1, 2. a) Segons Proverbis 16:31, com hem de veure els germans grans? b) Quines preguntes es respondran en aquest article?

A ARKANSAS, als Estats Units, hi ha un parc on les persones es poden endur els diamants que es troben al terra. El problema és que són diamants en brut; encara no han estat tallats ni polits i poden passar desapercebuts. Moltes vegades els visitants tenen aquestes pedres precioses davant dels ulls i no se n’adonen.

² En cert sentit, els germans grans són com aquests diamants: un autèntic tresor. La Bíblia diu que «la vellesa» és «una corona d’esplendor» (llegeix Proverbis 16:31; 20:29). Amb tot, és possible que aquests germans passin desapercebuts. Però si nosaltres, els més joves, som conscients de com de valuosos són ens beneficiarem moltíssim. En aquest article es contestaran tres preguntes: Per què Jehovà veu aquests germans com un tresor? Quin lloc els ha donat a la seva organització? Què podem fer per treure el màxim profit del seu exemple?

3. Per què són preciosos als ulls de Jehovà els germans grans?

³ Als ulls de Jehovà els germans grans són preciosos. Ell pot veure el seu interior. Es fixa en les seves boniques qualitats i les valora molt. Déu es posa molt content quan veu que comparteixen amb els més joves la saviesa que han acumulat al llarg dels anys de servei fidel (Job 12:12; Prov. 1:1-4). També valora molt el seu aguant (Mal. 3:16). Encara que no han tingut vides fàcils, la seva fe no ha trontollat. Ara la seva esperança és molt més real que quan van conèixer la veritat, i Déu els estima perquè segueixen  declarant el seu Nom «en la vellesa» (llegeix Salm 92:12-15).

4. Què pot animar els germans grans?

⁴ Si t’has fet gran, pots estar segur que Jehovà recorda tot el que has fet per ell al passat (Heb. 6:10). Has donat el teu suport lleial a la predicació i això fa molt feliç el nostre Pare celestial. Has aguantat moltes dificultats, fins i tot aquelles que t’han trencat el cor. Has obeït i defensat les normes justes de la Bíblia. T’has esforçat per complir les tasques que Jehovà t’ha donat i per capacitar els altres. Has fet tot el possible per adaptar-te als canvis que s’han fet en l’organització de Jehovà. A més, has animat i ajudat aquells que serveixen a temps complet. Déu t’estima molt per la teva lleialtat. Ell «mai no abandona els seus fidels» (Sl. 37:28, BEC). De fet, els fa aquesta promesa: «Fins quan tingueu cabells blancs, jo us sostindré» (Is. 46:4). Ara bé, no pensis que com que t’has fet gran ja no ets útil al poble de Déu. Sens dubte, hi tens molt a aportar.

5. Què no han d’oblidar els germans grans?

⁵ Els germans grans tenen molt a oferir. Encara que ja no tenen la força de la joventut, posseeixen un enorme tresor: l’experiència que han adquirit al llarg de la seva vida. Encara són molt útils per a Jehovà, tal com mostren els següents exemples del passat i del present.

6, 7. Com va beneir Jehovà alguns dels seus servents lleials del passat?

⁶ A la Bíblia trobem bons exemples de servents de Déu que el van continuar servint fidelment tot i haver envellit. Un d’ells és Moisès, que va començar a servir com a profeta i líder de la nació d’Israel quan tenia uns 80 anys. I pensa en Daniel. Jehovà el va seguir utilitzant com a profeta encara que probablement tenia més de 90 anys. I què podem dir de l’apòstol Joan? Segurament també tenia més de 90 anys quan, sota inspiració, va escriure el llibre d’Apocalipsi.

⁷ Hi va haver altres servents fidels que  no eren tan coneguts i potser van passar desapercebuts per a molts, però no per a Jehovà. Déu es va fixar en ells i els va recompensar per la seva lleialtat. Aquest és el cas de Simeó, que «era just i respectava Déu». Encara que la Bíblia parla breument d’ell, Jehovà el coneixia molt bé i li va donar el privilegi de veure el Fill de Déu poc després de néixer, i de profetitzar sobre ell i la seva mare, Maria (Lc. 2:22, 25-35). I no hem d’oblidar l’exemple d’Anna, la profetessa que, malgrat ser vídua i tenir 84 anys, «no faltava mai al temple». Com que aquesta dona lleial s’esforçava tant per servir Jehovà, ell la va beneir i li va permetre veure Jesús quan era un nadó. En efecte, tant Simeó com Anna eren preciosos als ulls de Jehovà (Lc. 2:36-38).

8, 9. Per què podem dir que les germanes vídues són molt valuoses? Posa’n un exemple.

⁸ En els nostres dies també hi ha molts germans grans que són un exemple exceŀlent per als més joves. Vegem l’experiència de la Lois Didur. Amb només 21 anys va començar a servir de pionera especial al Canadà. Després de casar-se amb en John, tots dos van servir junts a l’obra itinerant durant molts anys. Llavors, van passar dues dècades servint al Betel del Canadà. Quan la Lois tenia 58 anys, els van proposar d’anar a servir a Ucraïna. Acceptarien aquesta nova assignació o pensarien que ja eren massa grans per anar a viure a un altre país? Aquesta parella va acceptar i en John va ser nomenat membre del Comitè de Sucursal. Malauradament, 7 anys més tard va morir, però la Lois va decidir seguir en la seva assignació. Ara aquesta germana ja té 81 anys. Tot i això, continua fent molt bona feina a la sucursal d’Ucraïna, on tota la família l’estima moltíssim.

⁹ És possible que, com en el cas de la Lois, la feina que fan moltes germanes vídues no sigui tan perceptible com ho era quan els seus marits vivien. Però el fet que siguin vídues no fa que siguin menys valuoses. Jehovà les estima moltíssim pel suport que han donat als seus marits al llarg dels anys i per la constància que demostren en el seu servei (1 Tim. 5:3). Queda clar que aquestes germanes també són un bon exemple digne d’imitar per als més joves.

10. Quin bon exemple ens dona en Tony?

¹⁰ Els germans que viuen a residències per a gent gran també són un tresor espiritual. En Tony n’és un bon exemple. Ell es va batejar a Pennsilvània l’agost de 1942, quan tenia 20 anys. Poc després el van cridar a files. Com que s’hi va negar,  va passar dos anys i mig a la presó. Més tard, ell i la seva dona, la Hilda, van criar els seus dos fills a la veritat. Al llarg dels anys, en Tony va servir a tres congregacions com a superintendent president (el que ara es coneix com a coordinador del consell d’ancians) i va coŀlaborar com a superintendent del congrés de circuit. També ha tingut el privilegi de dirigir reunions i cursos bíblics a una presó estatal. Actualment aquest germà té 98 anys, però segueix fent tot el que pot per servir Jehovà amb els germans de la seva congregació.

11. Com podem demostrar que valorem els germans que viuen a residències?

¹¹ Com podem demostrar que valorem els germans que viuen en aquestes residències? Sempre que sigui possible, els ancians els han d’incloure en les activitats de la congregació. Ara bé, tots ens podem interessar personalment en ells fent-los visites o trucant-los per videoconferència. En especial, ens hem de preocupar d’aquells que viuen lluny de la seva congregació d’origen, ja que sense adonar-nos els podríem passar per alt. Pot ser que a alguns no els agradi o no els sigui fàcil parlar d’ells mateixos, però si ens prenem el temps per fer-los preguntes i els escoltem amb atenció aprendrem molt del que han viscut servint Déu.

12. Quins tresors podem trobar a la nostra congregació?

¹² Segurament ens sorprendrà descobrir que a la nostra congregació tenim grans exemples de germans que ja tenen una edat i que han mostrat fidelitat. La Harriette, una germana de Nova Jersey, va servir fidelment durant dècades a la seva congregació, però llavors es va haver de mudar amb la seva filla. Els germans de la nova congregació van intentar passar temps amb ella per conèixer-la millor i van descobrir que era una germana extraordinària. Ella els va explicar totes les aventures que havia viscut servint Jehovà des que va aprendre la veritat als anys 20. Els va dir que durant aquella època quan anava a predicar sempre portava un raspall de dents per si l’arrestaven. De fet, el 1933, en dues ocasions va haver de passar una setmana a la presó. Durant aquells dies que va estar tancada, el seu marit, que no era testimoni però li donava molt de suport, es va cuidar dels seus tres fills petits. No hi ha dubte que els germans i les germanes fidels com la Harriette mereixen tot el nostre respecte.

13. Per què són els germans grans una part molt important de l’organització de Jehovà?

¹³ Els germans grans són una part molt important de l’organització de Jehovà. Han vist en primera persona com Déu els ha beneït tant a ells com al Seu poble. A més, han après molt dels seus propis errors. Per això, els hem de veure com una «font» de saviesa i hem d’intentar aprendre d’ells tant com puguem (Prov. 18:4). Si dediques temps a conèixer millor aquests germans, enriquiràs la teva vida i enfortiràs la teva fe.

14. Què ens anima a fer Deuteronomi 32:7?

¹⁴ Pren la iniciativa i passa temps conversant amb els germans grans (llegeix Deuteronomi 32:7). És cert que la seva vista s’ha enfosquit, els seus peus s’han  tornat lents i la seva veu és dèbil, però el seu cor no ha envellit; segueix sent jove. I el més important, s’han fet «un bon nom» davant Jehovà (Ecl. 7:1). Recorda les raons per les quals Ell els valora. No deixis d’honorar-los. Sigues com Eliseu, que apreciava tant Elies que no se’n volia separar. L’últim dia que van passar junts, li va dir tres cops: «No et deixaré» (2 Re. 2:2, 4, 6).

15. Quin tipus de preguntes podem fer als germans grans?

¹⁵ Una manera de demostrar que t’interesses en aquests germans és esforçar-te per coneixe’ls millor (Prov. 1:5; 20:5; 1 Tim. 5:1, 2). Amb tacte i amabilitat, els podries demanar: «Quan eres jove, què et va convèncer que havies trobat la veritat? Quines vivències t’han apropat més a Jehovà? Què t’ha ajudat a ser feliç en el teu servei?» (1 Tim. 6:6-8). Llavors, assegura’t d’escoltar amb atenció la seva història.

16. Per què podem dir que quan un germà jove conversa amb un de més gran tots dos hi surten guanyant?

¹⁶ Aquest tipus de converses us animaran molt a tots dos (Rm. 1:12). Tu enfortiràs la teva confiança que Jehovà sempre cuida els seus servents lleials, i el germà gran se sentirà estimat i valorat. A més, parlar de totes les benediccions que ha rebut de Jehovà el farà molt feliç.

17. En quin sentit els germans grans milloren amb els anys?

¹⁷ Amb els anys l’atractiu físic s’esvaeix. En canvi, aquelles persones que serveixen Jehovà lleialment cada vegada són més boniques als Seus ulls (1 Tes. 1:2, 3). Per què diem això? Perquè al llarg de les seves vides han deixat que l’esperit sant les modeli i les refini. Com millor coneguis aquests germans extraordinaris, més els respectis i més aprenguis d’ells, més fàcil et serà veure’ls com els veu Jehovà, com un tresor molt valuós.

18. Què estudiarem en el següent article?

¹⁸ Les congregacions s’enforteixen no només quan els germans joves respecten els més grans, sinó també quan els grans valoren els joves. En el següent article, veurem com els germans grans poden demostrar que aprecien els més joves.