8). Fins i tot els missioners saben que per poder-se mantenir forts espiritualment en la seva assignació, no es poden conformar amb el que escolten a les reunions.

¹³ L’Alain, un germà que durant uns vuit anys ha estat aprenent persa, reconeix: «Quan em preparo les reunions en persa, normalment em concentro en els aspectes lingüístics. Com que el cervell  està centrat a fer una feina intel·lectual, el meu cor no sempre es beneficia dels pensaments espirituals que estic llegint. Per aquesta raó dedico temps a llegir regularment la Bíblia i altres publicacions en el meu idioma».

14. Què haurien de fer els pares, i per què?

¹⁴ Els pares cristians s’han d’assegurar que la Paraula de Déu està tocant el cor dels seus fills. Després d’haver servit més de tres anys en una congregació d’un altre idioma, el Serge i la Muriel es van adonar que el seu fill de disset anys havia perdut interès per la veritat. Ella explica que al seu fill «no li agradava predicar en un altre idioma, mentre que abans li encantava predicar en francès, que és el seu idioma». I el pare afegeix: «Quan vam veure que aquesta situació estava afectant negativament el progrés espiritual del nostre fill, vam decidir tornar a la congregació d’abans».

15. (a) Què podria ajudar els pares a saber si s’han de canviar de congregació? (b) Quin consell es dóna als pares a Deuteronomi 6:5-7?

¹⁵ Què haurien de tenir en compte els pares que es plantegen tornar a una congregació on es parla l’idioma que millor entenen els fills? Primer, haurien de pensar si tenen el temps i les energies per inculcar en el cor dels seus fills l’amor per Jehovà i alhora ensenyar-los el nou idioma. Segon, podria ser que notessin que els fills han perdut interès en la veritat o que no els atreu servir en camp estranger. Aquests factors podrien fer que alguns pares es plantegessin tornar a una congregació on es parla l’idioma que millor entenen els fills, fins que aquests facin seva la veritat (llegeix Deuteronomi 6:5-7).

16, 17. Com han ajudat alguns pares als seus fills a créixer espiritualment?

¹⁶ D’altra banda, alguns pares, tot i servir en camp estranger, han trobat la manera d’ensenyar la veritat als seus fills en el seu idioma. El Charles, un pare de tres nenes que tenen entre nou i tretze anys, i la seva família assisteixen a un grup lingala. Ell explica: «Vam decidir que faríem l’adoració en família i estudiaríem amb les nenes en el nostre idioma. Amb tot, parlem lingala quan fem sessions pràctiques i jocs, perquè puguin aprendre l’idioma i alhora passar-s’ho bé».

¹⁷ El Kevin té dues filles de cinc i vuit anys. Ell i la seva família serveixen en una congregació de llengua estrangera. Com que les nenes encara no entenen del tot el que es diu a les reunions, s’esforça molt per ensenya’ls-hi la veritat. Ell diu: «La meva dona i jo estudiem amb les nenes en francès, que és la nostra llengua. També ens hem posat la meta d’anar a les reunions en francès un cop al mes, i aprofitem les vacances per anar als congressos que es fan en el nostre idioma».

18. (a) Com et pot ajudar Romans 15:1, 2 a saber què és el millor per als teus fills? (b) Quins consells han donat altres pares? (Consulta la nota.)

¹⁸ És clar, al final cada família ha de decidir què és el millor per a l’espiritualitat dels seus fills (Gàl. 6:5). ^[2] La Muriel, mencionada abans, reconeix que tant ella com el seu marit van haver de fer sacrificis perquè l’espiritualitat del seu fill no es veiés afectada (llegeix Romans 15:1, 2). Ara més que mai el Serge està convençut que van prendre la millor decisió, i diu: «Va ser tornar a la congregació  francesa i el nostre fill va començar a progressar espiritualment i es va batejar. Actualment serveix de pioner regular, i fins i tot s’està plantejant donar suport a un grup de llengua estrangera».

19, 20. Com pots demostrar que valores la Paraula de Déu?

¹⁹ Com que Jehovà és un Déu amorós i desitja que «tots els homes siguin salvats i vinguin al coneixement de la veritat», ha fet que la seva Paraula estigui disponible en molts idiomes (1 Tim. 2:4). Ell sap que, quan llegim la seva Paraula en el nostre idioma, podem satisfer les nostres necessitats espirituals.

²⁰ Sigui com sigui, tots ens hem d’esforçar per alimentar-nos i estar forts en sentit espiritual. Això ho podrem aconseguir estudiant regularment la Bíblia en l’idioma del nostre cor. A més, podrem ajudar la nostra família a tenir una bona amistat amb Jehovà, i d’aquesta manera demostrarem que de veritat valorem la Paraula la Déu (Sl. 119:11).