1, 2. a) Com ens poden afectar els canvis inesperats? (Mira la imatge del principi.) b) Segons el Salm 131, què ens pot ajudar a mantenir la pau interior?

EN LLOYD i l’Alexandra van servir més de 25 anys a Betel. Quan es van assabentar que els canviarien d’assignació i haurien de sortir de la sucursal, es van posar molt tristos. En Lloyd diu: «Sentia que Betel i la feina que hi feia eren part de mi. Encara que entenia les raons del canvi, a mesura que passava el temps em costava acceptar la nova situació. Les meves emocions eren com una muntanya russa; tan bon punt estava molt content com se’m queia el món a sobre».

² Quan patim un gir inesperat a la nostra vida, ens podem sentir inquiets i estressats, i potser ens costa acceptar aquests canvis (Prov. 12:25). Per tant, què ens pot ajudar a mantenir la pau interior? La Bíblia diu: «El meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. Jo em mantinc en pau, tinc l’ànima serena. Com un nen a la falda de la mare, així se sent la meva ànima. Israel, confia en el Senyor ara i per tots els segles» (Sl. 131:1-3, BCI). A continuació veurem alguns exemples  de servents de temps bíblics i dels nostres dies que van mantenir la seva pau interior malgrat els canvis.

3. Com li va canviar de cop i volta la vida a Josep?

³ Josep era el fill favorit de Jacob. Per això, els seus germans, que li tenien molta enveja, el van vendre com a esclau quan tenia uns 17 anys (Gèn. 37:2-4, 23-28). Durant els següents 13 anys, va treballar com a esclau a Egipte i va acabar a la presó, lluny del seu estimat pare. Què el va ajudar a no caure en la desesperació i el ressentiment?

4. a) En què es va concentrar Josep mentre estava a la presó? b) Com va respondre Jehovà a les oracions de Josep?

⁴ Sens dubte, mentre Josep estava a la presó, es va concentrar en veure com Jehovà l’ajudava (Gèn. 39:21; Sl. 105:17-19). De fet, quan era més jove, va tenir somnis profètics que també li van confirmar que comptava amb la benedicció de Déu (Gèn. 37:5-11). És probable que en diferents ocasions obrís el seu cor a Jehovà i li expressés la seva angoixa (Sl. 145:18). En resposta a les seves oracions sinceres, Déu el va ajudar a estar segur que «estava amb ell» en tot moment (Fe. 7:9, 10). *

5. Quin efecte té «la pau de Déu» en nosaltres?

⁵ Avui dia, «la pau de Déu» també «protegirà el [nostre] cor i la [nostra] ment» si canvien les circumstàncies a la nostra vida (llegeix Filipencs 4:6, 7). Quan ens sentim aclaparats per l’ansietat i li fem oració a Jehovà, la Seva pau ens ajuda a no rendir-nos i a seguir lluitant per aconseguir les nostres metes espirituals. Vegem alguns exemples de l’actualitat que ens ho demostren.

6, 7. Com ens ajuden les oracions específiques a recuperar la pau? Posa’n un exemple.

⁶ Quan van dir a en Ryan i la Juliette que s’acabava la seva assignació com a pioners especials temporals, es van sentir abatuts. En Ryan diu: «Vam parlar directament d’aquest assumpte amb Jehovà. Érem conscients que teníem l’oportunitat de demostrar-li que confiàvem en ell. Molts germans de la nostra congregació eren nous a la veritat. Així és que vam orar a Déu perquè ens ajudés a donar un bon exemple».

⁷ Com va respondre Jehovà a les seves oracions? En Ryan recorda: «Just després de fer oració, els sentiments negatius i les preocupacions que havíem tingut al començament van desaparèixer. Vam sentir que la pau de Déu protegia el nostre cor i els nostres pensaments. Ens vam adonar que podíem seguir sent útils a Jehovà si manteníem l’actitud correcta».

8-10. a) Com ens ajuda l’esperit de Jehovà a combatre l’ansietat? b) De quines maneres ens ajuda Déu si mantenim un punt de vista espiritual?

⁸ L’esperit de Jehovà ens pot donar calma i també ens pot ajudar a recordar textos bíblics que ens animen a mantenir les coses espirituals en primer lloc (llegeix Joan 14:26, 27). Vegem el cas d’en Philip i la Mary, una parella que va servir a Betel quasi 25 anys. En només quatre mesos van perdre les seves mares i un altre familiar. A més, van haver d’anar a cuidar el pare de la Mary, que tenia demència senil.

 ⁹ En Philip explica: «Em semblava que fins a cert punt estava afrontant bé la situació, però em faltava alguna cosa. Llavors, vaig llegir Colossencs 1:11 en un article d’estudi de La Torre de Guaita, i em vaig adonar que estava aguantant, però no de la millor manera. M’havia d’esforçar més per “aguantar-ho tot amb paciència i goig”. Aquest versicle em va recordar que el meu goig no depèn de les circumstàncies que m’envolten, sinó de l’efecte que té l’esperit de Déu en la meva vida».

¹⁰ Com que en Philip i la Mary es van esforçar per mantenir un punt de vista espiritual, Jehovà els va beneir de moltes maneres. Per exemple, poc després de deixar Betel, els dos van començar cursos bíblics amb persones que volien estudiar més d’una vegada per setmana i que anaven progressant. Mirant enrere, la Mary diu: «Ells van ser la nostra alegria i la manera com Jehovà ens va dir que tot aniria bé».

11, 12. a) Què va fer Josep perquè Déu el beneís? b) Com el va recompensar Jehovà?

¹¹ Quan afrontem canvis inesperats, ens podem preocupar molt pel futur i això ens pot paralitzar. Josep es podria haver sentit d’aquesta manera. Però estava completament decidit a fer tot el que pogués en la seva situació, i així donar-li motius a Jehovà perquè el beneís. Malgrat estar empresonat, va treballar de valent en qualsevol feina que li donava el cap de la presó, tal com va fer quan treballava per Putifar (Gèn. 39:21-23).

¹² Un dia, el van posar a càrrec de dos homes que havien servit a la cort del faraó. Com que Josep els va tractar amb amabilitat, aquests homes li van exposar la seva preocupació i els somnis misteriosos que havien tingut la nit anterior (Gèn. 40:5-8). Tot i que aquest servent fidel no s’ho imaginava, aquella conversa va tenir bons resultats. Ara bé, van passar dos anys més fins que va ser alliberat. Llavors, el mateix dia que va sortir de la presó, va ser nomenat segon governant d’Egipte, just per sota del faraó (Gèn. 41:1, 14-16, 39-41).

13. Com li podem donar motius a Jehovà perquè ens beneeixi?

¹³ Igual que Josep, en ocasions ens podem trobar en una situació que sembla que se’ns escapa de les mans. Ara bé, si som pacients i ens esforcem per fer tot el que podem en les nostres circumstàncies, li estarem donant motius a Jehovà perquè ens beneeixi (Sl. 37:5). Tal com va dir l’apòstol Pau, de vegades fins i tot «estem desconcertats, però no desesperats», especialment si ens mantenim molt  ocupats en la predicació (2 Cor. 4:8, nota).

14-16. Com es va mantenir molt actiu en la predicació Felip?

¹⁴ Un altre exemple que podem imitar és el de Felip l’evangelitzador, qui va estar molt actiu en la predicació tot i que li van anar canviant les circumstàncies. Aquest servent estava gaudint de nous privilegis de servei, però la situació va canviar bruscament (Fe. 6:1-6). Va començar una onada de persecució a Jerusalem amb l’assassinat d’Esteve. * Quan els cristians «es van dispersar», Felip va aprofitar la situació per anar a servir a Samària, una ciutat on pràcticament no s’hi havia predicat (Fe. 8:1, 5; Mt. 10:5).

¹⁵ Com que Felip estava disposat a anar on l’esperit de Déu el dirigís, Jehovà el va utilitzar per obrir nous territoris. Els jueus menyspreaven els samaritans, però aquest cristià els tractava amb imparcialitat i amabilitat. Gràcies a això, «les multituds escoltaven atentament el que Felip deia» (Fe. 8:6-8).

¹⁶ Llavors, l’esperit de Déu va guiar Felip cap a les ciutats d’Asdod i Cesarea, on hi vivien moltes persones gentils (Fe. 8:39, 40). Uns 20 anys després de començar a predicar a Samària, les seves circumstàncies van canviar novament. Es va establir al seu territori i va formar una família. Malgrat tots aquests canvis, Felip va seguir ocupat en la predicació. Com a resultat, Jehovà els va beneir molt, tant a ell com a la seva família (Fe. 21:8, 9).

17, 18. Com ens ajuda la predicació a no perdre l’equilibri?

¹⁷ Molts germans que serveixen a temps complet confirmen que estar centrats en la predicació els ha ajudat a mantenir l’equilibri a pesar dels canvis. Quan l’Osborne i la Polite, un matrimoni de Sud-àfrica, van deixar Betel, estaven segurs que en poc temps trobarien un treball a temps parcial i un lloc on viure. L’Osborne recorda: «Malauradament no va ser tan fàcil trobar feina». I la Polite afegeix: «Vam trigar tres mesos a començar a treballar i no teníem estalvis. Va ser tot un repte».

¹⁸ Què els va ajudar a afrontar aquesta situació tan estressant? L’Osborne ens en  fa cinc cèntims: «Predicar amb els germans de la congregació ens va ajudar a mantenir-nos centrats i a no deixar de ser positius. En lloc de quedar-nos de braços plegats i preocupar-nos, vam decidir posar la predicació en primer lloc i això ens va fer molt feliços. Vam buscar feina pertot arreu i finalment la vam trobar».

19-21. a) Què et pot ajudar a mantenir la pau interior? b) Quins beneficis pots rebre si t’adaptes als canvis?

¹⁹ Com hem vist en aquests exemples, si fem tot el possible per servir Jehovà, som pacients i confiem en ell, podrem mantenir la nostra pau interior (llegeix Miquees 7:7). Si ens adaptem als canvis de circumstàncies, enfortirem la nostra amistat amb Jehovà. La Polite, citada abans, diu per experiència pròpia: «Quan vam ser reassignats, vaig aprendre el que realment implica dependre de Jehovà, fins i tot quan sembla que les coses et surten malament. La meva amistat amb Ell s’ha enfortit».

²⁰ La Mary, mencionada abans, segueix cuidant el seu pare envellit mentre serveix de pionera. Ella reconeix: «M’he adonat que, quan em sento angoixada, necessito aturar-me, fer una oració i calmar-me. Probablement, la lliçó més important que he après és deixar els assumptes en mans de Jehovà, i estic segura que això serà molt necessari en el futur».

²¹ En Lloyd i l’Alexandra, de qui hem parlat abans, admeten que els canvis van posar a prova la seva fe de maneres inesperades. Ells diuen: «Proves com aquestes posen en evidència si la teva fe és sincera i prou forta com per ajudar-te a aguantar i no perdre l’ànim. A més, et fan millor persona».

22. De què pots estar segur?

²² Pot ser que la teva vida faci un gir de 180 graus, ja sigui per un canvi d’assignació, problemes de salut o noves responsabilitats familiars. Però, passi el que passi, pots estar segur que Jehovà et cuidarà i t’ajudarà quan més ho necessitis (Heb. 4:16; 1 Pe. 5:6, 7). Mentrestant, esforça’t per fer el màxim dins les teves circumstàncies, apropa’t al nostre Pare en oració i deixa’t cuidar per ell. D’aquesta manera, no perdràs la teva pau interior malgrat els canvis.