«EM VAIG batejar amb quinze anys, sis mesos després vaig començar a servir com a pionera auxiliar i a l’any vaig iniciar el regular. Un cop acabat l’institut, vaig demanar servir en un lloc de necessitat. Volia sortir de la meva ciutat natal, on vivia amb la meva àvia, qui no era Testimoni. Quina decepció vaig tenir quan el superintendent de circuit em va dir que la meva assignació seria justament a la meva ciutat. Vaig intentar que no se’m notés i, amb el cap baix, vaig marxar pensant en les seves paraules. Un dia, li vaig dir a la meva companya de predicació: “Crec que m’estic comportant com Jonàs però, pensant-ho bé, al final va anar a Nínive. Jo també he de servir on se m’ha dit”.

»Ja porto quatre anys servint com a pionera a la meva ciutat i puc dir amb seguretat que seguir la direcció que se’ns dóna sempre és la decisió més encertada. El problema era la meva actitud negativa, en canvi ara estic molt contenta. En un mes vaig aconseguir dirigir vint-i-quatre cursos bíblics! Gràcies a Jehovà, fins i tot vaig començar a estudiar la Bíblia amb la meva àvia, qui havia estat oposada».

A Fiji, una estudiant de la Bíblia va haver de decidir entre anar a un congrés i acompanyar el seu marit a l’aniversari d’un familiar. Al seu home li va semblar bé que anés al congrés i ella li va dir que es reuniria amb ells més tard. Però quan va tornar a casa, es va adonar que en el seu cas seria millor no anar a la festa, ja que es podria trobar en una situació compromesa.

Mentrestant, el marit va explicar als familiars que la seva dona vindria quan acabés «la reunió dels Testimonis». Però ells van respondre: «No vindrà; tothom sap que els Testimonis de Jehovà no celebren els aniversaris». *

Com a resultat, el marit es va sentir molt orgullós de veure que ella era fidel a les seves creences i a la seva consciència. Més tard, gràcies al seu bon exemple, li va poder donar testimoni tant a ell com a altres persones. Finalment, el seu marit va començar a estudiar la Bíblia i a anar a les reunions.