El vestíbul feia la funció d’entrada al Sant del temple. Segons l’edició de La Bíblia. Traducció del Nou Món publicada abans del 2023, «el vestíbul de la part davantera feia la mateixa amplada que la casa, 20 colzades, i l’alçada era de 120» (2 Cròn. 3:4). Altres traduccions també afirmen que el vestíbul feia «cent vint colzades» d’alt, és a dir, 53 metres d’alçada. a

No obstant això, l’edició del 2023 de la Traducció del Nou Món, referint-se al vestíbul del temple de Salomó, diu: «L’alçada era de 20 colzades», és a dir, uns 9 metres. b Vegem algunes raons per les quals s’ha fet aquest canvi.

L’alçada del vestíbul no s’especifica a 1 Reis 6:3. En aquest verset, Jeremies esmenta l’amplada i la llargada del vestíbul, però no la seva alçada. En el següent capítol, descriu en detall altres característiques del temple, com ara el Mar de metall fos, les deu carretes i les dues columnes de coure fos que hi havia a l’entrada del vestíbul (1 Re. 7:15-37). Si el vestíbul realment feia més de 50 metres d’alçada i sobresortia tant per sobre de la resta del temple, per què no va incloure aquest detall Jeremies? Fins i tot segles més tard, els historiadors jueus afirmaven que el vestíbul no era més alt que la resta del temple.

Els erudits dubten que els murs del temple haguessin pogut suportar un vestíbul de 120 colzades d’alçada. A l’antiguitat, les estructures de pedra i maons que eren molt altes, com per exemple les portes dels temples d’Egipte, tenien una base molt ampla i a la part superior s’estrenyien. Però el temple de Salomó era diferent. Els erudits calculen que els seus murs feien menys de 6 colzades, o 2,7 metres, de gruix. Theodor Busink, un arquitecte i historiador, va concloure el següent: «Tenint en compte el gruix del mur [de l’entrada del temple], el vestíbul no podia haver fet 120 colzades [d’alçada]». c

És possible que es copiés erròniament el text de 2 Cròniques 3:4. Tot i que alguns manuscrits antics diuen «120» en aquest verset, altres manuscrits fiables, com ara el Còdex Alexandrí del segle V i el Còdex Ambrosià del segle VI, diuen «20 colzades». Però, com podria haver comès aquesta errada un escriba? Les paraules cent i colzades en hebreu són semblants. Per tant, és possible que un escriba es confongués, i escrivís la paraula cent en lloc de colzades.

Òbviament, encara que ens esforcem per entendre aquests detalls i per descriure el temple de Salomó amb exactitud, els servents de Déu ens centrem especialment en allò que aquest temple representava: el gran temple espiritual. Que agraïts estem que Jehovà ens hagi convidat a tots els seus servents a adorar-lo en aquest temple! (Heb. 9:11-14; Ap. 3:12; 7:9-17.)