Salta al contingut

Salta a l'índex

ARTICLE D’ESTUDI 39

Està escrit el teu nom al «llibre de la vida»?

Està escrit el teu nom al «llibre de la vida»?

«Davant d’ell es va escriure un llibre per recordar els que temen Jehovà» (MAL. 3:16).

CANÇÓ 61 Avancem, Testimonis!

AVANÇ a

Al llarg de la història, Jehovà ha anat afegint noms al «llibre de la vida» (Consulta els paràgrafs 1 i 2)

1. D’acord amb Malaquies 3:16, quin llibre està escrivint Jehovà, i quin és el seu contingut?

 DES de fa milers d’anys, Jehovà ha estat escrivint un llibre molt especial. Es tracta d’una llista de noms de persones, i Abel, el primer testimoni fidel, és qui l’encapçala (Lc. 11:50, 51). b Al llarg dels segles, Jehovà ha anat afegint més i més noms i, avui dia, en conté milions. La Bíblia l’anomena el «llibre per recordar», el «llibre de la vida» o el «rotlle de la vida». En aquest article, ens referirem a ell com el «llibre de la vida» (llegeix Malaquies 3:16; Ap. 3:5; 17:8).

2. a) Quins noms s’inclouen al llibre de la vida? b) Què hem de fer perquè el nostre nom estigui inscrit al llibre de la vida?

2 Aquest llibre tan únic conté els noms d’aquells que adoren Jehovà amb temor, o gran respecte, i estimen el seu nom. Tots ells tindran l’oportunitat de viure per sempre. Gràcies al rescat, podem cultivar una amistat íntima amb Jehovà i això fa possible que el nostre nom estigui inscrit al llibre de la vida (Jn. 3:16, 36). Tots volem que s’inclogui el nostre nom en aquesta llista, tant si tenim l’esperança de viure al cel com a la terra.

3, 4. a) Ens assegura que viurem per sempre el fet que ara tinguem el nom inscrit al llibre de la vida? Explica-ho. b) Què veurem en aquest article i en el següent?

3 Vol dir això que aquells que tenen els noms inscrits en el llibre de la vida tenen assegurada la vida eterna? Les paraules que Jehovà va dirigir a Moisès ens ajuden a trobar-ne la resposta. Ell va dir: «Esborraré del meu llibre la persona que hagi pecat contra mi» (Èx. 32:33). Així doncs, els noms que actualment estan escrits al llibre de la vida poden ser esborrats. És com si, al principi, Jehovà escrivís aquesta llista amb llapis (Ap. 3:5). Per això, tots ens hem d’assegurar que el nostre nom es mantingui al llibre fins que Ell l’escrigui de manera permanent, com si fos amb tinta.

4 És normal que ens sorgeixin algunes preguntes, com ara: Què diu la Bíblia sobre els que tenen el nom inscrit al llibre de la vida i els que no el tenen? Quan obtindran vida eterna els que mantinguin el seu nom en aquest llibre? Poden ser inclosos al llibre de la vida els que van morir sense tenir l’oportunitat de conèixer Jehovà? Aquestes preguntes es contestaran en aquest article i en el següent.

QUINS NOMS CONTÉ AQUEST LLIBRE?

5, 6. a) Quin és un dels grups de persones que tenen els noms inscrits al llibre de la vida? b) En quin moment tindran el seu nom inscrit al llibre de la vida de forma permanent?

5 Quins noms estan inscrits al llibre de la vida? A continuació, veurem cinc grups diferents de persones. Alguns grups tenen el nom escrit al llibre de la vida i d’altres, no.

6 El primer grup el componen els ungits, és a dir, les persones que han estat escollides per governar amb Jesús al cel. Estan escrits els seus noms al llibre de la vida? Sí. D’acord amb el que va dir Pau als seus «coŀlaboradors» de Filips, els noms dels ungits estan escrits al llibre de la vida (llegeix Filipencs 4:3). Ara bé, per tal que continuïn inscrits en aquest llibre simbòlic, s’han de mantenir fidels. Quan els ungits reben el segellament final, ja sigui abans de morir o abans que comenci la gran tribulació, els seus noms passen a estar inscrits de manera permanent al llibre de la vida (Ap. 7:3).

7. Segons Apocalipsi 7:16, 17, en quin moment tindran els seus noms inscrits al llibre de la vida de manera permanent els de la gran multitud?

7 El segon grup està format per la gran multitud d’altres ovelles. Actualment, els noms d’aquests també estan inclosos al llibre de la vida. Ara bé, hi continuaran escrits després que sobrevisquin a l’Harmagedon? Sí (Ap. 7:14). Jesús va dir que aquestes persones «aniran a la vida eterna» (Mt. 25:46). Però no la rebran immediatament després de l’Harmagedon. En aquell moment, els seus noms seguiran inscrits al llibre de la vida amb llapis, per dir-ho així. Durant el Regnat de Mil Anys, Jesús «els pasturarà i els portarà a fonts d’aigua de vida». Els noms d’aquells que acceptin la guia de Jesús, i siguin jutjats i declarats lleials a Jehovà seran escrits al llibre de la vida de forma permanent (llegeix Apocalipsi 7:16, 17).

8. Els noms de quin grup no estan inclosos al llibre de la vida, i què els passarà?

8 El tercer grup està format per les cabres, és a dir, les persones que seran destruïdes a l’Harmagedon. Els seus noms no estan inclosos al llibre de la vida. De fet, Jesús va explicar que «aquests aniran a la destrucció eterna» (Mt. 25:46). I l’apòstol Pau també va dir que «aquests patiran el càstig judicial de la destrucció eterna» (2 Tes. 1:9; 2 Pe. 2:9). El mateix passa amb aquells que, al llarg de la història, han pecat de manera deliberada contra l’esperit sant. Ells tampoc reben vida eterna, sinó destrucció eterna. Per tant, no ressuscitaran (Mt. 12:32; Mc. 3:28, 29; Heb. 6:4-6). Vegem ara quins detalls dona la Bíblia sobre dos grups de persones que sí que ressuscitaran a la terra.

QUI RESSUSCITARÀ?

9. D’acord amb Fets 24:15, quins dos grups ressuscitaran a la terra, i quines diferències hi ha entre ells?

9 La Bíblia parla de dos grups que ressuscitaran amb l’esperança de viure per sempre a la terra: els «justos» i els «injustos» (llegeix Fets 24:15). Els «justos» són aquells que van servir fidelment Jehovà mentre eren vius. En canvi, els «injustos» són els que no van servir Déu abans de morir. Fins i tot alguns d’ells tenien una conducta totalment oposada al que Jehovà accepta. És cert que aquests dos grups ressuscitaran però, vol dir això que els seus noms estan inscrits al llibre de la vida? Per respondre a aquesta pregunta, analitzem més profundament cadascun d’aquests grups.

10. Per què ressuscitaran els «justos», i quin privilegi tindran alguns d’ells? (Consulta també l’article «Preguntes dels lectors» d’aquest número, que parla de la resurrecció a la terra.)

10 El quart grup està format pels «justos». Abans de morir, els seus noms van ser inscrits al llibre de la vida. Ara bé, es van esborrar els seus noms quan van morir? No, ja que encara són «vius» a la memòria de Jehovà. «Ell no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell tots estan vius» (Lc. 20:38). Això vol dir que, quan els justos ressuscitin a la terra, els seus noms seguiran escrits al llibre de la vida, tot i que encara no ho estaran de forma permanent (Lc. 14:14). A més, alguns d’ells tindran el privilegi de servir com a «prínceps per tota la terra» (Sl. 45:16).

11. Què hauran de fer els «injustos» per poder tenir els seus noms inscrits al llibre de la vida?

11 Finalment, el cinquè grup està format pels «injustos». Aquestes persones no van viure a l’altura de les lleis de Déu, potser perquè no les coneixien. Per tant, els seus noms no estan inscrits al llibre de la vida. Al ressuscitar-los, Jehovà els donarà l’oportunitat de tenir els seus noms en aquest llibre. Abans de morir, algunes d’aquestes persones van fer coses horribles, així és que necessitaran molta ajuda per aprendre a viure d’acord amb les normes justes de Déu. Amb aquest objectiu, Jesucrist i els ungits dirigiran la campanya educativa més gran que s’haurà fet mai en tota la història.

12. a) Qui ensenyarà als injustos? b) Què els passarà a aquells que es neguin a obeir Jehovà?

12 Qui ensenyarà als injustos? La gran multitud i els justos que ressuscitaran. Per tal que els injustos tinguin el seu nom inscrit al llibre de la vida, hauran de cultivar una amistat estreta amb Jehovà i dedicar la seva vida a Ell. Jesucrist i els ungits, que també participaran en la tasca de jutjar, seguiran amb molt d’interès el progrés de cadascuna d’aquestes persones (Ap. 20:4). Qualsevol que es negui a obeir Jehovà no podrà continuar vivint i serà eliminat, «encara que tingui cent anys» (Is. 65:20). Jehovà i Jesús poden veure el cor de les persones i, al nou món, no permetran que ningú causi «cap dany» (Is. 11:9; 60:18; 65:25; Jn. 2:25).

UNA RESURRECCIÓ DE VIDA I UNA DE JUDICI

13, 14. a) En el passat, com enteníem les paraules de Jesús registrades a Joan 5:29? b) En quin detall de les seves paraules ens hem de fixar?

13 Jesús també va parlar de les persones que ressuscitarien a la terra. Per exemple, va dir: «Ve l’hora en què tots els que estan a les tombes escoltaran la seva veu i en sortiran. Els que van fer coses bones, per a una resurrecció de vida, i els que van fer coses dolentes, per a una resurrecció de judici» (Jn. 5:28, 29). A què es referia?

14 En el passat, enteníem que Jesús es referia a les accions que els ressuscitats farien després de ressuscitar, és a dir, alguns d’ells tornarien a viure i farien coses bones, i d’altres tornarien a viure i farien coses dolentes. Però fixa’t que Jesús no va dir que els que sortissin de les tombes farien coses bones o dolentes. Ell va parlar en passat. Va esmentar «els que van fer coses bones» i «els que van fer coses dolentes». Això indica que estava parlant del que van fer abans de morir. Oi que és lògic? Al cap i a la fi, hem de recordar que, al nou món, no es permetrà que ningú faci coses dolentes. Així doncs, l’expressió «coses dolentes» es refereix al que van fer els injustos abans de morir. Llavors, què va voler dir Jesús quan va parlar d’«una resurrecció de vida» i «una resurrecció de judici»?

15. Qui rebrà «una resurrecció de vida», i per què?

15 Els que van fer coses bones abans de morir, és a dir, els justos, rebran «una resurrecció de vida», ja que els seus noms estan inscrits al llibre de la vida. Això vol dir que la resurrecció dels que «van fer coses bones», descrita a Joan 5:29, és la mateixa resurrecció que la dels «justos» mencionada a Fets 24:15. Aquesta explicació està d’acord amb el que llegim a Romans 6:7. Allà diu: «Qui ha mort ha sigut absolt dels seus pecats». Quan els justos van morir, Jehovà va perdonar i oblidar els seus pecats, però encara recorda els seus actes de lleialtat (Heb. 6:10). Amb tot, quan ressuscitin, els justos s’hauran de mantenir fidels perquè els seus noms continuïn escrits al llibre de la vida.

16. Què significa l’expressió «resurrecció de judici»?

16 I què podem dir dels que van fer coses dolentes abans de morir? Encara que els seus pecats van ser perdonats al morir, no tenien un historial de fidelitat, així és que els seus noms no estan escrits al llibre de la vida. Per tant, la resurrecció d’aquells que «van fer coses dolentes» és la mateixa resurrecció que la dels «injustos» mencionada a Fets 24:15. Ells rebran «una resurrecció de judici». c Seran jutjats en el sentit que seran avaluats (Lc. 22:30). Passat un temps, Jesús sabrà si mereixen que els seus noms s’incloguin al llibre de la vida. Només si els injustos canvien la seva conducta anterior i es dediquen a Jehovà podran tenir el seu nom escrit al llibre de la vida.

17, 18. a) Què hauran de fer totes les persones que ressuscitin a la terra? b) A quines «accions» fa referència Apocalipsi 20:12, 13?

17 Tots els ressuscitats, tant els justos com els injustos, hauran d’obeir les lleis que es trobaran als nous rotlles que s’obriran durant el Miŀlenni. L’apòstol Joan va descriure així aquesta escena: «Vaig veure els morts, tant els grans com els petits, drets davant del tron, i es van obrir uns rotlles. També es va obrir un altre rotlle: el rotlle de la vida. I, segons el que hi havia escrit als rotlles, es va jutjar els morts per les seves accions» (Ap. 20:12, 13).

18 Segons quines «accions» seran jutjats els ressuscitats? Serà segons les coses que van fer abans de morir? No. Recordem que, amb la seva mort, van quedar absolts dels seus pecats. Llavors, «les seves accions» no poden ser les coses que van fer en el passat, abans de ressuscitar. Aquestes «accions» són la manera com respondran a la instrucció que rebran en el nou món. Si, fins i tot, servents fidels de l’antiguitat, com ara Noè, Samuel, David o Daniel, hauran d’aprendre sobre Jesús i posar fe en el seu sacrifici, amb més raó ho hauran de fer els injustos!

19. Quin serà el final dels que no aprofitin aquesta oportunitat?

19 Què els passarà a les persones que no aprofitin la meravellosa oportunitat que els donarà Jehovà? La Bíblia ho diu clar: «Tots els que no estaven escrits al llibre de la vida també van ser llançats al llac de foc» (Ap. 20:15). Aquestes persones seran destruïdes per sempre. Per tant, és vital que fem tot el que puguem perquè el nostre nom estigui inscrit al llibre de la vida i mai en sigui esborrat.

Un germà participa en la campanya educativa sense precedents que es durà a terme durant el Miŀlenni (Consulta el paràgraf 20)

20. Quina tasca es durà a terme durant el Regnat de Mil Anys? (Mira la imatge de la portada.)

20 Serà molt emocionant viure durant el Regnat de Mil Anys! Arreu del planeta, es durà a terme una campanya educativa sense precedents. Durant aquell temps també s’avaluarà la conducta dels justos i els injustos (Is. 26:9; Fe. 17:31). Ara bé, com s’ensenyarà a tantes persones? El proper article ens ajudarà a entendre i valorar aquesta campanya única a la història.

CANÇÓ 147 Déu promet vida eterna

a A Joan 5:28, 29 Jesús va parlar d’una «resurrecció de vida» i una «resurrecció de judici». En aquest article veurem un canvi en la nostra manera d’entendre aquestes paraules. També analitzarem a què es refereixen aquestes dues classes de resurrecció i qui està inclòs en cadascuna d’elles.

b Jehovà està escrivint aquest llibre «des de la fundació del món». En aquest cas, la paraula món fa referència a totes les persones que tenen l’oportunitat de beneficiar-se del rescat de Jesús (Mt. 25:34; Ap. 17:8). Així és que tot sembla indicar que Abel és el primer nom que es va escriure al llibre de la vida.

c Anteriorment, havíem explicat que el terme judici, tal com s’utilitza aquí, feia referència a un judici negatiu, o una condemna. En realitat, la paraula judici pot significar això. Però, segons sembla, en aquest context, Jesús va fer servir aquesta expressió amb un sentit més ampli. Ell va fer referència a un procés de prova, o d’avaluació, o, tal com diu un diccionari de grec bíblic, «l’anàlisi de la conducta d’algú» (The Concise Greek–English Lexicon of the New Testament, escrit per Frederick Danker i Kathryn Krug).