1, 2. Què té a veure Eclesiastès 11:6 amb la predicació?

EN ALGUNS països, les persones responen amb entusiasme quan senten el missatge del Regne. És just el que estaven esperant! En canvi, a altres llocs, la gent mostra poc interès en Déu i en la Bíblia. Com respon la gent del teu territori? Sigui com sigui, Jehovà vol que continuem predicant fins que ell decideixi que aquesta tasca s’ha acabat.

² Quan Jehovà ho consideri oportú, deixarem de predicar i «llavors vindrà la fi» (Mt. 24:14, 36). Fins que arribi aquest moment, què pots fer perquè «no descansi la teva mà»? * (Llegeix Eclesiastès 11:6.)

3. Què veurem en aquest article?

³ En l’article anterior, vam parlar de quatre coses que ens poden ajudar a ser bons «pescadors de persones» (Mt. 4:19). A continuació, veurem tres maneres com podem enfortir la nostra resolució de predicar sense importar les dificultats que afrontem. Analitzarem la importància de: 1) continuar fent de la predicació la nostra prioritat, 2) ser pacients i 3) mantenir una fe forta.

4. Per què hem de fer de la predicació la nostra prioritat?

⁴ Jesús va descriure què passaria i com seria la gent durant els últims dies. Sabia que tot això podria distreure els seus deixebles de la seva tasca principal. Així és que els  va advertir: «Estigueu sempre alerta» (Mt. 24:42). En el temps de Noè, les persones també tenien moltes distraccions que els van impedir fer cas del missatge d’advertència que ell va proclamar. I avui dia ens pot passar el mateix (Mt. 24:37-39; 2 Pe. 2:5). Per aquesta raó, volem esforçar-nos per fer de la predicació la nostra prioritat.

5. Com descriu Fets 1:6-8 l’abast de la predicació?

⁵ Avui, l’obra de predicar mereix tota la nostra dedicació. Jesús va predir que, després de la seva mort, aquesta tasca tindria un abast més gran: es duria a terme a més llocs i durant més temps (Jn. 14:12). Un cop va ressuscitar, Jesús va voler ensenyar als seus deixebles una valuosa lliçó, ja que alguns d’ells havien tornat al negoci de la pesca. De manera miraculosa, va fer que pesquessin molts peixos i els va ajudar a veure que ser pescadors de persones era més important que qualsevol altra tasca (Jn. 21:15-17). Just abans de pujar al cel, els va dir que l’obra de predicar que ell havia començat s’estendria fins més enllà dels límits d’Israel (llegeix Fets 1:6-8). Anys més tard, Jesús va fer que l’apòstol Joan tingués una visió per mostrar-li què passaria durant el «dia del Senyor». * Una de les coses increïbles que Joan va veure va ser que, sota la direcció del àngels, s’anunciaven «bones notícies eternes als que viuen a la terra, a tota nació, tribu, llengua i poble» (Ap. 1:10; 14:6). Queda clar, doncs, que la voluntat de Jehovà és que participem en aquesta gran obra fins que s’hagi completat.

6. Què ens pot ajudar a fer de la predicació el centre de la nostra vida?

⁶ Meditar en com ens ajuda Jehovà  ens motiva a fer que la predicació sigui el més important a la nostra vida. Déu ens dona una gran quantitat i varietat d’aliment espiritual mitjançant les publicacions impreses i digitals, les gravacions d’àudio i vídeo, i els programes de JW Broadcasting. Pensa en això: el nostre lloc web oficial conté informació en més de 1.000 llengües! (Mt. 24:45-47.) En aquest món dividit per la política, la religió i les diferències econòmiques, hi ha més de 8 milions de persones que serveixen Déu en unitat com una gran família. Per exemple, el divendres 19 d’abril de 2019, els testimonis de Jehovà d’arreu del món van poder veure el vídeo que analitzava el text del dia. Aquella mateixa nit, es van reunir 20.919.041 persones per commemorar la mort de Jesús. Veure i ser part d’aquest miracle és un gran privilegi! Meditar en això ens motiva a seguir fent de la predicació el centre de la nostra vida.

7. Com ens ajuda l’exemple de Jesús?

⁷ Una cosa més que ens ajuda a seguir donant prioritat a la predicació és seguir l’exemple de Jesús. Ell mai va permetre que res el distragués de l’obra de predicar (Jn. 18:37). Tampoc es va sentir temptat quan Satanàs li va oferir «tots els regnes del món i la seva esplendor» ni quan algunes persones el van voler fer rei (Mt. 4:8, 9; Jn. 6:15). No es va deixar influenciar pel desig de tenir coses materials ni el va intimidar la cruel oposició que va patir (Lc. 9:58; Jn. 8:59). Pau va animar els cristians a seguir l’exemple de Jesús i els va dir: «D’aquesta manera no us cansareu ni abandonareu» (Heb. 12:3). Si meditem en aquest consell quan afrontem proves, podrem seguir enfocats en la predicació.

8. Què és la paciència, i per què és tan important?

⁸ La paciència és la capacitat d’esperar que una situació canviï sense perdre la calma. Ja sigui que estiguem esperant que s’acabi un problema o que es compleixi un desig que fa temps que tenim, necessitem paciència. El profeta Habacuc desitjava intensament que s’acabés la violència a Judà (Hab. 1:2). I els deixebles de Jesús pensaven que el Regne «vindria d’un moment a l’altre» i els alliberaria dels romans (Lc. 19:11). En el nostre cas, anhelem que el Regne de Déu elimini la maldat i porti el nou món (2 Pe. 3:13). Ara bé, hem de tenir paciència i esperar fins que arribi el dia que Déu ha escollit per complir les seves promeses. Vegem algunes maneres com Jehovà ens ensenya a ser pacients.

9. Quin exemple de paciència ens dona Jehovà?

⁹ Jehovà és l’exemple perfecte de paciència. Li va donar a Noè prou temps per construir l’arca i ser «un predicador de justícia» (2 Pe. 2:5; 1 Pe. 3:20). També va escoltar amb paciència a Abraham quan aquest li va qüestionar repetidament la Seva decisió de destruir els habitants de Sodoma i Gomorra (Gèn. 18:20-33). Durant segles, va demostrar una extraordinària paciència amb la nació rebel d’Israel (Neh. 9:30, 31). I, avui, continua sent pacient al donar temps perquè tot aquell que tingui un cor receptiu «arribi a penedir-se» (2 Pe. 3:9; Jn. 6:44; 1 Tim. 2:3, 4). El seu exemple és una raó de pes per ser pacients com ell al predicar i fer deixebles. A banda del que hem vist,  a la Bíblia trobem una paràbola que ens ensenya la importància de ser pacients.

10. Què ens ensenya l’exemple del pagès que es descriu a Jaume 5:7, 8?

¹⁰ Llegeix Jaume 5:7, 8. La paràbola del pagès que cultiva el seu camp ens ensenya com ser pacients. És veritat que algunes plantes creixen ràpidament, però la majoria, sobretot aquelles que donen fruit, necessiten més temps. A Israel, l’època de cultiu durava uns sis mesos. El pagès havia de plantar les llavors després de les primeres pluges de tardor i collir el fruit després de les darreres pluges de primavera (Mc. 4:28). Encara que no sigui fàcil, si imitem la paciència del pagès, demostrarem que som savis.

11. Com ens ajuda la paciència a l’hora de predicar?

¹¹ Els humans tendim a esperar resultats immediats dels nostres esforços. Però, per exemple, si volem que el nostre hort ens doni fruit, li hem de donar atenció constant, és a dir, hem de llaurar, sembrar, treure les males herbes i regar. L’obra de fer deixebles també requereix un esforç continu. Ens portarà temps desarrelar el prejudici i la indiferència de les persones a qui prediquem. La paciència ens ajudarà a no desanimar-nos quan ens topem amb dificultats. Fins i tot hem de ser pacients quan trobem persones que volen estudiar la Bíblia, ja que no totes progressaran igual de ràpid. De vegades, als deixebles de Jesús també els va costar entendre el que el seu Mestre els ensenyava (Jn. 14:9). No hem d’oblidar que nosaltres plantem i reguem, però és Jehovà qui ho fa créixer (1 Cor. 3:6).

12. Com podem demostrar paciència quan prediquem als nostres familiars?

¹² És possible que ens costi ser pacients quan prediquem als nostres familiars.  El principi que trobem a Eclesiastès 3:1, 7 ens pot ajudar. Allà podem llegir: «Per a tot hi ha el seu moment [...]. Un temps de callar, i un temps de parlar». Tot i que hem d’estar al cas de les oportunitats que es presentin per donar testimoni, deixem que la nostra bona conducta parli per nosaltres (1 Pe. 3:1, 2). Quan prediquem i ensenyem hem de ser pacients amb tothom, inclosos els nostres familiars.

13, 14. Quins exemples de paciència podem imitar?

¹³ També podem aprendre de l’exemple de servents fidels del passat i del present. El profeta Habacuc tenia moltes ganes de veure com s’eliminava la maldat, però va demostrar la seva confiança en Jehovà, al dir: «M’estaré dret sobre el meu lloc de guàrdia» (Hab. 2:1). L’apòstol Pau també desitjava completar la seva assignació però, tot i això, va demostrar paciència al continuar predicant «a consciència les bones notícies» (Fe. 20:24).

¹⁴ Analitzem ara l’exemple d’un matrimoni que es va graduar de Galaad. Ells van ser assignats a un país amb molt pocs testimonis, on la religió majoritària no era cristiana. Gairebé ningú del territori volia estudiar la Bíblia. En canvi, rebien molts informes positius dels seus companys de Galaad que els explicaven que tenien molts cursos bíblics progressius. Però aquesta parella no es va desanimar. Encara que el seu territori no era productiu, van ser pacients i van continuar en la seva assignació. Després de predicar durant vuit anys, finalment van tenir el privilegi de veure que un dels seus estudiants de la Bíblia es batejava. Què tenen en comú els tres exemples que hem vist? Aquests servents fidels no es van tornar ganduls a la seva assignació, no van deixar descansar la seva mà i Jehovà els va beneir per la seva paciència. Així doncs, imitem «aquells qui per la fe perseverant han heretat les promeses» (Heb. 6:10-12).

15. Com ens ajuda la fe a estar resolts a predicar?

¹⁵ Com que tenim fe en el missatge que prediquem, desitgem compartir-lo amb tantes persones com sigui possible. Confiem en les promeses de la Bíblia (Sl. 119:42; Is. 40:8). Hem vist el compliment de profecies bíbliques en els nostres dies. I hem pogut observar com la vida de moltes persones ha millorat quan han començat a posar en pràctica els principis bíblics. Tot això referma la nostra convicció que les bones notícies del Regne són el missatge que tothom necessita escoltar.

16. D’acord amb Salm 46:1-3, com ens ajuda la fe en Jehovà i Jesús a enfortir la nostra resolució de predicar?

¹⁶ També tenim fe en Jehovà, la Font del missatge que portem, i en Jesús, el Rei del Regne de Déu (Jn. 14:1). Sense importar les circumstàncies que afrontem, «Déu és el nostre refugi i la nostra força» (llegeix Salm 46:1-3). Així mateix, estem convençuts que Jesús dirigeix l’obra des del cel gràcies al poder i l’autoritat que Jehovà li ha donat (Mt. 28:18-20).

17. Per què hem de seguir predicant? Posa’n un exemple.

¹⁷ La fe enforteix la nostra confiança en el fet que Jehovà sempre beneirà els nostres esforços, de vegades de maneres que ni ens imaginem (Ecl. 11:6). Per exemple, cada dia milions de persones passen  per davant dels nostres expositors mòbils. Creus que aquest mètode de predicació és efectiu? Sens dubte! El Ministeri del Regne de novembre de 2014 va explicar que una estudiant universitària volia fer un treball d’investigació sobre els testimonis de Jehovà, però no trobava cap Sala del Regne. Una setmana més tard va veure un estand de publicacions al campus universitari, on va trobar la informació que necessitava. Amb el temps, aquesta noia es va batejar i ara serveix com a pionera regular. Experiències com aquesta ens motiven a seguir predicant perquè demostren que encara hi ha persones que necessiten escoltar el missatge del Regne.

18. Per què podem estar segurs que la predicació s’acabarà en el moment adequat?

¹⁸ Podem estar segurs que l’obra de predicar s’acabarà en el moment adequat. Pensem en el que va passar en els dies de Noè. Jehovà va demostrar que sempre fa les coses en el millor moment. Amb 120 anys d’antelació havia fixat el temps de portar el diluvi. Dècades més tard, Jehovà va manar a Noè que construís l’arca. Abans que arribés el diluvi, aquest servent de Déu va treballar de valent durant, probablement, 40 o 50 anys. I, malgrat l’apatia de la gent, Noè va continuar proclamant el missatge d’advertència fins que Jehovà li va dir que entrés els animals dins l’arca. Llavors, just en el moment que tenia fixat, Déu «va tancar la porta» (Gèn. 6:3; 7:1, 2, 16).

19. Què veurem si no deixem descansar la nostra mà?

¹⁹ Molt aviat Jehovà dirà que l’obra de predicar s’ha acabat i «tancarà la porta». En aquell moment destruirà el món de Satanàs i portarà el paradís. Fins aleshores, esforcem-nos per imitar Noè, Habacuc i tots aquells que no han deixat descansar la seva mà. Fem de la predicació la nostra prioritat, siguem pacients i enfortim la nostra fe en Jehovà i en les seves promeses.