Salta al contingut

Salta a l'índex

ARTICLE D’ESTUDI 39

La «gran multitud»

La «gran multitud»

«Vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar [...], que estaven drets davant del tron i davant del Corder» (AP. 7:9).

CANÇÓ 60 Es podran salvar

AVANÇ *

1. Quina era la situació de Joan cap a l’any 95?

VORA l’any 95 de la n. e., l’apòstol Joan estava vivint una situació molt angoixant. S’havia fet gran, estava exiliat a l’illa de Patmos i probablement era l’únic apòstol que encara vivia (Ap. 1:9). Ell sabia que els apòstates estaven enganyant la congregació cristiana per tal de dividir-la. Semblava que la petita flama del cristianisme aviat s’extingiria (Jud. 4; Ap. 2:15, 20; 3:1, 17).

L’apòstol Joan va veure «una gran multitud» vestida amb roba blanca i amb fulles de palmera a les mans (Consulta el paràgraf 2)

2. Tal com descriu Apocalipsi 7:9-14, quina emocionant visió va tenir Joan? (Mira la imatge de la portada.)

2 Enmig d’aquestes circumstàncies tan terribles, Jehovà va fer que Joan tingués una visió profètica emocionant. Va veure quatre àngels que rebien l’ordre de retenir els vents de destrucció de la gran tribulació fins al segellament final d’un grup d’esclaus, els 144.000 ungits que regnarien amb Jesús al cel (Lc. 12:32; Ap. 7:1-4). Després, Joan va parlar d’un altre grup enorme que el va impressionar, i va dir: «Vaig veure una gran multitud que ningú era capaç de comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües, que estaven drets davant del tron i davant del Corder» (llegeix Apocalipsi 7:9-14). T’imagines l’alegria que devia sentir Joan quan va veure que milions de persones adorarien el Déu verdader en el futur?

3. a) Per què enforteix la nostra fe la visió de Joan? b) Què aprendrem en aquest article?

3 Sens dubte, aquella visió va enfortir la fe de Joan. I segur que la nostra també s’enfortirà, ja que ara estem vivint el compliment d’aquesta profecia. En el nostre temps, estem veient com milions de persones serveixen Jehovà, i tenen l’esperança de sobreviure a la gran tribulació i viure per sempre a la terra. En aquest article aprendrem com Jehovà va revelar la identitat d’aquesta gran multitud al seu poble fa més de vuitanta anys. També veurem dues característiques d’aquest grup: que seria molt gran i molt divers. Això ajudarà aquells que formen part de la gran multitud a tenir una fe més forta.

ON VIURÀ LA GRAN MULTITUD?

4. Quina veritat bíblica no entén la cristiandat, però què entenien els Estudiants de la Bíblia?

4 Normalment la cristiandat no ensenya la següent veritat bíblica fonamental: que els humans obedients a Déu viuran per sempre a la terra (2 Cor. 4:3, 4). La majoria de religions que s’anomenen cristianes diuen que la gent bona va al cel després de morir. Però el petit grup d’Estudiants de la Bíblia que publicaven la revista Watch Tower a finals del segle XIX era diferent. Ells entenien que Déu tornaria a fer de la terra un paradís i que milions de persones fidels viurien aquí, a la terra, no al cel. Amb tot, van necessitar temps per entendre clarament qui seria aquest grup (Mt. 6:10).

5. Què creien els Estudiants de la Bíblia sobre els 144.000?

5 És clar, els Estudiants de la Bíblia també entenien que la Paraula de Déu parla d’alguns cristians que serien «comprats de la terra» i governarien amb Jesús al cel (Ap. 14:3). Aquest grup estaria format per 144.000 persones dedicades a Déu que el servirien fidelment mentre estiguessin a la terra. Però, què pensaven de la gran multitud?

6. Què creien els Estudiants de la Bíblia sobre la gran multitud?

6 A la seva visió, Joan va veure aquell grup dret «davant del tron i davant del Corder» (Ap. 7:9). Aquestes paraules van fer que els Estudiants de la Bíblia pensessin que la gran multitud, igual que els 144.000, viuria al cel. Ara bé, si aquests dos grups visquessin al cel, com es diferenciaria l’un de l’altre? Ells pensaven que la gran multitud estaria formada per cristians que no haurien obeït Déu de tot cor mentre visquessin a la terra. Tot i portar vides relativament netes, potser alguns no haurien abandonat les esglésies de la cristiandat. Els Estudiants de la Bíblia creien que aquests cristians haurien demostrat que estimaven Déu fins a cert punt, però no prou per governar amb Jesús. Per aquest motiu, pensaven que la gran multitud estaria dreta davant del tron, però no s’asseuria en ell.

7. a) Qui pensaven els Estudiants de la Bíblia que viuria a la terra durant el Miŀlenni? b) Què creien els Estudiants de la Bíblia sobre els «mereixedors de l’antiguitat»?

7 Llavors, qui viuria a la terra? Els Estudiants de la Bíblia pensaven que, després que els 144.000 i la gran multitud es reunissin al cel, milions de persones viurien a la terra i gaudirien de les benediccions que portaria el Regnat Miŀlenari de Crist. Els Estudiants de la Bíblia no esperaven que aquests milions de persones servissin Jehovà abans que comencés el Regnat de Crist. Ells creien que aquest grup aprendria de Déu durant el Miŀlenni. Amb el temps, aquells que volguessin servir Jehovà obtindrien vida eterna a la terra, i els que decidissin no fer-ho serien destruïts. Pel que fa als «prínceps» que viurien a la terra durant el Miŀlenni, els Estudiants de la Bíblia entenien que potser alguns d’ells obtindrien la recompensa celestial al final d’aquell període. Entre ells hi hauria els «mereixedors de l’antiguitat» que haurien ressuscitat, és a dir, servents fidels que havien mort abans de Jesús (Sl. 45:16).

8. Quins tres grups pensaven els Estudiants de la Bíblia que hi hauria?

8 Així doncs, per resumir, els Estudiants de la Bíblia pensaven que hi havia tres grups: 1) els 144.000 que regnarien amb Jesús al cel, 2) la gran multitud que no hauria obeït de tot cor Jehovà i que estaria davant del tron i davant de Jesús al cel, i 3) milions de persones que viurien a la terra i aprendrien de Déu durant el Regnat de Mil Anys de Crist. * Amb tot, en el moment que Jehovà ho va veure oportú, la llum de la veritat va començar a ser cada cop més clara (Prov. 4:18).

LA LLUM DE LA VERITAT ES VA FENT MÉS CLARA

Al Congrés de 1935, moltes persones que tenien esperança de viure a la terra es van batejar (Consulta el paràgraf 9)

9. a) En quin sentit estaria la gran multitud «davant del tron i davant del Corder»? b) Per què té més sentit aquesta comprensió sobre la gran multitud?

9 El 1935 es va aclarir qui era la gran multitud de la visió de Joan. Els testimonis de Jehovà van entendre que la gran multitud no hauria d’estar literalment al cel per estar «drets davant del tron i davant del Corder». La seva posició era simbòlica. Tot i viure a la terra, la gran multitud podria estar «davant del tron» al reconèixer l’autoritat de Jehovà i sotmetre’s a la seva sobirania (Is. 66:1). I, a més, ells podrien estar «davant del Corder» al demostrar la seva fe en el sacrifici de Jesús. De manera semblant, Mateu 25:31, 32 diu que «totes les nacions», incloses les persones malvades, serien «reunides davant» de Jesús, que estaria assegut en el «seu tron gloriós». Clarament, totes aquestes nacions estarien a la terra, no al cel. Aquest canvi en la manera d’entendre aquestes paraules feia que tot tingués més sentit, i ara s’entenia per què la Bíblia no deia que la gran multitud aniria al cel. Només un grup escollit tindria vida eterna al cel: els 144.000, que serien «reis i sacerdots» i regnarien amb Jesús «sobre la terra» (Ap. 5:10).

10. Per què la gran multitud ha de conèixer Jehovà abans que comenci el Miŀlenni?

10 Així doncs, des de l’any 1935, els testimonis de Jehovà han entès que la gran multitud de la visió de Joan està composta per cristians fidels que tenen l’esperança de viure per sempre a la terra. Per poder sobreviure a la gran tribulació, la gran multitud ha de conèixer Jehovà i servir-lo abans que comenci el Miŀlenni. Aquest grup haurà de demostrar que té una fe forta per poder «escapar de tot això que passarà» abans del Regnat de Mil Anys de Crist (Lc. 21:34-36).

11. Per què pensaven els Estudiants de la Bíblia que alguns «mereixedors de l’antiguitat» anirien al cel després del Miŀlenni?

11 La creença que alguns «mereixedors de l’antiguitat» pujarien al cel després del Miŀlenni va aparèixer a la Watch Tower del 15 de febrer de 1913. Pot ser que alguns germans no entenguessin per què alguns d’aquests servents només tindrien l’esperança de viure a la terra, però cristians que no haurien estat tan fidels rebrien la recompensa celestial. És evident que aquesta comprensió estava influïda per dues idees errònies: que la gran multitud viuria al cel i que estaria formada per cristians que no serien del tot fidels a Jehovà.

12, 13. Què reconeixen tant els ungits com la gran multitud?

12 Tal com hem vist, des del 1935, els testimonis de Jehovà tenen clar que els supervivents de l’Harmaguedon són la gran multitud de la visió de Joan. Aquests sortiran de «la gran tribulació», aquí a la terra, i cridaran amb veu forta: «La salvació ve del nostre Déu, que està assegut al tron, i del Corder» (Ap. 7:10, 14). També entenem que els servents fidels que van morir abans de Jesús no aniran al cel. De fet, la Bíblia mostra que aquells que ressuscitin al cel rebran «una cosa millor» que aquests servents de l’antiguitat (Heb. 11:40). Aquesta nova comprensió va motivar els germans a convidar amb entusiasme la gent a servir Jehovà amb l’esperança de viure per sempre a la terra.

13 Aquells que formen part de la gran multitud estan molt contents amb la seva esperança. Ells entenen que és Jehovà qui decideix on viurà cadascun dels seus servents fidels, ja sigui al cel o a la terra. Tant els ungits com la gran multitud reconeixen que la seva recompensa només és possible gràcies a la bondat immerescuda de Jehovà, que va demostrar amb el sacrifici del seu Fill (Rm. 3:24).

UNA MULTITUD MOLT GRAN

14. Després de l’any 1935, per què es preguntaven molts germans com es compliria la profecia sobre la gran multitud?

14 Després de l’aclariment d’aquesta comprensió l’any 1935, molts germans encara es preguntaven com arribaria a ser tan gran aquesta multitud. Per exemple, el germà Ronald Parkin tenia dotze anys quan es va identificar qui era la gran multitud. Ell recorda: «En aquell temps hi havia uns 56.000 publicadors a tot el món, i molts d’ells, potser la majoria, eren ungits. Així és que la gran multitud no semblava gaire gran».

15. Com ha crescut la gran multitud?

15 Durant les següents dècades, es van enviar missioners a molts països, i la quantitat de testimonis de Jehovà va anar augmentant. Després, l’any 1968, es va començar a utilitzar el llibre La verdad que lleva a vida eterna per dirigir cursos bíblics. Com que aquest llibre explicava les veritats bíbliques d’una manera senzilla, moltes persones humils es van sentir atretes a Jehovà com mai abans. En quatre anys, més de mig milió de persones es van batejar. En aquella època, l’Església catòlica va començar a perdre la seva influència a l’Amèrica Llatina i a altres països i, més tard, a molts llocs de l’Europa de l’Est i de l’Àfrica es van aixecar les restriccions. Per això, milions de persones es van batejar (Is. 60:22). En els últims anys, l’organització de Jehovà ha preparat moltes altres eines per ajudar la gent a aprendre el que ensenya la Bíblia. No hi ha cap dubte que Jehovà està reunint la gran multitud, que ara està formada per més de vuit milions de servents fidels.

UNA MULTITUD MOLT DIVERSA

16. D’on és la gent que forma la gran multitud?

16 Quan Joan va escriure la seva visió, va incloure el detall que la gran multitud estava formada per «gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües». Segles abans, el profeta Zacaries havia descrit una escena similar, quan va dir: «En aquells dies, deu homes de totes les llengües de les nacions agafaran el voraviu del mantell d’un home jueu, dient: Vindrem amb vosaltres, perquè hem escoltat que Déu és amb vosaltres» (Zac. 8:23).

17. Quin esforç s’està fent per reunir persones d’arreu del món?

17 Els testimonis de Jehovà són conscients que, per reunir persones d’arreu del món, s’han de predicar les bones notícies en moltes llengües. Ja fa més de 130 anys que traduïm publicacions bíbliques, però ara s’està fent l’esforç més gran de la història per traduir en centenars d’idiomes. Sens dubte, Jehovà està fent un autèntic miracle per atreure una gran multitud de totes les nacions. Com que cada vegada tenen aliment espiritual en més idiomes, adoren Jehovà en unitat encara que venen de molts països. A més, el poble de Déu és conegut pel seu amor altruista i la seva predicació entusiasta. Segur que tot això enforteix la nostra fe (Mt. 24:14; Jn. 13:35).

QUÈ TÉ A VEURE AMB NOSALTRES AQUESTA VISIÓ?

18. a) D’acord amb les paraules d’Isaïes 46:10, 11, per què no ens sorprèn el compliment de la profecia sobre la gran multitud? b) Per què no se senten exclosos aquells que tenen l’esperança de viure a la terra?

18 Tenim moltes raons per estar entusiasmats amb la profecia de la gran multitud i no ens sorprèn veure com Jehovà l’està complint (llegeix Isaïes 46:10, 11). Els que formen part d’aquest grup estan molt agraïts amb l’esperança que Jehovà els ha donat. No senten que Déu els hagi deixat de banda perquè no han estat ungits amb esperit sant per regnar amb Jesús al cel. De fet, a la Bíblia trobem exemples d’homes i dones fidels que van ser guiats per esperit sant, encara que no eren part dels 144.000, com ara Joan el Baptista o el rei David (Mt. 11:11; Fe. 2:34). Tant ells com molts altres ressuscitaran a la terra transformada en un paradís. Juntament amb la gran multitud, tindran l’oportunitat de demostrar la seva lleialtat a Jehovà i a la Seva sobirania.

19. Què ens sentim motivats a fer quan entenem el significat de la visió de Joan?

19 Mai abans a la història de la humanitat Déu havia fet que milions de persones d’arreu del món estiguessin unides. Ja sigui que tinguem esperança de viure al cel o a la terra, hem d’ajudar el màxim nombre de persones a formar part de la gran multitud de les «altres ovelles» (Jn. 10:16). Ben aviat, Jehovà portarà la gran tribulació, i destruirà els governs i les religions que tan mal han fet a la humanitat. Llavors, la gran multitud podrà servir Jehovà per sempre a la terra (Ap. 7:14). Quin gran privilegi!

CANÇÓ 139 Imagina’t al paradís

^ § 5 Aquest article analitzarà la visió profètica de Joan sobre «una gran multitud». Sens dubte, aquesta anàlisi enfortirà la fe d’aquells que formen part d’aquest grup tan especial.