1. Quina promesa va fer Jesús a Mateu 11:28-30?

JESÚS va fer una promesa molt bonica a una multitud que l’estava escoltant. «Veniu a mi», va dir, «i jo us donaré forces» (llegeix Mateu 11:28-30). No es tractava de paraules buides. Pensa, per exemple, en com va ajudar una dona que patia una malaltia terrible.

2. Com va ajudar Jesús a una dona malalta?

² Aquella dona estava desesperada i necessitava ajuda. Havia anat a molts metges amb l’esperança de trobar un remei, però després de dotze anys patint res havia canviat. A més, segons la Llei era impura (Lev. 15:25). Com que va escoltar que Jesús podia curar els malalts, el va buscar. Quan el va veure, li va tocar la vora del vestit i immediatament es va curar. Ara bé, Jesús va fer més que curar la seva malaltia: la va ajudar a recuperar la seva dignitat. Quan va parlar amb ella, li va dir «filla», una expressió que era respectuosa i alhora tendra. Segur que aquella experiència la va ajudar a recuperar les forces per seguir endavant (Lc. 8:43-48).

3. Quines preguntes analitzarem?

³ Fixa’t que va ser la dona qui va prendre la iniciativa i va anar a Jesús. Nosaltres també hem de fer el mateix. Ens hem d’esforçar per apropar-nos a ell. És veritat que ara no fa miracles per curar les nostres malalties, però encara ens fa la invitació: «Veniu a mi [...] i jo us donaré forces ». En aquest article analitzarem cinc preguntes: Com ens podem apropar a Jesús? Què significa posar-nos sota el seu jou? Què aprenem d’ell? Per què ens dona forces coŀlaborar amb el Fill de Déu? I com podem mantenir les forces?

4, 5. Com ens podem apropar a Jesús?

⁴ Una manera d’acceptar la invitació de Jesús és aprenent tot el que puguem sobre ell, tant el que va fer com el que va dir (Lc. 1:1-4). Tots hem d’analitzar amb cura els relats bíblics que parlen d’ell. Ningú ho pot fer per nosaltres. Una altra manera d’acostar-nos al Fill de Déu és prendre la decisió de batejar-nos i fer-nos els seus deixebles.

⁵ També podem apropar-nos a Jesús demanant ajuda als ancians quan ho necessitem. De fet, ell utilitza aquests homes «com a regals» per cuidar la congregació (Ef. 4:7, 8, nota, 11; Jn. 21:16; 1 Pe. 5:1-3). Hem de prendre la iniciativa i demanar-los ajuda quan ens faci falta. No podem esperar que els ancians ens llegeixin la ment i sàpiguen què necessitem en cada moment. Un germà que es diu Julian comenta: «Vaig haver de deixar Betel per problemes de salut i un bon amic em va recomanar que demanés una visita d’ànim. Sincerament, al principi pensava que no la necessitava, però més tard vaig demanar als ancians que em visitessin. Aquesta visita pastoral va ser un dels regals més bonics que m’han fet mai». Els ancians fidels, com els que van visitar en Julian, ens poden ajudar a conèixer «la ment de Crist», és a dir, a entendre i imitar la seva actitud i manera de pensar (1 Cor. 2:16; 1 Pe. 2:21). Sens dubte, aquesta és una de les millors ajudes que podem rebre.

6. A què es referia Jesús quan va dir: «Poseu-vos sota el meu jou»?

⁶ Quan Jesús va dir: «Poseu-vos sota el meu jou», probablement ens estava convidant a acceptar la seva autoritat. També és possible que volgués dir que ens hem de posar sota el seu jou amb ell i treballar junts per Jehovà. Sigui com sigui, l’expressió jou implica treball i esforç.

7. Segons Mateu 28:18-20, quina tasca hem de dur a terme, i de què podem estar segurs?

⁷ Quan dediquem les nostres vides a Jehovà i ens bategem, demostrem que acceptem la invitació de Jesús. Ell convida a tot tipus de persones i mai rebutjarà ningú que realment vulgui servir Déu (Jn. 6:37, 38). Tots els deixebles de Crist tenim el privilegi de participar en la tasca que Jehovà havia assignat a Jesús. Podem estar convençuts que el Fill de Déu sempre estarà al nostre costat per ajudar-nos a dur a terme aquesta feina (llegeix Mateu 28:18-20).

8, 9. a) Per què se sentien atretes a Jesús les persones humils? b) Quines preguntes ens hauríem de fer?

⁸ Jesús sempre ha atret les persones humils (Mt. 19:13, 14; Lc. 7:37, 38). Quina diferència amb els fariseus! Ells eren freds i arrogants, però Jesús era amorós i humil (Mt. 12:9-14). Els fariseus eren orgullosos i els encantava rebre el reconeixement del poble. En canvi, Jesús va aconsellar als seus deixebles que no fossin ambiciosos, sinó humils  i que servissin els altres (Mt. 23:2, 6-11). A més, als fariseus els agradava oprimir les persones i tenir-les atemorides, però Jesús alleugerava les càrregues dels altres mostrant-los amor i parlant-los amb amabilitat (Jn. 9:13, 22).

⁹ I tu? T’esforces per ser com Jesús? Et podries preguntar: «Tinc la reputació de ser una persona tendra i humil? Estic disposat a fer feines senzilles per servir els altres? Soc amable i comprensiu?».

12-14. Per què podem dir que la tasca que Jesús ens ha encomanat ens dona forces?

¹² Per què podem dir que la tasca que Jesús ens ha encomanat ens dona forces? Vegem-ne algunes raons.

¹³ Tenim els millors superintendents. Jehovà, que és l’Amo de l’univers, no és desagraït ni cruel. Al contrari, ell valora tot el que fem (Heb. 6:10). A més, ens dona les forces perquè puguem portar la nostra «càrrega de responsabilitat» (Gàl. 6:5; 2 Cor. 4:7). Jesús, el nostre Rei, ens ha donat un exemple perfecte de com tractar els altres (Jn. 13:15). I els ancians s’esforcen per imitar Jesús, «el gran pastor» (Heb. 13:20; 1 Pe. 5:2). Ells fan tot el que poden per protegir-nos, ensenyar-nos i cuidar-nos amb amabilitat i valentia.

¹⁴ Tenim els millors companys. Ningú té una vida tan plena ni uns amics tan especials com nosaltres. Pensa en això: tenim el privilegi de coŀlaborar amb persones que tenen moltes habilitats i les normes morals més elevades, però alhora són humils i no es consideren superiors als altres. A més, no ens veuen com a companys de feina sinó com a amics, i ens estimen tant que estan disposats a morir per nosaltres.

15. Com ens fa sentir la feina que Jesús ens ha encomanat?

¹⁵ Tenim la millor feina. Ensenyem a la gent la veritat sobre Jehovà i desemmascarem les falsedats que el Diable ha escampat (Jn. 8:44). Satanàs oprimeix les persones amb mentides que les fan sentir sense esperança. A tall d’exemple, ell ens vol fer creure que Jehovà no perdonarà els nostres pecats i que no ens mereixem que ens estimi. No creus que és una mentida terrible i molt destructiva? Quan ens apropem a Jesús, Déu perdona els nostres pecats perquè ens estima molt  (Rm. 8:32, 38, 39). Que maco és ajudar les persones a confiar en Jehovà i veure com milloren les seves vides!

16. Per què són molt diferents les responsabilitats que rebem de Jesús d’altres que hem d’atendre?

¹⁶ Les responsabilitats que rebem de Jesús són molt diferents d’altres que hem d’atendre per obligació. Per exemple, al final d’un dia de feina, molts se senten esgotats i, fins i tot, buits. En canvi, quan passem temps servint Jehovà i imitant Jesús, ens sentim realitzats. Pot ser que després de treballar estiguem cansats i ens haguem d’obligar a anar a la reunió, però normalment tornem a casa animats i amb les piles carregades. El mateix passa quan ens esforcem per predicar i per fer el nostre estudi personal de la Bíblia. Les recompenses que rebem superen amb escreix els esforços que fem.

17. Per què hem de ser realistes i prudents?

¹⁷ Hem de ser realistes i reconèixer que cadascú té les seves energies. Per això, cal ser prudents i vigilar com les gastem. Per exemple, podríem malgastar les nostres forces intentant aconseguir moltes possessions. Recorda la conversa que Jesús va tenir amb un jove que era ric. Aquest li va preguntar: «Què he de fer per obtenir la vida eterna?». Aquest noi obeïa la Llei i devia ser una bona persona, ja que l’Evangeli de Marc explica que Jesús sentia «afecte» per ell. El Fill de Déu li va fer la següent invitació: «Ven el que tens [...], vine i segueix-me». Però el jove estava dividit. Volia seguir Jesús, però no va ser capaç de desfer-se de les «moltes possessions» que tenia (Mc. 10:17-22). Finalment, va rebutjar el jou de Jesús i va continuar centrant la seva vida en els diners (Mt. 6:24). Què hauries fet en el seu cas?

18. Què hem de fer de tant en tant, i per què?

¹⁸ De tant en tant, hem de revisar les nostres prioritats per estar segurs que fem servir el nostre temps amb seny. Pensa en el que li va passar a un jove que es diu Mark. Ell va dir: «Durant anys vaig pensar que portava una vida senzilla. Però, encara que era pioner, sempre pensava en els diners i volia tenir més comoditats. Em preguntava per què s’havia complicat tant la meva vida. Amb el temps, em vaig adonar que mirava massa pels meus interessos i només li donava a Jehovà el temps i energies que em sobraven». En Mark va canviar la seva manera de pensar i el seu estil de vida per poder fer més per Jehovà. Ell comenta: «De vegades, estic preocupat, però amb l’ajuda de Jehovà i de Jesús he pogut superar els meus reptes».

19. Per què hem de tenir el punt de vista adequat?

¹⁹ Si volem que el jou de Jesús ens continuï donant forces, hem de fer tres coses. Primer, hem de tenir el punt de vista adequat. Com que el treball que fem és de Jehovà, l’hem de fer a la seva manera. Ell és l’Amo i nosaltres som els treballadors (Lc. 17:10). Si intentem fer la seva obra a la nostra manera, no ens en sortirem i el resultat serà nefast. Això seria com un bou que intenta anar cap a una altra direcció i no fa cas de l’amo. Al final, acabarà esgotat i el jou li farà molt de mal. D’altra banda, si ens deixem guiar per Déu podrem vèncer qualsevol obstacle i aconseguir el que no ens imaginem. Recorda que ningú pot evitar que Jehovà  compleixi el seu propòsit (Rm. 8:31; 1 Jn. 4:4).

20. Quina motivació hem de tenir? Explica-ho.

²⁰ Segon, hem de tenir la motivació correcta. El nostre objectiu és donar alabança a Jehovà. En el primer segle, aquells que tenien motius egoistes i ambiciosos aviat es van frustrar i van deixar el jou de Jesús (Jn. 6:25-27, 51, 60, 66; Fili. 3:18, 19). Ara bé, els que estimaven Jehovà de tot cor i eren altruistes van portar el jou de Jesús durant tota la seva vida sense perdre l’alegria. I tenien ben present la seva esperança de viure amb ell al cel. De la mateixa manera, si tenim una bona motivació, ens farà feliços coŀlaborar amb Jesús.

21. De què podem estar segurs segons Mateu 6:31-33?

²¹ Tercer, confia en l’ajuda de Jehovà. Els servents de Déu hem escollit una vida abnegada i plena de treball. I Jesús ens va advertir que seríem perseguits. Amb tot, estem segurs que Jehovà ens donarà les forces per aguantar qualsevol prova. De fet, com més aguant tinguem, més forts serem (Jm. 1:2-4). També sabem que Jehovà ens donarà tot el que necessitem, Jesús ens cuidarà i els germans ens animaran (llegeix Mateu 6:31-33; Jn. 10:14; 1 Tes. 5:11). Necessitem res més?

22. Per què hem d’estar agraïts?

²² La dona que Jesús va curar va recuperar les forces de seguida, però si volia que ell li continués donant forces s’havia de convertir en la seva deixebla. Què creus que va fer? Acceptaria posar-se sota el jou de Jesús? Si ho va fer, va obtenir una gran recompensa: servir amb el Fill de Déu al cel. Qualsevol sacrifici que hagués fet per seguir Jesús no hauria estat res en comparació amb aquesta recompensa. En el nostre cas, ja sigui que tinguem l’esperança de viure per sempre al cel o a la terra, segur que estem molt agraïts d’haver acceptat la invitació de Jesús: «Veniu a mi».