1. Per què són feliços els servents de Jehovà? (Mira la imatge del principi.)

ELS testimonis de Jehovà són persones felices. Quan van a les reunions i als congressos o passen temps lliure junts, sovint tenen bones converses i estan contents. Per què són tan feliços? La raó principal és que coneixen, serveixen i s’esforcen per imitar Jehovà, el «Déu feliç» (1 Tim. 1:11; Sl. 16:11). Com que ell és la Font de la felicitat, vol que siguem feliços i ens dona molts motius per estar alegres (Deut. 12:7; Ecl. 3:12, 13).

2, 3. a) Què és la felicitat? b) Per què és tan difícil ser feliç?

² I tu? Ets una persona feliç? Si és així, pots ser-ho encara més? La felicitat es pot definir com un estat d’ànim de qui se sent plenament satisfet o molt content. És un sentiment de gran benestar i profund goig que és permanent i que mai volem que s’acabi. La Bíblia relaciona la verdadera felicitat amb la benedicció de Jehovà. Malauradament, en aquest món ser feliç és tot un repte. Per què?

³ De vegades podem viure situacions que ens poden robar la felicitat, com ara quan mor un ésser estimat o és expulsat,  o quan fem front a un divorci o perdem la feina. Els problemes i les disputes familiars, o les burles dels companys de classe o feina també ens poden afectar. Potser tenim mala salut, patim una malaltia crònica o depressió. A més, alguns germans són perseguits o estan tancats a la presó per servir Jehovà. Amb tot, recorda que a Jesús, «l’únic Senyor Poderós, qui és feliç», li agradava consolar les persones i ajudar-les a ser felices (1 Tim. 6:15; Mt. 11:28-30). Al Sermó de la Muntanya, Jesús va mencionar una sèrie de qualitats que ens poden ajudar a ser feliços, tot i afrontar problemes en aquest món malvat de Satanàs.

4, 5. Com podem ser realment feliços?

⁴ El primer aspecte del que va parlar Jesús és molt important. Ell va dir: «Feliços els que reconeixen que necessiten Déu, perquè d’ells és el Regne del cel» (Mt. 5:3). Com podem demostrar que necessitem Déu? Reconeixem que el necessitem quan estudiem la seva Paraula, obeïm els seus manaments i posem en primer lloc el nostre servei a Jehovà. Si ho fem, serem més feliços i enfortirem la nostra fe en les promeses de Déu. «La feliç esperança» que trobem a la Bíblia ens ajudarà a aguantar i ens animarà (Tt. 2:13).

⁵ Tenir una amistat estreta amb Jehovà és fonamental per ser feliços per sempre. L’apòstol Pau va escriure: «Alegreu-vos sempre per causa del Senyor [Jehovà]. Ho torno a dir: alegreu-vos!» (Fili. 4:4). Per poder gaudir d’una bona relació amb Déu, necessitem adquirir saviesa divina. La Bíblia ens diu: «Feliç l’home que aconsegueix la saviesa, l’home que arriba a tenir enteniment!». I després afegeix: «Feliç el qui s’aferra a la saviesa: s’aferra a l’arbre de la vida!» (Prov. 3:13, 18, BCI).

6. Què hem de fer perquè la nostra felicitat perduri?

⁶ Ara bé, perquè la nostra felicitat perduri, és vital que no només llegim la Bíblia sinó que també apliquem el que llegim. Jesús va confirmar la importància de posar en pràctica el que aprenem, quan va dir: «Ara que sabeu aquestes coses, sereu feliços si les feu» (Jn. 13:17; llegeix Jaume 1:25). És essencial que ho facis perquè així satisfaràs les teves necessitats espirituals i seràs feliç per sempre. Però, com pots ser feliç quan hi ha tantes coses que amenacen la teva felicitat? Vegem què va dir Jesús al Sermó de la Muntanya.

7. Com poden ser «feliços els que estan tristos»?

⁷ «Feliços els que estan tristos, perquè seran consolats» (Mt. 5:4). Et podries preguntar: «Com pot ser que els qui estan tristos siguin feliços?». Jesús no estava pensant en tota la gent que està trista per qualsevol raó. Fins i tot algunes persones que són molt dolentes es queixen dels problemes que tenen en aquests «temps difícils i perillosos» (2 Tim. 3:1). Però aquesta actitud egoista no les apropa a Jehovà; més aviat les allunya de la felicitat. En realitat, Jesús tenia en ment les persones que reconeixen que necessiten Déu i que es lamenten per la terrible situació espiritual que les envolta. Saben que són imperfectes i observen les males  conseqüències del pecat que pateix la humanitat. Jehovà està atent a aquest tipus de persones. Les consola amb la seva Paraula, i les ajuda a ser felices i a tenir l’esperança de viure per sempre (llegeix Ezequiel 5:11; 9:4).

8. Per què són «feliços els dòcils»?

⁸ «Feliços els dòcils, perquè heretaran la terra» (Mt. 5:5). Per què són «feliços els dòcils»? Després de conèixer la veritat, les persones canvien. Potser abans eren aspres, agressives i violentes. Però ara s’han vestit «de la nova personalitat» i mostren «sentiments tendres de compassió, de bondat, d’humilitat, d’amabilitat i de paciència» (Col. 3:9-12). Com a resultat, tenen bones amistats amb els altres, i una vida pacífica i feliç. La Bíblia també promet que aquestes persones «heretaran la terra» (Sl. 37:8-10, 29).

9. a) Com «heretaran la terra» els dòcils? b) Per què poden ser «feliços els que tenen fam i set de justícia»?

⁹ Com «heretaran la terra» els dòcils? Els ungits ho faran quan governin com a reis i sacerdots sobre la terra (Ap. 20:6). Milions de persones que no tenen l’esperança de viure al cel «heretaran la terra» quan hi visquin per sempre. Seran perfectes, i viuran en pau i felicitat. Jesús va dir sobre els ungits i les altres ovelles: «Feliços els que tenen fam i set de justícia» (Mt. 5:6). Aquest desig de justícia se satisfarà plenament al nou món (2 Pe. 3:13). Quan Jehovà elimini la maldat, les persones justes seran felices i mai més estaran tristes per les injustícies d’aquest món (Sl. 37:17).

10. Què implica mostrar misericòrdia?

¹⁰ «Feliços els que mostren compassió [o misericòrdia, nota], perquè a ells també se’ls mostrarà compassió» (Mt. 5:7). El verb hebreu que es tradueix per ‘mostrar misericòrdia’ implica ser tendre, afectuós i compassiu. De manera semblant, el verb grec inclou sentir pena pel sofriment dels altres. Ara bé, la misericòrdia i la compassió són més que un sentiment. A la Bíblia, impliquen ajudar els altres i fer bones obres.

11. Què ens ensenya la paràbola del bon samarità?

¹¹ Llegeix Lluc 10:30-37. La paràbola de Jesús del bon samarità reflecteix de manera clara què implica mostrar compassió. Aquell samarità va sentir compassió i pena, i allò el va motivar a ajudar un home ferit. Després de relatar aquesta paràbola, Jesús va dir: «Vés i fes el mateix». Per tant, faries bé de preguntar-te: «I jo? Faig el mateix? Tinc la mateixa actitud que el bon samarità? Puc ser més compassiu i ajudar les persones que pateixen? Per exemple, puc donar un cop de mà als germans grans, a les viudes i als joves que estan sols a la veritat? Prenc la iniciativa i consolo “els que estan desanimats”?» (1 Tes. 5:14; Jm. 1:27).

12. De quines maneres ens fa feliços mostrar compassió?

¹² Com ens fa feliços ser compassius? Quan mostrem aquesta qualitat, sentim la felicitat que ve de donar als altres. A més, sabem que estem agradant a Jehovà (Fe. 20:35; llegeix Hebreus 13:16). Parlant de la persona que es preocupa pels altres, el rei David va dir: «Jahveh el protegirà i el farà viure, serà feliç a la terra» (Sl. 41:1, 2). Si mostrem compassió i misericòrdia, Jehovà també serà compassiu amb nosaltres i, com  a resultat, podrem ser feliços per sempre (Jm. 2:13).

13, 14. Per què són «feliços els que tenen un cor pur»?

¹³ Jesús va dir: «Feliços els que tenen un cor pur, perquè veuran Déu» (Mt. 5:8). Per tenir el nostre cor pur, hem de ser purs interiorment, és a dir, mantenir els nostres pensaments i sentiments nets. Si ens esforcem per fer-ho, Jehovà acceptarà la nostra adoració (llegeix 2 Corintis 4:2; 1 Tim. 1:5).

¹⁴ «Els que tenen un cor pur» tenen una bona consciència i gaudeixen de l’aprovació de Jehovà. Ell mateix afirma: «Feliços són els que renten la seva roba» (Ap. 22:14). En quin sentit «renten la seva roba»? D’una banda, els cristians ungits «renten la seva roba» en el sentit que es mantenen nets als ulls de Jehovà i, en un futur, rebran vida immortal al cel on seran feliços per sempre. D’altra banda, la gran multitud ha «rentat i blanquejat la seva roba amb la sang del Corder» (Ap. 7:9, 13, 14). Gràcies a això, tenen el privilegi de cultivar una amistat personal amb Déu i que ell els consideri justos. A més, tenen l’esperança de viure eternament a la terra.

15, 16. Com poden veure Déu «els que tenen un cor pur»?

¹⁵ Jehovà va dir: «Cap home no pot veure’m i viure» (Èx. 33:20). Llavors, com poden veure Déu «els que tenen un cor pur»? La paraula grega que es tradueix com ‘veure’ pot significar ‘percebre amb l’enteniment, constatar i comprendre’. Aquells que ‘veuen’ Déu entenen com és realment i valoren les seves qualitats (Ef. 1:18). Jesús va imitar a la perfecció la personalitat de Jehovà, i va dir: «Qui m’ha vist a mi, també ha vist el Pare» (Jn. 14:7-9).

¹⁶ A part de conèixer les qualitats del nostre Creador, una altra manera de ‘veure’ Déu és experimentar en primera persona com ens ajuda (Job 42:5). També podem dedicar temps a pensar en les meravelloses benediccions que Jehovà promet a aquells que s’esforcen per mantenir-se purs i servir-lo fidelment. A més a més, els ungits veuran Déu en sentit literal quan ressuscitin i rebin la seva recompensa celestial (1 Jn. 3:2).

17. Quina relació té la felicitat amb promoure la pau?

¹⁷ A continuació, Jesús va dir: «Feliços els que promouen la pau» (Mt. 5:9). Els  que prenen la iniciativa per fer les paus amb els altres són feliços. El deixeble Jaume va escriure sobre això: «El fruit de la justícia se sembra en condicions pacífiques per beneficiar els que promouen la pau» (Jm. 3:18). Quan tenim una relació tensa amb algun membre de la congregació o de la nostra família, hem de demanar a Jehovà que ens ajudi a promoure la pau. Llavors, Déu ens donarà el seu esperit sant, i aquest ens ajudarà a tenir una bona conducta i a ser més feliços. Jesús va donar molta importància a prendre la iniciativa a l’hora de fer les paus amb els altres, quan va dir: «Per això, si al portar la teva ofrena a l’altar, allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa la teva ofrena davant de l’altar i vés-te’n. Primer fes les paus amb el teu germà, i després torna i presenta l’ofrena» (Mt. 5:23, 24).

18, 19. Com poden sentir goig els cristians, encara que els persegueixin?

¹⁸ «Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultin, us persegueixin i diguin tota classe de mentides contra vosaltres.» Què volia dir Jesús amb aquestes paraules? Ell mateix va afegir: «Alegreu-vos i estigueu molt contents, perquè us espera una gran recompensa al cel, ja que els profetes de l’antiguitat també van ser perseguits d’aquesta manera» (Mt. 5:11, 12). Quan els van assotar i els van ordenar que deixessin de predicar, «els apòstols van sortir molt contents del Sanedrí». És clar, a ells no els hi agradava que els maltractessin, però sentien goig «perquè havien estat considerats dignes de patir per causa del nom de Jesús» (Fe. 5:41).

¹⁹ Actualment, els servents de Jehovà també aguanten amb goig quan afronten proves o pateixen «per causa del nom de Jesús» (llegeix Jaume 1:2-4). Com en el cas dels apòstols, no ens agrada que ens maltractin o ens persegueixin. Però si mantenim la nostra integritat durant les proves, Jehovà ens donarà el valor i les forces necessàries per aguantar-les. Per exemple, l’agost de 1944, les autoritats d’un règim totalitari van enviar en Henryk Dornik i el seu germà a un camp de concentració. Els seus perseguidors van dir: «És impossible que els puguem convèncer que canviïn d’opinió. El seu martiri els fa feliços». El germà Dornik va explicar: «Encara que no volia ser un màrtir, patir amb valor i dignitat per la meva lleialtat a Déu em va portar goig. [...] Orar intensament em va acostar molt a Jehovà i ell va demostrar ser un autèntic amic que sempre em va ajudar».

20. Per què ens fa feliços servir Jehovà, el «Déu feliç»?

²⁰ Quan tenim el somriure d’aprovació de Jehovà, el «Déu feliç», podem ser feliços a pesar de fer-nos grans o de patir problemes de salut, persecució religiosa o oposició familiar (1 Tim. 1:11). També ens fa molt feliços saber que el nostre Pare, «qui no pot mentir», complirà les seves promeses (Tt. 1:2). Serà tan meravellós veure el dia en què aquestes promeses es facin realitat, que ja no recordarem els problemes que tenim ara. Sense cap mena de dubte, en el nou món gaudirem «de molta pau» (Sl. 37:11). Les benediccions de Jehovà seran molt més grans del que ens podem imaginar i quan les rebem serem més feliços que mai.