1, 2. Què és el que ha causat més mal a la humanitat, i qui n’és el responsable?

EL telèfon, la bombeta, el cotxe i la nevera són només alguns dels invents que han millorat la nostra vida. En canvi, d’altres ens posen en perill, com ara la pólvora, les mines antipersones, el tabac i la bomba atòmica, per dir-ne alguns. Ara bé, hi ha un invent que va entrar en escena molt abans i va tenir efectes devastadors per a la humanitat. De què es tracta? De la mentida. La podríem definir com una afirmació feta conscientment contra la veritat per tal d’enganyar una altra persona. Qui va dir la primera mentida i quan ho va fer? Jesús va dir que «el Diable» és «el pare de la mentida» (llegeix Joan 8:44).

² Fa milers d’anys, al jardí d’Edèn, Adam i Eva eren feliços al paradís que el Creador els hi va donar. Llavors, el Diable va fer acte de presència. Sabia perfectament que Jehovà havia prohibit a la primera parella menjar de «l’arbre del coneixement del bé i del mal» perquè, si ho feien, moririen. Tot i això, Satanàs va utilitzar una serp per dir a Eva la primera mentida de la història: «No morireu pas! Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal» (Gèn. 2:15-17; 3:1-5).

3. Per què podem dir que la mentida de Satanàs va ser molt despietada? Explica’n els resultats.

 ³ Satanàs sabia perfectament que si Eva li feia cas i menjava del fruit moriria. Quina mentida tan despietada! Llavors, Adam i Eva van desobeir el manament de Jehovà i al final van morir (Gèn. 3:6; 5:5). A més, per culpa del pecat «la mort es va estendre a tots els homes» i «va regnar [...] fins i tot sobre els que no havien pecat de la mateixa manera que havia pecat Adam» (Rm. 5:12, 14). El propòsit de Jehovà era que visquéssim per sempre en condicions perfectes. Però desgraciadament, com a conseqüència del pecat, els humans vivim, en el millor dels casos, setanta o vuitanta anys i sovint patim problemes i decepcions (Sl. 90:10). Tot això com a resultat de la mentida de Satanàs!

4. a) Quines preguntes faríem bé de respondre? b) Qui pot ser amic de Jehovà d’acord amb Salm 15:1, 2?

⁴ Jesús va descriure el que va fer el Diable dient: «Es va apartar de la veritat, perquè en ell no hi ha veritat». Satanàs no ha canviat, ja que ara també «enganya tot el món» amb les seves mentides (Ap. 12:9). Nosaltres no volem que el Diable ens enganyi ni tampoc perdre la nostra amistat amb Jehovà tal com van fer Adam i Eva. Per això, farem bé de respondre a tres preguntes: Com enganya Satanàs a les persones? Per què diu mentides la gent? I com podem demostrar que diem sempre la veritat? (Llegeix Salm 15:1, 2.)

5. Com enganya Satanàs a la gent avui dia?

⁵ L’apòstol Pau va dir que podem evitar ser «enganyats per Satanàs, ja que sabem quins són els seus mètodes» (2 Cor. 2:11, nota). Som conscients que tot el món està sota el control del Diable, inclosos la religió falsa, els polítics corruptes i el sistema comercial cobdiciós (1 Jn. 5:19). No ens estranya que Satanàs i els seus dimonis influeixin en persones poderoses d’aquest món perquè no diguin la veritat (1 Tim. 4:1, 2). A més, hi ha grans empreses que promouen el consum de productes que són perjudicials i fraudulents a través de publicitat enganyosa.

6, 7. a) De què són culpables els líders religiosos? b) Quines mentides diuen els líders religiosos?

⁶ Els líders religiosos que diuen mentides són culpables de posar en perill la perspectiva de viure per sempre de les persones que els creuen. Quan algú accepta una ensenyança falsa i practica coses que Déu condemna, això li pot costar la vida eterna (Os. 4:9). Jesús sabia que els mestres religiosos del seu dia també estaven enganyant la gent. Per això, els va dir: «Ai de vosaltres, escribes i fariseus, hipòcrites! Perquè travesseu terra i mar per convertir algú i, quan ho aconseguiu, feu que mereixi la Gehenna [o destrucció eterna] el doble que vosaltres» (Mt. 23:15). Amb aquestes paraules tan directes, Jesús va condemnar aquells líders religiosos falsos. Ells van demostrar que el seu pare era el Diable, qui «va ser un assassí» (Jn. 8:44).

⁷ Hi ha molts líders religiosos en aquest món que es fan dir pastors, sacerdots, rabins, entre d’altres títols. De la mateixa manera que els seus companys del primer segle, aquests líders impedeixen «que les persones coneguin la veritat» de la Bíblia i «han canviat la veritat de Déu per la mentida» (Rm. 1:18, 25). Promouen  ensenyances falses com ara «un cop salvats, sempre salvats», la immortalitat de l’ànima, la reencarnació, i la idea iŀlògica que Déu aprova l’homosexualitat i el matrimoni entre persones del mateix sexe.

8. Quina mentida diran els líders polítics ben aviat, però com reaccionarem?

⁸ Alguns líders polítics han dit mentides per enganyar la gent. Una de les mentides més grans que escoltarem en el futur serà quan els governants diguin: «Pau i seguretat!». Però, «aleshores, els vindrà de sobte la destrucció». Sabem que el món de Satanàs està en un estat precari i, per això, no ens creurem aquestes paraules. En realitat, hem de tenir ben present «que el dia de Jehovà vindrà exactament com un lladre durant la nit» (1 Tes. 5:1-4).

9, 10. a) Per què menteixen les persones? b) Quin n’és el resultat? c) Què hauríem de recordar de Jehovà?

⁹ Quan un nou invent es fa popular, es comença a produir en massa, i amb la mentida va passar el mateix. Escampar mentides s’ha convertit en una pràctica habitual entre les persones, i aquells que tenen poder no són els únics que ho fan. L’article «Per què mentim» de la revista National Geographic comenta: «La mentida ha arribat a ser un tret característic molt arrelat a les persones». La gent sol mentir per protegir-se o per quedar bé amb els altres. Menteixen per amagar les seves errades i espifiades, o treure profit econòmic i personal. L’article diu que hi ha persones que «menteixen amb facilitat a estranys, companys de feina, amics i familiars, tant en coses petites com grans».

¹⁰ Quin n’és el resultat? Que perden la confiança dels altres i poden arruïnar les seves amistats. Per exemple, imagina’t una esposa que enganya el seu marit i menteix per encobrir la seva infidelitat. O un home que aparenta ser un marit i un pare exemplar, però a casa maltracta la seva dona i els seus fills. Ara bé, la realitat és que no poden guardar cap secret, ja que per a Jehovà «tot està exposat i destapat» (Heb. 4:13).

11. Què aprenem d’Ananies i Safira? (Mira la imatge del principi.)

¹¹ Posem-ne un exemple. La Bíblia explica que un matrimoni del primer segle va permetre que Satanàs influís en ells i va mentir a Jehovà. Ananies i Safira van planejar enganyar els apòstols. Van vendre una propietat, però només van donar una part dels beneficis als germans. La parella volia donar una bona imatge a la congregació, com si haguessin fet una donació més generosa que la que van fer en realitat. És clar, Jehovà podia veure la seva manera d’actuar i, com a conseqüència, els va castigar (Fe. 5:1-10).

12. Què els espera als mentiders, i per què?

¹² Què pensa Jehovà de la mentida? Tant Satanàs com les persones mentideres que l’imiten i no es penedeixen van directes cap «al llac de foc» (Ap. 20:10; 21:8; Sl. 5:6). Jehovà posa aquests mentiders en el mateix sac que els «que practiquen coses que Déu considera repugnants» (Ap. 22:15, nota).

13. Què sabem sobre Jehovà, i què ens motiva a fer això?

¹³ Sabem que el nostre Creador «no és pas un home» i, per tant, no pot mentir. De fet, «és impossible que Déu menteixi» (Nom. 23:19; Heb. 6:18). A més, Jehovà odia una «llengua mentidera» (Prov. 6:16, 17, MM). Així doncs, si volem tenir la  seva aprovació, hem de dir sempre la veritat i no ens hem de mentir «els uns als altres» (Col. 3:9).

14. a) De quina manera ens podem diferenciar dels membres de les religions falses? b) Què ens ensenya Lluc 6:45?

¹⁴ De quina manera es diferencien els cristians verdaders dels membres de les religions falses? Seguim el consell bíblic que Jehovà ens dona: «Digueu-vos la veritat els uns als altres. [...] No maquineu el mal els uns contra els altres, no consentiu juraments falsos: tot això ho detesto» (Zac. 8:16, 17, BCI). Pau també va explicar: «Sempre demostrem que som servidors de Déu [...] dient la veritat» (2 Cor. 6:4, 7). A més, Jesús va dir: «De l’abundància del cor, en parla la boca» (Lc. 6:45). Per tant, quan una bona persona és sincera dins el seu cor, ho expressa dient la veritat als estranys, companys de feina, amics i familiars, tant en coses petites com grans. A continuació, veurem algunes situacions on podem demostrar que som honestos en totes les coses.

15. a) Per què no hauríem de dur una doble vida? b) Què pots fer per resistir la pressió de grup? (Consulta la nota.)

¹⁵ Jove, has sentit alguna vegada que t’agradaria encaixar amb els teus companys? Vigila de no portar una doble vida com alguns han fet. Malauradament aparenten tenir una bona conducta davant la família i els germans de la congregació, però quan són amb altres joves no Testimonis o a les xarxes socials la cosa canvia completament. Potser diuen paraulotes, parlen de manera vulgar, es vesteixen de forma immodesta, escolten música degradant, s’emborratxen, prenen drogues, surten amb algú en secret i coses pitjors. Pensa que viuen una mentida, perquè intenten enganyar els seus pares, els germans i el propi Jehovà (Sl. 26:4, 5). El nostre Pare sap que aquestes persones l’honren «amb els llavis, però el seu cor està molt lluny [d’Ell]» (Mc. 7:6). És molt millor fer el que diu el proverbi: «Que el teu cor no envegi els pecadors, sinó estigues en el temor de Jahveh tot el dia» (Prov. 23:17). *

16. Com pots ser sincer a l’hora de fer una soŀlicitud?

¹⁶ Pot ser que desitgis servir com  a pioner regular o en algun aspecte del servei a temps complet especial, com ara servir a Betel. Quan facis la soŀlicitud, és molt important que siguis completament honest i sincer al respondre a les preguntes sobre la teva salut, entreteniment i moralitat (Heb. 13:18). I si haguessis tingut alguna conducta inapropiada o qüestionable i encara no n’haguessis parlat amb els ancians? En aquest cas, demana’ls que t’ajudin per tal de servir amb una consciència neta (Rm. 9:1; Gàl. 6:1).

17. Què hauries de fer si t’interroguen?

¹⁷ Què hauries de fer si les autoritats prohibeixen la nostra obra i t’interroguen per treure’t informació sobre els germans? Els hauries de dir tot el que saps? Què va fer Jesús quan el van interrogar les autoritats romanes? Va actuar segons el següent principi: «Hi ha [...] un temps de callar, i un temps de parlar». Per aquest motiu, de vegades Jesús no va dir res (Ecl. 3:1, 7; Mt. 27:11-14). Llavors, el millor que pots fer és ser discret i no posar en perill els teus germans (Prov. 10:19; 11:12).

18. Quina responsabilitat tens quan parles amb els ancians sobre els germans?

¹⁸ T’has assabentat que algú de la congregació ha comès un pecat greu? Els ancians potser et demanaran que els expliquis el que saps, perquè ells són els responsables de mantenir la congregació moralment neta. Què faràs, sobretot si la persona implicada és un amic íntim o un familiar? La Bíblia afirma: «Qui diu la veritat declara el que és just» (Prov. 12:17, MM; 21:28). Així és que tens la responsabilitat de dir als ancians tota la veritat i no només a mitges, ni distorsionar els fets. Ells tenen el dret a conèixer el que ha passat per tal de determinar quina és la millor manera d’ajudar el germà a recuperar la seva amistat amb Jehovà (Jm. 5:14, 15).

19. Què aprendrem al següent article?

¹⁹ El salmista David va orar a Jehovà i li va dir: «Tu estimes la veritat en l’interior» (Sl. 51:6). David sabia que hem de ser sincers «en l’interior», al nostre cor. Per tant, sempre hem de dir la veritat. Una altra manera de demostrar que els servents de Jehovà som diferents és ensenyant la veritat de la Bíblia quan prediquem. Com ho podem fer? Al següent article veurem la resposta.