Per complir la seva comissió, els Estudiants de la Bíblia necessitarien molta valentia, ja que no només haurien de proclamar «bones noves» als humils, sinó també «el dia de la venjança» de Jehovà als malvats.

El germà John Hoskin, que vivia al Canadà, va demostrar ser un predicador intrèpid malgrat l’oposició. La primavera de 1921 es va trobar amb un ministre metodista. El germà Hoskin li va dir: «Podríem parlar amigablement sobre les Escriptures encara que no estiguem d’acord en algunes coses. Podem acordar estar en desacord i acomiadar-nos com a bons amics». Però la cosa no va anar ben bé així. El germà Hoskin va comentar: «Només portàvem parlant uns minuts, quan [el ministre] va tancar la porta d’una revolada tan forta que pensava que aquell enorme vidre cauria al terra».

«Per què no te’n vas a parlar amb els pagans?», va cridar el ministre. El germà Hoskin es va mossegar la llengua però, mentre marxava, va dir-se en veu baixa: «Em pensava que ja estava parlant amb un d’ells...».

El dia següent, quan el ministre va presentar el seu sermó, va aprofitar per atacar el germà Hoskin. Ell mateix va explicar: «Va dir als seus feligresos que anessin amb compte amb mi, que jo era el pitjor impostor que mai havia trepitjat aquella ciutat, i que algú m’hauria de disparar». Però allò no va arronsar el nostre germà. Va seguir predicant i va tenir molt d’èxit. Ell mateix va explicar: «Mai havia gaudit tant de predicar com allà. Algunes persones em deien: “Sé que vostè és un home de Déu!”, i em preguntaven si em podien ajudar amb alguna cosa perquè no em faltés de res».

Per ajudar les persones interessades a progressar, els Estudiants de la Bíblia van publicar qüestionaris d’estudi a The Golden Age (‘L’Edat d’Or’). * L’Estudi bíblic per als joves consistia en preguntes que els pares havien d’analitzar amb els seus fills. Els pares els feien les preguntes i els ajudaven a trobar les respostes a la Bíblia. Algunes d’elles, com ara «Quants llibres té la Bíblia?», eren per aprendre coses bàsiques, però d’altres, per exemple «Han d’esperar ser perseguits tots  els cristians verdaders?», preparaven els joves per predicar amb valor.

El qüestionari d’estudi avançat d’El Plan Divino de las Edades contenia preguntes per als estudiants amb més coneixement que els motivaven a pensar, i estaven basades en el primer volum d’Estudios de las Escrituras. Aquests qüestionaris van ajudar milers de lectors a aprendre molt de la Bíblia. Però la revista The Golden Age del 21 de desembre de 1921 va anunciar que es discontinuaria la publicació d’aquests qüestionaris. Quin n’era el motiu?

Els germans que portaven la capdavantera es van adonar que els nous estudiants necessitaven aprendre les veritats bàsiques d’una manera sistemàtica. Per aquesta raó, el novembre de 1921 es va presentar el llibre El Arpa de Dios. Les persones interessades que l’acceptaven s’inscrivien a un curs bíblic amb aquest llibre. Aquest curs autodidacte ajudava les persones a aprendre «el pla de Déu per beneir la humanitat amb vida eterna». En què consistia?

Quan una persona acceptava un exemplar del llibre, rebia una targeta que li indicava quines pàgines havia de llegir. La setmana següent, rebia a la seva bústia una altra targeta amb preguntes sobre el que havia llegit, i amb la següent porció de lectura que havia de fer.

Setmanalment, i al llarg de dotze setmanes, la classe, o congregació, més propera a l’estudiant li enviava per correu una nova targeta. Sovint, els encarregats d’enviar aquestes targetes eren els germans grans o aquells que no podien predicar casa per casa. Per exemple, l’Anna Gardner, de Millvale (Pennsilvània), va dir: «Quan es va presentar el llibre El Arpa de Dios, la meva germana Thayle, que anava en cadira de rodes, tenia tanta feina a enviar les targetes setmanals amb preguntes, que no donava l’abast». Quan l’estudiant completava el curs, rebia la visita d’algú de la congregació que l’ajudava a continuar aprenent de la Bíblia.

A finals d’aquell any, el germà Rutherford va enviar una carta a totes les congregacions, on deia: «El testimoni del Regne que s’ha donat enguany ha estat molt més extens i efectiu que el que s’ha donat prèviament durant l’època de la sega». Llavors va afegir: «Encara tenim molta feina a fer! Animeu més persones a coŀlaborar en aquesta meravellosa obra». És evident que els Estudiants de la Bíblia van fer cas de les seves paraules. Durant l’any 1922 anunciarien el Regne com mai abans!