Vegem com respon la Bíblia a aquestes preguntes.

Fets 24:15 diu que «hi haurà una resurrecció tant de justos com d’injustos». Els justos són aquells que van obeir i servir Jehovà abans de morir i, per tant, tenen els seus noms inscrits al llibre de la vida (Mal. 3:16). Els injustos inclouen les persones que no van tenir una oportunitat adient per aprendre de Jehovà abans de morir i, per aquesta raó, els seus noms no es troben al llibre de la vida.

Joan 5:28, 29 parla dels mateixos dos grups que es mencionen a Fets 24:15. Jesús va dir que «els que van fer coses bones, [sortiran] per a una resurrecció de vida, i els que van fer coses dolentes, per a una resurrecció de judici». Els justos són els que van fer coses bones abans de morir. Aquests rebran una resurrecció de vida perquè els seus noms segueixen inscrits al llibre de la vida. En canvi, els injustos són els que van fer coses dolentes abans de morir. Aquests rebran una resurrecció de judici, és a dir, d’avaluació, perquè els seus noms encara no estan al llibre de la vida. Aquestes persones hauran de passar un temps de prova durant el qual se’ls donarà l’oportunitat d’aprendre de Jehovà i de tenir els seus noms inscrits al llibre de la vida.

Apocalipsi 20:12, 13 diu que tots els ressuscitats hauran d’obeir el que hi hagi «escrit als rotlles», és a dir, les noves lleis que Jehovà ens donarà al nou món. Aquells que no les vulguin obeir seran eliminats (Is. 65:20).

Daniel 12:2 diu que molts que estan adormits en la mort «es despertaran, alguns a vida eterna i d’altres a humiliació i a menyspreu etern». Aquest versicle parla del resultat final de la resurrecció. Quan s’acabi el Miŀlenni, algunes persones ressuscitades rebran «vida eterna», i d’altres, «menyspreu etern», és a dir, seran destruïdes per sempre (Ap. 20:15; 21:3, 4).

Pensa en el següent exemple. La situació dels dos grups de ressuscitats es pot comparar a persones que volen anar a viure a un altre país. El grup dels justos serien els estrangers que han rebut un permís de treball o de residència. Aquest document els concedeix certs drets i llibertats. L’altre grup, els injustos, serien els estrangers que reben un visat de turista. Si aquests volen continuar vivint al país, hauran de complir certs requisits. De la mateixa manera, si els injustos volen seguir vivint al paradís, hauran d’acceptar les lleis de Jehovà i demostrar amb la seva obediència que són justos. En qualsevol cas, sense importar el permís o visat que els estrangers hagin rebut, si no obeeixen les lleis del país, seran deportats. El seu comportament determinarà si es podran quedar o no al nou país. El mateix passarà amb els ressuscitats: podran viure per sempre o seran destruïts per sempre depenent de la seva lleialtat a Jehovà i el comportament que tinguin al nou món.

Jehovà no només és un Déu amorós, també és un Déu just i recte (Deut. 32:4; Sl. 33:5). Demostrarà el seu amor ressuscitant tant els justos com els injustos. Però, alhora, esperarà que tots dos grups obeeixin les seves elevades normes. Les úniques persones que podran continuar vivint en el nou món seran aquelles que estimin Déu i visquin a l’altura de les seves lleis.