Els germans de Betel ja portaven més d’un any treballant de valent per muntar l’emissora de Ràdio WBBR a Staten Island, Nova York. Havien netejat el terreny i havien construït un edifici per a l’emissora i un altre d’habitatges per a tots els treballadors. Un cop van acabar la construcció, es van posar a reunir l’equipament necessari per poder començar a emetre. Però encara els quedaven alguns obstacles per superar.

De seguida, van descobrir que instal·lar l’antena principal no seria gens fàcil; feia 91 metres d’alçària i s’havia de lligar a dos pals de fusta de 61 metres cadascun. Encara que el seu primer intent va ser un fracàs, els germans confiaven plenament en Jehovà, així que al final ho van aconseguir. En Calvin Prosser, que va participar en aquest projecte, va dir: «Si la primera vegada hagués estat un èxit, podríem haver pensat “mira el que hem aconseguit!”». Però aquells germans estaven convençuts que tot el mèrit era de Jehovà. Ara bé, els seus problemes no s’acabaven aquí.

Com que tot just eren els inicis de la radiodifusió, l’equipament no es comercialitzava. Malgrat això, els germans van aconseguir un transmissor rudimentari de 500 watts que un veí de la zona venia de segona mà. I, en comptes de comprar un micròfon, en van fer servir un d’un telèfon normal i corrent. Una nit del mes de febrer, tenien moltes ganes de provar aquell muntatge casolà, però no sabien què emetre perquè no havien preparat cap programa. Així que es van posar a cantar cançons del Regne. El germà Ernest Lowe reia quan recordava que van rebre una trucada del Jutge Rutherford, perquè els havia sentit cantar per  ràdio des de Brooklyn, a uns 25 quilòmetres d’allà. b

El germà Rutherford els va dir: «Pareu aquesta tortura, sembleu una colla de gats!». Els germans no sabien on ficar-se i immediatament van aturar la transmissió. Però allò els va confirmar que el seu equip funcionava i que estaven a punt per començar a emetre.

El 24 de febrer de 1924, durant el primer programa oficial que van emetre, el germà Rutherford va dedicar l’emissora de ràdio «als interessos del regne del Messies». Ell mateix va explicar que l’objectiu de la WBBR era «ajudar tothom, sense importar les seves creences o religió, a entendre, a la llum de la Bíblia, el significat dels temps en què vivim».

Aquell primer programa va ser tot un èxit. Durant els següents 33 anys, l’emissora WBBR va ser una eina clau perquè l’organització pogués fer arribar la veritat de la Bíblia a moltes més persones.

El juliol d’aquell mateix any, els Estudiants de la Bíblia van celebrar un congrés a Columbus, Ohio. Hi van assistir delegats d’arreu del món i s’hi van presentar els discursos en alemany, anglès, àrab, francès, grec, hongarès, italià, lituà, llengües escandinaves, polonès, rus i ucraïnès. Parts d’aquell programa es van emetre per ràdio i, a més, es va acordar amb el diari Ohio State Journal que cada dia del congrés publicarien un article sobre aquest esdeveniment.

El dijous 24 de juliol, més de 5.000 assistents al congrés van participar en un dia especial de predicació. Entre tots van distribuir quasi 30.000 llibres i van iniciar milers de cursos bíblics. La Torre de Guaita va descriure aquell dia com «el moment més feliç del congrés».

Un altre punt àlgid del congrés va arribar el divendres 25 de juliol, quan el germà Rutherford va llegir públicament una denúncia contra el clergat. Va acusar els líders del sistema religiós, polític i comercial «d’impedir que la gent conegui la veritat sobre el Regne de Déu, el mitjà que Déu utilitzarà per beneir la humanitat». A més, va denunciar aquells homes per «haver donat suport total a la Societat de Nacions i haver afirmat que aquesta era “una eina en mans de Déu per governar la terra”». Els Estudiants de la Bíblia haurien de ser valents i tenaços per fer arribar aquell missatge tan franc a la gent.

La Torre de Guaita va resumir l’efecte que aquell congrés va tenir en els seus assistents de  la següent manera: «El petit exèrcit del Senyor que es va reunir al Congrés de Columbus va sortir d’allà amb una fe molt més forta. Se sentien invencibles i estaven disposats a aguantar qualsevol atac que els seus enemics els llencessin». El germà Leo Claus, un dels assistents, va dir: «Quan va acabar el congrés, ens sentíem fulgurants. Estàvem desitjant poder distribuir aquella denúncia al nostre territori».

El mes d’octubre, els Estudiants de la Bíblia van començar a entregar milions d’exemplars del tractat titulat Ecclesiastics Indicted (‘Eclesiàstics denunciats’), que era la versió impresa de la denúncia que havia llegit el germà Rutherford. A Cleveland, a l’estat d’Oklahoma, en Frank Johnson va acabar de distribuir aquest tractat al seu territori vint minuts abans que uns germans el passessin a recollir. Però no els podia esperar al carrer, ja que alguns homes del poble estaven enfurismats pel missatge que predicava i l’estaven buscant. Així és que el germà va decidir amagar-se en una església propera. Com que va veure que no hi havia ningú, va aprofitar per deixar un tractat tant a la Bíblia del pastor com a cadascun dels seients. Quan va acabar, va marxar d’allà tan ràpid com va poder. Però es va adonar que encara li quedaven uns minuts, així que va fer el mateix a dues esglésies més de la zona.

El germà Johnson va tornar corrents al lloc on havia quedat amb els germans perquè el recollissin. Es va amagar darrere d’una benzinera, a l’aguait per si els homes que el buscaven passaven per allà. De sobte, va veure que s’hi apropaven en cotxe, però van passar de llarg sense veure’l. Immediatament després, els germans amb qui havia quedat van arribar i se’l van poder endur sa i estalvi.

Un dels germans que anava al cotxe va explicar: «Quan marxàvem de Cleveland, vam passar per davant d’aquelles tres esglésies. A l’entrada de cadascuna d’elles, hi havia unes 50 persones amb el tractat a la mà. Algunes l’estaven llegint i d’altres li ensenyaven al pastor. Ens va anar pels pèls! Vam donar moltes gràcies a Jehovà per haver-nos protegit i haver-nos donat la saviesa necessària per saber com distribuir el tractat sense que aquells enemics del Regne ens enxampessin».

En altres països, els Estudiants de la Bíblia també van predicar el missatge del Regne amb molta valentia. Per exemple, al nord de França, el germà Józef Krett es va dedicar a predicar als immigrants polonesos que treballaven a la mina. Aquest germà va rebre l’assignació de presentar un discurs titulat «Aviat hi haurà una resurrecció dels morts». Quan es van distribuir les invitacions pel poble, un capellà va dir als seus feligresos que ni se’ls acudís anar-hi, però la seva advertència va generar l’efecte contrari: 5.000 veïns hi van assistir, fins i tot el capellà! El germà Krett va convidar aquell home a defensar les seves creences davant de tothom, però s’hi va negar. Després del discurs, el germà va entregar totes les publicacions que tenia als assistents, ja que va percebre que tenien molta set d’escoltar la Paraula de Déu (Am. 8:11).

A l’Àfrica, el germà Claude Brown va fer arribar les bones notícies a la Costa d’Or, l’actual Ghana. Els seus discursos i les publicacions que va distribuir van fer que la veritat s’escampés com la pólvora en aquell país. En John Blankson, un jove que estava estudiant farmàcia, va escoltar un dels discursos del germà Brown i de seguida es va adonar que havia trobat la veritat. Ell mateix va explicar: «La veritat em va entusiasmar. Vaig començar a parlar-ne amb tots els meus companys de classe».

 En John va descobrir que la trinitat no era una ensenyança bíblica. Així és que va anar a una església anglicana per preguntar-li al pastor què en pensava. Aquest es va enrabiar molt, i li va cridar: «Tu no ets cristià; vens de part del diable. Fora d’aquí!».

Quan va arribar a casa, en John va escriure una carta al pastor en què el convidava a defensar la doctrina de la trinitat en una trobada oberta al públic. En resposta, el pastor va convocar en John a l’oficina del rector del seu centre educatiu. Quan en John hi va arribar, aquest li va preguntar: «De debò que has escrit una carta al pastor?».

«Sí, senyor», va dir en John.

Llavors, el rector li va demanar que escrivís una carta de disculpa al pastor. Aquest jove va escriure:

«Senyor, el meu professor m’ha demanat que li escrigui una disculpa i estic disposat a fer-ho si vostè reconeix que ens ensenya doctrines falses.»

El professor no s’ho podia creure, i va dir: «Blankson, això és realment el que vols escriure?».

«Sí, senyor, és l’únic que puc dir.»

«Ets conscient que t’expulsaran, oi? No pots esperar que se’t permeti continuar estudiant en aquesta escola si acuses directament el pastor de la religió que compta amb el suport del govern.»

«Però, senyor, quan vostè ens dona una classe i no entenem alguna cosa, oi que li fem preguntes?»

«És clar.»

«Doncs bé, això és exactament el que ha passat. Aquest senyor ens estava ensenyant de la Bíblia. Jo li he fet una pregunta i ell no ha estat capaç de respondre. Per què soc jo qui s’ha de disculpar?»

Finalment, ni en John va ser expulsat ni va enviar cap disculpa al pastor.

Parlant de tota l’activitat que els Estudiants de la Bíblia van tenir durant aquell any, La Torre de Guaita va afirmar: «Podem fer nostres les paraules de David, quan va dir que Jehovà li havia donat “forces per a la batalla” (Sl. 18:39). Aquest any ens ha enfortit molt perquè hem vist clarament la mà del Senyor [...]. Els seus servents fidels [...] han estat predicant les bones notícies amb molta alegria i entusiasme».

A finals d’aquell any, es van fer plans per predicar per ràdio encara més. Els germans van començar a instal·lar una nova emissora a Chicago. Aquesta es va anomenar WORD, que significa ‘paraula’. Era un nom molt apropiat, ja que serviria per predicar la Paraula de Déu. En aquesta ocasió, els germans van aconseguir un transmissor de 5.000 watts, que permetria fer arribar les bones notícies a centenars de quilòmetres, fins i tot al nord del Canadà.

El 1925 seria un any fascinant! Aviat, els Estudiants de la Bíblia rebrien més il·luminació espiritual que els permetria aclarir la seva comprensió del capítol 12 d’Apocalipsi. A alguns aquest canvi els faria ensopegar, però molts s’alegrarien d’entendre millor els esdeveniments que havien tingut lloc al cel i com això afectava el poble de Déu a la terra.