Salta al contingut

Salta a l'índex

«La paraula del nostre Déu perdura eternament»

«La paraula del nostre Déu perdura eternament»

«S’asseca l’herba, cau la flor, però la paraula del nostre Déu perdura eternament» (IS. 40:8).

CANÇONS: 43, 48

1, 2. a) Com seria la teva vida sense la Bíblia? b) Què fa que ens puguem beneficiar de la Paraula de Déu?

ET POTS imaginar com seria la teva vida sense la Bíblia? No tindries una guia confiable per al dia a dia. Tampoc trobaries respostes satisfactòries a preguntes sobre Déu, la vida i el futur. I no podries saber què va fer Jehovà pels homes en el passat.

2 Afortunadament, no ens trobem en aquesta situació, ja que Jehovà ens ha proporcionat la seva Paraula, la Bíblia. Ell ens ha assegurat que el seu missatge durarà per sempre. A la seva primera carta, l’apòstol Pere va citar d’Isaïes 40:8. Encara que aquest versicle no es refereix a la Bíblia tal com la coneixem avui dia, sí que aplica al missatge que conté aquest llibre (llegeix 1 Pere 1:24, 25). Evidentment, per poder-nos beneficiar de la Paraula de Déu, és important que aquesta estigui disponible en el nostre idioma. Aquells qui estimen la Bíblia són conscients d’això. Tot i que no ha estat sempre fàcil, al llarg dels segles algunes persones sinceres s’han esforçat molt per traduir i distribuir les Escriptures. Ells van tenir el mateix desig que té Jehovà, és a dir, «que tota classe de persones se salvin i arribin a tenir un coneixement exacte de la veritat» (1 Tim. 2:3, 4).

3. Què analitzarem en aquest article? (Mira la imatge del principi.)

3 En aquest article, repassarem diversos exemples de com ha perdurat la Paraula de Déu malgrat 1) els canvis en la llengua, 2) els esdeveniments polítics que han influït en la llengua comuna de la gent i 3) l’oposició a la traducció de la Bíblia. Quins beneficis obtindrem d’aquesta anàlisi? Ens ajudarà a valorar la Paraula de Déu i a estimar més el seu Autor, qui ens l’ha donada pel nostre bé (Miq. 4:2; Rm. 15:4).

ELS CANVIS EN LA LLENGUA

4. a) Com evolucionen les llengües amb el pas del temps? b) Què ens ajuda a veure que Jehovà és un Déu imparcial, i com et fa sentir això?

4 Amb el pas del temps les llengües evolucionen i algunes paraules i expressions canvien de significat. Pensa en com ha canviat la teva llengua. El mateix ha passat amb l’hebreu i el grec, les llengües en què es va escriure la major part de la Bíblia. L’hebreu i el grec moderns són ben diferents dels que es feien servir en temps bíblics. Per tant, pràcticament tothom qui vulgui entendre la Bíblia n’ha de llegir una traducció, fins i tot aquells que saben hebreu i grec moderns. Alguns creuen que han d’aprendre l’hebreu i el grec antics per poder llegir la Bíblia en les llengües originals. Però això potser no és tan útil com es pensen. * Estem molt contents que avui dia la Bíblia, ja sigui completa o en part, s’hagi traduït a uns 3.000 idiomes. És evident que Jehovà vol que la seva Paraula arribi a persones de «tota nació, tribu [i] llengua» (llegeix Apocalipsi 14:6). Sens dubte, això ens acosta més al nostre Pare, que és un Déu amorós i imparcial (Fe. 10:34).

5. Per què la King James Version va ser una traducció important?

5 El fet que les llengües evolucionin també aplica als idiomes als quals s’ha traduït la Bíblia. Per aquest motiu, una traducció de la Bíblia que al principi fos fàcil d’entendre, ara podria no ser-ho tant. Vegem un exemple d’una traducció de la Bíblia en anglès. La King James Version, o Bíblia del rei Jaume, es va publicar per primera vegada el 1611. Aquesta ha arribat a ser una de les bíblies més conegudes en anglès, i ha tingut una gran influència en la llengua anglesa. * Curiosament, aquesta traducció només utilitzava el nom de Déu, Jehovà, en alguns versicles, i feia servir la paraula SENYOR amb majúscules en altres versicles de les Escriptures Hebrees, on originalment hi apareixia el nom de Déu. Posteriorment, algunes edicions també van fer servir la paraula SENYOR amb majúscules en alguns versicles de les Escriptures Gregues. D’aquesta manera, la King James Version va identificar el lloc on el nom de Déu havia d’anar en el Nou Testament.

6. Per què estem agraïts de tenir la Traducció del Nou Món?

6 Així i tot, amb els anys, part del vocabulari de traduccions com la King James Version en anglès, o La Bíblia dels Monjos de Montserrat en català, ha començat a sonar arcaic. El mateix passa amb algunes traduccions antigues de la Bíblia en altres idiomes. No creus que hauríem d’estar agraïts de tenir la Traducció del Nou Món, que fa servir un llenguatge tan actual? Com que aquesta traducció està disponible, sencera o en part, en uns 150 idiomes, està a l’abast de gran part de la població. El seu vocabulari clar i senzill permet que el missatge de la Paraula de Déu arribi fàcilment al nostre cor (Sl. 119:97). Però el que fa que la Traducció del Nou Món sigui tan especial és que restaura el nom de Déu al lloc que li pertoca.

LA LLENGUA COMUNA

7, 8. a) Per què molts jueus del segle III a. de la n. e. no podien entendre les Escriptures Hebrees? b) Què és la Septuaginta, o la versió dels Setanta?

7 De vegades, els esdeveniments polítics han influït en la llengua comuna de la gent. Com es va assegurar Jehovà que aquests canvis no impedissin que la gent entengués la seva Paraula? Un exemple del passat ens ajudarà a trobar la resposta. Els israelites, o jueus, van escriure els primers 39 llibres de la Bíblia. Al principi, ells van ser el poble de Jehovà, a qui «se’ls hi va confiar el missatge de Déu» (Rm. 3:1, 2). Però al segle III abans de la nostra era, molts jueus ja no entenien l’hebreu. Per què? Perquè Alexandre el Gran va fer que «l’imperi de Grècia» s’estengués amb les seves conquestes (Dan. 8:5-7, 20, 21BCI). A mesura que aquest imperi creixia, el grec va arribar a ser la llengua comuna d’una bona part dels seus súbdits, entre ells molts jueus que estaven escampats per tot l’imperi. Com que la majoria d’aquests jueus parlaven grec, se’ls hi feia difícil entendre les Escriptures Hebrees. Quina seria la solució?

8 A mitjans del segle III a. de la n. e., els primers cinc llibres de la Bíblia es van traduir de l’hebreu al grec. La resta de les Escriptures Hebrees es va acabar de traduir al segle II a. de la n. e. Aquesta és la primera traducció completa que es coneix de les Escriptures Hebrees, i va rebre el nom de la Septuaginta, o la versió dels Setanta.

9. a) Quin efecte van tenir la Septuaginta i altres traduccions antigues de la Bíblia en la gent? b) Quin és el teu relat preferit de les Escriptures Hebrees?

9 La Septuaginta va fer possible que tant els jueus que parlaven grec com altres persones poguessin llegir les Escriptures Hebrees. T’imagines l’alegria que van sentir de poder escoltar o llegir la Paraula de Déu en la seva pròpia llengua? Amb el temps, es va traduir, sencera o en part, a altres llengües comunes, com el siríac, el gòtic i el llatí. A mesura que més gent podia llegir i entendre les Escriptures, més les estimaven. I segur que també tenien algun versicle preferit, tal com ens passa a nosaltres (llegeix Salm 119:162-165). Sens dubte, la Paraula de Déu ha perdurat malgrat els canvis en la llengua comuna de la gent.

L’OPOSICIÓ A LA TRADUCCIÓ DE LA BÍBLIA

10. Per què la majoria de la gent no tenia accés a la Bíblia a l’època de Wycliffe?

10 En ocasions, gent molt influent ha intentat allunyar la Paraula de Déu del poble. Tot i això, algunes persones sinceres han plantat cara a aquesta oposició. Per exemple, analitzem el cas de John Wycliffe, un teòleg del segle XIV. Ell estava plenament convençut que tothom havia de poder llegir la Bíblia, però en aquell temps la majoria de la gent d’Anglaterra no tenia accés a la Paraula de Déu. Per què no? D’una banda, molts no es podien permetre tenir una Bíblia perquè s’escrivien a mà i eren molt cares. A més, la majoria eren analfabets. Tot i que a l’església escoltaven passatges bíblics, segurament no entenien el que sentien. Això no ens sorprèn perquè la Bíblia oficial de l’Església era la Vulgata, una traducció escrita en llatí, i el llatí a l’edat mitjana era una llengua morta entre la gent del poble. Llavors, com podria la gent humil descobrir els tresors de la Bíblia? (Prov. 2:1-5.)

John Wycliffe i altres persones van voler que la Paraula de Déu estigués a l’abast de tothom. I tu? Tens el mateix desig? (Consulta el paràgraf 11)

11. Quin efecte va tenir la Bíblia de Wycliffe?

11 El 1382 es va publicar una traducció de la Bíblia en anglès que va arribar a ser coneguda com la Bíblia de Wycliffe. De seguida, es va fer molt popular entre els seus seguidors, entre ells els lollards. Aquests predicadors van recórrer a peu tot Anglaterra, viatjant de poble en poble, amb l’objectiu de fer arribar la Paraula de Déu a la gent humil. Sovint, els lollards llegien parts de la Bíblia de Wycliffe a la gent i en distribuïen exemplars fets a mà. La seva tasca va marcar un punt d’inflexió perquè va despertar l’interès de moltes persones per la Paraula de Déu.

12. Com van reaccionar els clergues?

12 Com van reaccionar els clergues? Odiaven amb totes les seves forces Wycliffe, la seva Bíblia i els seus seguidors. Les autoritats religioses van perseguir els lollards i van destruir tots els exemplars de la Bíblia de Wycliffe que van poder. Fins i tot, van declarar Wycliffe heretge després de morir i, més tard, van exhumar els seus ossos, els van cremar i en van tirar les cendres al riu Swift. Però l’Església no va ser capaç d’aturar el gran impuls que tenia la Paraula de Déu entre aquells que la volien llegir i entendre. En els segles següents, moltes persones a Europa i a altres parts del món van començar a traduir i distribuir la Bíblia per al benefici de la gent.

«T’ENSENYA PER AL TEU PROFIT»

13. De què estem convençuts, i com enforteix això la nostra fe?

13 Avui dia no hem de pensar que la feina de traducció de la Septuaginta, la Bíblia de Wycliffe, la King James Version, o altres va ser inspirada directament per Déu. Amb tot, quan repassem la història d’aquestes i d’altres traduccions de la Bíblia, veiem molt clar que la Paraula de Déu ha perdurat, tal com Ell va prometre. Quan meditem en això, la nostra fe s’enforteix i tenim més confiança que tot el que Jehovà ha promès es complirà (Jos. 23:14).

14. Per què la Paraula de Déu ens fa estimar més Jehovà?

14 A més d’enfortir la nostra fe, repassar la història de supervivència de la Bíblia ens fa estimar més Jehovà. * Després de tot, per què ens ha donat la seva Paraula? I per què s’ha assegurat que arribi fins als nostres dies? Perquè ens estima i ens vol ensenyar pel nostre bé (llegeix Isaïes 48:17, 18). I això ens impulsa a estimar Jehovà i a obeir els seus manaments (1 Jn. 4:19; 5:3).

15. Què analitzarem al següent article?

15 És raonable esperar que si apreciem la Paraula de Déu en voldrem treure el màxim profit. Ara bé, com ho podem fer quan la llegim? Com podem dirigir l’atenció a la Bíblia quan prediquem? I com poden aquells que ensenyen a la congregació fer que les Escriptures siguin el centre de la seva ensenyança? La resposta a aquestes preguntes la trobarem al següent article.

^ § 4 Consulta l’article «¿Me convendría aprender hebreo y griego?» a La Torre de Guaita de l’1 de novembre de 2009 (en espanyol).

^ § 5 Algunes expressions angleses tenen el seu origen a la King James Version.

^ § 14 Consulta el requadre « Comprova-ho tu mateix!».