1. Què podem sentir si algú que estimem és expulsat?

HA ESTAT expulsat algú que estimes molt? En aquest cas, sens dubte aquesta experiència ha causat una profunda ferida al teu cor. Una germana que es diu Hilda * explica: «Quan el meu estimat marit va morir després de 41 anys de matrimoni, vaig pensar que allò era el pitjor que mai em podria passar. Però quan el meu fill va deixar la veritat, i va abandonar la seva dona i els seus fills, per a mi va ser molt més dolorós».

2, 3. Què sent Jehovà quan algú el deixa de servir?

² Imagina com de dolorós va ser per a Jehovà veure com alguns àngels, la seva pròpia família, el rebutjaven (Jud. 6). I pensa en com va patir quan el seu poble, que tant estimava, es va rebeŀlar contra ell. De fet, la Bíblia diu: «Un cop i un altre posaven Déu a prova, entristien així el Sant d’Israel» (Sl. 78:41, BCI). El nostre Pare sent un gran dolor quan algú que el servia l’abandona. Si estàs patint perquè algú que estimes ha deixat la veritat, pots estar segur que Ell entén el teu dolor. Déu és molt compassiu, i et donarà tota l’ajuda i el consol que necessites.

³ En aquest article, analitzarem com Jehovà ens pot ajudar a afrontar una pèrdua com aquesta. També repassarem què podem fer per ajudar els familiars de la persona expulsada. Però primer vegem quin tipus de sentiments negatius hem d’evitar.

4. Com se senten molts pares quan un fill o una filla deixa la veritat?

⁴ Quan un fill deixa Jehovà, és normal que els pares es  preguntin què més podrien haver fet perquè no deixés la veritat. Després que el seu fill fos expulsat, un germà que es diu Luke va patir molt. Ell explica: «Sentia que era culpa meva. Fins i tot, tenia malsons. De vegades plorava i sentia un gran dolor al pit». L’Elizabeth també va patir molt quan van expulsar el seu fill. Ella es turmentava pensant: «Què he fet malament com a mare?». I va reconèixer: «Sentia que no m’havia esforçat prou per inculcar la veritat en el meu fill».

5. Quan algú deixa la veritat, de qui és la culpa?

⁵ Hem de recordar que Jehovà ens ha donat a tots llibertat d’elecció. Això vol dir que cadascun de nosaltres haurem de decidir si l’obeirem o no. Alguns joves que no van rebre un bon exemple dels seus pares han decidit servir-lo i ho continuen fent fidelment. En canvi, d’altres que han tingut pares que s’han esforçat perquè estimin i serveixin Jehovà, quan han tingut prou edat per prendre les seves decisions, han triat deixar la veritat. Pares, recordeu que servir Jehovà és una decisió personal (Jos. 24:15). Si el vostre fill escull no seguir servint Déu, encara que sigui molt difícil, no us deixeu portar pels sentiments de culpa.

6. Com es pot sentir un jove quan un dels seus pares deixa la veritat?

⁶ De vegades, és un dels pares qui abandona la veritat i, fins i tot, a la seva família (Sl. 27:10). Per a molts fills això és devastador, ja que ells respecten i admiren els seus pares. L’Esther explica: «Quan van expulsar el meu pare, plorava constantment. M’adonava que no només estava deixant la veritat, també s’estava allunyant de Jehovà. Ja no el volia servir més. Estimo molt el meu pare i m’amoïnava que no estigués bé. Fins i tot, vaig tenir atacs d’ansietat».

7. Què sent Jehovà pels joves quan un dels seus pares és expulsat?

⁷ Jove, ens entristeix moltíssim si un dels teus pares ha estat expulsat. No oblidis que Jehovà sap molt bé com et sents. Ell t’estima molt i valora la teva lleialtat, igual que ho fem tots nosaltres. Recorda que no ets responsable de les decisions dels teus pares. Jehovà ens ha donat llibertat per triar què volem fer amb la nostra vida. Tal com diu la Bíblia, cada cristià batejat «portarà la seva càrrega de responsabilitat» (Gàl. 6:5).

8. Què pot fer un germà mentre espera que el seu familiar torni a la veritat? (Consulta també el requadre « Torna a Jehovà».)

⁸ Sens dubte, quan algú que estimes deixa Jehovà segueixes tenint l’esperança que torni a la veritat algun dia. Però, què pots fer mentrestant? Esforça’t per mantenir-te espiritualment fort. Així seràs un bon exemple per a la resta de la família i, possiblement, també per a la persona expulsada. A més, això et donarà les forces necessàries per aguantar aquesta situació tan trista. Vegem ara què t’ajudarà a aconseguir-ho.

9. Què pots fer per enfortir-te espiritualment? (Consulta també el requadre « Textos que et consolaran si algú que estimes ha deixat Jehovà».)

⁹ Esforça’t per mantenir una bona rutina espiritual. És molt important que tant tu com la resta de membres de la teva família us enfortiu espiritualment. Com ho podeu fer? Llegint la Bíblia regularment i meditant en ella, i assistint a totes les reunions. El pare i la germana de la Joanna van deixar la veritat. Ella diu: «Sento una gran calma quan llegeixo sobre personatges bíblics com ara Abigaïl, Ester, Job, Josep i Jesús. El seu exemple omple el meu cor i la meva ment de pensaments positius, i fan que el meu dolor no sigui tan intens. També m’animen molt els temes musicals del nostre lloc web».

10. Com ens ajuden a aguantar les paraules de Salm 32:6-8?

¹⁰ Parla amb Jehovà. Explica-li tot el que t’amoïna. No permetis que l’angoixa t’impedeixi orar-li. Prega-li que t’ajudi a veure les coses des de la seva perspectiva, i que t’instrueixi i ensenyi «el camí per on has d’anar» (llegeix Salm 32:6-8). És clar, parlar dels teus sentiments més íntims pot ser molt dolorós. Però Jehovà entén com ningú altre el teu patiment. Déu t’estima moltíssim i desitja que li obris el teu cor (Èx. 34:6; Sl. 62:7, 8).

11. Segons Hebreus 12:11, per què podem confiar en la disciplina de Jehovà? (Consulta també el requadre « Per què és l’expulsió una mesura amorosa?».)

¹¹ Dona suport a la decisió dels ancians. L’expulsió és una mesura amorosa que Jehovà ha establert per al bé de tothom, inclòs del pecador (llegeix  Hebreus 12:11). De vegades, pot ser que alguns germans critiquin la decisió dels ancians d’expulsar una persona, però és possible que a les seves converses no diguin coses que puguin deixar malament al pecador. Hem de recordar que nosaltres no tenim tota la informació. El més savi és pensar que els ancians que han format part del comitè judicial han seguit els principis bíblics i que jutgen per a Jehovà (2 Cròn. 19:6).

12. Quins bons resultats poden obtenir aquells que donen suport a la disciplina de Jehovà?

¹² Si cooperes amb la decisió dels ancians, en realitat estaràs ajudant el teu ésser estimat a tornar a Jehovà. L’Elisabeth, mencionada abans, reconeix: «No tenir cap mena de contacte amb el nostre fill va ser molt dur. Però un cop va tornar a la veritat ell va admetre que mereixia que l’expulsessin. Va dir que havia après moltes lliçons i va agrair la disciplina que Jehovà li havia donat». En Mark, el seu marit, hi afegeix: «Després d’un bon temps el meu fill em va dir que una de les raons que el van impulsar a tornar va ser que havíem tallat qualsevol contacte amb ell. Estic molt content perquè Jehovà ens va ajudar a ser obedients».

13. Què et pot ajudar a aguantar millor el teu dolor?

¹³ Parla amb germans que puguin entendre els teus sentiments. Passa temps amb amics espirituals que t’ajudin a ser positiu (Prov. 12:25; 17:17). La Joanna, esmentada abans, diu: «En el fons del meu cor, em sentia sola. Però parlar amb bons amics em va ajudar a aguantar». Amb tot, què pots fer si un germà et diu alguna cosa que et fa mal?

14. Per què hem de posar en pràctica el consell de Colossencs 3:13?

¹⁴ Sigues pacient amb els germans. Esperar que tothom ens digui el que necessitem escoltar no és realista (Jm. 3:2). Tots som imperfectes i no t’hauria de sorprendre que alguns germans no sàpiguen què dir o que sense mala intenció facin algun comentari que et fereixi. En aquestes situacions, hem de tenir present el següent consell de l’apòstol Pau: «Continueu suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos de tot cor, encara que tingueu motius per ofendre-us» (Col. 3:13). Una germana que tenia un familiar expulsat va dir: «Jehovà m’ha ajudat a perdonar els germans que intenten animar-me, però que m’acaben fent mal». Ara bé, què pot fer la congregació per ajudar els germans que tenen un familiar que ha deixat de servir Jehovà?

15. Com podem ajudar els familiars d’algú que hagi estat expulsat?

¹⁵ Sigues un bon amic i tracta amb amabilitat els familiars de la persona que ha  deixat Jehovà. Una germana que es diu Miriam va admetre que pensar en anar a les reunions després de l’expulsió del seu germà la posava molt nerviosa. Ella comenta: «Tenia por del que els germans poguessin dir, però molts d’ells estaven tristos pel que havia passat i no van dir res negatiu sobre el meu germà. Gràcies a ells, no em vaig sentir sola». Una altra germana recorda: «Després que van expulsar el nostre fill, els nostres amics van venir per consolar-nos. Alguns van reconèixer que no sabien què dir, però van plorar amb nosaltres o ens van escriure alguna nota. Tot el que van fer ens va ajudar moltíssim».

16. Com pot continuar donant suport la congregació?

¹⁶ Segueix donant suport als germans que tenen un familiar que ha deixat la veritat. Ara més que mai necessiten el teu amor i les teves paraules d’ànim (Heb. 10:24, 25). De vegades, els que han patit aquesta tragèdia senten com si també haguessin estat expulsats perquè alguns germans ja no xerren amb ells. No podem permetre que se sentin així. També és molt important que animem i felicitem els joves que tenen pares que han deixat de servir Jehovà. La Maria va explicar que, quan el seu marit va ser expulsat i els va abandonar, els germans van anar a casa seva, es van cuidar de cuinar i li van donar un cop de mà per estudiar amb els seus fills. Ella diu. «Els germans sentien el meu dolor i ploraven amb mi. A més d’això, em van defensar quan alguns deien coses de mi que no eren veritat. Van ser una autèntica font d’ànim per a mi» (Rm. 12:13, 15).

17. Què poden fer els ancians per consolar aquells que estan patint?

¹⁷ Ancians, feu tot el possible per animar els germans que tenen un familiar que ha deixat de servir Jehovà. Déu us ha donat la responsabilitat de consolar aquells que estan patint per aquest motiu (1 Tes. 5:14). Parleu amb ells abans i després de les reunions. Feu-los visites, i aprofiteu aquestes ocasions per orar per ells. Convideu-los a predicar o a la  vostra adoració en família. Els pastors han de cuidar i tractar amb amor i compassió les ovelles de Déu que ho estan passant tan malament (1 Tes. 2:7, 8).

18. D’acord amb 2 Pere 3:9, quin desig té Jehovà?

¹⁸ Jehovà «no vol que ningú sigui destruït, sinó que tothom arribi a penedir-se» (llegeix 2 Pere 3:9). Encara que algú pequi greument, per a Déu la vida d’aquesta persona continua sent preciosa. Pensa en l’enorme preu que Jehovà ha pagat per cadascun de nosaltres: el sacrifici de rescat del seu Fill estimat. Mogut per la seva compassió, el nostre Pare s’esforça molt perquè aquells que l’han abandonat tornin a ell. L’exemple del fill pròdig demostra que Jehovà mai perd l’esperança (Lc. 15:11-32). Molts que van deixar la veritat amb el temps han tornat a Jehovà, i la congregació els rep amb els braços oberts. L’Elizabeth, esmentada abans, es va sentir molt feliç quan el seu fill va ser readmès. Ella explica: «Agraeixo molt que els germans m’ajudessin a no perdre l’esperança».

19. Per què podem confiar en Jehovà?

¹⁹ Sempre podem confiar en Jehovà. Ell mai ens demana que fem res que ens perjudiqui. És un Pare amorós i compassiu que sent un amor profund per aquells que l’estimen i l’adoren. Pots estar segur que Déu no et deixarà en el temps d’angoixa (Heb. 13:5, 6). En Mark, de qui hem parlat abans, diu: «Jehovà mai ens abandona. Sempre és al nostre costat quan passem per dificultats». Déu et continuarà donant «el poder extraordinari» (2 Cor. 4:7). Amb la seva ajuda, pots mantenir-te fidel i no perdre l’esperança, fins i tot si algú que estimes deixa de servir-lo.