1. Com es fa evident l’amor al poble de Déu?

EL POBLE de Déu forma una família espiritual que es caracteritza per l’amor (1 Jn. 4:16, 21). Aquest amor normalment no es mostra amb actes heroics, sinó de maneres molt més senzilles, com ara parlant amb amabilitat i fent coses pels altres. Quan som bondadosos i comprensius, seguim el següent consell bíblic: «Imiteu Déu, com a fills estimats» (Ef. 5:1).

2. Com va imitar Jesús l’amor del seu Pare?

² Jesús va copiar l’exemple del seu Pare a la perfecció. Ell va dir: «Veniu a mi tots els que esteu esgotats i porteu càrregues pesades, i jo us donaré forces [...] perquè sóc bondadós i humil de cor» (Mt. 11:28, 29). Podem imitar l’exemple de Crist quan som considerats amb els que ho necessiten. Si ho fem, tindrem l’aprovació del nostre Pare celestial i serem feliços de veritat (Sl. 41:1). En aquest article veurem com podem ser comprensius i amables amb la nostra família, els germans  de la congregació i la gent del territori.

3. Com pot ser comprensiu un germà amb la seva dona? (Mira la imatge del principi.)

³ Els marits han de prendre la iniciativa a l’hora de ser comprensius amb la família (Ef. 5:25; 6:4). Per exemple, se’ls anima a tractar la seva dona «amb consideració», una expressió que també es pot traduir com «comprensió; coneixement» (1 Pe. 3:7, nota). De fet, la consideració i la comprensió acostumen a anar de la mà. Un espòs comprensiu mai oblida que la seva dona és diferent a ell en molts aspectes. Però això no vol dir que sigui inferior sinó que el complementa i l’ajuda (Gèn. 2:18). Quan ell la tracta amb dignitat i respecte, demostra que té en compte els seus sentiments. Una germana del Canadà va dir sobre el seu marit: «Ell mai em menysprea per com em sento ni em diu: “No entenc per què t’has de sentir així”. Sempre m’escolta amb atenció i, quan m’ajuda a corregir el meu punt de vista sobre algun assumpte, ho fa amb bondat».

4. Com demostra un marit que és considerat quan tracta altres dones?

⁴ Un marit que és considerat amb els sentiments de la seva dona és prudent quan tracta persones de l’altre sexe, i no flirteja amb elles, ni tampoc ho fa quan utilitza xarxes socials o internet (Job 31:1). Sempre s’esforça per ser fidel a la seva dona perquè se l’estima, estima a Jehovà i odia el que està malament (llegeix Salm 19:14; 97:10).

5. Com pot ser considerada una germana amb el seu marit?

⁵ Quan un germà casat imita l’exemple de Jesús, és més fàcil que la seva dona el «respecti de tot cor» (Ef. 5:22-25, 33). Aquest respecte farà que ella sigui més comprensiva amb el seu marit, potser quan ell dediqui més temps a atendre responsabilitats teocràtiques o hi hagi problemes que li rondin pel cap. Un germà que viu a la Gran Bretanya comenta: «De vegades, la meva esposa s’adona que em preocupa alguna cosa. Llavors té en compte el principi bíblic de Proverbis 20:5. En ocasions, això significa esperar un bon moment per parlar del que em passa, sempre que no sigui res confidencial».

6. a) Com podem animar els nens a ser comprensius? b) Quin efecte pot tenir en ells?

⁶ Quan els pares es mostren consideració l’un a l’altre, posen un bon exemple als fills. Com és d’esperar, la responsabilitat principal d’ensenyar als nens a ser considerats és dels pares. Per exemple, poden ensenyar als fills que la Sala del Regne no és un lloc per córrer. O si estan a una reunió social, els hi poden fer veure que no han de ser els primers a servir-se el menjar. Tots podem donar un cop de mà als pares a aconseguir-ho, com ara felicitant els nens quan ens obren la porta o fan altres coses pels germans. Això tindrà un efecte molt positiu en els més joves i, d’aquesta manera, experimentaran que «fa més feliç donar que rebre» (Fe. 20:35).

7. a) Com va ser considerat Jesús amb un home sord? b) Què podem aprendre de l’exemple de Jesús?

⁷ Quan Jesús estava a la regió de la Decàpolis, «li van portar un home sord que parlava amb dificultat» (Mc. 7:31-35). En lloc de curar-lo en públic, «Jesús se’l va emportar a part». Per què? Com que aquell home era sord, és probable que se sentís incòmode envoltat de tanta gent.  Pot ser que Jesús se n’adonés i, per això, el curés en privat. És clar, nosaltres no podem fer miracles, però sí que podem estar atents a les necessitats i sentiments dels nostres germans. De fet, l’apòstol Pau va escriure: «Interessem-nos els uns pels altres per motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres» (Heb. 10:24). Jesús va comprendre com se sentia aquell home i el va tractar de forma molt bondadosa. Quin bon exemple per tots nosaltres!

8, 9. De quines maneres pots ser comprensiu amb els germans grans i els que tenen problemes de salut? Posa’n exemples.

⁸ Sigues comprensiu amb els germans grans i els que tenen problemes de salut. La característica més important de la congregació cristiana és l’amor, no l’eficàcia (Jn. 13:34, 35). Aquest sentiment ens motiva a fer tot el possible per ajudar els germans grans i amb limitacions físiques perquè puguin anar a les reunions i sortir a predicar (Mt. 13:23). En Michael, que va en cadira de rodes, valora molt el suport de la seva família i dels germans del grup de predicació. Ell diu: «Gràcies a la seva ajuda, puc anar gairebé a totes les reunions i participar a la predicació. M’encanta predicar en espais públics».

⁹ A moltes sucursals hi ha germans grans o que estan delicats de salut. Els ancians de Betel es preocupen per aquests germans i tenen en compte la seva situació. Per exemple, fan plans perquè puguin predicar per carta i per telèfon. En Bill, que té 86 anys, escriu cartes a persones que viuen a zones aïllades. Ell diu: «Apreciem molt el privilegi de predicar per carta». La Nancy, que té gairebé 90 anys, comenta: «La predicació per carta també és predicar; no és només omplir sobres. Les persones necessiten conèixer la veritat!». L’Ethel, que va néixer el 1921, afirma: «Estic acostumada a viure amb dolor. Alguns dies és tot un patiment vestir-me». Malgrat això, gaudeix molt de predicar per telèfon i té bones revisites. La Barbara, que té 85 anys, explica: «A causa de la meva mala salut, em costa predicar regularment. Però la predicació telefònica em permet parlar amb els altres. Moltes gràcies, Jehovà!». En menys d’un any, un grup d’aquests estimats germans grans va dedicar 1.228 hores a predicar, va escriure 6.265 cartes, va fer més de 2.000 trucades i va deixar 6.315 publicacions. De ben segur que aquest esforç alegra molt el cor de Jehovà (Prov. 27:11).

10. Què podem fer perquè els germans treguin el màxim profit de les reunions?

¹⁰ Sigues considerat a les reunions. Sens dubte, volem que els germans es beneficiïn al màxim de les reunions. Com ho podem aconseguir? Una manera és arribant a temps per no distreure els altres. De vegades sorgeixen imprevistos que no es poden evitar. Però si sempre arribéssim tard, ens hauríem de plantejar com podem millorar en aquest aspecte i ser més considerats. També hem de tenir present que els nostres amfitrions són Jehovà i Jesús, i ells es mereixen tot el nostre respecte (Mt. 18:20).

11. Per què és important que els germans que participen a la reunió facin cas del consell de 1 Corintis 14:40?

¹¹ Una altra manera de ser considerats és seguint la següent instrucció: «Que tot es faci amb dignitat i amb ordre» (1 Cor. 14:40). Els germans que participen a la reunió poden fer cas d’aquest consell cenyint-se al temps assignat.  Quan ho fan, són considerats amb el germà que té part després d’ells i també amb la resta de la congregació. Pot ser que alguns germans hagin de fer un llarg camí per tornar a casa seva, o que depenguin del transport públic. I d’altres tenen familiars que no serveixen Jehovà i els esperen impacients a una hora concreta a casa.

12. Per què mereixen el nostre respecte i amor els ancians? (Consulta el requadre « Sigues considerat amb aquells que tenen responsabilitats».)

¹² Els ancians que treballen de valent a la congregació i estan molt actius a la predicació mereixen el nostre respecte i amor (llegeix 1 Tessalonicencs 5:12, 13). Segur que valores els esforços que fan els ancians per cuidar-nos. Pots demostrar-ho estant disposat a coŀlaborar amb ells i ajudant-los. Quan parla dels ancians, la Bíblia diu: «Sempre es preocupen per vosaltres, conscients que n’hauran de donar comptes» (Heb. 13:7, 17).

13. Què podem aprendre de la manera com Jesús tractava els altres?

¹³ El profeta Isaïes va dir de Jesús: «No trencarà la canya esquerdada, ni apagarà el ble que s’acaba» (Is. 42:3, MM). Jesús estimava la gent i els hi mostrava empatia. Entenia com se sentien els que eren com una canya mig trencada o la metxa d’un llum d’oli a punt d’apagar-se. Per aquest motiu, era comprensiu, amable i pacient. Fins i tot als nens els hi agradava estar amb ell (Mc. 10:14). És evident que no tenim la  capacitat d’entendre i ensenyar que tenia Jesús, però sí que podem i hem de ser considerats amb les persones del nostre territori. Això inclou reflexionar en com els hi parlem, en quin moment i quanta estona.

14. Per què hem de vigilar el que diem a la gent?

¹⁴ Com hem de parlar amb la gent? Avui en dia, milions de persones se senten «ferides i abandonades» pels dirigents corruptes i cruels que hi ha en el sistema comercial, polític i religiós (Mt. 9:36). Com a conseqüència, molts es tornen desconfiats i no tenen cap esperança. Tenint això en compte, no creus que és molt important que siguem amables, escollim bé les paraules i vigilem el nostre to? Recorda que moltes persones se senten atretes a la veritat per l’interès sincer i el respecte que els hi mostrem, i no només pel nostre coneixement de la Bíblia o la manera com ensenyem.

15. De quines maneres som considerats quan prediquem?

¹⁵ Hi ha moltes maneres de ser considerats amb la gent del territori. Per ensenyar de manera eficaç podem fer servir preguntes, però les hem de fer amb tacte i respecte. Un pioner, que predicava en un territori on moltes persones eren tímides i reservades, va aprendre a evitar fer preguntes que les poguessin incomodar, com ara preguntes difícils o que les posessin en un compromís. Per exemple, no els hi preguntava: «Saps el nom de Déu? Què és el Regne de Déu?». Intentava raonar amb elles dient: «He après a la Bíblia que Déu té un nom. Et puc ensenyar quin és?». És cert que cada cultura i persona és diferent, i no necessitem regles escrites. Ara bé, sempre hem de tractar els altres amb consideració i respecte, i això implica que els coneguem bé.

16, 17. Com mostrem consideració al decidir a) quan visitarem les persones? b) quanta estona ens hi estarem?

¹⁶ En quin moment hem de visitar les persones? Quan toquem una porta, la persona no ens espera. Per això, és important que hi anem a una hora que estigui més disposada a conversar (Mt. 7:12). Pensa en la gent del teu territori. Acostumen a dormir fins tard els caps de setmana? Si és el teu cas, podries començar a predicar pel carrer, en espais públics o tornar a visitar persones que saps que estaran despertes.

¹⁷ Quanta estona ens hi estarem? Com que la gent sol estar ocupada, és millor que siguem breus i que no ens allarguem, sobretot a les primeres visites (1 Cor. 9:20-23). Si les persones observen que entenem les seves circumstàncies i que potser estan molt ocupades, serà més probable que ens tornin a rebre en una altra ocasió. Quan cultivem les qualitats del fruit de l’esperit a la predicació, demostrem que «som coŀlaboradors de Déu». Fins i tot Jehovà ens pot utilitzar per ajudar algú a aprendre la veritat (1 Cor. 3:6, 7, 9).

18. Quines benediccions rebem quan som considerats?

¹⁸ Per tant, esforcem-nos de valent per ser considerats amb la nostra família, amb els germans de la congregació i amb la gent del territori. Si ho fem, rebrem moltes benediccions ara i en el futur. A més, experimentarem el que la Bíblia ens promet: «Feliç el qui s’interessa pel pobre desvalgut; en temps difícils Jahvè el salvarà, el guardarà i el farà viure feliç a la terra» (Sl. 41:1, 2, MM).