ELS ancians d’arreu del món aprecien molt les seves assignacions teocràtiques i són una benedicció per a tots nosaltres. Ara bé, no fa gaire temps es va produir un canvi. Es va demanar als ancians més grans que cedissin algunes de les seves responsabilitats als ancians més joves.

Ara els germans que serveixen com a superintendents de circuit i instructors d’escoles teocràtiques deixen aquest tipus de servei quan arriben als 70 anys. De la mateixa manera, els ancians que ja tenen 80 anys cedeixen a ancians més joves alguns dels seus privilegis de servei, com ara ser coordinador d’un Comitè de Sucursal o d’un consell d’ancians. Quina ha sigut la resposta d’aquests estimats germans? Han demostrat la seva lleialtat a Jehovà i a la seva organització.

En Ken, que va servir com a coordinador d’un Comitè de Sucursal durant gairebé 49 anys, explica: «Vaig estar completament d’acord amb la decisió. De fet, el mateix matí que me’n vaig assabentar havia estat orant a Jehovà i li havia expressat que veia necessari  que un germà més jove servís com a coordinador en lloc meu». Aquesta reacció reflecteix els sentiments de la majoria dels germans grans que serveixen fidelment arreu del món. És clar, com que a aquests germans els hi agradava tant servir els altres, al principi alguns es van desanimar.

«Em vaig posar una mica trist», diu l’Esperandio, que va servir com a coordinador del consell d’ancians a la seva congregació. Però reconeix: «La meva salut no és la que era i necessitava més temps per cuidar-me». L’Esperandio continua servint Jehovà amb fidelitat i és tota una benedicció per als seus germans.

Què podem dir dels superintendents itinerants que han estat servint durant anys i han hagut de canviar d’assignació? L’Allan, qui va ser-ho 38 anys, admet: «Quan me’n vaig assabentar, em vaig quedar de pedra». Amb tot, reconeix els beneficis de capacitar germans més joves i segueix servint fidelment Jehovà.

En Russell, qui va servir en total 40 anys com a superintendent itinerant i com a instructor d’escoles teocràtiques, comenta que al principi ell i la seva esposa es van desanimar. «Apreciàvem molt el privilegi i encara ens vèiem amb forces de continuar.» Actualment, en Russell i la seva esposa estan aprofitant l’experiència que tenen a la seva congregació, i els publicadors que serveixen amb ells n’estan molt contents.

Tot i que personalment no t’hagis sentit d’aquesta manera, hi ha un relat a 2 Samuel que et pot ajudar a entendre aquells que se senten així.

Pensa en el següent relat. Absalom, el fill del rei David, es va rebeŀlar i aquest rei va haver de fugir de Jerusalem a Mahanaim, a l’est del riu Jordà. Allà, David i els qui eren amb ell no tenien el necessari per viure. Recordes el que va passar?

Tres homes generosament els hi van proporcionar llit, aliment i altres coses necessàries. Barziŀlai va ser un d’aquests homes (2 Sam. 17:27-29). Un cop es va frustrar la rebeŀlió d’Absalom, David ja podia tornar a Jerusalem i Barziŀlai el va acompanyar fins al Jordà. El rei el va convidar a anar amb ell al seu palau i, a canvi, es va oferir a proporcionar-li tot el que necessités, encara que Barziŀlai era molt ric i no li feia falta res (2 Sam. 19:31-33). Estava clar que David apreciava molt les qualitats d’aquest servent fidel i els bons consells que li podria oferir. Sens dubte hauria sigut un gran privilegi viure i treballar a la cort reial.

Barziŀlai va ser modest i realista quan va assenyalar que ja tenia 80 anys. Llavors va  afegir: «Puc distingir entre el bo i el dolent?» (2 Sam. 19:35). A què s’estava referint? Al llarg de la seva vida, Barziŀlai es va fer molt savi i segurament podria oferir bons consells, tal com més tard uns ancians van aconsellar el rei Roboam (1 Re. 12:6, 7; Sl. 92:12-14; Prov. 16:31). Segurament es referia a les limitacions físiques que tenia per l’edat. Va reconèixer que fins i tot els seus sentits de l’oïda i el gust ja no eren com abans (Ecl. 12:4, 5). Per això, Barziŀlai va demanar a David que s’endugués el jove Quimham, qui era probablement el seu fill, cap a Jerusalem (2 Sam. 19:36-40).

L’exemple de Barziŀlai té a veure amb el canvi del que hem parlat al principi. Igual que en el seu cas, és comprensible que en el nostre temps es tingui en compte què és el millor per als ancians fidels de tot el món i no només les circumstàncies o habilitats d’una persona en particular.

L’organització de Jehovà s’està preparant per al creixement futur. Els germans més grans són conscients d’això, i estan delegant les seves responsabilitats a germans més joves. En molts casos, aquests germans grans són els qui entrenen els més joves, com Barziŀlai probablement va fer amb el seu fill o l’apòstol Pau amb Timoteu (1 Cor. 4:17; Fili. 2:20-22). Aquests germans joves han demostrat que són «homes amb diverses habilitats» i que poden «edificar el cos del Crist» (Ef. 4:8-12; compara-ho amb Nombres 11:16, 17, 29).

A molts germans de diferents llocs que han cedit certes responsabilitats ara se’ls hi estan obrint noves portes per servir més Jehovà.

En Marco, que va ser superintendent itinerant durant 19 anys, diu: «A la nostra congregació hi ha germanes que estan casades amb homes que no són Testimonis i les meves noves circumstàncies em permeten apropar-me més a ells».

«Les nostres noves metes inclouen ajudar els inactius i dirigir més cursos bíblics», diu en Geraldo, qui va estar a l’obra itinerant 28 anys. Ell i la seva dona dirigeixen 15 cursos bíblics i, gràcies a la seva feina, un bon grup de germans inactius ara assisteixen a les reunions.

L’Allan, de qui hem parlat abans, explica: «Ara tenim l’oportunitat de participar més plenament a la predicació. Estem gaudint molt de predicar en espais públics, als territoris de negocis i als nostres veïns, dels quals dos han assistit a alguna reunió».

Si has rebut una nova assignació, pot ser molt útil que comparteixis la teva valuosa experiència amb els germans més joves de la congregació. En Russell, citat abans, va dir: «Jehovà està entrenant i utilitzant joves que tenen potencial. Aquests germans estan fent molt bona feina com a mestres i pastors a la congregació. Això beneficia a tot el poble de Déu» (consulta el requadre « Ajuda els més joves a progressar»).

Si has estat reassignat recentment, sigues positiu. Segurament has influït en la vida de moltes persones amb la teva bona feina, i pots continuar fent-ho. Estigues segur que els germans t’estimen, i et seguiran estimant.

El més important és que Jehovà valora molt tot el que has fet i ho té ben gravat al seu cor. La Bíblia diu: «Perquè Déu és just i no oblidarà el que heu fet i l’amor que heu demostrat pel seu nom a l’haver ajudat els sants i al continuar ajudant-los» (Heb. 6:10). Aquestes paraules t’asseguren que la promesa de Jehovà va més enllà de tot el que  has fet en el passat. Pensa que ets tan valuós per al nostre Pare que mai oblidarà els esforços que vas fer i continues fent per a ell.

I si personalment no has rebut un canvi d’assignació? Aquest assumpte també et pot afectar directament. De quina manera?

Si tens a prop algun germà gran que ha viscut un canvi d’assignació, pots aprofitar la seva maduresa i anys d’experiència. Li podries demanar suggeriments, observar el seu exemple i veure com aprofita la seva experiència.

Tant si ets un germà gran que està servint a una nova assignació com un germà o una germana que es pot beneficiar de la seva experiència, tingues ben present que Jehovà valora molt la lleialtat d’aquells que l’han servit durant anys i que ho continuen fent.