1. Per què hi ha tantes persones confoses?

AL MÓN hi ha milers de religions anomenades cristianes que afirmen adorar Déu de la manera correcta. Amb raó, la gent està tan confosa. Molts es pregunten: «Només hi ha una religió verdadera o totes agraden a Déu?». ¿Podem estar totalment convençuts que, com a testimonis de Jehovà, ensenyem la veritat i adorem Déu tal com ell desitja? Què podem fer per estar-ne segurs? Vegem-ho a continuació.

2. Per què estava convençut l’apòstol Pau que tenia la veritat?

² L’apòstol Pau creia fermament que tenia la veritat (llegeix 1 Tessalonicencs 1:5). La seva convicció no estava basada en simples emocions, sinó en el seu estudi profund de la Paraula de Déu. Ell creia que «tot el que està escrit a les Escriptures és inspirat per Déu» (2 Tim. 3:16). Què havia après gràcies al seu estudi? Per exemple, l’apòstol va trobar en la Paraula de Déu proves indiscutibles que demostraven que Jesús era el Messies promès. En canvi, els líders religiosos jueus van decidir ignorar aquelles mateixes proves. Hipòcritament afirmaven que representaven Déu, però el negaven «amb les seves obres» (Tt. 1:16). A diferència d’ells, Pau no va decidir quines parts de les Escriptures havia de creure i quines no. Va estar disposat a ensenyar i a obeir tot el que deia la Paraula de Déu (Fe. 20:27).

3. Hem de saber la resposta a totes les preguntes per estar completament segurs que tenim la veritat? Explica-ho (consulta també el requadre « Les obres i els pensaments de Jehovà “són massa nombrosos per comptar-los”»).

 ³ Algunes persones creuen que la religió verdadera hauria de poder respondre a qualsevol pregunta, fins i tot aquelles que no es responen específicament a la Bíblia. És raonable pensar així? Fixem-nos novament en Pau. Encara que va dir als cristians del primer segle: «Comproveu totes les coses», va admetre que «el coneixement que tenim és incomplet». I va afegir: «Hi veiem borrós, com en un mirall de metall» (1 Tes. 5:21; 1 Cor. 13:9, 12). Pau no entenia totes les coses, i nosaltres tampoc. Però l’apòstol comprenia les veritats bàsiques de la Paraula de Déu i allò va ser suficient per saber que tenia la veritat.

4. a) Què podem fer per estar convençuts que hem trobat la veritat? b) Què veurem en aquest article?

⁴ Una manera d’estar convençuts que tenim la veritat és comparar el model d’adoració que va establir Jesús amb el que fem els testimonis de Jehovà. En aquest article veurem que els cristians verdaders 1) rebutgen la idolatria, 2) respecten el nom de Jehovà, 3) estimen la veritat i 4) s’estimen els uns als altres.

5. Què ens va ensenyar Jesús sobre la manera apropiada d’adorar Déu, i com podem copiar el seu exemple?

⁵ Sense importar si estava al cel o a la terra, Jesús només va adorar Jehovà. Per què? Perquè l’estima profundament (Lc. 4:8). Per això, va ensenyar als seus deixebles a adorar exclusivament Déu. Ni Jesús ni els primers cristians van utilitzar imatges a la seva adoració. Com que Jehovà és un Esperit, res que l’home pugui imaginar mai podrà reflectir la Seva glòria (Is. 46:5). Però, passa el  mateix amb les imatges dels «sants»? Els podem dirigir les nostres oracions? El segon dels Deu Manaments que Jehovà va donar diu: «No et faràs cap estàtua ni cap imatge del que hi ha dalt als cels, ni del que hi ha a baix a la terra [...], no et prostraràs davant d’ells» (Èx. 20:4, 5). Quines paraules tan clares per a aquells que volen adorar Déu tal com ell vol.

6. Quin model d’adoració seguim els testimonis de Jehovà?

⁶ Els historiadors han reconegut que els primers cristians adoraven exclusivament Déu. Per exemple, el llibre History of the Christian Church (‘Història de l’Església cristiana’) comenta que els cristians del primer segle «s’haurien esgarrifat davant la idea de tenir imatges a les seves esglésies». Avui dia, els testimonis de Jehovà seguim el model establert al primer segle. No orem a imatges de «sants» o d’àngels; ni tan sols orem a Jesús. És clar, tampoc saludem la bandera ni fem res que impliqui venerar el país on vivim. En qualsevol circumstància, estem decidits a obeir les paraules de Jesús: «És Jehovà, el teu Déu, qui has d’adorar» (Mt. 4:10).

7. Quines diferències hi ha entre els testimonis de Jehovà i altres religions?

⁷ Actualment moltes persones es fan seguidores de líders religiosos que són molt carismàtics. Els admiren tant que gairebé els idolatren. La gent omple de gom a gom les seves esglésies, compra els seus llibres i fa donacions desorbitades a les organitzacions que aquests líders promouen. Accepten a ulls clucs tot el que diuen. Segurament no s’emocionarien tant si el propi Jesús se’ls aparegués en persona. Quina diferència amb el poble de Jehovà, que no segueix cap home! Encara que respectem aquells que porten la davantera, tenim clar el que Jesús va dir: «Tots vosaltres sou germans» (Mt. 23:8-10). Els testimonis de Jehovà no idolatrem ningú, ja sigui un líder religiós o un polític. Tampoc donem suport a les seves causes. En lloc d’això, ens mantenim neutrals i separats del món. Per aquesta raó, destaquem de la resta de religions que diuen ser cristianes (Jn. 18:36).

8. Com sabem que Jehovà vol que glorifiquem el seu nom i el donem a conèixer?

⁸ En una ocasió, Jesús va demanar al seu Pare en oració: «Pare, glorifica el teu nom». En resposta, Jehovà va fer que se sentís una veu forta des del cel, i va prometre que el glorificaria (Jn. 12:28). Al llarg de la seva predicació, Jesús va lloar el nom de Jehovà (Jn. 17:26). Per tant, és lògic que els veritables cristians facin el mateix, és a dir, que se sentin orgullosos d’utilitzar i donar a conèixer a altres persones el nom de Déu.

9. Com van demostrar els cristians del primer segle que respectaven el nom de Déu?

⁹ Al primer segle, poc després que es formés la congregació cristiana, Jehovà «va dirigir la seva atenció per primera vegada a les altres nacions per reunir d’entre elles un poble que porti el seu nom» (Fe. 15:14). Aquells primers cristians veien com un privilegi usar i donar a conèixer el nom de Déu. L’utilitzaven constantment a la seva predicació i en els llibres bíblics que van escriure. * Aquells cristians van demostrar que eren l’únic poble que portava el nom de Déu (Fe. 2:14, 21).

10. Com demostrem els testimonis de Jehovà que som un poble que porta el nom de Déu?

 ¹⁰ Som els testimonis de Jehovà un poble que porta el nom de Déu? Vegem-ho. En el nostre temps, molts líders religiosos han fet tot el que han pogut perquè la gent no sàpiga que Déu té un nom personal. L’han eliminat de moltes traduccions de la Bíblia i, en alguns casos, han prohibit que s’utilitzi als seus serveis religiosos. * Sens dubte, els testimonis de Jehovà som els únics que tractem el nom de Déu amb el respecte i l’honor que es mereix. Donem a conèixer aquest nom com cap altra religió. Ens esforcem de valent per fer honor al nostre nom. En efecte, som testimonis de Jehovà! (Is. 43:10-12.) Hem imprès més de 240 milions d’exemplars de la Traducció del Nou Món. Aquesta traducció manté el nom de Déu en els llocs on altres traductors l’han eliminat. A més a més, editem publicacions bíbliques que donen a conèixer el nom de Jehovà en més de 1.000 idiomes.

11. Com van demostrar els primers cristians que estimaven la veritat?

¹¹ Jesús estima la veritat, és a dir, la veritat sobre Déu i el seu propòsit. Quan va venir a la  terra, va viure d’acord amb ella i la va donar a conèixer als altres (Jn. 18:37). Els seus deixebles també estimaven profundament aquesta veritat (Jn. 4:23, 24). De fet, l’apòstol Pere es va referir a la congregació cristiana com el «camí de la veritat» (2 Pe. 2:2). Els primers cristians estimaven tant aquesta veritat que van rebutjar qualsevol ensenyança, tradició o opinió personal que n’estigués en contra (Col. 2:8). De la mateixa manera, avui dia els cristians verdaders ens esforcem per viure «d’acord amb la veritat». Ens assegurem que tant les nostres creences com la nostra manera de viure estiguin d’acord amb la Paraula de Déu (3 Jn. 3, 4).

12. a) Què fa el Consell Rector quan s’adona que s’ha d’ajustar alguna comprensió bíblica? b) Per què ho fa?

¹² Els testimonis de Jehovà no afirmem que entenem perfectament tot el que diu la Bíblia. De vegades, hem comès errors a l’hora d’explicar alguna veritat bíblica o d’organitzar la congregació cristiana. Ens hauria de sorprendre això? No. Les Escriptures expliquen que el coneixement bíblic s’aniria fent més clar a mesura que passés el temps (Col. 1:9, 10). Jehovà revela la veritat de manera gradual. Per això, hem de ser pacients i esperar que la llum brilli més i més (Prov. 4:18). Quan el Consell Rector s’adona que cal ajustar la nostra comprensió sobre alguna cosa que diu la Bíblia, no s’ho pensa dos cops. Fa els canvis necessaris immediatament. A diferència de moltes religions de la cristiandat que fan canvis per complaure els seus feligresos i guanyar-se l’aprovació d’aquest món, nosaltres ho fem per guanyar-nos l’aprovació de Jehovà i seguir el model d’adoració establert per Jesús (Jm. 4:4). Aquests ajustaments mai es fan per adaptar-nos a allò que és més popular o està de moda al món, sinó perquè hem arribat a tenir una millor comprensió de la Bíblia i estimem la veritat (1 Tes. 2:3, 4).

13. Quina és la qualitat més important que han de manifestar els cristians, i com la demostren avui els testimonis de Jehovà?

¹³ La qualitat que més va destacar en els cristians del primer segle va ser l’amor. De fet, Jesús va dir: «Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres» (Jn. 13:34, 35). Avui, el poble de Jehovà arreu del món gaudeix d’aquest amor i unitat. A diferència de la resta de religions, els lligams que tenim són tan forts que superen qualsevol barrera nacional, racial o social. A les nostres reunions i congressos, podem percebre aquest amor tan profund. Tot això ens ajuda a estar convençuts que la manera com adorem Jehovà és la correcta.

14. Segons Colossencs 3:12-14, com podem demostrar que ens estimem els uns als altres?

¹⁴ La Bíblia ens mana: «Estimeu-vos molt els uns als altres» (1 Pe. 4:8). Una manera de fer-ho és perdonant-nos i suportant-nos els uns als altres. Una altra n’és esforçant-nos per ser hospitalaris i generosos amb tots els germans de la congregació, fins i tot amb aquells que ens han ofès (llegeix Colossencs 3:12-14). Sens dubte, aquesta mena d’amor ens identifica com a veritables cristians.

15. En quins altres aspectes seguim el model d’adoració establert al primer segle?

¹⁵ Els testimonis de Jehovà seguim el model d’adoració del primer segle en altres aspectes.  Pel que fa a la manera com estem organitzats internament seguim el sistema que van establir els apòstols. Això inclou que hi hagi superintendents itinerants, ancians i servents ministerials (Fili. 1:1; Tt. 1:5). També tenim el mateix punt de vista sobre el matrimoni, el sexe i la santedat de la sang. I, com ells, ens esforcem per mantenir la congregació neta dels pecadors que no es penedeixen (Fe. 15:28, 29; 1 Cor. 5:11-13; 6:9, 10; Heb. 13:4).

16. Què aprenem de les paraules d’Efesis 4:4-6?

¹⁶ Jesús va dir que molts afirmarien ser els seus deixebles, però que no tots ho serien (Mt. 7:21-23). Parlant dels «últims dies», la Bíblia adverteix que moltes persones «aparentaran servir Déu» (2 Tim. 3:1, 5). Ara bé, també diu clarament que hi ha «una sola fe» que Déu aprova (llegeix Efesis 4:4-6).

17. Qui segueix avui dia el model d’adoració establert per Jesús?

¹⁷ Qui demostra aquesta fe? Després d’analitzar el model d’adoració que Jesús va establir i que van seguir els primers cristians, la resposta és contundent: els testimonis de Jehovà. És un gran privilegi conèixer la veritat sobre Jehovà i el seu propòsit, i ser un dels seus adoradors. Així doncs, mai dubtis que tens la veritat i aferra’t a ella amb força.