1, 2. (a) Com poden els pares ajudar als seus fills a tenir fe en Jehovà? (b) Quins consells analitzarem en aquest article?

UNS pares de França van dir: «El fet que nosaltres creguem en Jehovà no significa que els nostres fills hi acabin creient. La fe no s’hereta. Els fills la van desenvolupant a poc a poc». Un germà d’Austràlia va escriure: «Segurament, el major repte per a un pare és inculcar la veritat en el cor dels seus fills. Has d’aprofitar totes les eines que tens a l’abast. De vegades tens la sensació que has contestat molt bé una pregunta, fins que te la tornen a fer. Les respostes que avui satisfan la curiositat dels teus fills, és possible que demà ja no siguin suficients. Constantment has de tornar a parlar de certs temes».

² Si ets pare, sents de vegades que la gran responsabilitat d’ensenyar als teus fills a estimar Jehovà et queda una mica gran? El que està clar és que cap de nosaltres ho podria fer per un mateix (Jer. 10:23). Només tindrem èxit si busquem la guia de Jehovà. Tingues en compte els següents consells que t’ajudaran a enfortir la fe dels teus fills: 1) esforça’t per coneixe’ls bé; 2) posa el cor en el que ensenyes; 3) utilitza exemples pràctics; 4) sigues pacient i demana ajuda a Jehovà.

3. Com poden els pares imitar Jesús quan ensenyen als seus fills?

³ Jesús mai va tenir por de preguntar als seus deixebles què creien (Mt. 16:13-15). Segueix el seu exemple. Quan estigueu en un ambient relaxat aprofita per preguntar-los com se senten, què els passa pel cap i si tenen algun dubte. Un germà de quinze anys d’Austràlia va escriure: «El pare sovint parla amb mi sobre Jehovà, m’ajuda a raonar i em pregunta: “Què diu la Bíblia? Et creus el que diu? Per què t’ho creus?”. Ell sempre vol que li respongui amb les meves paraules i que no repeteixi el que ell o la mare han dit. És clar, amb el temps, he hagut d’elaborar més les meves respostes».

4. Per què no hem de treure importància a les preguntes del nostres fills?

⁴ Si al teu fill li costa creure’s alguna ensenyança de la Bíblia, no et posis a la defensiva; sigues pacient amb ell i ajuda’l a raonar. «Si el teu fill et fa un pregunta, no li treguis importància; i no evitis parlar de certs temes perquè no t’hi sents còmode». Al contrari, és bo que vegis les preguntes del teu fill com una mostra que té interès i que vol entendre el que li estàs ensenyant. De fet, Jesús amb només dotze anys feia moltes preguntes de pes (llegeix Lluc 2:46). Un germà de quinze anys de Dinamarca va dir: «Quan li vaig dir als pares que no estava del tot segur si estàvem a la religió verdadera, no s’ho van prendre malament, tot i que per dins potser es van preocupar. Llavors van respondre a totes les meves preguntes amb la Bíblia».

5. Com es poden assegurar els pares que la veritat està en el cor dels seus fills?

⁵ Esforça’t per conèixer bé els teus fills: què pensen, com se senten, què els preocupa. Mai pensis que, pel fet d’anar a les reunions i predicar, la veritat està al seu cor. Inclou converses espirituals en el vostre dia a dia. Ora amb ells i per ells. Intenta estar a l’aguait per detectar qualsevol situació que estigui posant a prova la seva fe i ajuda’ls.

6. Com ajuda els pares a ser millors mestres tenir la veritat al seu cor?

⁶ Com que Jesús estimava el seu Pare i la seva Paraula, podia transmetre aquest amor als altres. A més, les persones també se sentien estimades per ell (Lc. 24:32; Jn. 7:46). De la mateixa manera, veure que estimes Jehovà ajudarà els teus fills a estimar-lo (llegeix Deuteronomi 6:5-8; Lluc 6:45). Per tant, si ets pare, esforça’t per ser un bon estudiant de la Bíblia i aprofita totes les eines que tens a l’abast. Interessa’t en la creació i llegeix articles de les nostres publicacions que parlin d’aquest tema (Mt. 6:26, 28). Això ampliarà els teus coneixements i, com a conseqüència, estimaràs més Jehovà i estaràs millor preparat per ensenyar als teus fills (Lc. 6:40).

7, 8. Què pots fer cada cop que aprenguis alguna cosa nova de Jehovà? Il·lustra-ho.

⁷ Si les veritats de la Bíblia estan al teu cor, sentiràs el desig de compartir-les amb els teus fills, no només quan us prepareu les reunions o durant l’adoració en família, sinó en qualsevol moment. Aquestes converses no haurien de semblar forçades; haurien de sorgir espontàniament com a part del dia a dia. Una parella d’Estats Units parlen de Jehovà amb els seus fills quan veuen alguna cosa bonica a la natura o quan estan menjant un plat que està per llepar-se els dits. Ells diuen: «Recordem als nostres fills tot l’amor i l’interès que Jehovà ha posat en tota la creació, i tot  per a nosaltres». Un matrimoni de Sud-àfrica explica que, quan cuiden del jardí, aprofiten la situació perquè les seves filles puguin observar coses com el meravellós procés que transforma una llavor en una planta. «Intentem que creixi dins seu el respecte per la vida i l’increïble complexitat que hi trobem», comenten aquests pares.

⁸ Un pare d’Austràlia va portar el seu fill de deu anys a un museu per ajudar-lo a enfortir la seva fe en Déu i en la creació. Ell explica: «Vam veure unes criatures marines del passat anomenades ammonits i trilobits. Ens va sobtar la bellesa i complexitat d’aquests éssers que ja s’han extingit, tan complets i desenvolupats com els animals que veiem avui dia. Si la vida va evolucionar de formes més senzilles a més complexes, per què aquests éssers de l’antiguitat ja eren tan complexos? Aquesta lliçó em va impactar tant que la vaig compartir amb el meu fill».

9. Per què és tan efectiu ensenyar amb exemples? Explica com ho va fer una mare.

⁹ En moltes ocasions Jesús va fer servir exemples que feien pensar als seus oients, els tocava el cor i els ajudava a recordar les seves ensenyances (Mt. 13:34, 35). Els nens solen tenir molta imaginació; així que ensenya’ls amb il·lustracions sempre que puguis. Això és el que va fer una mare del Japó. Quan els seus dos fills tenien vuit i deu anys els va donar una lliçó sobre l’atmosfera de la Terra i la cura que Jehovà hi va posar al fer-la. Va donar llet, sucre i cafè als nens, i els va demanar que li fessin un cafè. La mare explica: «Van anar amb molt de compte, i quan els hi vaig preguntar per què ho feien amb tanta cura, em van respondre que ho volien fer al meu gust. Llavors els vaig explicar que Déu també va mesclar els gasos de l’atmosfera amb molt de compte per nosaltres». Aquell era l’exemple perfecte per a la seva edat i va captar la seva atenció. Sens dubte, van recordar aquella lliçó durant molt de temps.

10, 11. (a) Quin exemple podries utilitzar per ajudar el teu fill a creure en l’existència de Déu? (Mira la imatge del principi.) (b) Quins altres exemples has fet servir tu?

¹⁰ Quin exemple podries fer servir per provar l’existència d’un Creador? Podries fer un pastís o unes galetes seguint una recepta, i després explicar per què és important seguir la recepta al peu de la lletra. Llavors li podries donar al teu fill una fruita i preguntar-li: «Sabies que aquesta poma també es va fer seguint una recepta?». Tot seguit, podries tallar la poma per la meitat, donar-li una llavor i explicar-li que la recepta de la poma es troba dins la llavor, però, és clar, en un llenguatge més tècnic que el que trobaríem en un llibre de cuina. Li podries preguntar: «Si la recepta del pastís va ser  escrita per un pastisser, qui va escriure la recepta de la poma, que és molt més complexa?». Si el teu fill és més gran, li podries explicar que la recepta de la poma, de fet, de tot el pomer, es troba a l’ADN. Fins i tot podríeu mirar junts els dibuixos de les pàgines 10 a 20 del fullet L’origen de la vida. Cinc preguntes que cal analitzar.

¹¹ Molts pares tenen converses amb els seus fills fent servir la sèrie d’articles «És fruit del disseny?» de la revista Desperta’t! I si els fills són més petits els expliquen la informació d’una manera més senzilla. Per exemple, un matrimoni de Dinamarca va comparar els avions amb els ocells, i van dir: «Els avions s’assemblen als ocells, però podrien pondre ous d’on sortissin altres avions? Necessiten pistes d’aterratge els ocells? Es pot comparar el preciós cant d’un ocell al soroll que fa el motor d’un avió? Per tant, qui és més intel·ligent, l’enginyer que fa avions o el Creador dels ocells?». Raonaments com aquest, així com preguntes ben pensades, poden ajudar el teu fill a acostumar-se a raonar per ell mateix i arribar a la seva conclusió sobre l’existència de Déu (Prov. 2:10-12).

12. Com podries raonar amb el teu fill sobre l’exactitud de la Bíblia?

¹² També pots ajudar el teu fill a veure l’exactitud de la Bíblia amb bons exemples. Una manera seria llegint Job 26:7 (llegeix-lo). Com li podries fer veure que Déu va inspirar aquest verset? És cert que et podries limitar a fer una afirmació contundent. Ara bé, per què no estimules la seva imaginació? Podries explicar-li que a l’època de Job no existien ni telescopis ni satèl·lits, i que probablement les persones no creien que la Terra flotés a l’espai, perquè els objectes s’han de recolzar sobre algun altre objecte per poder-se sostenir. La lliçó? Encara que la Bíblia es va escriure fa una pila d’anys, sempre és exacta perquè conté els pensaments de Déu (Neh. 9:6).

13, 14. Com podrien els pares fer veure als seus fills la importància dels principis bíblics?

¹³ És vital que ajudis els teus fills a veure la importància dels principis bíblics (llegeix Salm 1:1-3). Per exemple, pots demanar al teu fill que s’imagini que se’n va a viure a una illa remota i que ha d’escollir les persones que se’n durà en aquesta aventura. Després pregunta-li: «Quines qualitats haurien de tenir les persones perquè tot el grup visqués en pau i estigués ben avingut?». Llavors li podries llegir Gàlates 5:19-23 perquè veiés com han de ser les persones que Jehovà vol en el nou món.

¹⁴ D’aquest exercici es poden extraure dues lliçons molt importants. La primera, que els principis de Jehovà promouen pau i harmonia. La segona, que Jehovà ens educa per preparar-nos per viure en el nou món (Is. 54:13; Jn. 17:3). Pots aprofundir en aquestes idees fent servir experiències de les nostres publicacions, com per exemple de la sèrie «La Bíblia et canvia la vida» de la revista La Torre de Guaita. Si algú de la teva congregació ha hagut de fer canvis radicals a la seva vida per acceptar la veritat, el podries convidar a casa perquè expliqués la seva experiència. Aquests són exemples pràctics que proven que els principis bíblics sempre funcionen (Heb. 4:12).

15. Quin ha de ser l’objectiu a l’hora d’ensenyar als fills?

¹⁵ És important que no caiguis en  la rutina quan ensenyes als teus fills. Al contrari, utilitza la imaginació i anima’ls a pensar d’acord amb la seva edat. Fes que aprendre sigui fascinant i enforteixi la seva fe. Tal com va dir un pare: «Mai et cansis de provar noves formes d’explicar temes dels quals ja n’heu parlat en el passat».

16. Per què és important que ensenyem amb paciència als fills? Explica-ho.

¹⁶ Per tenir una fe ben forta necessitem l’esperit de Déu (Gàl. 5:22, 23). Tal com la fruita necessita temps per créixer, la fe també necessita el seu temps. Això vol dir que, per ensenyar als teus fills, hauràs de ser pacient i no donar-te per vençut. «La meva dona i jo vam donar als nostres fills molta atenció», va dir un pare de dos fills del Japó. «Des que eren petits, estudiava amb ells cada dia durant quinze minuts, menys els dies de reunió. Quinze minuts no era massa ni per a nosaltres ni per a ells». Un superintendent de circuit va escriure: «Quan era un adolescent tenia una pila de preguntes. Amb el temps es van anar contestant a les reunions, a l’estudi de família i en el meu estudi personal. Per aquesta raó els pares han de ser constants a l’hora d’ensenyar».

17. Per què és molt important l’exemple dels pares? Il·lustra-ho.

¹⁷ És important que els teus fills vegin que tens una fe molt forta en Jehovà. Veure el teu bon exemple els pot afectar positivament. Si ets pare, esforça’t per enfortir la teva fe i permet que els teus fills vegin que Jehovà és real per a tu. Un matrimoni de les Bermudes explica que quan passen per moments difícils fan oració a Jehovà amb els seus fills demanant-li que els ajudi, i després els animen perquè ells també orin a Jehovà pel seu compte. «També li diem a la nostra filla més gran: “Confia en Jehovà amb els ulls tancats, estigues ocupada treballant per a Ell i no et preocupis massa”. Quan veu que al final les coses van bé, sap que Jehovà ens està ajudant. Gràcies a això, la seva fe en Déu i en la Bíblia s’ha enfortit moltíssim.»

18. Què han de tenir en compte els pares?

¹⁸ És clar, els fills són els que, al cap i a la fi, han de treballar per enfortir la seva relació amb Jehovà. I encara que els pares poden plantar i regar, només Jehovà pot fer créixer la seva fe (1 Cor. 3:6). Per tant, treballa de valent i demana a Jehovà que et doni el seu esperit, i d’aquesta manera beneirà els teus esforços (Ef. 6:4).