1. Què et ve al cap quan penses en algú que és misericordiós?

QUAN penses en algú que és misericordiós, és possible que t’imaginis una persona amable, bondadosa, compassiva i generosa. Pot ser que et vingui al cap la història que Jesús va explicar sobre el bon samarità. Aquell home estranger «va tractar amb misericòrdia» un jueu que havia patit l’atac d’uns lladres. El samarità es va compadir d’ell i va fer els preparatius necessaris perquè el cuidessin (Lc. 10:29-37, nota). Aquesta paràbola destaca una qualitat meravellosa del nostre Pare: la misericòrdia. De fet, és una faceta important de l’amor de Déu, i ell la demostra cada dia amb la manera com ens tracta.

2. Què més implica la misericòrdia?

² La misericòrdia també pot implicar decidir no castigar algú que es mereix un càstig. En aquest sentit Jehovà és molt misericordiós amb nosaltres. La Bíblia diu: «No ens ha tractat segons els nostres pecats» (Sl. 103:10). Ara bé, en algunes ocasions pot ser que Déu doni disciplina ferma a algú que ha pecat greument.

3. Quines preguntes analitzarem en aquest article?

³ En aquest article analitzarem tres preguntes: Per què és misericordiós Jehovà? Es pot disciplinar algú amb fermesa i alhora ser misericordiós? I què ens pot ajudar a mostrar misericòrdia? Vegem com la Bíblia respon cadascuna d’aquestes preguntes.

4. Per què és misericordiós Jehovà?

⁴ Jehovà és misericordiós perquè ens estima. Sota inspiració, l’apòstol Pau va escriure que Déu és «molt misericordiós » (Ef. 2:4-7, nota). En aquest cas, l’apòstol va parlar de la misericòrdia que Déu ha mostrat als ungits a l’oferir-los l’esperança de viure al cel malgrat ser imperfectes. Però Ell no només és misericordiós amb els ungits. David va escriure: «Bondadós és el Senyor per a tothom, i la seva misericòrdia s’estén a tota la creació» (Sl. 145:9, BEC). Com que Jehovà estima les persones, els mostra misericòrdia sempre que té motius per fer-ho.

5. Què va aprendre Jesús mentre vivia al cel amb el seu Pare?

⁵ Més que ningú altre, Jesús sap com desitja Jehovà mostrar misericòrdia. Abans de venir a la terra, va viure al cel amb el seu Pare durant milers d’anys (Prov. 8:30, 31). En moltes ocasions, va veure com Jehovà tractava amb misericòrdia els humans imperfectes (Sl. 78:37-42). De fet, quan va predicar a la terra, Jesús sovint va destacar aquesta bonica qualitat de Déu.

6. Quin exemple va utilitzar Jesús per destacar la misericòrdia del seu Pare?

⁶ Tal com vam veure a l’article anterior, Jesús va utilitzar la paràbola del fill pròdig per representar d’una manera molt emotiva com desitja Jehovà ser misericordiós. En aquesta història, el fill pròdig va marxar de casa i «va malgastar la seva herència portant una mala vida» (Lc. 15:13). Més tard, es va penedir de la seva conducta immoral, es va humiliar i va tornar a casa. Ara bé, com va reaccionar el seu pare? Aquell jove no va trigar molt a descobrir-ho. Jesús va dir: «Quan encara estava un tros lluny, el seu pare el va veure, se’n va compadir i es va posar a córrer cap a ell, el va abraçar i el va besar tendrament» (Lc. 15:17-24). En lloc d’humiliar el seu fill, aquest pare misericordiós el va perdonar i el va rebre amb els braços oberts. Encara que el jove havia pecat greument, com que es va penedir sincerament, el seu pare el va perdonar. El pare compassiu d’aquesta paràbola representa apropiadament Déu. D’aquesta manera tan commovedora, Jesús va destacar el profund desig que té Jehovà de perdonar els pecadors que es penedeixen sincerament.

7. Com demostra la misericòrdia de Jehovà que és molt savi?

⁷ Jehovà mostra misericòrdia perquè és molt savi. La saviesa de Déu no és simplement una qualitat freda o inteŀlectual. La Bíblia diu que «la saviesa de dalt [...] està plena de misericòrdia i de bons fruits» (Jm. 3:17,  nota). Igual que un pare amorós, Jehovà sap que la seva misericòrdia és per al benefici dels seus fills (Sl. 103:13; Is. 49:15). Saber això ens fa sentir bé i ens dona esperança encara que siguem imperfectes. Com que Jehovà és infinitament savi, quan hi ha raons per fer-ho, ens tracta amb misericòrdia. Al mateix temps, aquesta qualitat de Déu sempre està en perfecte equilibri. La seva saviesa fa que mai creui la línia que hi ha entre la misericòrdia i la permissivitat.

8. Quines mesures s’han de prendre de vegades, i per què?

⁸ Imagina que un servent de Déu voluntàriament decideix portar una vida immoral. Què s’hauria de fer? L’apòstol Pau va escriure: «Deixeu de tenir tractes [...] amb ell» (1 Cor. 5:11). Els pecadors que no es penedeixen són expulsats de la congregació. Això és essencial per protegir els germans fidels i reflecteix la santedat de Jehovà. Amb tot, a alguns els costa acceptar que l’expulsió sigui una mostra de la misericòrdia de Déu. Tenen raó? Vegem-ho.

9, 10. Tenint en compte el que diu Hebreus 12:5, 6, per què podem afirmar que l’expulsió és una mostra de misericòrdia? Posa’n un exemple.

⁹ Quan a una reunió s’anuncia que algú a qui estimem ja no és testimoni de Jehovà, ens entristim molt. Potser ens preguntem si realment calia expulsar-lo. De debò és l’expulsió una mostra de misericòrdia? Sí, sens dubte. No disciplinar algú que ho necessita no és savi, compassiu, ni amorós (Prov. 13:24). Ara bé, pot ajudar l’expulsió a un pecador que no es penedeix a canviar la seva actitud? I tant que sí! De fet, moltes persones que han estat expulsades han reconegut que l’acció ferma que van prendre els ancians va ser la sacsejada que necessitaven per recuperar el seny, canviar la seva manera d’actuar i tornar als braços amorosos de Jehovà (llegeix Hebreus 12:5, 6).

¹⁰ Fixa’t en el següent exemple. Si un pastor s’adona que una de les seves ovelles està malalta i sap que aquesta malaltia és contagiosa, què farà amb ella? Segur que l’apartarà de la resta del ramat durant un temps encara que sap que les ovelles són molt sociables i no els agrada estar soles. Pot ser que, quan l’ovella se senti sola, es posi nerviosa i vulgui tornar al ramat. Ara bé, vol dir això que el pastor la tracta d’una manera cruel? És clar que no! Si deixés que aquesta ovella malalta es barregés amb la resta, totes s’acabarien emmalaltint. Així doncs, a l’aïllar l’ovella malalta està protegint tot el ramat (compara-ho amb Levític 13:3, 4).

11. a) En quin sentit una persona expulsada és com una ovella malalta? b) Quines ajudes tenen al seu abast aquells que estan expulsats?

¹¹ Quan un germà és expulsat, podríem dir que és com aquesta ovella, ja que en sentit espiritual està malalt (Jm. 5:14). Igual que algunes persones pateixen problemes de salut que són contagiosos, aquells que estan malalts en sentit espiritual poden «encomanar», o influenciar negativament, els altres. Per aquest motiu, en ocasions és necessari separar la persona que està malalta espiritualment de la congregació. Aquesta disciplina és una mostra de l’amor que Jehovà sent pels germans fidels del ramat i també pot tocar el cor de la persona expulsada. Encara que algú estigui expulsat, pot assistir a les reunions per alimentar-se i enfortir-se en sentit espiritual. També pot obtenir publicacions per llegir i estudiar, i veure els vídeos que es publiquen  a JW Broadcasting^®. A mesura que faci canvis, els ancians li poden oferir consells i instruccions útils de tant en tant que l’ajudin a recuperar-se espiritualment i amb el temps poder ser readmès com a testimoni de Jehovà. *

12. Quina mesura amorosa i misericordiosa han de prendre els ancians quan un pecador no es penedeix?

¹² És important recordar que únicament s’expulsa els pecadors que no es penedeixen. Els ancians saben que això és un assumpte molt seriós i no se’l prenen a la lleugera. Són conscients que Jehovà disciplina «amb mesura» (Jer. 30:11, BCI). Ells estimen els germans i no volen fer res que els pugui perjudicar en sentit espiritual. Amb tot, de vegades el més amorós i misericordiós és apartar el pecador de la congregació durant un temps.

13. Per què era necessari expulsar un cristià de Corint?

¹³ Fixa’t en com va actuar l’apòstol Pau quan va tractar el cas d’un pecador que no es penedia. Un cristià de Corint estava practicant immoralitat sexual amb la dona del seu pare. Quin horror! Segles abans, Jehovà havia dit als israelites: «L’home que jagui amb la muller del seu pare, ha descobert la nuesa del seu pare: tots dos hauran de morir» (Lev. 20:11). És clar, Pau no podia manar a la congregació que matés aquell home. Però sí que els va dir que l’havien d’expulsar. La conducta immoral d’aquell cristià estava influint negativament en altres germans. Fins i tot, alguns d’ells no ho veien com un pecat tan greu (1 Cor. 5:1, 2, 13).

14. Com va ser compassiu Pau amb l’home que havia estat expulsat, i per què?

¹⁴ Temps més tard, Pau es va assabentar que aquell pecador havia fet canvis i s’havia penedit sincerament. Encara que havia embrutat la reputació de la congregació, l’apòstol va dir als ancians que no volia ser «massa dur», i els va donar aquesta instrucció: «L’heu de perdonar de tot cor i l’heu de consolar». Per què? «No fos cas que s’enfonsés de tanta tristesa». Pau es va compadir d’aquell home penedit. No volia que se sentís tan trist ni tan enfonsat pel que havia fet que es rendís i es deixés d’esforçar per obtenir el perdó de Jehovà (llegeix 2 Corintis 2:5-8, 11, nota).

15. Com equilibren els ancians la fermesa i la misericòrdia?

 ¹⁵ Igual que Jehovà, els ancians desitgen mostrar misericòrdia als pecadors. Són ferms quan és necessari, però misericordiosos quan és possible, si hi ha motius per ser-ho. Si no fos així, serien permissius en lloc de misericordiosos. Ara bé, creus que els ancians són els únics que han de mostrar misericòrdia?

16. Com tracta Jehovà a aquells que no mostren misericòrdia?

¹⁶ Tots els cristians ens hem d’esforçar per copiar la misericòrdia de Jehovà. Per què? Una raó és que Déu no escolta les oracions d’aquells que no tracten amb misericòrdia els altres. La Bíblia diu: «Qui fa el sord quan clama el desvalgut, tampoc no serà escoltat quan ell clami» (Prov. 21:13, BEC). Sens dubte, ningú voldria que Jehovà el deixés d’escoltar. Per això, hem de vigilar de no convertir-nos en persones fredes i insensibles. En lloc de fer-nos els sords quan un germà necessita ajuda, hem d’estar disposats a escoltar-lo. També hem de fer cas del següent consell: «Qui no mostra misericòrdia, serà jutjat sense misericòrdia» (Jm. 2:13). Si som humils i recordem que necessitem que se’ns tracti amb misericòrdia, ens serà més fàcil mostrar-ne als altres. De manera especial, hem de ser misericordiosos quan un pecador que es penedeix torna a la congregació.

17. Com va demostrar David que era misericordiós?

¹⁷ A la Paraula de Déu trobem exemples que ens poden ajudar a ser misericordiosos i evitar ser durs o insensibles. Fixa’t en el rei David. En moltes ocasions, va mostrar misericòrdia. Per exemple, encara que Saül el volia matar, David va ser misericordiós amb ell perquè era el rei ungit de Jehovà, i mai es va intentar venjar (1 Sam. 24:9-12, 18, 19).

18, 19. Va ser sempre misericordiós David? Posa’n exemples.

¹⁸ Així i tot, David no sempre va ser misericordiós. Una vegada, un home cruel de mena que es deia Nabal va parlar amb falta de respecte a David, i es va negar a donar-los aliment a ell i als seus homes. Com va reaccionar aquest servent fidel? Es va enrabiar tant que va decidir matar Nabal i tots els homes de casa seva. Gràcies a la ràpida intervenció d’Abigaïl, la pacient i abnegada dona de Nabal, David no es va tacar les mans de sang (1 Sam. 25:9-22, 32-35).

¹⁹ En una altra ocasió, el profeta Natan va parlar amb David sobre un home ric que havia robat l’única ovella d’un home pobre. Enfurismat, aquest rei va respondre: «Tant cert com que el Senyor [Jehovà] és viu, que l’home que ha fet això és mereixedor de la mort» (2 Sam. 12:1-6, BEC). David coneixia molt bé la Llei mosaica. Sabia que, quan algú robava una ovella, n’havia de tornar quatre com a compensació (Èx. 22:1). Però demanar pena de mort era un càstig excessiu. En realitat, el  profeta estava utilitzant aquesta història per fer veure a David la serietat dels crims tan greus que havia comès. Jehovà va ser molt més misericordiós amb David que el que ell havia estat amb l’home ric de la història de Natan (2 Sam. 12:7-13).

20. Què podem aprendre de David?

²⁰ Quan David es va deixar portar per la ira, va decidir que Nabal i tots els seus homes havien de morir. I, temps més tard, també va dir que l’home ric de la història de Natan mereixia la mort. En aquest darrer cas, potser ens demanem com és possible que un home que havia estat tan sensible i amorós dictés aquella sentència tan dura. Pensem en el context. En aquell moment, aquest rei tenia una mala consciència. Sens dubte, jutjar els altres de manera severa és un símptoma de mala salut espiritual. Per això, Jesús va dir als seus deixebles: «Deixeu de jutjar els altres i no sereu jutjats; perquè de la manera com jutgeu els altres, sereu jutjats» (Mt. 7:1, 2). Així doncs, evitem tenir qualsevol tipus d’actitud dura o cruel, i esforcem-nos per ser molt misericordiosos, tal com ho és Jehovà.

21, 22. De quines maneres pràctiques podem mostrar misericòrdia?

²¹ La misericòrdia és molt més que un sentiment. De vegades s’ha definit com ‘la compassió en acció’. Tots hem d’estar atents al que necessiten la nostra família, els germans de la congregació i la gent que ens envolta. Si ho fem, segur que trobarem moltes oportunitats per mostrar misericòrdia. Faries bé de preguntar-te: «Hi ha algú que necessiti consol? Puc ajudar de manera pràctica alguna persona, per exemple preparant-li menjar? Hi ha algun germà que hagi tornat recentment a la veritat i necessiti un bon amic que l’animi? Puc compartir el consolador missatge de les bones notícies amb altres persones?». No oblidis que predicar és una de les millors maneres de mostrar misericòrdia als altres (Job 29:12, 13; Rm. 10:14, 15; Jm. 1:27).

²² Si estem atents, ens adonarem que estem envoltats d’oportunitats per mostrar misericòrdia. Quan manifestem aquesta qualitat, fem molt feliç el nostre Pare, que és un Déu «molt misericordiós».