1. Per què no ens sorprèn que les persones no sàpiguen en qui confiar?

 AL MÓN de Satanàs, moltes persones no saben en qui poden confiar. Constantment se senten decebudes pel sistema comercial, polític i religiós. Moltes vegades ni tan sols poden confiar en els seus familiars, amics o veïns. Això no ens sorprèn. Tal com va predir la Bíblia, «als últims dies» les persones serien «deslleials», «calumniadores» i «traïdores». Avui dia, la majoria de la gent reflecteix la personalitat del déu d’aquest sistema, l’ésser menys fiable que ha existit mai (2 Tim. 3:1-4; 2 Cor. 4:4).

2. a) En qui podem confiar plenament? b) Què podria preguntar-se algú?

² Els cristians, però, sabem que podem confiar plenament en Jehovà (Jer. 17:7, 8). Estem convençuts que ell ens estima i mai abandona els seus amics (Sl. 9:10). També podem posar la nostra confiança en el seu Fill, que va estar disposat a morir per nosaltres (1 Pe. 3:18). A més, hem pogut experimentar que la guia que trobem a la Paraula de Déu és del tot fiable (2 Tim. 3:16, 17). Així doncs, tots estem segurs que podem confiar en Jehovà, Jesús i la Bíblia. Però podria ser que algú es preguntés si es pot confiar sempre en els germans. Vegem les raons que tenim per fer-ho.

3. Quin privilegi tenim?

³ Jehovà ens ha escollit a cadascun de nosaltres perquè formem part de la seva família mundial d’adoradors. Pensa com d’especial és aquest privilegi i com ens beneficia! (Llegeix Marc 10:29, 30.) Arreu del món tenim germans que, igual que nosaltres, estimen Jehovà i s’esforcen per viure a l’altura de les Seves normes. Els estimem amb tot  el cor encara que parlem idiomes diferents, que la nostra cultura i manera de vestir sigui tan diversa, o que sigui el primer cop que els vegem. Ens encanta poder lloar i adorar Jehovà al costat dels nostres estimats germans! (Sl. 133:1.)

4. Per què necessitem els germans?

⁴ Ara, més que mai, ens hem de mantenir units. En moltes ocasions, els germans ens ajuden a portar les nostres càrregues (Rm. 15:1; Gàl. 6:2). A més, ens animen a mantenir-nos actius en el servei a Jehovà i forts en sentit espiritual (1 Tes. 5:11; Heb. 10:23-25). Pensa per un moment com et sentiries si no tinguessis l’ajuda i la protecció de la congregació per mantenir-te ferm davant Satanàs i el seu malèvol món. Molt aviat, el Diable i els seus seguidors ens atacaran. Com agrairem en aquell moment poder comptar amb el suport dels nostres germans!

5. Per què els costa a alguns cristians confiar en els germans?

⁵ Tanmateix, a alguns cristians els costa confiar en els germans. Potser algun d’ells va trair la seva confiança parlant d’un tema privat, no va complir la seva paraula o va fer o dir alguna cosa que els va ferir profundament. Si aquest és el teu cas, és possible que se’t faci difícil confiar en els altres. Per tant, què pots fer per cultivar confiança en els teus germans?

6. Com ens ajuda l’amor a enfortir la confiança?

⁶ L’amor és el fonament de la confiança. El capítol 13 de Primera als Corintis descriu diversos aspectes de l’amor que ens poden ajudar a enfortir i recuperar la confiança en els germans (llegeix 1 Corintis 13:4-8). Per exemple, el versicle 4 diu que «l’amor és pacient i bondadós». Jehovà és molt pacient amb nosaltres,  fins i tot quan pequem contra ell. Això vol dir que nosaltres també hem de ser pacients amb els germans quan diuen o fan coses que ens fereixen. El versicle 5 afegeix que l’amor «no s’irrita amb facilitat, no recorda el mal». Així és que mai voldríem portar un registre mental de les ofenses dels germans. A més, Eclesiastès 7:9 diu: «No t’ofenguis ràpidament»; en lloc d’això, és molt millor que fem cas del consell que trobem a Efesis 4:26, que diu: «No deixeu que el sol es pongui mentre estigueu enfadats».

7. Com ens ajuden els principis de Mateu 7:1-5 a desenvolupar confiança en els nostres germans?

⁷ Una altra cosa que ens ajudarà a desenvolupar i enfortir la nostra confiança en els germans és veure’ls com Jehovà els veu. Malgrat les seves imperfeccions, Ell els estima i no porta un registre dels seus pecats. Nosaltres hem d’imitar-lo (Sl. 130:3). En comptes de centrar-nos en els defectes dels germans, ens hem d’esforçar per veure les seves bones qualitats i el potencial que tenen (llegeix Mateu 7:1-5). També els hem de donar el benefici del dubte, perquè l’amor «tot ho creu» (1 Cor. 13:7). Això no vol dir que Jehovà esperi que confiem en els germans cegament, sinó que confiem en ells perquè han demostrat que són dignes de confiança. b

8. Com pots aprendre a confiar en els germans?

⁸ Aprendre a confiar en els germans pren temps. Com ho pots aconseguir? Esforça’t per coneixe’ls bé, parla amb ells a les reunions i fes plans per predicar plegats. És molt important que siguis pacient i els donis temps per demostrar que són persones de confiança. Al principi, com és lògic, no parlaràs de coses molt personals amb algú que acabis de conèixer. Però, a mesura que la vostra amistat es vagi fent més estreta, et sentiràs més còmode parlant dels teus sentiments (Lc. 16:10). Ara bé, què pots fer si un germà traeix la teva confiança? No l’excloguis ràpidament del teu cercle d’amistats, dona’t temps, i no permetis que les accions d’una persona et facin desconfiar de la resta de germans. A continuació, analitzarem l’exemple bíblic de servents de Déu que, tot i sentir-se decebuts amb algú, van seguir confiant en els altres.

9. a) Malgrat els errors dels que tenien responsabilitats a Israel, com va demostrar Anna que confiava en la manera com Jehovà organitzava la seva adoració? b) Què podem aprendre d’Anna pel que fa a confiar en l’organització de Jehovà? (Mira la imatge.)

⁹ Alguna vegada t’ha decebut el comportament d’un germà que té responsabilitats dins l’organització? Si és així, l’exemple d’Anna et pot ser molt útil. En aquella època, Elí era el gran sacerdot. Això vol dir que dirigia la nació d’Israel en l’adoració a Jehovà. Però la seva família no era ni de bon tros exemplar. Els seus fills, que servien com a sacerdots, constantment tenien un comportament irreverent i immoral. Amb tot, Elí feia ben poc per corregir-los. Encara que Jehovà no va prendre a Elí la seva responsabilitat immediatament,  Anna va continuar confiant en la manera com Jehovà organitzava l’adoració del seu poble, i no es va negar a anar al tabernacle mentre Elí fos el gran sacerdot. A més, quan Anna estava vessant el seu cor davant Jehovà, Elí es va equivocar al jutjar-la i va pensar que anava beguda. Sense assegurar-se dels fets, va criticar aquesta dona que estava patint profundament (1 Sam. 1:12-16). És molt interessant que, malgrat tot, Anna va fer un vot a Jehovà i li va prometre que, si tenia un fill, el duria perquè servís al tabernacle, on estaria a càrrec d’Elí (1 Sam. 1:11). Havia canviat la conducta dels fills del gran sacerdot? No. I, quan va arribar el moment, Jehovà va actuar (1 Sam. 4:17). Mentrestant, va beneir Anna amb el que més desitjava, un fill, que va anomenar Samuel (1 Sam. 1:17-20).

10. Què va fer el rei David quan Absalom i Ahitófel el van trair?

¹⁰ T’ha traït algun cop un bon amic? En aquest cas, t’ajudarà meditar en un esdeveniment de la vida del rei David. Quan Absalom volia prendre-li el tron, Ahitófel, un amic de David, el va trair fent costat a Absalom. Quin cop més dur per a David! No només havia perdut el suport del seu fill, sinó també el d’un home que ell considerava un bon amic. Aquesta traïció, però, no va fer que desconfiés del seu entorn. Va seguir confiant en Husai, un amic lleial que es va oposar a la rebeŀlió d’Absalom. Husai va estar disposat a arriscar la seva pròpia vida per tal de donar suport a David. Amb raó el rei confiava en ell! (2 Sam. 17:1-16.)

11. Com va demostrar confiança un dels servents de Nabal?

¹¹ Vegem ara l’exemple d’un servent de Nabal. David i els seus homes havien protegit els servents de Nabal, un israelita molt ric. Després d’un temps, David va demanar-li menjar per a ell i els seus homes. Tal com explica el relat, li va dir que acceptarien «qualsevol cosa» que els pogués oferir. Encara que la seva petició era raonable, Nabal s’hi va negar. David es va enfadar tant que va decidir matar tots els homes de Nabal. En comptes de fugir per salvar la vida, un dels servents d’aquest  home que havia vist el que havia passat, va anar a explicar-ho a Abigaïl perquè sabia que era l’única que podia evitar aquell terrible desenllaç. Per què confiava tant en ella? Perquè Abigaïl s’havia guanyat la reputació de ser una dona assenyada. El que va passar després demostra que aquest servent no anava errat. Abigaïl va demostrar gran valentia i total confiança en David, i el va persuadir de no dur a terme el seu pla (1 Sam. 25:2-35).

12. Com va demostrar Jesús que confiava en els seus deixebles?

¹² Jesús va confiar en els seus deixebles malgrat que cometien errors (Jn. 15:15, 16). Per exemple, quan Jaume i Joan li van demanar ocupar una posició privilegiada al Regne, ell no va qüestionar els motius que tenien per servir Jehovà ni els va rebutjar com a apòstols (Mc. 10:35-40). Més tard, la nit que va ser arrestat, tots els seus deixebles el van abandonar (Mt. 26:56). Tanmateix, va seguir confiant en ells i «els va estimar fins al final», tot i les seves febleses (Jn. 13:1). Un cop va ressuscitar, va donar als onze apòstols fidels la important responsabilitat de cuidar les seves estimades ovelles i estar al capdavant de l’obra de fer deixebles (Mt. 28:19, 20; Jn. 21:15-17). El Fill de Déu tenia bones raons per confiar en aquells homes; de fet, tots ells van servir Déu fidelment fins a la mort. Anna, David, el servent de Nabal, Abigaïl i Jesús ens mostren que es pot confiar en persones imperfectes.

13. Què podria fer que es trenqués la nostra confiança?

¹³ T’ha passat alguna vegada que has parlat d’un tema privat amb un germà i després t’has assabentat que ho ha explicat a algú altre? Això pot ser devastador. Aquest precisament va ser el cas d’una germana. Ella, en confiança, va parlar amb un ancià d’un assumpte personal. L’endemà, la dona d’aquest ancià li va trucar per animar-la. Òbviament, estava al corrent del que li havia explicat al seu marit. Com és normal, la confiança de la germana en ell es va trencar. Amb tot, va actuar amb saviesa i va parlar amb un altre ancià. Aquest la va ajudar a tornar a confiar en els ancians.

14. Què va ajudar un germà a recuperar la seva confiança?

¹⁴ Durant molt de temps, un germà va estar molest amb dos ancians i sentia que no podia confiar en ells. Però un dia va començar a pensar en una frase que va dir un germà que ell respectava molt: «El nostre enemic és Satanàs, no els germans». Després de rumiar molt en aquestes paraules, va orar a Jehovà i, finalment, va ser capaç de fer les paus amb els dos ancians.

15. Per què pot prendre temps recuperar la confiança? Explica’n una experiència.

¹⁵ Has perdut mai un privilegi de servei? Si és així, segur que et va fer mal. Als anys 30, a Alemanya, la Grete i la seva mare van servir fidelment Jehovà sota el règim nazi malgrat la proscripció. La Grete tenia el privilegi de fer còpies de La Torre de Guaita per a altres testimonis. Però, quan els germans es van assabentar que el seu pare era un opositor, li van prendre el seu privilegi per por que el pare els delatés a les autoritats. Ara bé, els seus problemes no van acabar aquí. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, els germans no van passar a la Grete i a la  seva mare ni un sol exemplar de La Torre de Guaita per a ús personal. Fins i tot es negaven a saludar-les quan les trobaven pel carrer. Això li va trencar el cor. La Grete va explicar que les seves ferides eren molt profundes i que li va prendre temps perdonar i tornar a confiar en aquells germans. Què la va ajudar a fer-ho? Reconèixer que, si Jehovà els havia perdonat, ella també ho havia de fer. c

16. Per què ens hem d’esforçar per recuperar la confiança?

¹⁶ Si et sents identificat amb els sentiments de la Grete, fes tot el possible per recuperar la teva confiança en els germans. Et caldrà temps, però l’esforç val la pena. Pensa en el següent: alguna vegada has menjat un aliment en mal estat i t’ha fet mal? Segur que des de llavors has sigut més curós, però no has deixat de menjar. De la mateixa manera, haver tingut una mala experiència amb els germans no hauria de fer que deixessis de confiar en ells; al cap i a la fi, tots som imperfectes i cometem errors. Quan recuperis la teva confiança en els germans seràs més feliç i et serà més fàcil promoure un ambient de confiança dins la congregació.

17. Per què és tan important la confiança, i què veurem en el següent article?

¹⁷ Al món de Satanàs, la confiança no abunda, però, gràcies a l’amor que ens tenim, és una característica molt destacable del poble de Jehovà. Aquesta confiança ens fa feliços i contribueix a la nostra unitat. A més, serà una protecció quan hàgim d’afrontar grans dificultats al futur. Què pots fer si has perdut la confiança en algun germà? Intenta veure les coses des del punt de vista de Jehovà, posa en pràctica els principis bíblics, esforça’t per enfortir el teu amor pels germans, i aprèn dels exemples de la Bíblia. Com hem vist, superar les decepcions i recuperar la confiança està al nostre abast. Si ho fem, tindrem amics que es mantindran «més a prop que un germà» (Prov. 18:24). Ara bé, la confiança és una via de doble sentit. En el següent article veurem què podem fer per guanyar-nos la confiança dels germans.